Ressenyem l’inventari i catàleg d’una ingent documentació de milers de causes judicials, civils i penals, que ens permeten aproximar-nos a les mentalitats, la vida quotidiana, la criminalitat i el grau de violència existent a la vila de Sabadell a l’Antic Règim.
Els lligalls de l’Administració Reial i Senyorial de Sabadell i poblacions veïnes es conserven a l’Arxiu Històric de Sabadell (AHS) en 185 capses de dimensions estàndard. El 75 per cent d’aquesta documentació correspon a la cort (tribunal) del batlle de Sabadell sobre processos penals o civils. Després del treball dels tècnics de l’AHS, coordinats per Jordi Torruella, s’inventariaren i es catalogaren 3.655 processos des del segle XV fins a finals del XVIII. El gruix d’aquests processos, el 57 per cent, se situa entre 1587 i 1635. Només sis són dels segles XIV i XV, 560 del XVI, 2.220 del XVII i 869 del XVIII.
El major número de procediments judicials correspon, amb diferència, a Sabadell (2.713), seguit de Castellar del Vallès (347), Ripollet (110), Polinyà (105), Barberà del Vallès (95), Cerdanyola del Vallès (83), Santiga (56), Sentmenat (38), Sant Llorenç Savall (25) i Matadepera (21). També, hi ha en menor nombre de documentació d’altres processos en municipis fora del Vallès.
Justícia feudal
A l’Antic Règim, el sistema judicial català s’estructurava en quatre instàncies jeràrquiques: l’Audiència, els governadors del Principat i dels comtats, els verguers i els batlles que eren els encarregats d’exercir la justícia a nivell local. La figura del batlle es remunta al segle X. Amb el pas del temps va esdevenir, segons l’estatus de la vila, el delegat del poder del monarca si es tractava d’una vila reial o del senyorial fos aquest secular o eclesiàstic com en el cas del monestir de Sant Cugat. Sabadell va passar a ser de jurisdicció reial l’any 1367 i s’incorporà definitivament a la Corona el 1474, després de complexes vicissituds (més info: ‘La vila reial i els seus privilegis‘).
El batlle presidia i supervisava el Consell Municipal. L’any 1585, la Corona atorgà a la vila de Sabadell el privilegi de triar al batlle o procurador reial pel sistema d’insaculació mitjançant el qual es ficaven en un sac (d’aquí la denominació) els noms dels notables de la vila del que sortia per atzar una terna de candidats que es presentava al rei o senyor feudal, que ratificava un d’ells. El batlle, després del prestar jurament de fidelitat, triava un consell assessor anomenat cort o cúria integrat per lloctinent o sotsbatlle, el notari, l’assessor legal, el missatger o nunci i el procurador fiscal. El càrrec tenia una duració de tres anys, acabat el qual havia de presentar els comptes de la seva gestió i no podia tornar a ser insaculat fins passat un trienni. Així mateix, tenia competències en matèria de governació i policia. A més, s’encarregava d’administrar les bens i les rendes del municipi o universitat en el llenguatge de l’època. A Sabadell, el batlle, a diferència de la majoria de viles, rebé el nom de procurador reial. Una denominació que apareix per primera vegada al 1367 i es manté ininterrompudament fins a la dècada de 1720, potser per a remarcar el seu caràcter de vila reial.
Per la qüestió que ara ens interessa, el batlle també era el jutge dels plebeus en matèria criminal i civil, en funció dels privilegis atorgats a la vila. Llavors no existia la igualtat davant la llei i la justícia s’aplicava segons a l’estament social al qual pertanyia l’acusat. Per tant, no tenia jurisdicció sobre nobles, eclesiàstics i militars, sobre certs tipus de delictes i fins a certes quanties econòmiques en els plets civils. Pel que fa a la justícia criminal, podia per ell mateix condemnar a penes corporals i fins i tot de mort; però, en sentit contrari, també podia desestimar la causa, commutar la pena per una multa o absoldre a l’acusat. La Corona va concedir a la vila de Sabadell el privilegi que el procurador reial pogués jutjar tots els delictes dels seus veïns, excepte en els casos de pena de mort o mutilació de membres que corresponien al veguer del Vallès.
La cort o tribunal, presidit pel batlle de Sabadell, estava formada pel notari, l’assessor, el nunci o missatge i el procurador fiscal. El notari feia d’escrivà de la cort i s’encarregava de la custodia dels documents i podia actuar com escrivà d’altres tribunals. Aquest és el motiu pel qual a l’AHS es conserven processos d’altres batllies que no deurien tenir notari propi i s’adreçaren al notari de Sabadell que tenien més proper. També, per altres assumptes i amb una població on la majoria eren analfabets, hi havia l’escrivania els drets de la qual els ostentava, des del segle XV, la família Calders.
L’altra figura important en els processos era l’assessor, un doctor en dret i lleis, resident a Barcelona, a qui el batlle es remetia quan havia d’incoar processos i administrar justícia. El tribunal es completava amb el nunci o missatger i el procurador fiscal. Aquests dos darrers càrrecs podien ser ocupats per la mateixa persona a diferents municipis. Aquest és el cas d’Angelet Riembau i Esteve Diner qui, durant bona part del segle XVII, s’alternaren com a nunci i procurador fiscal de Sabadell, Castellar, Sentmenat, Polinyà, Santiga, Cerdanyola i Ripollet.
Els processos criminals s’anomenaven enquestes (inquisitio) i podien incoar-se per la denúncia d’un particular o d’ofici pel procurador fiscal. Seguidament es prenia declaració als testimonis i no sempre a l’acusat. En els litigis civils sovintegen els casos derivats de les herències, pagament dels censos, deutes, intercanvis mercantils o comercials o execució de bens.
Mentalitats i vida quotidiana
A banda dels processos judicials, als llibres de la cort del batlle de Sabadell, que acostumaven a ser triennals, es registraven altres documents com treves, bans, confessions judicials, crides del batlle, convocatòries de sometent, nomenaments oficials, penyores, lletres…
Com escriu Ismael Almazán, en la Introducció a l’inventari i catàleg d’aquests fons, aquesta ingent documentació precisa d’un tractament quantitatiu mitjançant diversos paràmetres estadístics i alhora qualitatiu. Aquest darrer criteri es permet “acostar-nos a la realitat material, social i fins i tot de les mentalitats de les persones que visqueren segles abans. Informacions precioses sobre alguns aspectes de la cultura material es troben, per exemple, als reconeixements de danys a l’interior de les cases, a l’ambient de treball, als inventaris d’eines, relacions de cirurgians o pedrenyalers i en les ferides i cadàvers que contenen descripcions minucioses dels vestits i d’altres senyals físics característics. També, les al·lusions a la toponímia poden permetre reconstruir el territori segons ells ulls dels protagonistes”.
D’altra banda, els oficials de justícia solien estar profundament imbricats al seu medi social al qual pertanyien fos de la petita noblesa territorial o de les oligarquies urbanes.
“Hi ha també una profunda identitat cultural entre els membres de la cúria i les persones que havien de jutjar. Encara que les parts rituals del procés es continuen transcrivint en llatí, les actuacions fonamentals es fan en la llengua dels administrats”, observa Almazán.
Per contra, davant tota aquesta valuosa informació, els documents dels processos penals d’aquestes jurisdiccions inferiors, donen escassa importància a la professió o l’estatus social dels protagonistes que només s’esmenta per identificar la persona. A més, durant tot el segle XVI no consta l’edat dels implicats en la causa judicial. Tampoc el tribunal presta atenció als antecedents o causes dels delictes o dels plets, sinó que es centra en l’acte concret, les seves conseqüències i els interessos que es mouen al seu voltant.
Una qüestió a tenir present radica en què gairebé la meitat dels processos s’aturaven, ja sigui per la incapacitat del tribunal de detenir als acusats, per la desestimació d’alguna de les parts, per fugides de la presó…Tampoc manquen acusacions de corrupció del tribunal que en moltes ocasions actuaven a favor de l’acusat i paralitzaven el procediment judicial.
L’estudi de l’àmbit civil proporciona moltes i valuoses informacions sobre la vida quotidiana, les relacions socials i familiars, el funcionament de l’economia i les institucions locals. A diferència dels processos penals, on no importen les circumstàncies personals dels testimonis i acusats, aquí, especialment en els litigis per les herències o propietats, es descriuen detalladament.
L’any 1591
Aquest voluminós inventari resulta una estimable font primària per als historiadors d’aquest període. Es tracta d’un material en brut que està a l’espera d’un tractament estadístic acurat que permetria realitzar un anàlisi qualitatiu sobre qüestions tan interessants com l’evolució de la criminalitat, la tipologia dels delictes o el nivell de violència en aquella societat.
Per posar un exemple, examinem l’any 1591 quan hi va haver 38 processos judicials, del quals 20 són de caràcter civil, relatius a deutes comercials o fiscals, llicències de ventes, apel·lacions a sentències, restitució de dot, retorn de préstec o pensions alimentaries. De la part penal, destaquen les agressions com ara a l’enquesta contra Joan Marçal, mestre de cases, per insultar, clavar un bocinada i amenaçar amb un pedrenyal a Jaume Valada. O la de Narcís Carner, pagès de la parròquia de Sant Esteve de Castellar, per apunyalar amb una daga a Valentí Quer, jove paraire. O contra Miquel Sabater, alies Roqueta, per regar a deshora el seu hort i clavar una bastonada a Joan Font, moliner, quan aquest li va recriminar aquest fet.
També hi ha diversos processos per amenaces i calumnies com és el cas d’Antic Vallcorba, pagès i traginer de carbó, per tractar de lladre Pere Fàbregues, baster, davant l’escrivania i cort de la vila o contra Onofre Vilar, sabater, per dir paraules injurioses a Pere Guàrdia, sabater de Manresa, que li reclamava els diners d’un deute. O contra Feliu Franch, cirurgià, Joan Boada i Benet Sala per amenaçar de mort a Jaume Soldevila, també cirurgià. Els casos més greus aquell 1591 foren l’enquesta per esbrinar qui havia estat l’assassí de Joan Bartra, pastor habitant de Sabadell, el cos del qual fou trobat al carrer d’en Muntada i la causa contra Joana Maus, del Regne de França, acusada d’infanticidi.
Tipologia criminal
Al final de l’inventari s’hi troba un índex alfabètic dels delictes. Des del punt de vista quantitatiu. el major nombre dels mateixos correspon als robatoris d’aliments, animals i tota mena d’objectes com, només posar uns exemples, l’enquesta al 1595 contra Rafael Sallarès, pagès de Talamanca, per haver robat set porcs a Pere Joan Bussanyà, batlle de Moia o la causa oberta l’any següent contra Joan Carreras, àlies lo Regatxo, fadrí de 13 anys de Puigcerdà, per furtar sis reals a Salvador Tous, revenedor de la ciutat de Barcelona.
Crida l’atenció el gran nombre de processos oberts per amenaces, insults o calumnies i sobre tot les moltes agressions amb arma blanca o de foc. Aquest fou el cas del procés al 1627 contra Joan Cavapé per clavar dues punyalades a Joan Richs, treballador, davant la casa de l’apotecari Silvestre Arnella. L’any 1602 es presentà la denúncia de Jaume Sampsó, estudiant de Sant Vicenç de Jonqueres, ferit d’un tret de pedrenyal juntament amb Joan Gavany, quan eren a una vinya en lloc dit del Perelló, prop de Collsalarca. Un cas semblant al de 1620, contra qui amenaçaren de mort i dispararen diversos trets de pedrenyal contra Joan Balla, sastre, al porxo de la plaça Major.
A començament del segle XVII hi ha moltes causes per assassinats com la de 1602 sobre Pere Cabanyes, pagès, trobat mort a trets de pedrenyal a la seva casa de la plaça Major. El mes de març de l’any següent, 1603, s’obrí una causa contra Bernat Rius, àlies Lleuger, que, a instància d’Antoni Bru -comissionat del Ducat de Cardona- és detingut a la presó de la vila, acusat de matar un traginer de Solsona, al camí ral de Solsona a Guissona. Al juny, s’obrí una altra causa sobre l’assassinat a trets de pedrenyal de Melcior Duran, batxiller en lleis, trobat mort a l’escrivania de la Cort de Sabadell. A l’octubre, s’inicià l’enquesta sobre l’assassinat de Joan Jouvert, àlies Balona, teixidor, mort quan era al portal de la Palanca en companyia de Martí Bellsollell, comissari, vigilant dels presumptes autors de la mort de Melcior Duran.
Al gener de 1604, hi ha haver una altra causa per l’assassinat de Nicolau Aret, paraire francès, trobat mort a casa de Damià Fort, al raval de Manresa. Al març del mateix any s’obrí un procés contra l’esmentat Martí Bellsollell, que anava acompanyat de dos homes encaputxats, per matar d’un tret de pedrenyal al notari Joan Galceran Noguera, davant el forn d’en Barber, prop d’un bosquet en el camí ral de Barcelona. A l’abril del mateix any s’obrí una enquesta sobre l’assassinat de Jaume Corder, pagès, i Antoni Castanyer, mestre de cases, trobats morts per Salvador Arimon, pagès, al camí de la costa de Can Roqueta.
Al mes de novembre s’incoaren dues causes més: sobre l’assassinat de Jaume Muntells, mort d’una punyalada per Joan Marc, dit Grasset, paraire francès, després que el primer li hagués pres dues nous al carrer de la Rutlla o de la Borromea i contra Joan Moliner, jove treballador francès, per haver mort d’un tret de pedrenyal a Robert Descolas, sabater, al carreró d’en Munllor. Al desembre, s’investigà l’assassinat de Jaume Burguès, pagès de Palausolità, trobat mort a punyalades i a trets de pedrenyal al camí de Caldes, prop la costa de Sant Iscle.
Occitans i francesos
Aquestes dades apuntarien a una societat amb un elevat nivell de violència en un vila que, segons l’historiador Miquel Carreras, comptaria a finals del segle XVI amb uns 1.600 habitants. Aquests processos també mostren, per la notable presència de francesos, el moviment migratori procedent del sud de França de persones i famílies senceres que escapaven de la devastació provocada per les guerres de religió i que contribuïren de forma notable a l’increment de la població de Sabadell. Com escriu Carreras:
“En la nostra vila comparegueren i s’establiren francesos de les regions occitanes de Foix, Tolosa, Agen, Cahors, Gers, Limoges i de les pròpiament franceses de Tours, Orleans, Angers i Sens. Els nou vinguts, per la semblança de cultura, quan no de raça, que tenien amb els vells habitants, van trobar-se bé ací, tant més quan s’hi podien ben guanyar la vida amb els oficis que portaven de teixidors, paraires, pagesos i paletes. Però va haver de córrer molt de temps abans que els sabadellencs no oblidessin l’estrangeria dels francesos”.
I que, tot s’ha dit, se’ls anomenava despectivament gavatxos.
Neteja de sang
Depassa àmpliament el marc d’aquest article, l’anàlisi de multiforme varietat de delictes compresos en aquests milers de processos. Per exemple, contra les violacions com l’enquesta al 1636 contra Bernat Aimerich, paraire, acusat de violar en diverses ocasions i deixar prenyada a Maria Cadafal, donzella. O l’enquesta, al 1608, contra Joan Llorenç, paraire i taverner francès de la vila de Tornacopa, diòcesi d’Auch, per practicar-se la prostitució a casa seva.
Així mateix, es registraren nombrosos processos de repressió contra el bandolerisme, com, només per posar un exemple, l’enquesta manada per la General Governació de Catalunya contra els bandolers que assaltaren uns traginers a la riera de Montmeló, entre els quals hi havia Jaume Genescar de Ripollet, dit la Gineu, i Bartolomé Alzina de Polinyà, dit el Guerxo.
També, crida l’atenció les nombrosos peticions a la cort del batlle de Sabadell per certificar la “neteja de sang”. És a dir que l’interessat no es tenia avantpassats jueus, requisit imprescindible per poder exercir certs càrrecs oficials. Aquest és el cas del procés de testimonis, al 1611, sobre l’ascendència i genealogia de Rafael Agell, jove practicant d’adroguer (avui diríem farmacèutic) o el procés informatiu, en data tan tardana com 1744, sobre la genealogia de Francesc Amat i Oriac, resident a Sevilla.
Bibliografia
BOSCH i CARDELLACH, Antonio. Anales de la villa de Sabadell desde el año 987 hasta el de 1770. Fundació Bosch i Cardellach, Sabadell, 1992.
CARRERAS COSTAJUSSÀ, Miquel. Elements d’història de Sabadell, Edicions de la Comissió de Cultura, Ajuntament de Sabadell, 1932.
TORRUELLA i LLOPART, Jordi (coordinador). Inventari i catàlegs dels fons de l’Administració Reial i Senyorial: corts del batlle de Sabadell, comarca i foranes (1347-1795), Arxiu Històric de Sabadell, 2002.