El 23 de febrer d’enguany es celebrà el 80è aniversari de la fundació d’aquesta entitat, una de les més veteranes de la ciutat. Aquest resulta un bon motiu per exposar els orígens tant d’aquesta tradició popular, vinculada al catolicisme, així com de la gènesi de l’Agrupació.
Els orígens de la tradició popular de construir pessebres a les festes de Nadal s’arrelà a Sabadell al primer terç del segle XX. No obstant això, segons Lluís Mas, existeixen indicis que a finals del segle XVIII es devien fer pessebres a càrrec dels frares caputxins al seu convent de la Casa de la Caritat i ara la plaça de les Dones del Tèxtil (abans de l’alcalde Marcet).
“Ells podrien ésser els propagadors o qui sap si els introductors de tan cristià costum a Sabadell”, segons assegura Mas.
En qualsevol cas, a finals del segle XIX existeix proves de l’existència d’activitat pessebrista. Joan Amades, en el seu llibre El Pessebre, esmenta a l’escultor sabadellenc Joan Glaneta i al terrisser Pere Muixí que elaboraven figures de pessebre. Aquest darrer va ser un dels fundadors de la popular orquestra que porta el seu nom. D’altra banda, Lluís Mas cita a altres pessebristes de finals del segle XIX com En Bruguera i Josep Mulleres. El mateix Amades refereix com a la Fira de Santa Llúcia de Barcelona, a la segona meitat del segle XIX, hi havia parades de terrissaires de Sabadell, Rubí i Sant Cugat. D’altra banda, fins a la Guerra Civil, es conservaren a la Casa de la Caritat les figures de l’escultor barceloní Ramon Amadeu (1745-1821) que havien estat propietat dels caputxins.
A començaments del segle XX, l’escultor sabadellenc Lluís Duran, conegut popularment com Pastesfines, muntà una indústria de figures de pessebre a gran escala que es venien a tota Espanya. De manera més artesanal, treballava el també escultor Valeri Barderi amb figures elaborades una a una i de major valor artístic. Altres figuraires d’aquella època foren Vicenç Mas, Massana i Josep Maria Brull, professor de modelat de l’Escola Industrial.
Al primer terç del segle XX, algunes entitats religioses, culturals i recreatives començaren a exhibir pessebres monumentals sota la direcció d’afamats pessebristes. Aquest fou el cas de l’Acadèmia Catòlica, Congregació Mariana de Sant Lluís, Patronat Catòlic Social, Centre de Cultura Popular, les Escoles Pies, la Casa de la Caritat, les Germanetes dels Avis Desemparats, la Casa de la Caritat, la Lliga Regionalista, l’Acadèmia de Belles Arts, Gremi de Fabricants o l’Acadèmia Miralles als quals s’afegiren posteriorment els centres excursionistes i alguna parròquia com la de Sant Fèlix amb figures vestides de roba. A parer de Joan Farrell i Domingo hi havia una certa competició per tal que “els seus pessebres fossin vertaderes obres d’art”. De fet, estaven d’una manera o una altre vinculades a l’Acadèmia Catòlica.
D’altra banda, Lluís Mas esmenta tota una sèrie de pessebres particulars, a començaments del segle XX, com el del carrer Escola Pia, cantonada Campmany, de Gabriel Bracons, conegut popularment con Panxes qui instal·là un pessebre espectacular que podia veure’s després de pagar una entrada de 18 cèntims. Un altre pessebre era el d’en Manau, en el carrer del mateix nom, que tenia la particularitat de disposar d’algunes figures amb moviment. Així mateix, havia un altre pessebre en el local anomenat El Frontón, al carrer de les Tres Creus, seu d’un centre catequista que depenia de l’Acadèmia Catòlica. Uns altres pessebres d’aquella època foren el de Cal Fresquito, cal Quer, cal Guri, al carrer Sant Quirze, els de cal Espanyó i cal Calvó, al carrer de Sant Cugat, el de cal Sanllehí al carrer Quevedo, el cal Marimon, al carrer de Gràcia, el ca la Pepa al carrer Corominas.
Concursos pessebristes
L’any 1923, la secció d’Art i Arqueologia de l’Acadèmia Catòlica muntà una exposició de figures, pintures i gravats i pessebres en miniatura. El Nadal del 1925, la Congregació Mariana fou designada per organitzar el primer concurs local de pessebres amb les normes de l’Associació de Pessebristes de Barcelona on s’establien dues categories: els casolans i els artístics.
El pessebrista Lluís Mas i el fotògraf Francesc Casañas eren membres de l’esmentada associació barcelonina, circumstància que facilità les bones relacions entre pessebristes sabadellencs i barcelonins. Així durant un temps es plantejà la possibilitat que els pessebristes de Sabadell s’integressin en l’entitat de Barcelona. En qualsevol cas, els diversos concursos celebrats abans de la Guerra Civil foren presidits per Francesc de Pàdua Badia, president de l’entitat barcelonina.
L’any 1931 es convocà el 7è Concurs de Pessebres on participaren els pessebres muntants per les diverses entitats sabadellenques on participaren set entitats amb 9 d’artístics i 18 casolans que guanyà el de la Casa de la Caritat. L’any següent s’incrementà el nombre de participants. Al 1933, el 9è Concurs comptà amb la novetat de convocar un certamen per valorar els pessebres del centres de catequesis de les parròquies que guanyà el de la parròquia de Sant Salvador. Els anys 1934 i 1935 es celebraren les edicions desena i onzena del Concurs.
L’esclat de la Guerra Civil impedí la celebració dels concursos als anys 1936, 1937 i 1938. A més, es registraren i saquejaren diverses entitats i cases particulars que malmeteren moltes col·leccions de figures com ara les de la Casa de la Caritat i la del prohom de l’Acadèmia Catòlica i dirigent de la Lliga, Ramon Picard.
Gènesi de l’Agrupació
Acabada la guerra, al desembre de 1939, la Congregació Mariana convocà el 12è Concurs de Pessebres amb els mateixes condiciones que els anteriors. Aleshores, un grup de pessebristes sabadellencs es plantejaren la conveniència de constituir una associació local.
Aquesta proposta va xocar d’entrada amb l’oposició radical del director de la Congregació Mariana amb l’argument que tradicionalment aquesta havia organitzat els concursos de manera que se’ls restaria protagonisme. D’altra banda, els impulsors de l’associació es trobaren que aquesta havia d’integrar-se en alguna de les estructures culturals o artístiques del règim franquista. En principi, tenien dos opcions: incorporar-se a la Obra Sindical de Educación y Descanso o a Acción Católica. Per acabar-ho d’adobar, el Frente de Juventudes també va voler dir la seva, per tal de controlar els joves pessebristes. Finalment, es decantaren per Acción Católica que els hi va oferir disposar d’un local al carrer Sant Josep, al casal dels Barata, seu de l’Acció Catòlica Arxiprestal de Sant Fèlix.
Encara al Nadal de 1940 la Congregació Mariana convocà el 13è Concurs de Pessebres que comptà amb una subvenció de Educación y Descanso i presentà la novetat d’introduir la divisió dels concursants per trams d’edat en cadascú dels grups de pessebres artístics o casolans
Tanmateix, els impulsors de l’entitat local, al voltant d’una trentena, reunits a la casa Barata del carrer Sant Josep, decidiren per unanimitat constituir, el 23 de febrer de 1941, l’entitat sota la denominació d’Agrupació de Pessebristes de Sabadell una data que es considera com la de la fundació de l’entitat. A la reunió, presidida per l’arxiprest de Sant Fèlix i consiliari de l’entitat, mossèn Josep Maria Vázquez, es nomenà la primera junta directiva presidida per Lluís Mas Gomis; Joan Farrell i Domingo, secretari; Jaume Sarradell, tresorer i Ramon Marallera i Antoni Tarruell com a vocals. Així mateix, en aquesta assemblea, s’establí una quota anual mínima de 10 pessetes i s’encarregà la construcció del primer pessebre, anomenat “social”, a Jaume Serradell i Antoni Tarruell, així com l’organització d’excursions i conferències.
D’altra banda, la junta directiva acordà, al novembre del mateix any, iniciar el primer curs teòric-pràctic per ensenyar a construir pessebres artístics al qual s’inscriviren un bon grapat de joves que amb els temps esdevindrien notables pessebristes. També, amb l’objectiu de difondre el pessebrisme a les parròquies, s’anomenaren delegats a cadascuna de les parròquies de Sabadell. Antoni Tarruell va ser-ho de la Puríssima Concepció, Ezequiel Català de Sant Vicenç de Jonqueres, Ramon Traveria de la Santíssima Trinitat i Modest Alfara de la de Sant Salvador. De la parròquia de Sant Feliu s’encarregà la junta directa de l’entitat.
A l’hivern del 1941, sorgiren dificultats arran de les pressions de Educación y Descanso en el sentit que l’Agrupació de Pessebristes abandonés Acción Católica i s’incorporés a la seva estructura. El conflicte es va resoldre constituint una mena de patronat, presidit Mateu Abella Solanes, secretari d’aquest organisme, i on es va excloure a la Congregació Mariana, tot i que Mas, Sarradell, Masarella i Farrell n’eren membres. Això generà grans tensions que es suavitzaren amb l’incorporació de dos membres de la Congregació a la comissió organitzadora del concurs i amb la construcció d’un gran pessebre a la seu de Educación y Descanso.
El març de 1943 es produïren les dimissions del president Lluís Mas i del vocal Masarella que provocaren la reestructuració de la junta directiva, sent anomenat president Jaume Serradell. També, fou substituït Josep M. Vázquez com consiliari de l’Agrupació, pel sacerdot i poeta, Camil Geis. Llavors l’entitat rebia una subvenció anual de Educación y Descanso de 1.500 pessetes, així com aportacions del Banc de Sabadell, Caixa d’Estalvis de Sabadell i Caixa de Pensions per l’organització dels concursos que oscil·laven entre les 150 i 300 pessetes. També, hi col·laboraven amb quantitats menors Acción Católica, Gremi de Fabricants, l’Acadèmia de Belles Arts, els centres excursionistes i alguns comerços.
En aquella època el problema més greu de l’entitat era la manca d’un local adequat per desenvolupar les seves activitats. Les tensions amb Acción Católica menaren, al març de 1945, a què Serradell presentés la seva dimissió, sent substituït per Joan Farell. La situació s’agreujà al maig del 1946, quan la Junta Interparroquial de Acción Católica els expulsà del local del carrer Sant Josep per un altre que pràcticament feia impossible continuar amb les seves activitats. A més, el 25 d’octubre del mateix any, Acción Católica, considerant que l’Agrupació era una secció de l’entitat, procedí a nomenar directament al seu president en la persona de Josep Farriol Baygual, que alhora ho era de la Interparroquial. Farriol va ostentar durant diversos anys la presidència procurant apaivagar les tensions entre ambdues entitats.
Lluita per la supervivència
L’any 1947 esclatà una greu crisi arran de la decisió de Acción Católica de foragitar l’Agrupació de Pessebristes del local que ocupaven argüint que els hi era necessari per altres activitats. Foren inútils les protestes i gestions realitzades pels pessebristes sabadellencs davant les seves jerarquies.
Sense local va esdevenir impossible muntar el pessebre social i continuar amb el curset. Tanmateix, diu molt de la voluntat dels membres de l’Agrupació de Pessebristes l’actitud amb què entomaren aquestes grans dificultats que semblaven anunciar la seva dissolució. Sense local, els seus esforços es concentraren en mantenir el concurs anual que ara es traslladaren als aparadors dels establiments comercials, el nombre dels quals oscil·là entre els seixanta i el centenar. També, es procurà atorgar una gran solemnitat a l’acte de lliurament dels premis que es celebraren a locals de prestigi com l’Acadèmia de Belles Arts o el saló modernista de la Caixa d’Estalvis. Així mateix, l’acte anava acompanyat d’actuacions corals i musicals de qualitat. A més, com a cloenda, es celebrava un dinar de germanor on es donava compte de la situació econòmica i de les activitats desenvolupades.
No podem resseguir les vicissituds d’aquest entitat en el curs de la seva dilatada història. Només apuntar que la manca de local es perllongaria fins l’any 1977, quan Adrià Gascón González cedí més de la meitat de la planta baixa, el gran vestíbul i el gran jardí de la seva mansió de la Rambla com a seu de l’Agrupació. Allí romandrien durant tres anys, fins que el propietari els hi comunicà la seva necessitat de disposar del local.
Finalment, l’any 1980, disposaren com a seu del primer pis de l’Acadèmia Catòlica al carrer Sant Joan i des del 1987 es traslladaren al segon pis on des de llavors s’han celebrat per Nadal i de manera ininterrompuda l’exposició de pessebres.
Bibliografia
FARRELL i DOMINGO, Joan. Agrupació de Pessebristes de Sabadell. 50 anys d’història. 1941-1991, Sabadell, 1991.
MAS i GOMIS, Lluís. El pessebrisme a Sabadell, Agrupació de Pessebristes d’Acció Catòlica de Sabadell, 1958