Les eleccions municipals del 14 de gener de 1934 va ser les úniques celebrades a la Segona República i les primeres locals on van poder votar les dones. Haurien de passar 45 anys, fins al 1979, perquè es celebressin altres comicis municipals democràtics.
La situació política estava determinada per la victòria de les dretes a Espanya i de la Lliga a Catalunya a les generals celebrades al novembre del 1933 que donarien pas a l’anomenat Bienni Negre. El consistori de Sabadell, que llavors comptava amb 47.649 habitants, constava de 24 regidors i 104 candidats a cobrir-les.
La llista amb més opcions de guanyar-les era la formada per la coalició entre Círcol Republicà Federal (CRF), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i la Unió Socialista de Catalunya (USC). Una candidatura encapçalada pel sindicalista Magí Marcé, que havia estat la ma dretà de l’alcalde Salvador Ribé al primer ajuntament de la República. A l’esquerra es presentaren altres organitzacions minoritàries: els comunistes heterodoxos del Bloc Obrer i Camperol (BOC), els ortodoxos del Partit Comunista de Catalunya (PCC) i el Partit Radical Socialista (PRS). Les dretes van concórrer en la llista unitària, Unió Catalana, articulada per la Lliga Catalana amb els carlins del Cercle Tradicionalista i aplegava personalitats de prestigi com Ferran Casablancas, Tomàs Casulleras, Ricard Baciana, Arnau Izard Llonch o Francesc Tiana Clapés. Com indica Esteve Deu, dies abans dels comicis, les més importants figures de la dreta sabadellenca difongueren un manifest demanant el vot per aquesta candidatura. A més, comptaven de cara als pactes postelectorals, amb l’eventual suport de Fraternidad Republicana Radical (FRR) d’Alejandro Lerroux, ja clarament escorat a la dreta.
La candidatura d’esquerres va desplegar un enorme esforç amb tots els mitjans al seu abast per mobilitzar els seus votants. Tenien al seu favor que la poderosa Federació Local de Sindicats (FLS) liderada per Josep Moix, Josep Rosas, Miquel Beltran o Jaume Camps havia trencat amb el tradicional apoliticisme anarquista de la Confederació Nacional del Trabajo (CNT), que ja no cridava a l’abstenció i donava suport a la coalició republicana federal.
Per primera vegada en unes municipals les dones tenien dret al vot. Això provoca una intensa mobilització de les organitzacions femenines. La dreta al voltant de la Acció Cívica Femenina i les catòliques. L’esquerra feren el mateix a través de La Emancipación i la Lliga Laica Femenina, liderada per Fidela Renom, del CRF, que seria la primera dona regidora de l’Ajuntament de Sabadell.
Tensions i agressions
La campanya electoral va ser molt tensa i farcida d’incidents que es reproduïren a la jornada electoral. Preludiaven la Guerra Civil que esclataria dos anys i mig més tard. Andreu Castells els atribueix a “la pistola amenaçadora dels homes de la FLS”. A parer de Esteve Deu, “la dreta va fer una intensa campanya de victimisme tot acusant l’esquerra de nombroses agressions”.
Celebrats els comicis el diari conservador, La Ciutat, denuncià en primera plana les coaccions que havien patit els religiosos que van voler exercir el seu dret al vot.
“En un col·legi electoral del carrer de les Comèdies van ésser maltractades dues monges, una d’elles d’edat avançada, per uns ciclistes que les atropellaren amb les bicicletes (…) No cal dir que durant tot el matí, els religiosos i religioses foren objecte de tots els maltractes per part de grups situats prop dels col·legis electorals”.
Aquestes intimidacions es reproduïren, segons aquest periòdic, amb diversos sacerdots molt coneguts a la ciutat com mossèn Clausellas, assassinat al començament de la Guerra Civil o mossèn Musset, que havia estat organista de l’església de la Puríssima Concepció i que llavors ho era de la catedral de Barcelona, “va ésser agredit per uns desconeguts que li tragueren el barret i la sotana”. Mossèn Ernest Mateu, de la parròquia de Sant Fèlix, havia estat insultat i colpejat al barri de Gràcia dies abans de les eleccions.
Un escolapi, que portava propaganda de l’organització catòlica Federació de Joves Cristians de Catalunya (FEJOC), es presentà en el col·legi electoral instal·lat en una vaqueria de la Riereta, al matí de civil i a la tarda amb sotana. Segons La Ciutat, un militant del CRF, pistola en mà, li va treure la sotana i la penjà en un arbre proper. Un altre escolapi fou fortament colpejat al cap amb la culata d’un pistola quan voler votar al col·legi que li corresponia.
La Lliga, la Cambra de Comerç, la Cambra de la Propietat, el Gremi de Fabricants i l’Associació de Fabricants de teixits de llana protestaren enèrgicament contra aquestes vexacions. El mateix dia dels comicis, la Lliga difongué un manifest on denunciava que aquestes eleccions “constitueixen una vergonya per a la història política de Sabadell” i assenyalava a l’alcalde Ribé que “davant les queixes dels ciutadans atropellats no trobava altra solució que la que s’abstinguessin de votar”. Per la seva banda, l’Oficina política del districte electoral de la Lliga, dirigida per sabadellenc Joan Llonch Salas, emeté un comunicat on denunciava les coaccions i es preguntava el motiu pel qual “no es previngueren, ni reprimiren, malgrat la repetició dels fets i les denúncies i queixes formulades”.
Xeringades anticlericals
Aquesta campanya de denúncies de la premsa i els partits de dretes trobaren la dura resposta de Vertical, en el seu número del 19 de gener de 1934 dedicat als resultats electorals. En la secció satírica Xeringades de Josep Rosas, director del setmanari i home de confiança de Moix, es publicaren uns versos sobre alguns d’aquests incidents. En al·lusió al capellà organista es podia llegir:
Diuen que a mossèn Musset
el vent li pren el barret,
i ara en lloc de tocar l’orga
diu que bufa el clarinet.
Una altra quarteta anava dedicada a l’escolapi despullat de la seva sotana:
Diuen que un fet colossal
grandiós i piramidal,
succeí a la Riereta
de desnudisme integral.
També s’escarnia a Lluís Carreras, doctor en Teologia i escriptor notable, el pes més pesant de l’Església catòlica a la ciutat i conseller polític del cardenal Vidal i Barraquer. Carreras va demanar al poeta Pere Valls i Garreta que l’acompanyés a votar on anaren en el cotxe de Francesc Enrich. Quan Carreras, factòtum de l’Acadèmia Catòlica i consiliari d’Acció Catòlica, entrà al seu col·legi electoral, li donaren una empenta i li tragueren el barret que es va quedar al terra. No va poder votar. Quan sortiren del col·legi, Carreras demanà al xofer anar a veure l’alcalde Salvador Ribé, del CRF a qui li va dirigir aquestes paraules, segons explicà Valls i Garreta a Castells: “Aquí teniu la meva papereta. No han deixat votat i jo us la lliuro a vos perquè jo poso el meu vot a les vostres mans”. L’esmentat número de Vertical, a la mateixa secció, se’n fotia del greu incident d’aquesta manera:
Diuen que a mossèn Carreras
li han sortit galteres,
i ara el poble va infladet
de les galtes del darrera.
A banda dels sarcasmes, al mateix número de Vertical, es publicà un article de fons titulat Llàgrimes de cocodril on responia a les acusacions de la premsa de dretes a les coaccions i vexacions en els següents termes:
“Per què callaven l’any 20 quan als calabossos de la policia de Sabadell martiritzaven als nostres presos? I quan el sergent Gómez i comparsa pegaven, enmig del carrer, d’una manera brutal als ciutadans indefensos? I quan els senyors de la Lliga feren assassinar el nostre amic Artigas? I en 1917 quan els tricornis de la monarquia varen irrompre en el nostre local social destruint-lo? Què feia la premsa reaccionària?
Segons el recompte oficial, a Sabadell votaren 19.346 persones (69,32%), una participació força alta encara que una mica inferior a la de les generales del novembre de 1933. Els resultats foren els següents: la coalició CRF, ERC i USC va ser la més votada amb 10.666 vots i 16 regidors, seguida de la dretana Unió Ciutadana amb 7.123 i 8 regidors. La resta de candidatures no obtingueren representació municipal: PRR (775 vots), BOC (508 vots), PRS (140 vots) i PCC (62 vots).
A la sessió d’investidura, Magí Marcé fou triat alcalde amb el vots en contra del regidors de la Lliga. L’equip de govern estava format per 10 edils del CRF, 5 d’ERC i 1 d’USC. Esteve Deu, que ha estudiat la composició social del consistori, indica que dels 10 regidors del CRF, tres eren petits empresaris, tres comptables, dos empleats de coll blanc, quatre obrers manuals i la infermera Fidela Renom. Dels vuit regidors de la dreta, sis eren industrials o empresaris de comerç i dos assalariats de coll blanc. L’alcalde Marcé era l’únic que repetia i que havia estat regidor al mandat anterior.
Aquest seria el darrer Ajuntament elegit democràticament fins a les municipals de 1979. Un executiu municipal amb una existència atribolada.
La destitució de Marcé després del 6 d’octubre
Arran dels Fets del 6 d’octubre de 1934, l’alcalde Marcé i el seu equip de govern foren destituïts i substituïts per una comissió gestora, nomenada per l’autoritat militar, i presidida pel fabricant de licors Josep Germà Humet, militant de la FRR de Lerroux, que seria assassinat pels incontrolats republicans a l’agost de 1936. Al maig de 1935 es nomenà un Consistori de 24 regidors amb Germà Humet a l’alcaldia, 12 regidors de la Lliga, entre ells els 8 que havien estat elegits al gener de 1934, 5 de la CEDA i 7 de la lerrouxista FRR que es negaren a participar en un consistori que no havia passat per les urnes.
Les eleccions generals de febrer de 1936, que donaren la victòria al Frente Popular, suposaren la reposició el 17 de febrer dels alcaldes i governs municipals que havien estar elegits feia any i mig. Tanmateix, Magí Marcé va haver de presentar la dimissió el 15 d’abril de 1936 a conseqüència de la duríssima campanya que Moix i la FLS va desfemar contra ell, amb judici públic al cinema Imperial (més informació: ‘L’escissió dels trentistes‘). Fou substitut per Joan Miralles Orrit del CRF, però sense el pes polític del seu predecessor i que plegaria a l’esclatar la Guerra Civil tres mesos després.
Bibliografia
CASTELLS. Andreu. Sabadell, informe de l’oposició, IV. Del terror a la Segona República (1918-1936), Ed, Riutort, Sabadell, 1980.
DEU BAIGUAL, Esteve. Sabadell, 1936: economia, societat i política. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2017.
MARÍN, Martí. La Política dins Sabadell al segle XX. Eumo Editorial, Vic, 2000.
DD.AA. La República i la Guerra Civil. Sabadell 1931-1939, Ajuntament de Sabadell, 1986.
Foto portada: àpat de comiat del primer Ajuntament de la República als funcionaris, febrer del 1934. Al centre, l’alcalde sortint, Salvador Ribé, i el nou alcalde, Magí Marcé. Autor: Albert Rifà / Arxiu UES.
FES-TE SUBSCRIPTOR!
Si t’agrada iSabadell, ajuda’ns a créixer i fes-te SUBSCRIPTOR. A més, tindràs avantatges exclusius.
Consulta AQUÍ els avantatges i FES-TE SUBSCRIPTOR ARA, AQUÍ.
Pingback: Alcaldes i alcaldessa als segles XX i XXI