Esbossem la trajectòria del primers partits marxistes que s’implantaren a Sabadell: el Bloc Obrer i Camperol (BOC) i el Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM). Unes formacions heterodoxes que ni obeïen les consignes estalinistes de la III Internacional Comunista ni les de la IV Internacional de Trotski.
Els orígens d’aquests partits marxistes heterodoxos es troba en el context de la proclamació de la Segona República espanyola l’abril de 1931. A Sabadell, el nucli fundacional sorgí de la Joventut Republicana Federal del Círcol Republicà Federal (CRF), fundat al 1888, com expressió d’una nova generació que naixia a la vida pública en un moment d’un gran canvi polític i grans esperances en la democratització, modernització i reformes socials a Espanya.
Aquest grup de joves federals estava format, entre altres, per Galileu Molins Ventura, que havia estat secretari del CRF a qui Andreu Castells qualifica de “místic del marxisme”, Josep Oltra Picó, membre de l’Acadèmia Belles Arts i funcionari municipal, i Joaquim Hutesà Costajussà, aquarel·lista i recaptador de l’Estat, Joan Vila Comas de la Federació Comunista Catalanobalear (FCCB) de Joaquim Maurin i adscrita al Partido Comunista de España (PCE), Ramon Arteu, teixidor que havia fet cursos de marxisme al CRF, Victor Colomer del Partit Comunista de Catalunya (PCC) mestre, Joan Aymerich, Jesús Manyé i Camil Formosa. El novembre de 1930, quan faltaven pocs mesos per l’enfonsament de la monarquia compromesa a fons amb la dictadura de Primo de Rivera, es fundà a la seu del CRF, la secció local del Bloc Obrer i Camperol (BOC).
El nou partit s’acabava de fundar a Barcelona com a resultat de la fusió del petit PCC i la més nombrosa FCCB que discrepava de la línia estalinista de la III Internacional reclamant major democràcia interna al PCE i el reconeixement del dret a l’autodeterminació de les nacionalitats de l’Estat espanyol. La formació estava dirigida per Joaquim Maurín, un notable orador, que havia estat dirigent de la Confederación Nacional del Trabajo (CNT) des d’on impulsà amb Andreu Nin la facció bolxevic que no aconseguí trencar a l’hegemonia anarquista a la central sindical. Al 1924, fundà la FCCB que s’integrà al PCE del qual es separà per fundar el BOC. Andreu Nin, després de viure una dècada a Moscou vinculat a Lev Trotski, regressà a Barcelona al 1930 on no es va sumar al projecte de Maurin per discrepàncies sobre la qüestió nacional i va fundar el petit partit Izquierda Comunista de España (ICE) que progressivament s’anirà distanciant de les tesis de Trotski.
Després d’un temps en un despatx del CRF, el BOC es traslladà a la taverna El Diluvio, a la carretera de Barcelona, regentada pel sindicalista Magí Marcé, que seria alcalde federal a la Segona República, que els hi llogà una part de l’immoble. Posteriorment, anirien a la plaça de l’Àngel i més tard al Raval de Dins n. 9 on cada diumenge hissaven la bandera vermella amb la falç i el martell. Al 1933 es fundà al mateix local la Joventut Comunista Ibèrica (JCI) que el mateix any creà la secció esportiva, Joventut Atlètica Proletària, formada per militants del BOC que lluïen a la seves samarretes, ben visibles, la falç i el martell, entre ells Albert Burón Senar. Eren sobretot corredors de fons i s’entrenaven pels carrers. El partit va anar creixent. Al juny de 1931 tenia 77 militants. Al 1935, quan es fusionà amb ICE per fundar el POUM, 315 membres.
Comportament electoral
A les crucials eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, a Sabadell es presentaren dues coalicions: la Coalició d’Esquerres Republicana, formada pels federals del CRF, els republicans radicals de Lerroux, el Casal Català Republicà i el Centre Radical Català (embrions d’ERC) contra la Candidatura Catalanista, vertebrada per la Lliga Regionalista on s’aplegaven catòlics i monàrquics. La llista republicana s’imposa clarament per 4.954 vots a 1.955. El BOC presentà candidatura, però amb només 132 vots no aconseguí representació al Consistori. La seva llista estava formada per Josep Pich Muñoz, Jesús Manyè Pascual, Domènech Bosch Guitart, Josep Oltra Picó, Emili Fernández Luna, Daniel Rebull Cabré, Joan Comadran Dalmau, Pau Sales Canela, Josep Perelló Miró, Joaquim Hutesà Costajussà, Joan Bartomeu Valls, Dídac Martí Tarrall, Miquel Esteve Puntarró, Galileu Molina Ventura i Eusebi Artigas Buxeda.
A les eleccions a Corts Constituents del 28 de juny de 1931, el BOC suma a Sabadell uns testimonials 125 vots. Als primers comicis al Parlament de Catalunya, un cop aprovat l’Estatut d’Autonomia, el BOC presentà a una llista encapçalada per Joaquim Maurin que incrementà el nombre dels seus votants fins als 497.
D’altra banda, dirigits per Salvador Aymerich, els 46 sindicalistes del BOC tenien una notable influència en la poderosa Federació Local de Sindicats (FLS) on en aquells anys es desfermà una batalla política entre els radicals de la Federación Anarquista Ibérica (FAI) i els moderats de CNT, anomenats trentistes, que a Sabadell prengueren el control del sindicat liderats per Josep Moix. Justament, Moix i la seva mà dreta i esquerra, Josep Rosas i Miquel Beltran, impediren sense contemplacions que s’ampliés la seva influència al sindicat.
Malgrat no disposar d’un òrgan de premsa propi, les posicions del BOC apareixien sovint a les pàgines de El Federal la publicació del CRF i Vertical òrgan dels sindicats de la FLS.
Les eleccions a Corts del 19 de novembre de 1933 (les primeres on votaven les dones), donaren la victòria a les dretes i iniciaren el Bienni Negre. El BOC es presentà en coalició amb el PSOE, en la candidatura Front Obrer, que obtingué a Sabadell 712 vots. Tanmateix, el BOC s’anotà un important triomf polític a l’impulsar a finals d’any la proposta d’Aliança Obrera per crear un front comú i d’unitat d’acció contra el feixisme. Hitler havia arribat al poder al gener del mateix any, a Espanya havien guanyat les dretes de la CEDA i creixien els feixistes de La Falange. A Sabadell es creà un Comitè Local de l’Aliança Obrera format per la FLS, la Federació Sindicalista Libertària, Ateneu Sindicalista de Divulgació Social, Unió de Rabassaires (UdR) i UGT amb els partits Unió Socialista de Catalunya (USC) i BOC.
Amb una elevada participació (69,32%), les municipals del 14 de gener de 1934 es celebraren enmig una enorme polarització i crispació que preludiava la guerra civil. A Sabadell, s’imposà clarament la coalició d’esquerres formada pel CRF, ERC i USC (10.666 vots) enfront als 7.123 de la Unió Ciutadana que aplegava les dretes. El BOC, malgrat millorar resultats amb 508 vots, no aconseguí representació al Consistori.
Als fets del 6 d’octubre de 1934, l’Aliança Obrera local constituí un Comitè Revolucionari format per Moix, Bertran, Rosas i Eduard Fornells -que acabaria al sindical vertical a la postguerra- per la FLS, Fabregat (UGT), Vila i Aymerich (BOC), Biscarri (PSOE) i Riera (Comunistes de Catalunya) que ocupà l’Ajuntament i decretà la vaga general. Així mateix es formà un cos armat, anomenat ‘guàrdia roja’, format per les joventuts de partits i sindicats d’esquerres que passaren revista militar al bosc de Can Feu. El moviment que, a Sabadell adoptà un caràcter netament obrerista, fou esclafat per forces de l’exèrcit i la Guàrdia Civil que saquejà i clausurà els locals d’organitzacions d’esquerres i detingueren a militants de la FLS i el BOC. La dura repressió que seguí als fets d’octubre i la destitució de l’Ajuntament democràtic, afavoriren la formació dels Comitès de Solidaritat on les joventuts llibertàries, de la USC i del BOC foren particularment actives.
La fundació del POUM
En aquest context es constituí el 19 de setembre de 1935, a Les Planes, en la clandestinitat, la secció local del POUM, producte de la fusió entre el BOC de Maurín i l’ICE de Nin. El nou partit i particularment la seves joventuts (JCI) tenien un gran atractiu entre els obrers qualificats i els joves de les classes mitjanes. Prova d’això és la seva penetració entre els tècnics, empleats i dependents del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria (CADCI).
Al POUM militaven mestres de prestigi com Josep Vall i Jaume Viladoms, els dos fills de Fidela Renom, Joan i Andreu Romeu Renom, la primera dona que fou regidora de la ciutat, el barber i escriptor Ricard Simó i Bach, la cantautora Teresa Rebull o l’escriptora Maria Gispert. Al març de 1936, la secció sabadellenca era una de les més importants de Catalunya amb 200 militants i el partit marxista més important a la ciutat. Cap a finals de 1936 tenia 700 militants i al 1937, poc abans de ser dissolt, comptava amb 1.800. El 22 gener de 1937 apareixia el seu òrgan de premsa, Impuls, dirigit per Maria Gispert, que va deixar de sortit el 28 de maig de 1937 arran de la seva il·legalització.
A les eleccions a Corts del 16 de febrer de 1936, el POUM s’incorporà a la comitè local del Front d’Esquerres, la versió catalana del Frente Popular. Estava format per CRF, ERC, Acció Catalana Republicana (ACR), UdR, USC, Partit Comunista de Catalunya (PCC) i Partit Català Proletari (PCP). Aquestes tres darreres formacions, juntament amb la Federació Catalana del PSOE, es fusionarien per fundar el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), d’obediència estalinista, a l’esclatar la Guerra Civil el 23 de juliol de 1936.
El nou poder municipal
Als primers compassos de la Guerra Civil i davant l’enfonsament de les institucions de la República i de la Generalitat, es constituí a Sabadell el Comitè de Defensa Local (CDL) que prengué el poder, sota la direcció de Josep Moix, dirigent de la poderosa FLS, que aviat s’integraria a la UGT. Moix que provenia de la USC va tenir una paper rellevant a la fundació del PSUC. El nou poder municipal revolucionari estava format per tres representants de FLS, un de l’UGT, dos de la CNT, un de la FAI, dos del POUM, un del CRF i un d’ERC.
El POUM va deixar els seu local de la plaça de l’Àngel i expropià el primer pis del cafè de Cal Jan, on ara hi són els magatzems Zara. Les JCI feren al mateix amb els local del CADCI al carrer del Pedregar 17, dissolt el 25 d’agost de 1936, on s’organitzà l’Institut Marx-Lenin. Dirigents del POUM com Oltra, Maria Gispert, Joan Vila, Camil Formosa i Jaume Massagué fundaren el 31 de juliol de 1936 el Sindicat d’Empleats i Tècnics, que ocupà el local del Centre Industrial a la Rambla.
El 17 d’octubre de 1936 la Generalitat institucionalitzà aquests òrgans de poder municipal sorgits de la revolució, anomenats consells municipals. A Sabadell fou presidit per Moix com conseller en cap (alcalde) amb aquesta composició: 11 FLS, 9 CNT, 3 ERC, i 2 respectivament pel POUM, PSUC, CRF, UdR i ACR.
La contribució del POUM a l’esforç bèl·lic
Sabadell, llavors amb 48.774 habitants, va fer una notable aportació a l’esforç bèl·lic de la República amb 1.570 voluntaris. Gairebé 400 eren del POUM.
De fet, fou el primer partit sabadellenc que envià tropes al front. El 24 de juliol sortien 25 milicians sabadellencs amb dues metralladores al front d’Aragó a les ordres de Salvador Aymerich, que foren destinats al front d’Osca. La segona columna sortí el 31 de juliol amb 18 milicians comandats per Ramon Bartomeu Valls que s’incorporaren a un regiment d’artilleria. L’11 d’agost sortí la tercera expedició amb 12 voluntaris sota les ordres de Gonçal González Guardiola amb metralladores que probablement s’integrarien a la primera columna. La quarta, amb 42 homes, sortí el 21 d’agost comandada per Jesús Manyé Pascual. La cinquena expedició, anomenada Vila Mir, estava formada per 120 milicians i quatre milicianes (Brígida Juvert, Pepeta Mañosa, Teresa Bulls i Rosa Capús) sota el comandament militar de Rafael López i Domènech Bosch com comissari polític.
Una altra columna, anomenada Oltra-Balada, estava comandada per Josep Oltra Picó fundador del BOC i del POUM a Sabadell. Aquestes forces s’enquadraren en la Divisió Joaquim Maurín que combaté al front d’Osca. Joan Vila Coma, destacat dirigent sabadellenc del BOC i del POUM, fou el director de la publicació Alerta, òrgan de les brigades internacionals del POUM a la Guerra Civil (més info. ‘Rescatant la memòria oblidada del POUM‘).
A mesura que s’allargava la guerra s’aprofundiren les divergències entre, d’una banda, PSUC i ERC, partidaris de primer guanyar la guerra i després fer la revolució, i CNT-FAI i POUM, que propugnaven fer la guerra i la revolució al mateix temps. A més, el PCE-PSUC va rebre ordres directes de Stalin, quan la URSS era la principal proveïdora d’armes de la República, per eliminar al POUM, acusant-lo falsament de trotskista i criptofeixista. Mentre Maurín restava a les presons franquistes, Nin era segrestat, torturat i assassinat pel serveis secrets soviètics amb la col·laboració del PSUC.
A Sabadell, els fets de maig no tingueren la virulència que a Barcelona amb 500 morts i més de 1.000 ferits. De fet, aquí la pugna estava entre la FLS i la CNT per l’hegemonia del moviment obrer, però també entre les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) del PSUC, i la JCI del POUM que ja comptava amb una nombrosa militància. El febrer de 1937 s’inicià la campanya per exigir la creació d’un exèrcit regular, la unitat de les forces sindicals i polítiques, de manera que a les seus dels partits només onegessin la tricolor republicana i la senyera catalana. El POUM es va negar arriar la seva bandera vermella. El 4 de març un grup de manifestants es dirigí a la seu del partit per exigir que arriessin la bandera. Es produïren moments de gran tensió fins que els militants del POUM van accedir a fer-ho.
Davant l’explosiva situació de Barcelona, l’alcalde Moix va tenir una actitud contemporitzadora, afavorida per la posició de la secció local del POUM, que es desmarcà de la direcció del seu partit i condemnà els fets de la capital catalana. L’alcalde manifestà al ple municipal que considerava als militants del POUM autèntics revolucionaris i es negà a acatar l’ordre d’expulsar-los de la UGT i del govern municipal. Tanmateix, arran de les acusacions contra el dirigent cenetista Bru Lladó de complicitat amb les revoltats de Barcelona, els nou regidors anarquistes sortiren del govern municipal el 22 de maig. Ja no hi tornarien. De manera que Moix es feia amb el control gairebé absolut de l’Ajuntament. El 13 d’octubre de 1937 els dos edils del POUM es retiraven de l’executiu local arran de l’ordre terminant de la Generalitat d’expulsar-los de tots els ajuntaments. Al ple municipal Moix lamentà que “mides de caràcter general ens facin prescindir d’una fracció local del front antifeixista”.
Tanmateix, les JSU emprengueren una dura campanya contra el POUM que patí el 8 de maig l’assalt de l’impremta del seu òrgan de premsa Impuls. Els dos regidors del POUM, Galileu Molins i Camil Formosa, havien d’anar als plens amb escorta armada per temor a ser assassinats. A més, les JSU elaboraren una llista negra de poumistes que sotmeteren a la consideració de Moix. Segons Castells, l’alcalde va prohibir els assassinats. ‘Aquí no vull sang’, els hi va dir. Es presentaren nombroses denúncies que portaren a detencions de dirigents del partit com Salvador Aymerich Gras, Daniel Rebull Cabré, Jaume Giralt Espuña, Josep Jou Bretran, Josep Lloret Linares, Jesús Manyé Pascual, Josep Marco Fuster i Joan Vila Comas. Alguns dels quals -sosté Castells- per ordre directa de Moix per a salvar-los a la vida i cita els casos de Manyé, Vila, Jou i Aymerich. Molts militants de les joventuts s’amagaren i s’allistaren a unitats militars comandades per la CNT.
En qualsevol cas, respecte al comportament de Moix, es plantegen dubtes sobre la seva duplicitat. D’una banda, públicament feia declaracions conciliadores; d’altra, es difícil que les JSU actuessin sense el seu consentiment.
La llavor del POUM
Amb el partit il·legalitzat, Molins i Formosa, assajaren de mantenir la seva existència en la clandestinitat, defensar als detinguts i respondre als atacs de la JSU i UGT. Tanmateix, molts dels seus militants sabadellencs continuaren combatent als fronts de batalla alguns com oficials: Jesús Manyé, Jaume Massagué i Salvador Aymerich, majors. Joan Vila, Albert Gispert (germà de Maria), Lluís Mimó, Pere Serravinyals i Jaume Tronchoni, capitans i Ramon Morera, tinent.
Malgrat la seva desaparició, el POUM va plantar, per així dir-ho, una llavor de socialisme democràtic enfrontat a l’estalinisme. Així, exmilitants de la USC i del POUM formaren el gruix del Moviment Socialista de Catalunya (MSC) fundat al gener de 1945 a Tolosa de Llenguadoc. Entre ells, els sabadellencs Jaume Viladoms a l’interior i Maria Gispert a l’exili a Caracas.
Bibliografia
BONAMUSA, Francesc. El Bloc Obrer i Camperol: els primers anys, 1930-1932. Curial, Barcelona, 1974.
CASTELLS, Andreu. Sabadell, informe de l’oposició. Del terror a la Segona República, 1918-1936. Ed. Riutort, Sabadell, 1980., Ed. Riutort, Sabadell, 1982.
– Guerra i revolució, 1936-1939, Ed. Riutort, Sabadell, 1982.
DEU BAIGUAL, Esteve. La Guerra Civil a Sabadell, 1936-1939. Repressió, conflicte intern i obra social en la rereguarda. Publicacions Abadia de Montserrat, Barcelona, 2018.
MARIN, Martí. La Política. 1) 1898-1939. Liberalisme, dictadura, democràcia i Guerra Civil dins Sabadell al segle XX, Eumo Editorial, Vic, 2000.
RIBÉ MONGE, Genís. Sabadell: el POUM, la guerra i l’exili. Museu Història Sabadell, 2022.
DD.AA. La República i la Guerra Civil. Sabadell, 1931-1939. Ajuntament de Sabadell, 1986.
Foto portada. Local del BOC al Raval de dins, als anys 30. Autor desconegut
FES-TE SUBSCRIPTOR!
Si t’agrada iSabadell, ajuda’ns a créixer i fes-te SUBSCRIPTOR. A més, tindràs avantatges exclusius.
Consulta AQUÍ els avantatges i FES-TE SUBSCRIPTOR ARA, AQUÍ.