El perfil biogràfic d’aquest personatge històric i de la seva residència, que encara conserva la seva estructura original, ens permeten aproximar-nos a la vida quotidiana de la vila de Sabadell al final de l’Edat Mitjana.
Guillem de Borriana, dit col·loquialment Gem, va néixer a Sabadell cap a mitjan del segle XIV. Va ser fill de Bernat de Borriana, també de Sabadell i de Francesca Esmenard o Ermenard de la família del notari local del mateix cognom. Segons l’historiador Miquel Carreras, els Borriana venien de Rubí i s’havien instal·lat a Sabadell a finals del segle XIII.
Guillem de Borriana va acumular un notable patrimoni immobiliari i de parcel·les de cultiu als voltants de la vila. Una part d’aquestes propietats provenia de l’herència d’un oncle del seu pare, Berenguer de Borriana, que havia mort sense descendència. Guillem va casar-se amb Agneta Samurta, natural de Santa Perpètua de la Moguda. El matrimoni no va tenir fills.
La principal ocupació de Guillem fou la de mercader de draps. El seu establiment estava a la plaça de la vila on s’hi feia el mercat els dissabtes. Guillem no tenia telers, ni teixia les peces (draps com es deia a l’època). Ell era un comerciant que es dedicava a comprar i vendre els teixits que altres manufacturaven. La seva residència estava ben a prop al carrer Nou (ara carrer de la Borriana) que s’havia obert a finals del segle XIII.
Miquel Forrellad ha estudiat el testament de Guillem de Borriana, els voluminosos lligats del procés judicial sobre un litigi de la seva herència i altres documents. D’això es desprèn que les seves activitats mercantils van adquirir un certa volada. Així calcula que, entre les sumes rebudes en préstec, les corresponents a les comandes, i altres ingressos el seu capital arribava a la seva mort a l’important xifra de 266 lliures i 16 sous.
A la segona meitat del segle XIV, Sabadell era, amb uns 800 habitants, la tercera vila del Vallès, després de Terrassa i Sant Cugat. L’any 1366 havia passat del domini feudal del vescomte de Castellbò a la reina Elionor, essent incorporada al patrimoni de la Corona (més info: ‘La vila reial i els seus privilegis‘). En aquells anys es referen i adobaren les muralles i prosperà el mercat per les dues fires d’hivern i estiu atorgades pel rei Pere d’Aragó els anys 1355 i 1356. D’altra banda, la nit de Nadal de 1350 succeí l’esgarrifós assassinat de l’abat del monestir de Sant Cugat a mans de dues famílies de la petita noblesa sabadellenca, els Saltells i els Rosseta. Entre 1348 i 1350 s’escampà una terrible epidèmia de la pesta negra.
L’Alberg de Guillem Borriana
La seva residència era coneguda com l’Alberg de Guillem Borriana. Actualment està ubicada al número 34 del carrer de la Borriana (on hi ha el restaurant Les Voltes), encara conserva l’obertura original d’accés i els mateixos nivells de planta baixa, pis i golfa. A la planta baixa hi havia un celler amb dos cups de vi i moltes botes i portadors. Al pis, zona d’habitatge pròpiament dit, estava la cuina que devia fer de menjador i segurament la llar de foc, així com els dos dormitoris, un donava al carrer i l’altre al terrat.
En el seu testament i en els lligats del litigi per la herència es troba una detallada i minuciosa descripció del mobiliari, les armes, els objectes i estris de la casa, així com de la indumentària, vestits i ornaments del matrimoni. En base a aquestes informacions, els arqueòlegs. Albert Roig i Jordi Roig han realitzat una reconstrucció ideal d’aquesta casa de finals del segle XIV que devia de ser molt semblant a la de la majoria de la població sabadellenca de l’època.
Clavari de Sabadell
Potser el seu prestigi com a mercader propicià que fos nomenat clavari del municipi o universitat (com es deia a l’època) de Sabadell. El clavari (de clau) era un càrrec elegit pels jurats de la vila que es renovava anualment. En el seu origen s’havia creat per custodiar les claus de la corporació, però amb el temps havia esdevingut l’equivalent al de tresorer, “per tal que servés els diners del municipi, fes les pagues que calien i portés els comptes”. Es tractava d’un càrrec honorífic que estava recompensat amb una petita paga que, en el cas que ens ocupa, ascendia a cinc lliures l’any.
Segons la documentació disponible, Guillem de Borriana, va ser almenys clavari de la vila en dos exercicis seguits (de juliol de 1384 a agost de 1386). Entre les seves tasques estava recollir els cinc impostos o arbitris que eren la base dels ingressos de la corporació municipal: sobre la carn, el vi, el pa i la farina, la civada pel bestiar, i sobre qualsevol mercaderia fabricada a la vila, tret dels draps o teixits que estaven sotmesos als impostos generals. Amb aquests ingressos, el clavari feia els pagaments de les despeses del municipi que a l’època significaven moure unes quantitats considerables que en un semestre podien estar al voltant de les 500 lliures.
S’ignora on es guardaven aquests diners. Forrellad es decanta per la hipòtesi que aquest tresor s’hauria dipositat en una arca en un amagatall a casa del mateix clavari. Una pràctica molt habitual a l’època que ha propiciat el descobriment segles després de tresors ocults en casals o masies.
Testament i herència
Guillem de Borriana va morir entre el 6 o 7 d’octubre de 1386, bastant jove, entre els 30 i 40 anys d’edat. Va redactar el seu testament poc abans de morir, del que es dedueix que era molt devot, doncs deixava una part important de la seva fortuna a obres religioses. A banda de diverses donacions en diners a amics i familiars, la part principal de la seva herència anava a parar a la seva mare Francesca Esmenard.
A tal efecte, ordenava als seus marmessors (encarregats d’executar el testament) que procedissin a la venta de tots els seus béns, mobles i immobles. De manera que, amb els diners aconseguits, es constituís un censal mitjançant el qual la seva mare rebés, mentre visqués, una pensió anual, així com del usdefruit del casal del carrer Nou. Un cop morta, dictava que els fons romanents es destinessin a instituir un presbiterat a l’altar de Sant Joan de la Capella de Sant Salvador.
El procés judicial sobre la herència de Guillem de Borriana es va desenvolupar entre gener 1422 i abril de 1423, als 35 anys de la seva mort. Atenia a la demanda del mercader de Barcelona, Bartomeu Mir, arran d’un deute contret amb ell per la mare de Guillem, Francesca, el seu oncle Berenguer i el fill d’aquest Margarit. El tribunal va donar la raó al demanant i condemnà als marmessors del testament a pagar 95 lliures.
Forrellad observa que Guillem només va deixar 10 lliures a la seva dona Agneta, la mateixa quantitat que a la seva neboda Elisenda de Esmenard per a les seves noces. Sembla ser que la viuda va tornar a la seva Santa Perpètua natal. La seva mare, madona Francesca, que el sobrevisqué dues dècades, continuà vivint tota sola al casal del carrer Nou. A la seva mort, que Forrellad calcula entre 1406 i 1411, va extingir-se el llinatge dels Borriana sabadellencs.
La fama del fill i la forta personalitat de la seva mare menaren a que el carrer comencés a dir-se popularment com carrer de na Borriana, denominació que s’ha conservat fins als nostres dies.
Bibliografia
ARGEMÍ RELAT, Mercè. El naixement de la vila al voltant d’un mercat medieval. Edita AARS, Sabadell, 2010.
CARRERAS COSTAJUSSÀ, Miquel. Elements d’història de Sabadell. Edicions de la Comissió de Cultura, Ajuntament de Sabadell, 1932.
FORRELLAD i SOLÀ, Miquel. El draper Guillem Borriana clavari de la vila de Sabadell. Quaderns d’Arxiu de la Fundació Bosch i Cardellach, Sabadell, n. 44, Sabadell. 1983.
ROIG i DEULOFEU, Albert i ROIG i BUXÓ, Jordi. La vila medieval de Sabadell (segles XI-XVI). Dotze anys d’arqueologia a la ciutat (1988-2000). Quaderns d’Arqueologia, Museu d’Història de Sabadell, 2002.
Foto portada: exterior de l’antic casal dels Borriana., aquest diumenge. Autor: J.d.A.