En altres entregues d’aquesta secció hem tractat de les troballes al jaciment arqueològic de Can Gambús dividit en tres sectors. Aquí ressenyem els descobriments a Can Gambús 3, d’època romana, on destaca l’aqüeducte subterrani (cuniculus), un dels dos conservats a Catalunya. També, esmentem la importància del penjoll ibèric exhumant en aquest jaciment.
Can Gambús 1 va trobar-se una important necròpolis neolítica de 6.000 anys d’antiguitat. A Can Gambús 2 es va descobrir un assentament agrícola del neolític antic, amb una continuïtat en l’edat de bronze, ferro i a l’època ibèrica. En aquest article tractarem de les troballes a Can Gambús 3 que pertanyen a l’època romana.
Les excavacions a Can Gambús 3 van dur-se a terme entre 2004 i 2005 en les zones destinades al parc urbà i anaren a càrrec de Jordi Roig i Joan Manuel Coll de l’empresa de prospeccions arqueològiques Arrago, SL. La fundació de l’assentament romà de Can Gambús 3 es situa el darrer quart del segle I aC. Es tracta d’un període de màxima romanització de la comarca Laietana en gran mesura motivada pel final dels conflictes bèl·lics que permeteren la reorganització i l’explotació econòmica dels territoris conquistats. Molts d’aquests assentaments s’ubicaren, com en el cas de Can Gambús 3, en zones que ja estaven habitats anteriorment, que comportaven un reassentament de la població indígena i a les quals s’incorporaren les tècniques romanes.
En aquest jaciment, ubicat a la part alta de Can Gambús, es van trobatrun total de 51 estructures que ocupen una superfície aproximada d’uns 8.900 metres quadrats. Del material exhumat a l’interior de les sitges, així com del gran nombre de molins i de grans dolia (atuells de terrissa en forma de barril emprats per emmagatzemar o transportat cereals o vi) es dedueix que va ser una explotació agrícola. Per les restes exhumades, l’assentament es mantindria fins a l’època altimperial romana (segle III dC).
Enginyeria hidràulica romana
En el curs de les excavacions, entre maig i juny del 2004, va localitzar-se un aqüeducte subterrani consistent en un pou d’accés (putei), al qual s’accedeix pel carrer del Regne Unit, i dos trams de galeria subterrània (cuniculus), les quals s’endinsen sota terra en direccions oposades cap al sud i cap al nord.
Aquest cuniculus és una de les dos estructures d’enginyera hidràulica romana d’aquestes característiques conservades a Catalunya i està datada entre els segles I-II dC. La funció de l’aqüeducte subterrani consistia en portar aigües netes, que s’ignora d’on procedien, però que probablement anirien destinades a la vil·la romana de Can Feu, ubicada aproximadament a l’actual emplaçament del Barcelona Moda Center. De fet, el seu trajecte s’interromp uns 400 metres abans d’arribar a aquesta. Això s’explicaria per l’important activitat agrícola i sobretot terrissaire desenvolupada a la vil·la romana de Can Feu que necessitava d’una gran quantitat d’aigua (més info: ‘La vil·la romana de Can Feu‘).
En aquest aqüeducte subterrani romà s’ha documentat un total de 121 de metres de recorregut. La galeria subterrània té 1,90 m. d’alçada i uns 50 cm d’amplada. A cada inflexió del recorregut i a prop de cada pou hi havia unes fornícules excavades a les parets laterals, a 1,50 m d’alçada, que s’empraven per posar llànties d’oli per il·luminar-se durant els treballs de construcció i manteniment.
Al cuniculus s’han trobat set pous de registre, separats aproximadament a uns 10 metres un de l’altre. Per qüestions de seguretat, cada pou de planta quadrangular fou excavat fins a 2 metres de profunditat, llevat dels tres que van ser eliminats. Aquests també van excavar-se en tota la seva profunditat a un màxim de 5 m fins a tocar del fons de la galeria. A les parets laterals dels pous es conserven els encaixos per posar-hi els pals de fusta que servien d’escala.
A l’extrem sud de la galeria subterrània s’excavaren en la seva totalitat un tram de 42 metres i tres dels pous. Els altres pous s’eliminaren per construir els carrers i la rotonda del nou barri de Can Gambús. Les prospeccions arqueològiques han permès documentar tot el sistema constructiu d’aquesta estructura hidràulica i les seves característiques tipològiques. A l’any 2020 quedaven per excavar, sota de l’actual parc de Can Gambús, uns 79 metres del cuniculus, a una profunditat màxima d’uns 5 metres en el seu punt més alt.
L’accés a l’aqüeducte està habitualment tancat. Només s’hi ha pogut accedir en ocasions especials. La darrera va ser el passat diumenge 20 de juny del 2021 amb motiu de les Jornades Europees d’Arqueologia, quan l’Ajuntament organitzà una visita guiada.
El penjoll ibèric
D’altra banda, a les excavacions de Can Gambús 3 va descobrir-se un penjoll d’època ibèrica en una de les sitges. En aquesta sitja es diferenciaren sis estrats on va trobar-se un conjunt ceràmic format per ceràmica comú oxidada ibèrica, petites gerres i plats. També s’exhumaren fragments d’olles de ceràmica fetes a mà, alguns decorats amb línies incises, així com alguns fragments de tapadores. Igualment es va descobrir una àmfora ibèrica, una tarraconense, una altra itàlica i dos discos de ceràmica retallada. Aquest material permet situar cronològicament el penjoll al primer quart del segle I aC.
El penjoll ibèric consisteix un fragment de pissarra de color gris fosc, retallat i polit en tots els seus costats per donar-li una forma ovoïdal amb unes dimensions de 6,6 x 3,5 centímetres. A la seva part superior hi ha un orifici de 6 centímetres de diàmetre per tal de penjar la peça amb un cordill a manera de collar i que va ser devastada per les seves dues cares. En una de les cares van gravar-se amb un punta seca, a l’esquerra de l’orifici, un breu text en alfabet ibèric de quatre línies. Tots aquests elements permeten deduir que el penjoll pertanyia a un aixovar femení.
Després d’un acurat anàlisi lexicològic, es va considerar que el text consistia una mena de dedicatòria a una dona per part d’una altra persona que es traduiria de la següent manera: A Desailaur, filla de Bersir, li regalà (donà o oferí) Astebei, fill de Bas (¿o fill d’ella, fill seu?)
A parer dels arqueòlegs aquest penjoll resulta d’un extraordinari interès per tal de datar de manera precisa l’evolució del sistema de signes de l’escriptura ibèrica. Els textos més antics utilitzaven l’anomenat sistema dual que evolucionà cap un sistema simplificat. Tanmateix, encara que no s’ha determinat la data exacta de l’abandonament del sistema dual i la substitució pel sistema simplificat.
Respecte d’aquesta qüestió, el penjoll de Can Gambús resulta un testimoni de gran valor, doncs aquest s’ha pogut datar de forma molt precisa en una sitja datada al voltant del primer quart del segle I aC. Ara bé, això no implica que aquesta sigui la cronologia exacta del penjoll ja que podria ser que fos elaborat anteriorment i que s’hagués conservat durant dècades. Resulta habitual que aquesta mena d’objectes ornamentals es transmetessin de generació en generació. Per tot això i especialment per l’estil paleogràfic del text ibèric, podria datar-se en una cronologia anterior, potser a mitjan del segle II aC, justament el període de l’abandonament progressiu del sistema dual al simplificat de l’escriptura ibèrica.
Bibliografia
ARTIGUES i CONESA Pere Lluís, BRAVO PÓVEZ, Pilar i HINOJO GARCÍA, Emiliano. Excavacions arqueològiques a Can Gambús 2, Sabadell (Vallès Occidental). Tribuna d’Arqueologia, n. 2006, 2007.
ARTIGUES, Pere Lluís, CODINA Dolors, MONCUNILL, Noemí i VELAZ, Jaume. Un colgante ibérico hallado en Can Gambús (Sabadell). Paleohispánica n. 7, 2007.
https://radiosabadell.fm/noticia/sabadell-obre-el-public-laqueducte-de-can-gambus-un-dels-dos-unics-aqueductes-depoca-romana
https://web.sabadell.cat/actualitat/notis/item/visita-guiada-a-l-aqueeducte-subterrani-de-can-gambus-amb-motiu-de-les-jornades-europees-d-arqueologia