Foto portada: trobada de gegants a la Festa Major de 1930. Autor: Francesc Casañas/AHS

Els orígens i les suspensions de la Festa Major

En aquesta entrega de la secció d’història esbossem la gènesi de la Festa Major, així com les circumstàncies que envoltaren els anys en què aquesta no va celebrar-se. La darrera suspensió fou en 1938, en plena Guerra Civil, de manera que feia 82 anys que la Festa Major s’havia organitzat sense interrupcions.

Els orígens de la Festa Major estan vinculats a Sant Fèlix o Sant Feliu, patró de Sabadell, que en el santoral catòlic correspon a l’1 d’agost. En aquesta data l’església celebrava diversos oficis religiosos com ara una missa solemne i una processó. No seria fins més tard quan, amb la implicació de l’Ajuntament i els poders econòmics de la ciutat, aquesta data esdevindria la de la Festa Major de la ciutat.

“La Festa Major de la nostra vila durà moltíssims anys que servia per marxar de Sabadell; qui anava a prendre banys, qui a veure parents de lluny. L’Aplec [de la Salut] l’havia mort; es pot ben dir que l’Aplec era la veritable festa major. Per demostrar si n’era de magre la festa major cal dir només que amb tantes societats i tanta afició al ball com hi havia, en tal dia en feien ni de nit. Això fa que ens considerem rellevants parlar-ne, puix que no hi ha cas. És de suposar que a l’església es celebraven les festes religioses de la diada, però penso que no transcendien al poble. Els carrers eren ben deserts com en dia treball i la gent duia roba nova …perquè era festa”, assegura Marian Burguès.

A parer de Marta Ibáñez, qui ha estudiat més a fons el tema, des de mitjan del segle XIX fins al 1936 “hi hauria un procés una mica invers: l’Aplec anirà perdent una mica d’importància –si bé serà un dia festiu molt apreciat pels sabadellencs, intocable!” i la Festa Major anirà creixent, sobretot perquè anirà envoltada d’un seguit de manifestacions i espectacles que hi donaran aquest relleu”.

Segons aquesta autora, que ha rastrejat els orígens de la Festa Major a l’Arxiu Històric de Sabadell, fins el 1883 no es troba cap documentació que indiqui la implicació de l’Ajuntament en la festa. Així suposa que si hi havia alguna activitat festiva devia estar organitzada per particulars sense cap intervenció de l’administració local. En aquest sentit, esmenta una petició del Cercle Sabadellès al 1861 on es demana permís per celebrar els balls de l’any: quatre per carnaval, dos per l’Aplec i dos per la Festa Major (1 i 2 d’agost), així mateix ressenya una carta del departament municipal d’Hisenda on si li reclamen la relació de balls celebrats per tal de cobrar els corresponents impostos.

Carrossa del Centre Industrial a la batalla de flors a la Festa Major de 1907. Autor: Antonio Soldevilla/AHS.
Carrossa del Centre Industrial a la batalla de flors a la Festa Major de 1907. Autor: Antonio Soldevilla/AHS.

També Ibáñez va realitzar un buidat de la premsa de l’època, entre 1860 i 1880, on va trobar diverses referències a la Festa Major que venen a confirmar el testimoni d’en Burguès. En elles es parla sobretot de les celebracions religioses i d’algun ball però sense cap diferència dels que eren habituals. En algun article es reclama que l’Ajuntament s’involucri, a la manera d’altres municipis com Mataró, en l’organització de la festa i que subvencioni un castell de focs artificials.

No serà fins el 1884 quan es detecta la primera implicació municipal arran de la petició a l’Ajuntament de dues societats de ball, La Juventud Americana i La Joven Americana, d’una subvenció de 250 pessetes cadascuna que li fou concedida. En l’argumentació que justifica la sol·licitud s’afirma que en altres ciutats es fan festes extraordinàries per la Festa Major i manifesten el seu desig que fos el Consistori qui prengués la iniciativa. De fet, aquest any és el primer en que es publicà el programa d’actes de la Festa Major, de l’1 al 3 d’agost, amb enlairada de globus, jocs de cucanya, balls d’envelat, funcions teatrals i un castells de focs artificials amb gran afluència de públic.

Segons la crònica de la conservadora Revista de Sabadell del 7 d’agost de 1884 es lloa que l’Ajuntament, presidit pel fabricant Joan Massagué, s’hagi implicat i organitzat les diverses iniciatives populars. A parer d’Ibáñez aquesta seria la primera Festa Major pròpiament dita de la ciutat. “A partir d’aquest moment els sabadellencs comencen a creure en la possibilitat de tenir una festa major que s’assemblés a aquelles que coneixien d’altres llocs i que fos digna de l’importància de la ciutat”, que llavors comptava amb 21.379 habitants.

La consolidació de la Festa Major

Segons la documentació consultada per Ibáñez, a la Festa Major de 1885, que coincideix amb les celebracions de la inauguració de l’església de la Puríssima Concepció, l’Ajuntament s’involucrà plenament en el finançament i en la coordinació de les activitats programades, a l’igual a l’any següent. El 1887 presentà la novetat de la creació d’una comissió de Festa Major formada per les principals entitats de la ciutat, les associacions recreatives i els mitjans de comunicació, sent presidida per l’alcalde; un esquema es mantindrà durant molts anys. A més, s’organitza una subscripció popular per recaptar els diners per cobrir les despeses encapçalada per l’Ajuntament.

Ballada de sardanes a la Festa Major de 1920 on pot observar-se el templet. Autor: Francesc Casañas/AHS.
Ballada de sardanes a la Festa Major de 1920. Autor: Francesc Casañas/AHS.

 

Tanmateix, l’any següent, 1888, l’Ajuntament va respondre negativament a les peticions de subvenció de les societats de ball al·legant que no disposava de recursos econòmics. Finalment, es reconsiderà aquesta postura i a finals de juliol es dotà amb 150 pessetes a les esmentades societats per organitzar dos balls d’envelat, un a la plaça Major i un altre al capdavall de la Rambla.

No obstant això, a partir de 1889 es consolida definitivament el model. Durant els anys següents la Festa Major creixerà amb més dies de duració i un programa d’actes més extens. Així s’imprimirà el programa d’actes i no mancaran els cartells anunciadors, es guarniran i il·luminaran els carrers, es celebraran balls a càrrec a càrrec de les orquestres de la ciutat i d’una banda militar i s’organitzaran activitats adreçades als infants.

El model organitzatiu consistia en la constitució d’una comissió ciutadana, convocada per l’Ajuntament, formada per les entitats, els mitjans de comunicació i els regidors. Aquesta comissió estava investida de plenes facultats per confeccionar el programa, recaptar i distribuir els recursos econòmics. A més, s’acordà que cada any, la Festa es dediqués a un motiu particular.

Les Festes Majors suspeses

Aquesta serà la tònica fins els anys 1896, 1897 i 1898 quan l’Ajuntament decidí no participar en l’organització de la Festa Major. L’any 1896, malgrat les peticions de les entitats, es negà a organitzar cap acte de Festa Major i d’aportar finançament. Malgrat això s’organitzaren alguns pocs balls i funcions teatrals muntades per particulars. A parer d’Ibáñez, les causes d’aquest canvi sobtat radica en el clima d’agitació social provocat per la repressió contra els anarquistes, arran de l’atemptat amb bomba a la processó de Corpus a Barcelona, que a Sabadell desfermà la repressió de molts àcrates amb l’estreta col·laboració de l’alcalde Josep Buxó Mariné.

Tal com explica Andreu Castells, a la ciutat es produïren nombrosos escorcolls i detencions, entre ells el de Teresa Claramunt, que patiren terribles tortures. A Claramunt li estiraren amb ferros els mugrons i li posaren canyes a les ungles que li deixaren seqüeles per tota la vida. La repressió ferotge culminà amb uns consells de guerra amb nul·les garanties judicials que dictaren execucions, elevades penes de presó i desterraments que desfermaren un gran escàndol internacional.

Esglèsia de Sant Feli després de ser cremada el 27 de juliol. Foto: La Actualidad / AHS
Esglèsia de Sant Felix després de ser cremada el 27 de juliol de 1909. Foto: La Actualidad / AHS

Aquesta mateixa situació es reproduí el 1897 amb l’excepció que l’Ajuntament, sense implicar-se en l’organització de la festa, aportà 1.000 pessetes a la comissió a qui convocà per informar-se de les activitats previstes que foren escasses i deslluïdes. Encara anaren pitjor les coses al 1898 quan fins i tot les entitats decidiren suspendre totes les activitats arran de la situació generada pel final de la Guerra de Cuba. Només s’organitzaren a títol particular balls a l’Euterpe, als Campos de Recreo i al Centre Industrial. També els teatres realitzaren una programació extraordinària.

El 1899 l’Ajuntament reprengué l’organització de la Festa Major amb la reconstitució de la comissió amb el format que havia estat habitual anteriorment i amb un programa d’actes molt similar a les edicions precedents. A partir de llavors es continua celebrant la Festa Major amb diverses novetats com la batalla de flors iniciada al 1903 i que es mantindrà fins el 1924, la rua artística o la creixent implicació de les entitats esportives en la programació.

1909: la Setmana Tràgica

Aquesta trajectòria ascendent va quedar estroncada el 1909, arran dels greus disturbis de la Setmana Tràgica. La Festa que ja estava organitzada i amb els programes impresos va haver de suspendre’s, doncs justament la insurrecció esclatà a finals del més de juliol. El 1910 es tornà a organitzar la Festa Major.

Depassa àmpliament la temàtica d’aquest article resseguir les vicissituds de la Festa Major al llarg de la seva dilatada història. Només apuntar que al 1912 es canvià la data al primer dissabte d’agost per tal de propiciar la participació dels treballadors que acabaven la seva jornada setmanal els dissabtes a les 13 hores. Posteriorment va tornar a celebrar-se a partir de l’1 d’agost, fins l’edició de 1976 quan es traslladà al primer cap de setmana de setembre amb motiu que les vacances d’estiu minvaven notablement la participació ciutadana (més info: ‘Les darreres festes majors del franquisme (1970-1978‘).

Sense festa els anys 36, 37 i 38 per la Guerra Civil

Malgrat una certa davallada durant el temps de la dictadura de Primo de Rivera, la Festa Major va continuar celebrant-se fins el 1936 amb una gran participació d’entitats i ciutadana durant els anys de la Segona República. El 1936 estaven organitzades les activitats i el programa editat. En un primer moment, després del cop d’estat franquista i l’inici de la Guerra Civil (més info: ‘Els primers compassos de la Guerra Civil‘), la festa s’ajorna fins 11 de setembre, però finalment es va suspendre “per causa de la rebel·lió franquista”. Per aquest mateix motiu, no es va celebrar el 1936 ni ja tampoc els anys 1937 i 1938.

La no festa del 2020, primera interrupció des del final de la Guerra Civil

La Festa Major va tornar a fer-se, ja sota el règim franquista, el 1939. Des d’aleshores fins a l’edició d’enguany va continuar organitzant-se sense interrupcions. És a dir, l’edició del 2020 ha estat la primera en 82 anys en que la Festa Major ha estat suspensa.

Bibliografia            

BURGUÈS, Marian. Sabadell del meu record. Cinquanta anys d’història anecdòtica local. Joan Sallent impressor, Sabadell, 1929.
CARRERAS, Miquel. Línies d’història de Sabadell. La vida íntima de Sabadell. Caixa d’Estalvis de Sabadell, 1978,
CASTELLS, Andreu. Sabadell, informe de l’oposició. República i acció directa (1868-1904), Ed. Riutort, Sabadell, 1977.
IBÁÑEZ FUENTES, Marta. Les festes de Sabadell. Des de mitjan del segle XIX a la Guerra Civil. Ajuntament de Sabadell, 2018.

Foto portada: trobada de gegants a la Festa Major de 1930. Autor: Francesc Casañas/AHS.