Tracem el perfil biogràfic del sabadellenc que obrí el primer gimnàs de la ciutat l’any 1877. Un gimnasta que fou pioner de la introducció de l’Educació Física a les escoles i promotor de la pràctica dels esports.
Devem a Xavier Torrebadella un acurat treball de recerca sobre la vida d’un personatge oblidat, considerat a la seva època com un capdavanter en la introducció de la cultura física i esportiva a la ciutat. Josep Clos i Peig va néixer a Sabadell en una família treballadora. Acabat l’ensenyament primari, amb 12 anys, marxà a Barcelona per treballar com depenent de comerç. A la capital catalana va formar-se com a professor de gimnàstica on des de la dècada de 1830 havien aparegut els primers gimnasos. En el curs del segle XIX, aniran proliferant a mesura que guanyaven terreny les idees higienistes i naturistes, precursores de l’ecologisme. Sabadell, que estava construint-se com a ciutat-fàbrica, va ser capdavantera en la recepció d’aquestes idees; especialment, en els medis obrers i populars, com ha estudiat Eduard Masjuan.
En els orígens de la gimnàstica moderna hi havia dues disciplines: higienista i acrobàtica. Josep Clos va crear una companyia de gimnàstica acrobàtica que actuà en espectacles circenses per tota Espanya. Amb els beneficis obtinguts en el circ, va tornar a Sabadell l’any 1877 on adquirí un petit local al carrer Migdia, n. 20, on instal·là el primer gimnàs de la ciutat, que llavors comptava amb uns 20.000 habitants, i que fou un dels primers de Catalunya. El mateix any va casar-se amb Francesca Pelegrí amb qui anà a viure al carrer de Coromines, n. 23. El matrimoni va tenir dues filles, Maria i Dolors, i un fill, Josep.
El gimnàs del carrer Migdia disposava de pesos, anelles, cordes penjades, escales, trapezis, paral·leles… aparells ortopèdics i accessoris esportius com ara patins. A més comptava amb la direcció facultativa del doctor Ignasi Ubach per aplicacions terapèutiques. Per aquesta tasca, l’any 1880, fou premiat per l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya. Des de bon començament, Josep Clos s’adonà de la importància de la publicitat. Així inseria amb freqüència anuncis a la premsa local com Diario de Sabadell, Revista de Sabadell o El Conciliador, presentant-se com Gimnasio Médico, higiénico y recreativo.
Al carrer Migdia es practicaven les diferents disciplines gimnàstiques: higiènica, educativa, atlètica, acrobàtica, recreativa o esportiva i ortopèdica o terapèutica. El 1882 estaven inscrites 77 persones, 14 de les quals noies. Es pagaven 20 rals al mes, excepte pel tractament als malalts que anava a preus convinguts. L’establiment tenia aquests horaris: de 7 a 8 del matí, adults masculins, de 8 a 9, nens. A la tarda, de 16,30 a 18h nens, de 18 a 19h, “senyoretes” i 20 a 22 adults masculins .
L’Educació Física a les escoles
A Sabadell, l’únic centre docent on s’impartien classes de gimnàstica. des de 1871, era les Escoles Pies on s’educaven els fills de les elits de la ciutat. No era una assignatura obligatòria, sinó que com el dibuix, la música o els idiomes es consideraven d’adorno i es pagaven apart. Josep Clos començà a donar les classes de gimnàstica als escolapis el 1877, el mateix any que instal·là el seu gimnàs a Sabadell. El primer gimnàs de les Escoles Pies es construí al 1878, que s’anirà modificant fins a instal·lar-se a en un de nou, inicis del segle XX, al xamfrà dels carrers de Corominas i Garcilaso.
“Per als pares escolapis – escriu Torrebadella- la gimnàstica havia de proporcionar als alumnes una educació higiènica, moral i social”.
A la Primera República (1873) els regidors Joan Duran, Miquel Pi i Rosés, Pau Font, Feliu Casanovas, Francesc Vallhonrat i Ramon Marcer proposaren la creació d’una escola pública de gimnàstica, però que amb el canvi de règim va quedar en no res. Haurien de passar 84 anys fins que aquest projecte es fes realitat, sota l’alcaldia de l’alcalde Josep Maria Marcet al 1957 (més info: ‘La petjada sabadellenca de Joaquim Blume‘).
Tanmateix, l’alcalde Puigmartí, al 1879, havia instituït la gimnàstica com assignatura obligatòria en les escoles municipals. El 15 d’octubre d’aquest mateix any, Josep Clos demanava la plaça de professor d’Educació Física a les escoles municipals sense cap retribució econòmica i que va ser acceptada per acord de la Comissió Municipal el 29 d’octubre de 1879. Durant nou mesos va donar classes gratuïtament dos dies a la setmana a les tres escoles públiques de la ciutat. Finalment, l’Ajuntament aprovà una retribució de 1.000 rals l’any. Paral·lelament, al 1879, s’encarregà de la direcció del gimnàs que inaugurà l’Acadèmia de la Joventut Catòlica a la plaça Sant Roc.
La situació de l’Educació Física a les escoles va canviar al 1883 quan el govern del Partido Liberal, presidit per Práxedes Mateo Sagasta, promulgà al 1883, la primera Llei d’Educació Física d’Espanya després de la insistència des de feia anys del diputat Manuel Becerra. A tal efecte, es creà aquell mateix anys la Escuela Central de Gimnástica per a formar als professors que havien d’impartir la nova assignatura a l’ensenyament, però que no es va posar en marxa fins al 1887. Unes dades que demostren per Torrebadella que Sabadell fou capdavantera en portar l’Educació Física a les escoles, 22 anys abans de la promulgació d’aquesta llei (més info: ‘L’ensenyament al primer terç del segle XX‘).
Batallons escolars
En el context del desastre de la Guerra de Cuba (1898), les Escoles Pies de Sabadell, com moltes d’altres congregacions religioses organitzaren els anomenats batallons escolars o infantils. Estaven formats per nois d’entre 8 i 14 anys que feia parades militars, desfilades i exercís de gimnàstics propis dels soldats amb l’objectiu explícit de reforçar el valors del patriotisme i la seva preparació com a futurs combatents. De fet, aquest sistema s’estava implantat amb notable èxit a l’Alemanya imperial del kàiser Wilhem II.
Les pressions per incorporar aquests exercís paramilitars a l’ensenyament obligatori van fracassar. Els professors de l’influent Institución Libre de Enseñanza (ILE) com Francisco Giner, Manuel Cossío, Alcántara García o Eduardo Vicenti s’oposaren amb fermesa i evitaren la implantació de la gimnàstica militar a l’ensenyament obligatori. Tanmateix, aquests batallons escolars continuaren funcionant, al marge de les escoles públiques, en els col·legis catòlics. De fet aquests exercicis paramilitars eren un dels plats forts de les exhibicions de gimnàstica a les Escoles Pies de Sabadell dirigides amb gran habilitat coreogràfica pel professor Clos. Aquestes demostracions paramilitars foren molt criticades per l’esquerres locals. Fins i tot, al 1902, van ser objecte d’un número còmic al teatre Cervantes, Batallón Infantil, de gran èxit protagonitzat pel pallasso Lluis Caprini.
Professor d’Educació Física
El seu prestigi com professor de gimnàstica es va consolidar. L’any 1882 impartia classes a nou gimnasos de la ciutat. Començant pel seu al càrrec Migdia i el de la joventut de l’Acadèmia Catòlica; però, sobretot als set centres docents privats i públics de Sabadell: Escoles Pies, Sant Josep, Fèlix Amat, Col·legi Tacher, Escola Municipal Superior, l’Escola Municipal Elemental i Escola de Pàrvuls. L’any 1886 començà a impartir classes a les Mares Escolàpies per a noies de casa bona.
El 8 de desembre de 1898 es traslladà, després de dues dècades, del carrer Migdia a un local més gran al carrer Sant Oleguer, n. 8, equipat amb els aparells més moderns i amb acadèmia d’esgrima, dirigida per Frederic Ricard. Al 1900, s’amplià amb sala de tir. La prestigiosa revista especialitzada Gimnasia considerava al 1906 aquest gimnàs com un dels millors d’Espanya. A la publicitat inserida a la Revista de Sabadell al 1907 s’anunciava que el gimnàs disposava, a banda dels aparells habituals, d’una sala d’armes, pista per patinar, dutxes modernes i sala de massatge. Per cobrir totes aquestes múltiples tasques disposava del seu fill Joan que tenia el títol oficial de professor d’Educació Física.
La irrupció dels esports
A finals del segle XIX, des de les primeres olimpíades de l’era Moderna a Atenes (1896) i París (1900), els esports començaren a esdevenir uns dels grans espectacles de masses de les societats industrials (més info: ‘Els orígens de l’atletisme‘). A Sabadell, el primer esport en introduir-se va ser el ciclisme amb la fundació del Club Velocipèdic Sabadellès (1890) i de la Penya Ciclista Montpeó (1902). El segon va ser el futbol amb la constitució al 1903 del Centre d’Esports Sabadell per iniciativa dels germans Saus i la construcció al 1906 d’un camp d’esports estable a la Creu Alta. L’any 1909 es crearen dos més: Football Club Espanya i Club de Futbol Atlètic. A partir de la Festa Major de 1905 comencen a celebrar-se les curses atlètiques a peu. Anys més tard, al 1912 s’introdueix el tennis i 1916 es fundà el Club Natació Sabadell que al 1918 construí una piscina de 25 m. al carrer de Lacy.
Paral·lelament, l’excursionisme experimentà una gran expansió amb la fundació al 1908 del Centre Excursionista del Vallès, i al 1912 del Centre Excursionista de Sabadell (més info: ‘Els orígens de l’excursionisme‘). Josep Clos va incorporar al seu gimnàs els esports de moda: ciclisme, patinatge, esgrima, tir i potser futbol. En qualsevol cas, al 1906 fou nomenat primer soci honorífic del Centre d’Esports Sabadell com a reconeixement a la seva tasca per la promoció de l’educació física i els esports.
Josep Clos va morir el 22 de juny de 1913. Des del 1906, el seu fill Joan Clos Pelegrí, gran aficionat al ciclisme, ocupava el càrrec de professor auxiliar per ajudar-lo en el gimnàs i substituir-lo en la docència. La seva filla Maria impartia les classes per a “senyoretes”. Tot i que Josep va donar classes fins gairebé la seva mort. Maria Clos Pelegrí va continuar amb l’obra del seu pare. Així, reformà el gimnàs i va canviar el nom de Gimnasio Higiénico pel de Centro de Cultura Física. A més, contractà al francès Jean-Baptiste Menière, reputat professor de gimnàstica de Barcelona, que també fou reclamat per les Escoles Pies i per les escoles municipals. Maria Clos i la dona de Menière impartien les classes per a noies.
Bibliografia
CALVET i PUIG, Jordi. Què en saps de l’esport a Sabadell?: una ullada històrica. Museus Municipals, Sabadell, 2010.
MASJUAN, Eduard. Medis obrers i innovació cultural a Sabadell (1900-1939). L’altra aventura de la ciutat industrial. Universitat Autònoma de Barcelona, 2006.
ROF, Ricard i MELERO, Pere. Els inicis de l’atletisme a Sabadell fins a la Guerra Civil, 2021.
TORREBADELLA i FLIX, Xavier. Josep Clos i Peig, gimnasiarca i propagador de l’educació física i l’esport a Sabadell (1871-1913), Arraona, revista d’història, n. 34, 2014.
Foto portada: orla fotogràfica del Gimnasio de las Escuelas Pías de Sabadell dirigido por D. José Clos, ca. 1880 (Escola Pia de Sabadell).