El Vallès és un comarca amb un notable patrimoni arqueològic del període Neolític. S’hi han trobat més de 80 jaciments. A Sabadell s’han excavat els notables jaciments de Can Roqueta i Can Gambús 1, 2 i 3. Aquí descrivim les troballes de la necròpoli de Can Gambus 1 de 6.000 anys d’antiguitat. Són de les més importants de la Península Ibèrica.
L’àrea de Can Gambús, el terme municipal de Sabadell molt proper a Sant Quirze del Vallès, és una zona coneguda, des de fa molt de temps, per la seva riquesa arqueològica, com demostren les excavacions en el proper jaciment de la Bòbila Madurell-Can Feu. Es tracta d’una àrea excavada de 75 hectàrees. Les prospeccions, a càrrec de dues empreses d’arqueologia diferents, han treballat dues zones diferenciades. Una, Can Gambús-1 en la meitat sud, que correspon a una necròpolis neolítica. A les altres, Can Gambús 2 i 3, en la meitat nord, s’han trobat nombroses estructures pertanyents a diferents nuclis rurals de cronologia diversa: neolític antic i mitjà, bronze inicial, bronze final, primer ferro, ibèric final, època romana i antiguitat tardana, alta i baixa edat mitja, així com nombrosos retalls de cronologia compresa entre els segles XVII i XIX, vinculats a l’activitat agrícola desenvolupada a la zona i que tractarem en una altre entrega d’aquesta secció.
Les excavacions a Can Gambús-1
A Can Gambús-1 les primeres excavacions es duren a terme en els anys 2003-2006 sobre una superfície d’unes 30 hectàrees per l’equip d’arqueòlegs de l’empresa ARRAGO S.L. Arqueologia i Patrimoni, sota la direcció de Jordi Roig Buxó i Joan-Manuel Coll Riera, amb la coordinació del Museu d’Història de Sabadell. Can Gambús-1 és una de les darreres grans necròpolis excavades a Catalunya, datada a començaments del IV mil·lenni aC. L’elevat nombre d’estructures complexes i la gran quantitat de material arqueològic fan d’aquesta necròpoli una de las més completes de la Península Ibérica.
Estructures funeràries
En la necròpoli neolítica de Can Gambús s’han documentat 47 estructures funeràries, de les quals 43 corresponen a enterraments individuals i quatre dobles. Del total de 51 individus masculins i femenins, 44 son adults, sis adolescents i un d’edat indeterminada. Aquesta notable concentració d’individus adults (86,27 per cent) resulta de gran interès ja que contrasta amb la veïna necròpoli de la Bòbila Madurell i d’altres semblants, on mai s’enregistraren enterraments separats d’adults i infants.
D’altra banda, al voltant de la necròpoli no s’han descobert estructures domèstiques, com ara sitges, abocadors o habitatges. Aquest fet revela un ús exclusivament funerari d’inicis del IV mil·lenni cal aC.
L’excel·lent estat de conservació de bona part de les estructures funeràries han permès elaborar una completa tipologia d’aquests sepulcres. En termes generals, són sepultures amb formes i dimensions heterogènies segons el tipus de sepulcre i el seu estat de conservació.
Destaquen per la seva espectacularitat les grans sepultures de planta rectangular amb retall superior i cambra funerària central. També, les tombes de planta rectangular amb una cova frontal de dimensions i profunditat considerables. Les fosses solen estar excavades entre 1 metre de profunditat, per 2 i 3 metres de planta, en els casos més complets. Així mateix, es van trobar sepultures més reduïdes i altres mal conservades. La majoria d’elles es localitzaven en la part més elevada de Can Gambús. És la zona més exposada a l’erosió i les activitats agrícoles, cosa que va provocar la pèrdua de les parts superiors dels enterraments (entre 80 i 150 cm).
Aquestes sepultures en fossa són estructures funeràries complexes i monumentals, articulades des d’un gran retall superior de planta rectangular i un pou d’accés a una cambra funerària inferior on es van inhumar un o dos individus. Estarien segellades per una coberta que mantindria l’espai inferior tancat i sense terra.
L’estat de salut
Els esquelets dels 51 individus documentats en Can Gambús-1 presentaven un bon estat de preservació. Es va poder assignar l’edat a tots ells, excepte un. El 86,2 per cent correspon a població adulta i el 11,7 per cent a un grup de joves de més de 18 anys. La franja d’edat més representada (52%) és d’individus entre 26 i 45 anys. També, es van exhumar quatre individus de 60 anys (8 per cent). Unes dades que indiquen una població amb bones condiciones de vida.
Altra dada rellevant radica en l’absència d’infants que, en altres necròpolis neolítiques representava entre el 30 i 60 per cent de la població. A parer dels arqueòlegs, podríem estar davant d’un sector on només s’inhumava una part de la població, la qual cosa apuntaria a una societat jerarquitzada. S’ignora si aquestes sepultures pertanyien a una elit o es tractava d’àrees d’enterraments diferenciades segons l’edat.
Respecte al sexe, 21 dels sepulcres (41,18 per cent) eren d’homes i 15 de dones (29,41 per cent). El sexe dels altres 15 individus no va poder ser identificat. De manera que en aquest apartat no s’observa una diferència com sí que succeeix amb l’edat. D’altra banda, tres dels quatre individus senils són masculins i només un femení. Això podria apuntar a que les condicions de vida de les dones eren més dures, probablement a causa de la maternitat, que reduiria la seva esperança de vida.
Sobre l’estat de salut de les restes exhumades es van observar diversos traumatismes. El més freqüent, en quatre casos, a l’avantbraç, associats a caigudes. El 43 per cent de la població superava els 35 anys i només es van detectar patologies òssies en un 5 per cent dels casos. Respecte a les infeccions únicament es va trobar una lleu periostitis a l’húmer i tíbia d’un individu senil. La informació dental proporciona dades sobre l’estat de salut de la població. Es van trobar càries en poques peces, però en quasi la meitat dels individus, probablement a causa de l’alimentació. D’altra banda, cinc individus patien de desgast extra-alimentari de les dents relacionat amb l’ús de la boca per treballar possiblement de matèries vegetals, com demostraria la presència de tanins a la dentadura. Totes aquestes dades venen a confirmar que la població gaudia d’un relatiu bon estat de salut.
Els aixovars funeraris
Les 44 sepultures, de les 47 exhumades a la necròpoli de Can Gambús, mostren una valuosa mostra i diversificada dels aixovars funeraris neolítics. Es van trobar un total de 617 elements entre utillatge lític i ossi, ceràmica, collars i braçalets que solen situar-se a la meitat superior de la cambra funerària, al voltant o a sobre el cos dels difunts i més rarament al costat dels peus.
Es van trobar eines lítiques tallades en 39 enterraments. Especialment, làmines o puntes d’armes elaborades quasi exclusivament en sílex. En 15 sepulcres es van descobrir 18 instruments anomenat macrolítics de pedra polida. La majoria atxes, moltes associades a nuclis de sílex. Les eines òssies procedeixen de 31 sepultures i sumen un total de 244. La majoria són punxons agrupats en paquets (entre 4 i 20) al costat dels difunts. Es van trobar ornaments en 16 sepulcres, que sumen 620 comptes de variscita de diverses formes que correspondrien a collars i braçalets.
En onze sepulcres es descobriren 41 restes d’ovella i cérvol. També diferents petxines de marisc, algunes amb forats per ser emprades com ornaments. Algunes foses contenen restes de material mineral, sovint d’ocre de color vermell intens que podrien estar relacionats amb matèries peribles com pells, teixits o fusta que acompanyaven al aixovar.
La ceràmica està àmpliament representada. Es van trobat restes ceràmiques en 27 sepulcres, tant d’individus masculins com femenins. Del total de 59 peces, 51 són vasos sencers o de perfil conservat. El modelat a mà és irregular, amb un allisament simple i sense decoració. L’absència de decoracions resulta una característica distintiva d’aquest període.
La importància qualitativa dels aixovars funeraris de Can Gambús aporta una valuosa informació sobre la cultura material del Neolític mitjà, així com notables dades sobre els rituals funeraris en els assentaments humanes d’aquest període.
Nous coneixements
La quantitat i qualitat de les restes exhumades fan de la necròpolis de Can Gambús un dels jaciments més notables per al coneixement de les pràctiques cas funeràries del Neolític mitjà en el nord- est de la Península Ibèrica.
“Nos han ofrecido un conjunto de datos hasta ahora desconocidos en la arqueología catalana de este período”, deien els arqueòlegs.
S’han ampliat els coneixements sobre la construcció, períodes d’ús i amortització, així com dels materials emprats i de les característiques morfològiques de les sepultures. Especialment, l’ús continuat de materials peribles com potser fustes, vegetals no llenyosos i pells. També, en l’elaboració d’estructures a la manera dels taüts amb grans lloses disposades horitzontalment i verticalment per segellar l’accés a les tombes o de sacs en forma de mortalles. “La complejidad de estos enterramientos nos han permitido configurar una nueva tipología funeraria, diferente a la establecida hasta ahora por la información que se barajaba” –conclouen els autors de l’informe arqueològic.
Bibliografia
DD.AA. La necrópolis de Can Gambús-1 (Sabadell, Barcelona). Nuevos conocimientos sobre las prácticas funerarias durante el Neolítico medio en el Noreste de la Península Ibérica. Trabajos de Prehistoria, n, 1, enero-junio 2010,
MASVIDAL FERNÁNDEZ, Cristina i MORA TORCAL, Rafael. El poblamiento neolítico en el Vallès (Barcelona): Problemática y Propuestas para su estudio. II Congrés del Neolític a la Península Ibérica SAGVNTVM-PLAV, Extra-2, 1999:
RIBÉ MONGE, Genís. Territorios y poblamiento del Vallès (Cataluña) en el Neolítico (5.500-3.500 Cal. BC): Aproximación Arqueoespacial. II Congrés del Neolític a la Península Ibérica SAGVNTVM-PLAV, Extra-2, 1999:
Foto general de la necròpoli del Neolític mitjà de Can Gambús-1. Autor: J. Roig y J.M. Coll.