Tracem un perfil biogràfic d’aquest artista, cofundador de l’Acadèmia de Belles i de l’Escola Industrial, que desenvolupà una ingent tasca pedagògica que va ser fonamental per a la formació de tota una generació de pintors sabadellencs. A més, va ser el descobridor del poblat ibèric i la vil·la romana d’Arraona.
Joan Vila Cinca va néixer a Sabadell el 27 de febrer de 1857, al carrer de l’Illa de Sabadell. Fou el més petit dels cinc fills del matrimoni format per Joan Vila Quadreny i Antònia Cinca, tots dos naturals de Cardona i teixidors de lli. Sembla ser que marxaren de la seva ciutat natal a causa de dificultats econòmiques i per la situació d’inestabilitat provocada per les guerrilles carlines. En principi, la seva intenció era traslladar-se a Barcelona, però les notícies sobre una epidèmia que patia la capital catalana els menaren a instal·lar-se a Sabadell.
Aquí, muntaren una petita fàbrica de begudes carbòniques anomenada Sifones J. Vila on treballava tota la família. Com era habitual en les famílies treballadores de l’època, Joan Vila entrà a treballar de ben petit en la fàbrica tèxtil del doctor Xivel·li. El cap del taller comunicà a la dona de Xivel·li la qualitat dels dibuixos del jove. Ella els va mostrar al pintor d’escenografia Francesc Soler i Rovirosa, que aleshores residia a Sabadell. Soler s’havia instal·lat a Sabadell per fugir de l’epidèmia de febre groga que assolava Barcelona. Acompanyaren a Soler Francesc Sans Cabot, que seria director del Museu del Prado i el pintor Ramon Tusquets. Aquí foren rebuts per Ramon Quer, artista sabadellenc originari de Cardona, que els hi proposà decorar el Teatre Principal.
En qualsevol cas, Soler Rovirosa recomanà el jove a Josep Serra Porson, pintor i professor de l’Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona, coneguda com la Llotja. Aquí, el 1872, ingressà Vila Cinca que alternava els estudis artístics amb el treball en una fàbrica de gasoses de la capital catalana. A la Llotja, a més de Serra Porson, va tenir com a mestres a Antoni Caba, excel·lent retratista i Lluís Rigalt, gran paisatgista romàntic. Posteriorment, va contactar amb els pintors Ramon Martí Alsina i Joaquim Vayreda. Probablement, aconsellat pel jove pintor sabadellenc Joan Figueras Soler, freqüentà el taller de Tomás de Moragas, on Figueras estudiava. Allí va conèixer a Ramon Casas i Santiago Rusiñol amb qui faria alguna obra a quatre mans. També, va fer amistat amb Francesc Galofré Oller, Dionís Baixeras i, sobretot, Enric Serra Auqué, amb qui sortia a pintar pels volants de Barcelona i que adquiriria fama internacional per les seves obres sobre els llacunes pontines de Roma.
Beca a Madrid
L’any 1878, l’alcalde de Sabadell, Joan Vivé i Salvà, conegut popularment com El patilles i reputat mecenes artístic, li atorgà una beca per completar la seva formació a la Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid on tingué com a mestre al gran paisatgista belga, Carles de Haes. L’any següent va rebre una nova subvenció que li permetrà romandre a Madrid on començà a donar-se a conèixer participant en diverses exposicions, rebent encàrrecs i venent algunes de les seves obres.
Tanmateix, la mort del seu pare, l’11 de juliol de 1885, l’obligà a tornar a Sabadell. La fàbrica de begudes carbòniques va passar per disposició testamentària als seus germans grans Francesc i Joan, que s’associaren amb Antoni Moga per donar un nou impuls a l’empresa que passà a denominar-se Fábrica de Sifones y Gasesosas La Bohemia. Durant un temps va estar amb el seu germà dirigint l’empresa però amb el temps l’abandonaria per a dedicar-se exclusivament a la pintura. No obstant això, muntà un estudi primer al carrer Calderón i després al de Moratín on a més de pintar donava classes.
El 2 de maig de 1889 va contraure matrimoni a Sabadell amb Josefina Arrufat Puig, nascuda a Bérzies (França) el 1867. Els Arrufat procedien de Sant Martí de Maldà i els Puig de Bellpuig, dos pobles de l’Urgell. El matrimoni emigrà a França on el seu pare Josep, treballà de paleta i la seva mare, Magdalena, venent roba. Tingueren diversos fills, dels quals només sobrevisqueren dos, Josefina i Anita. Fugint de la guerra francoprussiana (1870-1871) i aconsellats per un amic de Sant Martí de Maldà, també emigrat a França, decidiren instal·lar-se a Sabadell. A la plaça Major obriren una botiga de venta i d’arreglar roba coneguda popularment com Ca la Francesa. Josefina Arrufat treballà en el negoci dels pares, fins i tot de casada. Més tard, seria directora d’una escola de confecció, anomenada Academia de Nuestra Señora de la Esperanza. El matrimoni Vila-Arrufat va tenir cinc fills: Magdalena, que morí amb pocs mesos, Anita que ho va fer amb 16 anys, Teresa i Marianna que serien mestres i Antoni Vila Arrufat, qui acabaria sent pintor com el seu pare.
Vocació pedagògica
L’any 1887 Vila Cinca inicià, juntament amb Ramon Quer, aleshores professor de dibuix a l’Escola Pia, Joan Figueres i Josep Espinalt les gestions per fundar el que seria l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, que es constituirà oficialment el 1880.
Vila Cinca va haver d’esforçar-se molt per a guanyar-se la vida com artista, però al comprovar que no s’assolien aquestes expectatives, complementà la seva tasca pictòrica amb l’ensenyament. El 1889 va succeir a Ramon Quer com a professor de dibuix als escolapis. Vila Cinca fou la mà dreta de Narcís Giralt en la creació i direcció de l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell, seguint el model educatiu belga que volia formar especialistes per a la indústria tèxtil local, on se li donava una especial importància al disseny i les belles arts. Allí, Vila Cinca seria de professor de dibuix des del 1902 fins l’any 1932, en què es jubilà.
Paral·lelament, va impartir classes d’educació artística a obrers del tèxtil amb el suport d’alguns fabricants que valoraven positivament la formació en aquest àmbit del seus treballadors. Segons Gabriel Jackson, “l’art era per ell una part integral de l’educació de totes les classes socials, des dels obrers d’una fàbrica fins als fills de les famílies industrials més benestants”.
La seva tasca pedagògica fou essencial en la formació de tota una generació de pintors sabadellencs com el seu fill Antoni, Rafael Durancamps, Ricard Marlet o Joan Vila Puig.
Entre 1880 i 1915 desenvolupà la seva trajectòria artística en unes condicions econòmiques molt precàries. De fet, la font principal dels ingressos de la seva família provenien de l’ensenyament i de les classes de costura de la seva dona. Entre 1915 i 1920, Vila Cinca i Josepa Arrufat van poder alliberar-se de les activitats comercials i d’ensenyament: la fàbrica de sifons, les classes de costura i les classes particulars de dibuix i pintura.
Malgrat les dificultats econòmiques, Vila Cinca sempre fou un home molt generós amb els seus amics. Així es conserva una carta del terrissaire i anarquista Marian Burguès des de la Bisbal d’Empordà, on va instal·lar-se a causa dels seus negocis fracassats a Sabadell, per agrair-li el pagament de tres mesos de lloguer, tot desitjant no que fos necessari haver de tornar a demanar-li diners.
Excavacions arqueològiques a Arraona
D’altra banda, l’any 1905 va ser l’autor del cartell de la Festa Major de Sabadell. Vila Cinca era un apassionat de l’excursionisme i la caça. L’any 1908 quan anava d’excursió per la Serra de la Salut, acompanyat del seu fill Antoni, va trobar unes restes de terrissa romana que van menar al descobriment del poblat ibèric i la vil·la romana d’Arraona. El 1912 juntament, amb Vicenç Renom, inicià les excavacions. El mateix any l’Ajuntament el va nomenar director de la Junta de Museus i Excavacions que s’acabava de constituir.
Aquestes excavacions es perllongaren durant dues dècades. L’any 1927 redactà una breu text sobre aquestes excavacions on manifestà que servirien de base per les futures generacions i proporciona informació sobre les terrisses, les eines, ossos, monedes, escultures i fonaments de les cases excavades.
La polèmica del Art Nou Català
L’any 1915 es desfermà una polèmica artística que traspassà les fronteres de la ciutat. Amb motiu de la Festa Major d’aquell any s’organitzà l’exposició Art Nou Català muntada pel jove poeta Joaquim Folguera, fill del empresari catalanista Manuel Folguera i del marxant Santiago Segura, nebot de Marian Burguès.
Aquesta exposició, molt crítica amb el conservadurisme estètic, va provocar les ires de l’Acadèmia de Belles Arts, liderada per Joan Vila Cinca, que la considerà una provocació. Així va organitzar a corre-cuita una exposició alternativa a l’antic teatre de la Lliga Regionalista que s’inaugurà a les deu de la nit del mateix dia, 12 hores després que s’havia obert l’altra exposició. El fill de Vila Cinca, Antoni Vila Arrufat es trobà en una posició molt incòmoda. En principi es va comprometre amb els promotors de l’Art Nou Català a exposar alguna de les seves obres com a expressió dels joves pintors sabadellencs. Tanmateix, al copsar que el seu pare encapçalava l’oposició a l’Art Nou Català i que era objecte de dures crítiques va canviar de bàndol, recolzà al seu pare i portà les seves obres a l’exposició de l’Acadèmia de Belles Arts.
Premis i homenatges
A llarg de la seva vida Joan Vila Cinca va rebre diversos reconeixements i premis a la seva obra. El 1892 obtingué la medalla d’or a Lió per la tela Deures humans, la medalla de bronze a Arcachon-les-Bains el 1897 i a Chicago en una gran exposició col·lectiva. A la Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid fou distingit, el 1895, amb la Medalla de Tercera Classe per l’oli Vetlla paternal. En el mateix certamen obtingué el Diploma d’Honor, el 1901 per l’obra Caritat per les ànimes i el 1905 per Les flors silvestres. A Saragossa, el 1908, fou premiat amb la Medalla de Bronze. Així mateix, va exposar els anys 1914, 1917 i 1927 a la prestigiosa Sala Parés de Barcelona.
L’any 1932, l’Ajuntament republicà endegà una sèrie d’actes d’homenatge al pintor. S’organitzà una comissió presidida per Francesc Gallofré Oller amb Francesc d’Assís Planas Dòria de vicepresident i amb l’alcalde federal Salvador Ribé com president d’honor. També hi participaren Joan Costa i Deu, Domènec Gili, Domènec Llobet, Antoni Pous Palau i Joan Oliver com a secretari. Durant el mes de maig les entitats locals muntaren diverses exposicions amb obres seves i dels seus deixebles, així com una gran antològica a l’Acadèmia de Belles Arts que fou visitada pel conseller de Cultura Ventura Gassol i pel president de la Generalitat, Francesc Macià.
El 1934, la Biblioteca Sabadellenca i dedicà un llibre amb pròleg de Joan Oliver. Arran del guardons obtinguts per Vila Cinca i Vila Arrufat a la Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid, celebrada al 1934, l’Acadèmia de Belles Arts organitzà un banquet d’homenatge al restaurant de l’Euterpe.
El matrimoni Vila-Arrufat va passà els darrers anys de la seva vida amb el seu fill Antoni i la seva dona Josefina Grau al seu domicili de Barcelona i a Sant Sebastià de Montmajor, on es traslladaren a l’any 1932. Va morir a les acaballes de la Guerra Civil, el 2 de desembre de 1938. Ho va fer a Sant Sebastià de Montmajor on la família s’havia traslladat des de Barcelona fugint d’amenaces i bombardeigs.
En el marc dels actes d’homenatge de 1932, la comissió de govern de l’Ajuntament de Sabadell, a proposta de la comissió organitzadora, acordà l’1 d’abril del mateix any donar el nom del carrer Foment a Joan Vila Cinca. Per diverses circumstàncies aquest acord no es va dur a terme i fou deixat sense efecte l’1 de juliol de 1936 quan es proposà donar el nom de pintor al carrer Illa. L’esclat de la Guerra Civil impedí materialitzar-ho. S’haurà d’esperar a l’any 1942 per reprendre la qüestió del carrer a petició d’Andreu Flaqué, aleshores president de l’Acadèmia de Belles Arts. El 20 de març del mateix any, l’Ajuntament presidit per Josep Maria Marcet acordà per unanimitat donar el nom de Vila Cinca al carrer Foment del barri de la Creu Alta que a la Guerra Civil havia estat dedicat a Marian Burguès.
Bibliografia
CASAMARTINA i PARASSOLS, Josep. Vila Arrufat a Sabadell. Fundació Caixa Sabadell, Sabadell, 1994.
– Marian Burguès. Un terrisser que va fer història. Fundació Caixa Sabadell, 1993.
CASTELLS i PEIG, Andreu. L’art sabadellenc. Ed. Riutort, Sabadell, 1961.
GARRIGA MANICH, Joan. Joan Vila Cinca. Notícia sobre l’obra i la vida del pintor. Ed. Juventud, Barcelona, 1975.
JACKSON, Gabriel. Els Vila. Una nissaga d’artistes del seu temps. Ed. Meteora, Barcelona, 2004.
SIMÓ i BACH, Ricard. 100 sabadellencs en els nostres carrers. Ed. Ausa, Sabadell, 1984.
VILA DELCLÒS, Eusebi. Antoni Vila Arrufat. Una vida dedicada a l’art. Ed. Meteora, Barcelona, 2004.
Foto portada: Vila Cinca en el seu taller (1900).. Arxiu Família Vila.
Pingback: Les excavacions al poblat ibèric i la vil•la romana de la Salut