Esbossem la biografia d’un dels intel·lectuals sabadellencs més notables de la seva generació nascuda al tombant del segle XIX. Una generació que va viure la monarquia d’Alfons XIII, la dictadura de Primo de Rivera, la Segona República, la Guerra Civil i la dictadura de Franco. Un intel·lectual d’esquerres i autodidacta que provenia dels mitjans populars de Sabadell.
Joan Sallarès i Castells va néixer el 4 d’abril de 1893 al carrer Font Nova, n. 4 de Sabadell. Va ser l’únic fill masculí del matrimoni format per Miquel Sallarès i Mas i Josepa Castells i Burguès. Marian Burguès escriu sobre el seu pare, conegut pel Tatarra, que feia pagès fins que les seves aficions artístiques el portaren a pintar i decorat moltes cases. Miquel Sallarès fou uns dels fundadors de l’Acadèmia de Belles Arts. També, ho va ser de la Sociedad Espiritista La Fraternidad que aplegava als lliure pensadors de l’època (més info: ‘L’expansió de l’espiritisme‘).
Segons explica ell mateix, al seu llibre de records, publicat poc abans de morir, A l’ombra del campanar, de petit anava a casa de Feliu Borgonyó, amic del seu pare: “en ella fins m’havien ensinistrat a llegir i escriure (sis hores cada setmana, una pesseta)”. Amb uns 10 anys començà a treballar com ajudant i continuador de l’ofici de “mestre pintor” del seu pare.
“Als nou anys -escriu- ja sabia perfectament què era fer bullir la cola, amarar calç i portar roves de guix blanc a l’espatlla (…) El meu destí de pintor, però, el trencà la mort del pare. I esdevingué que tenint jo només onze anys, la impremta de Magí Ribera m’obria les portes per a iniciar-me a conèixer els secrets de l’invent de Gutemberg”.
L’impremta de Magí Ribera estava ubicada al carrer Sant Domènec, 34. L’any 1907, Ramon, fill de Magí Ribera, s’establí com impressor al carrer Montserrat, 37. Per aquestes dates, Joan Sallarès entrà a treballar a la Tipografia Vives, al carrer Sant Joan, 24, al costat de l’Acadèmia Catòlica. Segons la recerca del seu biògraf, Joan Alsina i Giralt, entre 1911 i 1912 hauria treballat a l’Impremta Comas, al carrer de Lacy, 37. Un dels seus operaris, Joan Sallent i Prat, decidí instal·lar-se pel seu compte i muntar, al 1912, una impremta que amb el temps esdevindria una de les més importants de la ciutat.
S’ignora quan de temps va treballar a Impremta Comas, per la seva correspondència sabem que al 1916 treballava a Impremta Arts de Barcelona. No coneixem quant temps hi va ser, però sí que al desembre de 1916 va deixar-ho i va tornar a Sabadell a casa dels pares al carrer Font Nova. Durant un temps amb el seu amic Artur Recordà Teixidor es dedicà al negoci de la ferralla.
Juntament amb Antoni Jané, Artur Recordà i Manel Rull constitueix, al juny de 1918, la impremta La Noogràfica, al carrer de Gràcia, 4. Més tard, a finals de 1919, es traslladaria a número 127 de la Rambla on romandria durant molts anys. A començaments de 1924, va marxar de l’empresa per muntar, amb Joan Martí Cortada, una agència de publicitat que tenia l’exclusiva dels innovadors anuncis lluminosos amb gas neó.
Joan Sallarès va casar-se, el 26 d’octubre de 1917, amb Raquel Vallès i Colomines. El 2 de novembre de 1918 neix Miquel que morirà al front de l’Ebre al 1938. Raquel Vallès, greument malalta de tuberculosi, va morir el 15 de setembre de 1924. El 27 d’abril de 1926 va contraure matrimoni en segones núpcies amb Mercè Cassadó i Morera amb qui tindrà dos fills: Sílvia (1927) i Daniel (1930).
Vida intel·lectual
Joan Sallarès va iniciar-se precoçment a la vida intel·lectual de la ciutat a través de l’Orfeó de Sabadell i l’Acadèmia de Belles Arts. Com diu Alsina i Giralt, “ben aviat li vingué la fal·lera d’escriure”. El febrer de 1912, amb 19 anys, publicà, a la secció Espurna Literàries de la clerical i dretana Gazeta del Vallès, dirigida per Fèlix Sarda i Salvany, el primer text en prosa, Poemes de natura, del que es té notícia. Aquest mateix any, rebrà el primer dels nombrosos premis literaris que obtindrà al llarg de la seva trajectòria, l’atorgat per la Joventut Catalanista de Sabadell pel seu Poema d’amor.
Al mateix temps, des del 1915, és vocal de la Junta Directiva de l’Orfeó de Sabadell on escrivia versos i lletres de cançons pel seu amic, el compositor Agustí Bogunyó com L’engany o Complanta de l’amor novell tots dos de 1918. Aquest mateix any obtingué un premi als Jocs Florals de la Festa Major de Sabadell i un altre guardó al Certamen Literari de Reus.
Tanmateix, el gruix del seus escrits a l’època, a partir de 1913, es troben al setmanari Sabadell Federal on publicà diversos articles signats com Oriflama de crítica d’art i literària i d’altres com Joan Sallarès i Castells per qüestions polítiques. També, des de 1915, col·labora a la revista sabadellenca Ars. A parer de Sala-Sanahuja, “Sallarès és el prototipus de proletari autodidacta, a la manera de Salvat Papasseit”.
D’altra banda, comença a escriure, amb el pseudònim prou conegut d’Oriflama, a la revista Garba n. 4 on publicà el seu primer article el novembre de 1920. Una publicació impulsada des de l’Acadèmia Catòlica per mossèn Lluis Carreras i Mas. Sallarès va deixar de col·laborar al gener de 1922 quan Garba va posicionar-se al moviment Pomells de Joventut, impulsat per Josep Maria Folch i Torres, de marcada orientació catalanista catòlica i que tingué un notable èxit a la ciutat. A parer de Joaquim Sala-Sanahuja, “això ja ens marca el tarannà de Sallarès: agnòstic, republicà, catalanista, és un home tolerant”.
D’altra banda, al desembre de 1922, a l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona, es fundava la Jove Atlàntida. La secció sabadellenca de l’entitat va ser introduïda per Salvador Sarrà i Serravinyals, futur dirigent local d’ERC, Sallarès va participar-hi intensament amb Diego Isanda, Agnès Viumala, Teresa Vila Arrufat i J. Sanllehí i Alsina, entre d’altres que editaven la revista Reflex. Paral·lelament, el desembre de 1922, publicà la seva primera novel·la, El Tribut, amb vuit dibuixos d’Antoni Vila Arrufat. Aquest mateix any, col·labora des del primer número amb la revista d’art i literatura Paraules, d’efímera existència, impulsada per Joan Garriga Manich. Al desembre de 1923 es nomenat vocal de la Junta de Museus de Sabadell.
Sallarès va ser un assidu dels dillunsos de cal Llonch, que començaren el juny de 1924 a la biblioteca del fabricant i prohom de la Lliga Regionalista, Joan Llonch Salas. El grup inicial aplegava part de l’elit intel·lectual i artística de la ciutat com l’historiador Miquel Carreras, el periodista Joan Costa i Deu, el poeta Joan Arús o l’artista Ricard Marlet.
La principal concreció d’aquestes reunions informals foren els dos Almanac de les Arts (1924-1925), dues belles i luxoses publicacions que recollien un ampli ventall de sensibilitats estètiques i ideològiques des de Marian Burguès a mossèn Lluis Carreras, així com membres de la Colla de Sabadell com Joan Oliver o Armand Obiols. La tertúlia es mantingué amb daltabaixos fins al 1936.
L’amfitrió Llonch Salas ens ha deixat un testimoni de la seva personalitat: “Joan Sallarès Castells, d’ofici impressor, després llibreter, poeta i publicista entès en art i literatura, republicà, sense estar adherit a cap partit, un caràcter tirant a la dictadura, amb una formació àcrata, respectuós amb les creences però allunyat del catolicisme (…) No estava adscrit enlloc, per la lluita que tenia dintre seu entre les escoles socialistes, Marx-Plekhanof-Engels-Bakunin. Era polèmic, amb una marcada tendència a l’absolutisme i aferrat a les seves conviccions, i en les apreciacions difícil de convèncer. Però, era un home bo, un amic excel·lent i sabia retre homenatge a qui en veritat ho mereixia, fos qui fos i d’on vingués”.
El Llibreter del Pedregar
Al març de 1925 va obrir la Llibreria Sallarès, a la Via Massagué 22 bis, al davant de l’església de la Puríssima Concepció, decorada pel seu amic Vila Arrufat. Dos anys després, al 1927, va traslladar-se al carrer Alt del Pedregar, avui desaparegut, on també va anar a viure amb la seva família. A banda de la llibreria, tenia algun altre petit negoci com la venta de transistors de ràdio. La Llibreria Sallarès li va permetre iniciar les activitats com editor amb la publicació Fulles despreses. Assaig poètics de Ramon Riu, Estudis de terrissa catalana de Marian Burguès i Carnet d’un heterodox de Cristòfol Domènec. Aviat la llibreria esdevingué el punt de trobada de la intel·lectualitat sabadellenca.
La feina de mantenir la llibreria l’obligava a establir una certa rutina. Els matins anava a Barcelona a tornar invenuts i recollir novetats; a les tardes i vespres, a la llibreria on Miquel Carreras era un habitual. Aquestes tasques no l’impediren continuar amb la seva obra periodística i literària. L’editorial barcelonina, La Novel·la d’ara, li publicà al 1926, la seva narració Nica, l’heroi. També, col·labora, des d’abril de 1926, en el reaparegut setmanari El Federal fins que deixa de publicar-se al setembre del mateix any. El Federal va tornar aparèixer el 5 d’abril de 1930. Sallarès hi col·laborà des del número 17 (26/07/1930) al n. 47 (4/04/1931). Quan, a la Segona República, El Federal es reconvertí en el diari d’esquerres El Poble, (1932), Sallarès continua col·laborant. Tanmateix, quan passà a ser l’òrgan d’ERC a la ciutat, deixa d’enviar articles amb el mateix criteri que havia seguit a la dretana Garba. D’altra banda, La Biblioteca Sabadellenca (volum 19) publica, al 1928, el llibre contes Ànimes i accions. En plena Guerra Civil, Edicions Populars Literàries de Barcelona li publicà l’obra de teatre Diplomàcia.
Guerra, morts i presó
La rutina de la llibreria es va veure brutalment estroncada per l’esclat de la Guerra Civil al juliol de 1936. Als primers compassos de la conflagració, a l’agost de 1936, recomanat pel seu amic i arxiver municipal, Miquel Carreras, fou nomenat Delegat de la Comissaria de Museus de la Generalitat des d’on treballà per protegir i salvar bona part del patrimoni d’art religiós de la ciutat. Així mateix, es va fer càrrec dels fons de Belles Arts i del Museu de Sabadell.
Cap a final de la guerra, al novembre de 1938, rep la devastadora notícia de la mort del seu fill Miquel al front de l’Ebre en estranyes circumstàncies (afusellat per voler passar-se a l’exèrcit franquista), molt semblants a la del seu amic Miquel Carreras al front del Segre.
Poc després de l’entrada de les tropes franquistes a Sabadell, fou detingut i portat a la Presó Cel·lular de Barcelona on va haver de redactar un escrit, consultat per Alsina i Giralt, on explicava les seves activitats a la guerra i exposava, en defensa pròpia, les seves acctuacions per salvar el patrimoni religiós de la ciutat. Fou processat per un tribunal militar que el condemnà a 30 anys de presó i que començà a complir al penal de Sant Miquel dels Reis (València).
Les gestions del poeta i sacerdot, mossèn Camil Geis i de Joaquim Sallarès Llobet, aleshores director de la Caixa d’Estalvis Sabadell i que no era familiar seu, aconseguiren una revisió de la causa i la remissió total de la condemna. A l’estiu de 1941 va tornar a Sabadell i reobrí la llibreria del Pedregar. Com escriu Alsina i Giralt, “els inicis dels anys quaranta no eren, però, gaire bons temps per un escriptor de llengua catalana i que, a més, havia estat processat per les autoritats franquistes. Recordo, pura anècdota, que a Sallarès li feren canviar, al rètol de la seva llibreria, l’accent greu català sobre la ‘e’ de Sallarès per un accent agut castellà.”
Els darrers anys
L’any 1958 traspassà la llibreria als propietaris de Hogar del Libro de Barcelona que fou enderrocada amb l’obertura del Passeig de la Plaça Major i la destrucció del Pedregar. Llavors, Hogar de Libro va establir-se al Passeig, cantonada carrer Mestre Rius, on romandrien molts anys fins que es traslladaren a la seva actual ubicació al carrer Sant Antoni.
Durant la postguerra continuà escrivint. A la Fundació Bosch i Cardellach es conserven diversos manuscrits inèdits dels anys quaranta. A partir de 1950 comença a participar constantment en els Jocs Florals. Primer en els de l’exili on obtingué guardons a Perpinyà (1950) i Tolosa de Llenguadoc (1952) París (1959), Buenos Aires (1960). També, obté diversos premis al Jocs Florals que es celebren a Catalunya des de mitjans de la dècada.
L’any 1959 publica, a l’editorial de Rafael Dalmau, la novel·la, El Joncar, que havia queda finalista als premis Oasis, de narrativa de la Caixa d’Estalvis de Sabadell. La Fundació Bosch i Cardellach li atorgà, al 1965, el premi Pere Martí i Peydró pel seu poemari Bloc, publicat el mateix any. Aquest mateix guardó li serà concedit, al 1967 per seu llibre de memòries, A l’ombra del campanar, publicat al 1970 per la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Sabadell.
No es faria justícia a l’obra de Sallarès si no esmentessin textos notables com ara D’impremtes i d’impressors a Sabadell, publicat per la Fundació Bosch i Cardellach el 1963 o seus excel·lents pròlegs a Sabadell del meu record, de Marian Burguès i a Elements d’història de Sabadell del seu amic Miquel Carreras.
La seva dona, Mercè, va morir el 19 d’abril de 1970. Joan Sallarès no trigarà gaire a acompanyar-la, el 8 d’agost de 1971, amb 78 anys d’edat. El 21 de desembre de 1984, l’Ajuntament de Sabadell li dedicà un carrer, al costar de l’actual Parc del Nord.
Bibliografia
ALSINA i GIRALT, Joan. Joan Sallarès i Castells, 1893-1971. Assaig de biografia. Arraona, revista d’història, n. 6, 1990.
BURGUÈS, Marian. Sabadell del meu record. Cinquanta anys d’història anecdòtica local. Sallent impressor, Sabadell, 1929.
SALLARÈS, Joan. A l’ombra del campanar. Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Sabadell, 1970.
SALA-SANAHUJA, Joaquim. Pensament i producció cultural dins Sabadell al segle XX, Eumo Editorial, Vic, 2000.
Foto portada: Sallarès, discursejant, a la dècada dels 50.