Joan Balmes a la seva joventut.

Joan Balmes i Benedicto (1915-2004), fotògraf social de la postguerra

Esbossem la semblança biogràfica d’un fotògraf amb un ingent obra, imprescindible per a conèixer la vida social de la ciutat durant els primers anys de la postguerra. Es tracta de Joan Balmes i Benedicto. 

Joan Balmes i Benedicto va néixer a Sabadell el 25 de novembre del 1915, fill de Martí Balmes Romaní i Teresa Benedicto Herrero. La seva mare va morir a la seva primera infància i el seu pare va contraure segones núpcies amb Hermínia Llivana Sallés amb qui tindrà dos fils Teresa i Pere. La família s’instal·là a l’actual carrer del Doctor Crehueras, llavors anomenat carrer del Reixat.

Balmes a la sortida del camp de presoners de Santoña
Balmes a la sortida del camp de Santoña

Joan fa ver les seves primeres lletres al col·legi de la Immaculada dels Maristes ubicat al carrer Jardí. Des de ben jove s’incorporà, primer com escrivent i després com comptable, al despatx Tamburini&Colomer al carrer Indústria 54, on va treballar fins que es jubilà als 62 anys. La seva afició a la fotografia arrenca a principis de la dècada de 1930 quan va contraure la tuberculosi i va anar a la Cerdanya a recuperar-se. S’ignora quina fou la seva motivació per dedicar-se a la fotografia, tot i que es sap de la seva amistat amb Pere Monistrol Massafret, representant de Kodak a la dècada de 1950, i amb el fotògraf Francesc Casañas Riera.

En qualsevol cas, segons el seu fill Martí Balmes, les seves primeres instantànies, que s’han perdut, es feren amb plaques de vidre. Les primeres fotografies que es conserven daten de l’any 1933 i ja són amb suport de cel·luloide. En elles retrata sobretot el seu cercle social -la família, els amics i els companys del despatx-, però també racons de Sabadell i paisatges de Catalunya on anava d’excursió. Així mateix fa algunes fotos experimentals, com ara siluetes fetes a contrallum i impressions de la mateixa figura en posicions diferents dins la mateixa foto.

Balmes treballava amb una càmera alemanya, Rodenstock Rodar III, per la que va pagar 4.000 pessetes. Una quantitat elevada en aquells temps, si es compara amb d’altres més barates com les Kodak. Durant aquest primer període, anotava en una llibreta, amb un número de registre, la descripció de cada fotografia, identificava als personatges, amb la informació sobre la tècnica emprada. Una pràctica que revela un treball perfeccionista, meticulós i acurat.

Quatre mesos abans de l’esclatar la Guerra Civil fou cridat a prestar el servei militar. Tanmateix és declarat inútil per anar al front a causa de problemes respiratoris. No obstant això, el 1937 és considerat útil per a serveis a la reraguarda. Mesos després va ser fet presoner i internat en el camp de concentració de Santoña (Cantàbria). Finalitzada la guerra fou alliberat i classificat com ‘indiferent’ al règim. Entre 1940 i 1942 va haver de repetir, a Madrid, el servei militar. Durant la guerra pràcticament no hi ha cap fotografia seva, excepte tres familiars. No succeeix el mateix al període que va haver de repetir el servei militar. D’aquesta etapa se’n conserven moltes imatges. D’una banda, fotografies sobre la vida quotidiana al campament i els retrats dels seus companys amb uniformes i armes. També hi ha imatges de ciutadans pels carrers i parcs de Madrid. Probablement, a partir d`aquí, va veure la possibilitat de dedicar-se a la fotografia professionalment.

Acabat el servei militar retornà a Sabadell i es va casar, el 23 de juny de 1942, amb Neus Novell Riba amb qui va tenir cinc fills: Martí, Joan, Josep, Joaquim i Jordi. El matrimoni s’instal·là al carrer d’Arimon, 85, que era la casa familiar dels Novell.

El pas a la fotografia professional    

L’any 1944 decideix dedicar-se professionalment a la fotografia, amb llicència oficial, tot compaginant el seu treball de comptable a Tamburini. En aquella època hi havia dos tipus de fotògrafs professionals: els anomenats “retratistes d’estudi” que disposaven d’un local i els sense estudi o a l’aire lliure, també denominats “ambulants”. Joan Balmes va pertànyer a aquesta segona categoria i de fet mai va tenir un estudi o botiga oberta al públic. Treballava amb càmeres de 35mm com ara Contax, Foca II o Leika, al final de la seva trajectòria professional ho feia amb una Voigtlander, de petit format i completament automàtica.

Carnet de fotògraf ambulant (1962)
Carnet de fotògraf ambulant (1962)

Els reportatges d’aquesta etapa poden agrupar-se en cinc apartats: casaments, bateigs, esdeveniments escolars, reportatges teatrals i d’entitats esportives i sobre la vida social i cultural de la ciutat.

Respecte a les dues primeres categories el reportatge variava segons l’estatus social de matrimoni o del nadó. La mitjana era d’entre 20 i 30 fotos, encara que com el cas la boda de Garcia Planas-Marcet fou de 213 instantànies. El reportatge de bodes seguia una pauta fixa: retrat de la núvia a casa i entrega del ram per part del padrí, sortida de la núvia, entrada a l’església, cerimònia, firma de les actes, retrat de grup dels noves i convidats a l’entrada del temple després del casament, retrat de la parella dintre del cotxe i banquet nupcial. Així mateix es seguia un patró definit en el cas dels bateigs: retrat del nadó amb vestit de bateig sobre el llit, pares i padrins amb el nadó, convidats davant l’església, cerimònia i berenar. La seva important xarxa de clients s’ubicava al Centre i la Creu Alta i va realitzar una gran quantitat de reportatges a les esglésies de Sant Fèlix, Santíssima Trinitat, Mare de Deu de Gràcia, Puríssima Concepció, Santuari de la Salut, Sant Vicenç de la Creu Alta i Sant Julià d’Altura.

Boda de Josep Mª Garcia-Planas i Antònia Marcet (1948). Joan Balmes/AHS
Boda de Josep Mª Garcia-Planas i Antònia Marcet (1948). Joan Balmes/AHS

El tercer apartat de la seva feina consistia en reportatges escolars, sobretot primeres comunions i retrats individuals, realitzats als Escolapis i Escolàpies, Carmelites, Sagrat Cor de Maria, Sagrada Família, Divina Pastora i Casa de la Caritat. Aquí també es pot copsar una estructura ben definida: entrada dels infants a l’església, cerimònia de primera comunió, retrat individual de cada nen en el moment de rebre la comunió, retrat de grup i individual de cada nen.

També, va realitzar molts reportatges de la Joventut de la Faràndula on pràcticament fotografià totes les obres de teatre fins l’any 1964, amb més de 12.000 instantànies, on combina els plans generals i els retrats individuals dels actors. Així mateix va treballar amb grups d’aficionats com Palestra o el grup del Centre Parroquial Sant Vicenç. D’igual forma va fer molts reportatges relacionats amb entitats esportives com el Centre d’Esports Arraona, Centre d’Esports Sabadell o el Mercantil.   

Finalment, va retratar esdeveniments de la vida social i cultural de la ciutat com ara actes a l’Ajuntament, Museu d’Història, Gremi de Fabricants o Caixa d’Estalvis. En aquest àmbit un dels treballs de major rellevància foren les imatges sobre l’enderroc de la part del Pedregar, l’any 1948, per construir el Passeig de la Plaça Major.

Pati de les Carmelites a la festa en favor de les Misions (1949). Joan Balmes/AHS
Pati de les Carmelites a la festa en favor de les Misions (1949). Joan Balmes/AHS

S’ha de dir que, en aquells anys, la fotografia comercial va ser un negoci força lucratiu. Pel reportatge d’un casament es podien cobrar fins a 500 pessetes, a banda de les còpies que es podien vendre individualment als convidats. Les còpies positivades d’altres treballs es podien cobrar a raó de 3 pessetes per dues instantànies o 5 pessetes per quatre.

L’abandonament de la professió 

Diversos motius l’empenyeren a deixar la fotografia professional l’any 1964, entre ells la creixent burocratizació per obtenir la llicència de fotògraf i sobretot la generalització del color per substituir el blanc i negre. Balmes revelava els negatius en una habitació fosca de casa seva amb la qual cosa disposava del plena autonomia. De fet, des de ben petits, els seus fills l’ajudaven a revelar fotografies, repartir-les i cobrar-les a canvi d’un percentatge dels ingressos. La introducció del color l’obligava a dependre de laboratoris externs i també va contribuir el cansament d’un ofici que l’obligava a treballar durant moltes hores.

En qualsevol cas i atès que cap dels seus fils va voler continuar amb el negoci, va traspassar la seva important cartera de clients a Eduard Ribas Pascual, un altre fotògraf ambulant com ell, establert al carrer Portugal i amb qui tenia una relació d’amistat. No obstant això, va continuar fent fotos, ara a títol particular; especialment de la seva vida familiar i dels viatges d’estiu a l’estranger amb un grup d’amics. Al final de la seva vida va dedicar-se al negoci de la venta i reparació d’aparells de ràdio i televisió. Joan Balmes va morir el 4 de juny de 2004 sense haver treballat amb la fotografia digital.

El fons Balmes

Joan Balmes va realitzar al llarg de la seva carrera professional, entre 1944 i 1964, més de 83.000 fotografies de reportatges i esdevingué el fotògraf oficial de la majoria d’escoles, grups teatrals i entitats ciutadanes, les quals, a canvi d’un lot de fotografies per a la institució, li deixen fotografiar els seus actes.

La família Balmes-Novell a la dècada de 1950. AHS
La família Balmes-Novell a la dècada de 1950. AHS

Devem la preservació d’aquest inestimable fons fotogràfic per conèixer la vida social de la ciutat a la postguerra al periodista Josep Ache, qui va informar l’any 1996 a l’Arxiu Històric de Sabadell (AHS) de la seva existència i importància. Fou ell qui va mantenir diverses converses amb Joan Balmes i els seu fill Martí. Finalment, l’AHS va realitzar una proposta d’intervenció i l’any 2005, Martí Balmes va cedir el fons per tal que fos digitalitzat i es pogués consultar.

El fons consta de dos blocs. El primer, entre 1933 i 1944, amb 2.000 negatius amb paper i cel·luloide que en un 90 per cent estan datats i descrits en origen per l’autor. El segon bloc, entre 1944-1964, disposa de 83.319 negatius de 35mm, en rodets sencers, numerats amb un inventari molt detallat on hi figura el lloc, personatges, data i hora de la foto, obertura del diafragma o temps d’exposició.

A la Festa Major del 2013 es va organitzar al Museu d’Història l’exposició titulada Realitats amb l’objectiu donar a conèixer l’obra de Jaume Balmes.

Bibliografia

ACHE, Josep. L’Arxiu rep el millor fons fotogràfic de Sabadell de la postguerra. Diari de Sabadell, 17 desembre 2005.
ARAGAY COMAS, Isabel. Realitats. Joan Balmes i Benedicto (Sabadell, 1915-2004). Arraona, n. 34, 2014.
COLOMER, Víctor. Cara a cara amb Joan Balmes. Diari de Sabadell, 11 març 1997.
RIUS, Núria; ÁLVAREZ, Patricia; PARDO, Isabel i GONZÁLEZ, David. Realitats. Joan Balmes i Benedicto (Sabadell, 1915-12004). Un fotoreporter social del primer franquisme. Museus Municipals de Sabadell, 2014.