Arran de la publicació d’un article biogràfic en aquesta secció d’Esteve Maria Relat, metge i alcalde de Sabadell a la dictadura de Primo de Rivera i durant uns mesos al 1939 al franquisme, el seu nét, Esteve Argemí Relat, ens ha facilitat una sèrie de documents inèdits que amplien la informació sobre la seva actuació a la Guerra Civil i al franquisme. Aquesta documentació resulta molt útil per conèixer més acuradament la figura de l’alcalde Relat. També, per a cobrir un cert forat historiogràfic de la seva biografia.
Esteve Maria Relat Corominas va ser alcalde de Sabadell per primer cop entre octubre de 1923 i febrer de 1930. Va ser el principal dirigent local de la dictadura de Primo. L’any 1931, caiguda la dictadura, es retirà de la vida pública i es centrà en la seva activitat professional. Tanmateix, a l’esclat de la Guerra Civil i davant els avisos que la seva vida corria perill es refugià a Barcelona. Però va ser detingut per les Patrulles de Control de la Federación Anarquista Ibérica (FAI) i ingressà a presó preventiva a l’espera de judici.
El 15 de gener de 1937, l’antic dirigent de la Federació Local del Sindicats (FLS) Gonzalo Soler, llavors militant de la Unión General de Trabajadores (UGT) i del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), va enviar una carta al tribunal per exculpar Relat. “En el periodo de su autoridad no hubo detenciones de medios obreros”, afirmava Soler. També assegurava que Relat havia demanat la llibertat del “camarada” David Rey, que feia cinc anys que estava a la presó. Durant el bienni negre -continua Soler- Relat es va negar a pagar una contribució per mantenir un cos repressiu a Sabadell, per la qual cosa se’l imposà una multa de 1.500 pessetes. D’altra banda, durant els fets del 6 d’octubre de 1934, quan el mateix Soler es trobava “acorralado”, Relat el va ajudar a sortir de la ciutat “en su propio auto”. Així mateix, manifesta que va trametre documents negant activitats delictives i afavorint als perseguits: “En el proceso Moix, Bertran, Rosas y el que os habla, el médico trabaja, se desvela para conseguir la libertad nuestra”. Com a conclusió, Soler escriu:
“La revolución tiene en el Dr. Esteve Relat, la mano que puede calmar muchos dolores y secar muchas lágrimas de los pacientes. Con la absoluta seguridad que no ha de ser obstáculo ni enemigo del nuevo régimen. Yo así lo creo y conmigo buena parte del pueblo de Sabadell, contando entre ellos en hombres destacados de los ideales de justicia y libertad; tanto es así que pongo mi cabeza como garantía de esa promesa. En espera que la justicia revolucionaria hará un examen desapasionado del caso Relat, le saluda el camarada que desea el triunfo de la revolución”.
La sentència absolutòria del Jutjat d’Urgència número 1 de Barcelona, signada per M. García Villas, Enric Bisbal, Tomas Segarra i Angel Moreno, es dictà el 27 d’agost de 1937. En ella s’explica que Relat havia estat alcalde de la dictadura de Primo de Rivera i havia estat denunciat “por el hecho de haber sido Alcalde de la ciudad de Sabadell durante la época de la Dictadura y por suponerse que el mismo había tenido activitats fascistas“.
Tanmateix, s’exposa que “obra en el sumario una declaración prestada por el Excmo. Sr. Presidente de la Generalidad de Cataluña, Don Luis Companys, en la que hace constar que dicho Don Esteban Relat se interesó por él al objeto que fuera puesto en libertad cuando Don Luis Companys estaba preso”. Encara que no s’especifica, segurament s’al·ludeix als fets del 6 d’octubre del 1934.
Aquesta declaració del president de la Generalitat Lluis Companys serà determinant per què el ministeri fiscal demani el sobreseïment de la causa i el tribunal decideixi “dejar sin efecto el procedimiento dictado contra Esteban María Relat con todas sus consecuencias y apareciendo que se encuentra preso en el Preventivo judicial de esta ciudad, expídase mandamiento al Director de dicho Establecimiento al objeto de que sea puesto inmediatamente en libertad por esta causa, póngase esta resolución en conocimiento del Juez instructor, remitiéndole el sumario para su archivo y demás efectos procedentes”.
La detenció de la dona i dues filles
L’any següent, ja en llibertat l’exalcalde, la seva esposa, Avelina Sampere i Puertas, va ser detinguda i condemnada a mort, possiblement en el marc del macroprocés contra la Quinta Columna sabadellenca, encara que aquest extrem no està confirmat. La sentència no es va executar. Així mateix, dues de les seves filles van ser detingudes i posades a disposició del Tribunal de Menors. Fins i tot van passar uns dies en una txeca de Barcelona.
Segons ens informa Esteve Argemí Relat, després de ser posat en llibertat, Relat es refugià a Manresa i no tornà a Sabadell fins a l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat, a finals de gener de 1939. Al tornar es trobà que el seu domicili, al carrer Baix Pedregar número 6, havia estat cremat en la retirada de les tropes republicanes.
Relat va ser alcalde de Sabadell per segona ocasió entre el 4 de febrer de 1939 i el 20 d’octubre del mateix any, quan va ser expulsat de l’alcaldia. La segona part d’aquest article, el proper diumenge 6 de novembre, tractarà més a fons les gestions de Relat per apaivagar la repressió franquista.
Bibliografia
- Entrevista i documents aportats per Esteve Argemí Relat.
Foto portada: orla d’homenatge als sabadellencs detinguts o executats durant la Guerra Civil acusats de donar suport a Franco. Entre els que hi apareixen hi ha les dues filles de l’alcalde Relat. Font: Esteve Argemí Relat / cedida.
Pingback: [Inèdit] L’alcalde Relat a la Guerra Civil i el primer franquisme (2)