L’eclosió del moviment 15-M (2011)

[Nota de l’editor: aquest article va ser publicat originalment el maig de 2016 amb motiu del cinquè aniversari del 15-M]

Aquesta setmana es compleixen cinc anys del sorgiment del moviment dels indignats, més conegut després com a 15M. Un moviment que significà la irrupció d’una nova generació a la vida pública i un símptoma del profund malestar de la societat espanyola i catalana després de tres anys de crisi econòmica i política.

A Sabadell la primera convocatòria es va realitzar el 19 de maig del 2011, a través de la xarxa Facebook, a la plaça del doctor Robert, rebatejada com Plaça 15-M. A la reunió assistiren un centenar de persones que convocaren pel dia següent una cassolada de protesta, una assemblea oberta i acampar indefinidament a la cèntrica plaça.

A la primera assemblea del 20 de maig hi participaren unes 800 persones. S’instal·laren unes 20 de tendes de campanya amb vàries carpes per fer diverses activitats: informació, xerrades, logística, biblioteca, magatzem… al final l’acampada aplegava unes 50 de tendes. També es donava dinar i sopar a tothom que ho desitjava.

El funcionament de les assemblees, que solien durar unes dues hores i mitja, era el següent: començaven a les 21h, precedida per la cassolada de protesta. Un moderador rotatori llegia l’ordre del dia que era aprovat o esmenat. El primer punt consistia en una breu explicació de la seva metodologia, com ara les gesticulacions, per tal de no interrompre les intervencions, per mostrar l’acord o el desacord. Després es deixaven dos minuts de torn obert de paraula per missatges de suport o crítiques. L’assemblea pròpiament dita començava amb un informe sobre l’estat del moviment i els fets més rellevants a nivell nacional i internacional. A partir d’aquí les comissions repassaven la seva tasca. Al final de l’assemblea es deixava el micròfon obert per si es volien fer intervencions que no havien entrat en l’ordre del dia.

La qüestió de les votacions va generar una polèmica entre els partidaris d’utilitzar, quan no hi hagués acord el joc de majoria i minoria, i els favorables a només aplicar els acords per consens. Això, podria comportar que una petita minoria pogués bloquejar el funcionament de l’assemblea, argumentaven els defensors de la primera posició que és la que es va imposar.

Les comissions de treball

Com altres acampades de l’Estat, a Sabadell el 15M s’organitzà al voltant de diverses comissions de treball.

1. La Comissió de Logística tenia com a funció recollir els materials i els aliments i mantenir la infraestructura de l’acampada. Aquesta comissió va rebre moltes col·laboracions de comerciants i particulars com a mostra de suport al moviment.
2. La Comissió de Continguts aportava elements d’anàlisi polític i idees, també elaborava documents i propostes de treball. Així, es va redactar un document de mínims i un esborrany específic de Sabadell per recollir les necessitats dels barris de la ciutat. Finalment, es va elaborar un document sobre la memòria històrica a l’Estat espanyol.
3. La Comissió d’Activitats proposava activitats com organitzar tallers per a nens o xerrades de temes d’interès general. Així, el 5 de juny Arcadi Oliveres va impartir una conferència sobre les causes de la crisi econòmica que va aplegar centenars de persones.
4. La Comissió de Difusió i Comunicació tenia per objecte mantenir informada a la ciutat a través de les xarxes socials i els mitjans de comunicació de les activitats, accions, decisions i propostes de l’acampada. També s’encarregava d’elaborar el material gràfic per a cartells, octavetes, tríptics… i de la creació i manteniment del blog, l’adreça de Facebook i Twitter. Al segon dia, la emissora alternativa local Ràdio Trama va traslladar la seva retransmissió a la plaça. Més tard es va elaborar i distribuir la revista Indignació Sabadell de la qual es publicaren  dos números.
5. La Comissió Jurídica es centrava en informar de les conseqüències legals de les accions organitzades pel moviment. També oferia assessorament jurídic i informació sobre la manera de comportar-se davant les forces de seguretat o en cas de detenció.
6. La Comissió de Secretariat preparava l’ordre del dia, facilitava la dinàmica de l’assemblea a través d’un moderador i redactava l’acta dels debats i acords presos. Estava formada per un representant de cada comissió a fi de millorar la seva coordinació.

Aprofitant els plafons de les obres dels Ferrocarrils de la Generalitat es va crear un mur on es podia respondre a la pregunta: ¿Què és per tu la democràcia? Reproduïm aquí algunes de respostes:

¿Qué es la democracia? Tengo 75 años y no sé qué es. Demostrádmelo”.

“Democracia = Armas de Destrucción Masiva. Todo el pueblo sabe que existen pero nadie la ha visto”.

“Democracia es: tú pide lo que quieras, que yo te daré lo que me dé la gana”.

“Heu malbaratat els nostres diners. No podreu amb els nostres valors.

“El sistema no funciona. REINICIAR”

Els primers dies cada nit es muntaven les tendes de campanya, es desmuntaven al matí i es guardaven a un espai habilitat per la Comissió Logística. També es va instal·lar un punt d’informació fix, per recaptar signatures a favor de les reivindicacions del moviment i resoldre els dubtes dels ciutadans que s’apropaven a l’acampada. Més tard, es van deixar les tendes plantades durant el dia i es va mantenir una carpa central amb un punt d’informació i un espai per fer material de difusió. Així es volia incrementar la visibilitat del moviment i donar la imatge que realment es tractava d’una acampada. En els moments de màxima afluència pernoctaren un centenar de persones. Per millorar les relacions personals es feia una reunió diària, anomenada de convivència, a fi d’evitar les tensions derivades de la vida quotidiana. A més, organitzaven els torns del punt d’informació (de 8 a 21h) i la seguretat de la plaça a la nit. Posteriorment es constituïren quatre comissions de treball més.

1. La Comissió d’Accions per difondre les reivindicacions polítiques, econòmiques i socials del moviment mitjançant actes reivindicatius. Com l’acció al ple d’investidura de l’Ajuntament, l’ocupació temporal de l’Oficina de Treball (l’antic INEM) o diverses cercaviles pels carrers del Centre. Així mateix convidava a la participació amb altres col·lectius de la ciutat com recolzar les accions contra els desnonaments de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i la Crisi (PAHC) o les manifestacions de la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública.
2. La Comissió de Gènere a iniciativa d’un grup feminista per revisar els documents del moviment a fi d’evitar el llenguatge sexista i combatre els eventuals estereotips patriarcals.
3. La Comissió de Continuïtat es va constituir amb l’objectiu d’explorar les fórmules per a donar continuïtat del moviment més enllà de les acampades. L’Acampada de Sabadell va debatre un document, adreçat a la resta d’acampades de l’Estat, que propugnava una trobada estatal a fi d’impulsar l’obertura d’un procés constituent per donar profunditat estratègica al moviment.
4. La Comissió de Barris va crear-se per tal d’iniciar l’expansió i consolidació del moviment als barris, particularment després de desmuntar l’acampada de la plaça Dr. Robert.

Accions i mobilitzacions

L’11 de juny al matí es constituïen a tota Espanya els consistoris sorgits de les eleccions del 22 de maig i s’investia l’alcalde que, a la nostra ciutat, fou per darrera vegada Manuel Bustos, tot un representant de la classe política denostada pel moviment dels indignats. L’assemblea de Sabadell es va afegir a la proposta d’altres acampades del país de fer una intervenció a la porta de l’Ajuntament amb l’objectiu de protestar davant la classe política local i portar una plataforma reivindicativa de 14 punts, que reproduïm textualment.

Propostes i exigències al Ple Municipal de Sabadell:

1. Els càrrecs electes han de cobrar únicament un sou equivalent, com a màxim, al triple del salari mínim del país, suprimint dietes i altres incentius.
2. No s’han de subcontractar serveis municipals a empreses privades, optant per empreses públiques o per cooperatives de treballadors.
3. Participació ciutadana efectiva en l’elaboració, l’aprovació i execució dels pressupostos municipals.
4. Els pisos de construcció privada deshabitats han de sortir al mercat amb un lloguer de criteri social.
5. Transport públic gratuït per discapacitats, aturats, estudiants i pensionistes.
6. Exigim processos participatius vinculants en les decisions municipals.
7. Dissolució del cos d’antidisturbis de la Policia Local i inversió d’aquests fons en mediació i resolució de conflictes.
8. Reconversió de les actuals deixalleries en punts de reciclatge i reutilització reals i incentivar l’ús de la bicicleta per tal de reduir la contaminació de la ciutat.
9. Exigim el canvi del nom de la plaça Marcet i la supressió de tots els símbols feixistes de la ciutat, tal i com marca la llei de Memòria Històrica aprovada pel PSOE.
10. Crear una entitat independent del poder polític que gestioni el pressupost i les subvencions municipals de manera autònoma.
11. Creació d’un alberg i menjador social municipal.
12. Ampliació de l’àrea dedicada als horts a la riba del riu Ripoll.
13. Cessió d’un local per a totes aquelles associacions que actualment no en tenen cap.
14. Declarar Sabadell ‘Ciutat sense Desnonaments’.

A la porta de l’Ajuntament es concentraren unes 200 persones. Els accessos a l’edifici estaven rodejats per tanques i un notable desplegament de la Policia Municipal. A la plaça Sant Roc s’escenificà una performance reivindicativa que va mostrar la política institucional com si fos un circ. Després es va llegir el manifest i es va esperar la sortida dels polítics, que foren escridassats. Això va provocar moments de tensió amb un intercanvi d’insults a les dues bandes de les tanques de seguretat.

El 15 de juny es va participar en la convocatòria per bloquejar els accessos al Parlament de Catalunya i a la massiva manifestació del 19 de juny a Barcelona contra el pacte de l’euro, on va desplaçar-se una nombrosa representació sabadellenca.

Tres dies abans, el 12 de juny, l’Assemblea de la puerta del Sol va decidir desmuntar l’acampada i estendre la mobilització als barris. Consignes com “no nos vamos, nos expandimos” o “sabemos el camino de vuelta”, significaren la voluntat de donar continuïtat temporal i profunditat social al moviment.

A Sabadell, el 16 de juny es va debatre aquesta qüestió. El sector que pernoctava a la plaça volia mantenir l’acampada una setmana més. D’altres proposaven desmuntar-la el 18 per anar l’endemà a Barcelona a la manifestació contra el pacte de l’euro. Després d’una intensa discussió, l’assemblea va decantar-se per la segona opció. Així es va organitzar una festa de comiat i el 18 de juny es desmuntaren les tendes de campanya i tota la infraestructura. Durant el dia es va netejar la plaça per deixar-la tal i com s’havia trobat abans d’instal·lar-se. El mateix dia es construïa un punt d’informació fix a la plaça, ocupat per torns a fi de continuar donant informació als ciutadans. La plaça continuava sent l’espai de trobada i debat, de coordinació de treball de les diferents comissions i on cada dijous al vespre es realitzava l’assemblea general.

Mentre el moviment s’orientava cap a la implantació als barris, s’organitzaren acampades itinerants. Així, es va fer al barri de Torreguitart (a petició de l’Associació de Veïns), durant els dies 24,25 i 26 de juny, coincidint amb la festa major del barri. Després es va acampar a Sol i Padrís a petició d’uns joves del mateix barri.

El dia 5 de juliol s’organitzà una manifestació en contra de les retallades en sanitat,  on participaren un miler de persones, fins l’hospital Taulí. Allí, es va muntar una acampada que va durar fins el dia 15 del mateix mes.

La implantació als barris de la ciutat va ser l’objectiu principal en aquesta fase del moviment. Així es constituïren assemblees a Poble Nou, Can Rull, Creu Alta, Torreguitart, Les Termes, Els Merinals, Sant Oleguer, Can Llong, Gràcia, Centre, Espronceda, Concordia, Ca n’Oriac, Can Puiggener i Serra d’en Camaró.

Contra les retallades sanitàries

Al mes de juliol es va impulsar una campanya de mobilitzacions sobre el tema. El 20 de juliol es va participar en la manifestació dels veïns del Poblenou, afectats pel tancament a l’estiu del seu CAP. El dia següent es va anar a la concentració davant la seu del Servei Català de la Salut (SCS) a Sant Cugat. El 25 de juliol es va participar a la concentració a la seu de l’Institut Català de Salut (ICS) a la Rambla de Sabadell.

La campanya culminà amb la concentració, el 29 de juliol, a les portes del CAP Ca n’Oriac, on s’instal·laren una vintena de tendes de campanya que acolliren a una cinquantena de persones, la majoria procedents del 15M i per restar indefinidament fins que no es retornés el servei d’urgències al CAP.

Cada dia es realitzava una assemblea per avaluar les accions de la jornada i programar les de l’endemà i on participaren nombrosos veïns dels barris del nord de la ciutat. La necessitat de coordinar les accions amb altres municipis de la comarca també afectats per les retallades sanitàries va propiciar la creació d’una plataforma comarcal en defensa de la sanitat pública.

La nit del 31 d’agost diverses unitats d’antidisturbis dels Mossos d’Esquadra van desallotjar els CAP Ca n’Oriac, Badia i Castellar. Una acció que va provocar les crítiques d’amplis sector de la ciutadania i els CAPs van tornar a ser ocupats la nit següent.

Què n’ha quedat del 15-M?

A l’última assemblea de juliol es va decidir ajornar la celebració d’assemblees generals fins el mes de setembre. No obstant això, es va mantenir una reunió setmanal per coordinar la tasca de les comissions de treball, sobretot als barris. També s’acordà preparar una sèrie d’accions reivindicatives cara la Festa Major de Sabadell. Però a partir de la represa del curs escolar, el moviment va experimentar una forta davallada de participació i alguns del seus membres es traslladaren a l’Ateneu Llibertari de la CNT on es celebrà una assemblea setmanal els divendres al vespre, amb l’assistència d’unes 50 persones. El 15M Sabadell va organitzar accions de protesta en el marc de la precampanya electoral de les generals de 2011, com el 16 d’octubre al míting del PSOE al pavelló del Nord amb la presència d’Alfredo Pérez Rubalcaba i Carme Chacón, o el 18 d’octubre a l’Hotel Verdi, en unes jornades organitzades per la Cambra de Comerç amb l’assistència d’Artur Mas.

L’eclosió del 15-M va significar la irrupció a la vida pública d’una nova generació, després de tres anys de severa crisi econòmica i dels primers seriosos indicis de descomposició del sistema polític com mostraren la cadena sense fi de casos de corrupció. Per una d’aquelles paradoxes tant habituals a la història del país, el moviment dels indignats va coincidir amb la gran victòria del PP a les eleccions municipals i autonòmiques en les comunitats no històriques del 22 de maig i en les generales del 20 de novembre del 2011. Tanmateix, el 15M expressava un malestar profund de la societat espanyola i catalana que els partits tradicionals no van saber interpretar, pensant-se que el moviment dels indignats era com una bombolla de sabó. Aquest error es va palesar tres anys després, a les eleccions europees del 25 de maig del 2014, en les que Podemos, una formació sorgida de l’esperit dels indignats, va obtenir contra tot pronòstic 1,2 milions de vots i cinc escons.

A nivell local, el 15-M fou un planter per a la militància dels joves en diverses organitzacions socials i polítiques de caràcter anticapitalista. Després del 15M va ser quan la PAHC va tenir una gran embranzida i molts dels qui havien participat a l’acampada s’integraren a la plataforma. Un procés semblant va succeir amb l’esquerra independentista i, en menor mesura, amb el moviment llibertari que van veure incrementada la seva militància amb joves procedents de l’acampada.

 Bibliografia

RODRÍGUEZ GRIMAU, Diana. El moviment 15-M a Sabadell. Quaderns de la Fundació Nous Horitzons, n.44, tardor 2013.
SANTAMARIA, Antonio. La rebelión de los indignados. Reflexiones a pie de acampada. El Viejo Topo, n. 282-283, 2011.
Revista Indignació Sabadell. Números 0 i 1, 2011.

Foto portada: dues de les persones concentrades a la plaça del doctor Robert el 20 de maig de 2011, tret d’inici del 15-M sabadellenc. Font: vídeo AcampadaSBD