Ressenyem la trajectòria dels dos únics diaris que s’editaren durant la Guerra Civil: Full Oficial i Vertical. Tots dos controlats per l’equip liderat per Josep Moix, alcalde, sindicalista i dirigent del PSUC.
A l’esclatar la Guerra Civil, el 18 de juliol de 1936, el panorama de la premsa periòdica a Sabadell s’havia reduït notablement en comparació amb els anys de la República quan aparegueren diversos diaris i setmanaris.
El juliol de 1936 només sortia el Diari de Sabadell, controlat per la dretana Lliga Catalana (abans Regionalista) (més info: ‘Les tres etapes del Diari de Sabadell 1910-1936‘). La veterana Revista de Sabadell, el primer número de la qual data del 4 de juny de 1884, va deixar de publicar-se el 31 de gener de 1935 (n.14.171). Primer havia sortit com a bisetmanal en castellà, ben aviat bilingüe i en català des del 31 de juliol de 1932.
La Ciutat havia aparegut l’1 de març de 1932 com a reacció dels sectors més dretans de la Lliga contra el control de Diari de Sabadell per part de la Colla de Sabadell i Acció Catalana. El diari va plegar el 31 de gener de 1934 (n. 564) per a integrar-se en la redacció del Diari de Sabadell que tornava a estar en mans de Lliga i l’Acadèmia Catòlica.
A les esquerres, l’1 d’abril de 1932 va aparèixer El Poble. Primer fou impulsat des del Círcol Republicà Federal, però, des del gener de 1933 va passar a ser controlat i finançat per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i s’hi va afegir el símbol del partit a la seva capçalera. Va tancar el 31 de març de 1934 amb 593 números publicats.
D’altra banda, entre el 28 d’octubre de 1932 i el 6 d’octubre de 1934 es publicà el setmanari bilingüe Vertical, portaveu de la poderosa Federació Local de Sindicats (FLS), dominada per l’equip de Josep Moix. En aquesta primera etapa, el seu director fou Josep Rosas, un home de la seva màxima confiança que redactava la corrosiva secció Xeringandes i on es publicaven els càustics dibuixos del també sindicalista Grapa (Gustau Vila Bergadà). La implicació dels dirigents de la FLS en els fets d’octubre de 1934 menaren al seu tancament.
El Full Oficial
El darrer número del Diari de Sabadell, l’únic que es publicava a la ciutat, va sortir el 19 de juliol de 1936. En portada s’informava de la insurrecció militar contra la República i assegurava erradament:
“S’ha frustrat un nou intent criminal contra la República. El govern no ha volgut dirigir-se al país fins aconseguir obtenir coneixements exactes del que ha ocorregut i posar en execució les mesures urgents inexorables per combatre’l (…) El Govern de la República domina la situació i afegeix que a no tardar podrà anunciar a l’opinió pública que s’ha restablert l’ordre”.
La desaparició del Diari de Sabadell, vinculat a les dretes, i la necessitat d’informar a la població menaren a la creació del Full Oficial el primer número del qual va sortir el 21 de juliol de 1936 com a Òrgan del Comitè del Front Popular i Organitzacions Obreres i després com Òrgan del Comitè Local de Defensa-Milícies Antifeixistes fins al 3 de novembre de 1936. A partir de llavors es publicà sense cap d’aquests subtítols fins a la seva desaparició el 9 de gener de 1937 (n. 151).
El Full Oficial es repartia gratuïtament sufragat per l’Ajuntament. El cost de les edicions de la publicació, segons consta a les Actes municipals, consultades per Andreu Castells, va ser de 2.333,40 pessetes. Solia constar de dues pàgines i excepcionalment quatre (només 15 números). El sets primers números només estaven impresos per una cara. Sortia tots els dies, inclosos diumenges i dilluns. En un context de crema de les esglésies i saquejos, en els seus primers números fan una crida a reprimir “amb la màxima energia tot acte de pillatge” contrari a la “alta moral revolucionària”.
En els seus inicis es fa sentir la influència del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM), l’únic partit obrer organitzat a la ciutat i el primer d’enviar milicians al front. Això, abans de la fundació del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), el 23 de juliol de 1936, partit comunista català d’obediència estalinista que a Sabadell fou liderat per Moix i el seu equip. Des de la tardor d’aquell mateix any s’aprecia la creixement influència del PSUC sobre els continguts de la publicació.
El Full Oficial informava, el 17 d’octubre de 1936, de la constitució del nou ajuntament, presidit per Moix i format per 34 regidors- amb grans titulars: “Sabadell ja té Ajuntament revolucionari!!! (…) Aquest Ajuntament és la continuació del Comitè de Defensa i ha de legalitzar la revolució proletària en marxa”.
El ple municipal del 6 de gener de 1937, dia dels Reis d’Orient que havia deixat de ser festiu, va decidir suspendre la publicació del Full Oficial. L’alcalde Moix argumentà que la FLS, ara afiliada a la UGT, estava preparant l’edició de la segona etapa de Vertical com a diari i que els partits i organitzacions antifeixistes ja editaven els seus òrgans de premsa. A l’editorial del seu darrer número del 9 de gener s’expliquen les raons de la seva desaparició de tot concordants amb les raons exposades per Moix al plenari.
“La ponència de consellers municipals encarregada d’aquest afer, va dictaminar que l’Ajuntament no havia de sufragar per més temps les despeses de publicació i consultats tots els partits i organitzacions per si creien a bé continuar la publicació i fer-se’n càrrec no hi va haver acord. El Full s’ha vingut publicant per no deixar la nostra ciutat sense un òrgan que estigués en contacte directe amb el poble. A l’haver-hi, ara, una organització que es decideix a publicar un diari, queda completa la nostra tasca”
Vertical, segona època
Efectivament, Vertical. Portaveu de la Federació Local de Sindicats-UGT. Diari del vespre, va reaparèixer l’11 de gener de 1937 amb quatre pàgines i un preu de 10 cèntims l’exemplar solt. Va ser el mitjà de comunicació més influent de la ciutat en els anys de la guerra. A més de Vertical, el POUM editava el setmanari Impuls, que seria clausurat després dels fets de maig de 1937. Els anarquistes de la CNT-FAI publicaven Superación, primer com a setmanari i després com a diari, les Joventuts Socialistes Unificades (JSU), organització juvenil del PSUC; el quinzenal Jove Guàrdia i Acció Catalana Republicana, el setmanari Democràcia.
A l’editorial del primer número d’aquesta segona època de Vertical s’inseria la següent declaració de principis en la línia del PSUC. “La rereguarda ha de treballar més i millor, la rereguarda ha d’enquadrar-se com ja es va fent en una disciplina revolucionària, i els militants d’ambdues centrals sindicals han de començar a sentar les condicions per a una fusió immediata. La guerra no pot acabar-se que la fusió no sigui una realitat. El món proletari espera de nosaltres la gesta més magnífica de la història i tenint-ho tot al nostre abast, seríem indignes si no ho realitzéssim”.
Durant els fets de maig de 1937 les pàgines de Vertical manifesten el seu caràcter estalinista amb intoxicacions i informacions falses com aquesta, publicada el 14 de maig: “l’organització trotskista d’Espanya, el POUM, causant dels successos de Catalunya, mantenia relacions, fa temps a París, amb agents de la Gestapo nazi i de la OVRA italiana. S’ha celebrat reunions entre uns i altres a Friburg”. Amb la liquidació del POUM, s’assistí a una pèrdua d’influència dels anarquistes i s’aposentà definitivament la hegemonia del PSUC de Moix a Sabadell.
Les derrotes de l’exèrcit republicà, l’ofensiva de Franco sobre Catalunya i els problemes per disposar de paper, menaren a que Vertical deixés de sortir com a diari. Del 18 de juliol de 1938 fins a la seva desaparició, 28 de desembre de 1938, es publicarà com a bisetmanal i finalment com setmanari amb només un sol full imprès, amb les tropes franquistes pràcticament a les portes de la ciutat,.
Pep de la Rosa i Grapa
Durant aquest període, Vertical va estar dirigit per Josep Castells Candí, nascut el 1896 a Santa Perpètua de Mogoda. Amb només 13 anys, ja treballava d’aprenent de caixista en l’impremta Vives al carrer Sant Joan, on es tirava la reaccionària Gazeta del Vallès de Fèlix Sarda i Salvany qui, com explica Andreu Castells, va intentar que ingressés al Seminari.
Tanmateix, el jove s’afilià a la FLS i va participar en la Vaga General Revolucionària (1917). Molt amic de Grapa, va col·laborar amb les publicacions anarquistes Solidaridad Obrera i La Colmena Obrera de Badalona de les quals Grapa havia dissenyat les seves capçaleres. També, Castells va col·laborar amb la publicació satírica i anticlerical La Traca i a Generación Consciente de València on treballà amb Grapa que feia els dibuixos i ell les llegendes. Una col·laboració que es perllongaria al Full Oficial i Vertical. Als anys de la Segona República Castells s’arrenglerà amb els trentistes i a l’inici de la Guerra Civil s’allistà a la Columna Alpina que combatia als franquistes a l’Alt Aragó. A finals de 1936, va tornar de permís a Sabadell per assistir als funerals de sa mare. Llavors, Moix li proposà assumir la direcció de Vertical, on escrivia sovint el pseudònim de Pep de la Rosa i a voltes amb el de Caviar, i amb la col·laboració del seu amic Grapa a la part gràfica.
Amb la desfeta republicana, Castells i Grapa s’exiliaren a França entre 1939 i 1941. Com explica Andreu Castells, tots dos retornaren a Sabadell, acollint-se a l’operació Mandos Rojos para la CNS, impulsada per l’alcalde Josep Maria Marcet, el governador civil de Barcelona, Antonio F. de Correa Véglison, amb el suport del ministre de Treball, Girón de Velasco. Tots dos passaren dos mesos a la presó de Girona i un altre mes a La Modelo de Barcelona. Aleshores, Alfredo Kindelán, general monàrquic i capità general de Catalunya, va arxivar la seva causa a instàncies de Marcet. De retorn a Sabadell, Castells trobà feina en una fàbrica de components electrònics com magatzemer i Grapa, amb capital dels Enrich, va muntar una fàbrica de cardes a Carabanchel on va morir un any després, l’any 1955.
Bibliografia
CASTELLS, Andreu. Quaranta-dos anys de diaris sabadellencs en català (1897-1938). Ed. Riutort, Sabadell, 1976.
– Sabadell, informe de l’oposició. El franquisme i l’oposició sabadellenca (1939-1976) Vol VI, Edicions Riutort, Sabadell, 1983.
DEU BAIGUAL, Esteve. La Guerra Civil a Sabadell. 1936-1939. Repressió, conflicte intern i obra social en la rereguarda. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008.
FIGUERAS i CIFUENTES, Gisela. Inventari de l’hemeroteca local: Publicacions Periòdiques Sabadellenques (1854-2004). Arxiu Històric de Sabadell, 2006.
ROSAS i VILASECA, Josep. El ciutadà desconegut. Del Llobregat al Mapocho. Arxiu Històric de Sabadell, 2005.
DD.AA. La República i la Guerra Civil. Sabadell 1931-1939, Ajuntament de Sabadell, 1986.