[Nota de la redacció: aquest article es va publicar el desembre de l’any 2020, coincidint amb el trentè aniversari de l’atemptat. Qualsevol referència temporal està relacionada amb aquesta data]
El proper dimarts es compliran 30 anys del brutal atemptat de l’organització terrorista basca que sacsejà la ciutat. Una acció terrorista que causà la mort a sis agents de la Policia Nacional, diversos ferits de diversa consideració i nombrosos danys materials.
Faltaven uns deu minuts per a les cinc de la tarda del dissabte 8 de desembre de 1990 quan esclata una enorme deflagració al carrer Aparici confluència amb Ribot i Serra. L’objectiu de l’acció terrorista fou un furgó del Cuerpo Nacional de Policía (CNP) que es dirigia a l’estadi del Centre d’Esports Sabadell (CES) per a prestar un servei de seguritat al partit de futbol de segona divisió que l’enfrontava amb el Màlaga.
La decisió de no suspendre el partit generà una certa polèmica. El president del Sabadell, Alfred Besonies, ho justificà al·legant que l’atemptat es produí un quart d’hora abans de començar el partit i que no va rebre cap informació fefaent sobre la seva extrema gravetat. Així mateix, adduí que havia trucat a l’alcalde Antoni Farrés però que no el va trobar i que l’àrbitre havia intentat posar-se en contacte sense èxit amb el Colegio Nacional. A més, sense permís governatiu no podia suspendre el partit sense arriscar-se a patir una severa sanció. De manera que, d’acord amb el president del Màlaga, decidí que el partit es disputés.
El cotxe bomba provocà que el furgó policial es bolqués i s’incendiés restant totalment deformar i ple de forats pels efectes de l’ona expansiva i la metralla. Investigacions posteriors determinaren que estava carregat amb 30 kilograms d’amonal i dos o tres olles farcides amb femelles i cargols. El cotxe bomba havia estat aparcat des de les 13:45 hores del mateix dia en un indret on els vehicles havien de minorar la marxa per a continuar la circulació. Justament, a 500 metres de la comissaria del CNP, des d’on fàcilment podien accedir a l’autovia A-7 i donar-se a la fuga.
En l’interior del vehicle es trobaren els cadàvers de cinc agents de policia i d’un altre que moriria poc després. Es tractava de Miguel Marcos Martínez, 53 anys, natural de Cilleros (Càceres), casat amb dos fills i que portava set anys destinat a Sabadell. Juan José Escudero Ruiz, 53 anys, nascut a Goz (Granada). casat amb quatre fills i amb 22 años de residència en Sabadell. Eduardo Hidalgo Carzo, 43 anys, natural de Badajoz, casat amb dos fills i 12 anys vivint a Sabadell. Ramón Díaz García, 36 anys, nascut a Casillas de Coria (Badajoz), casat amb quatre fills i amb 14 anys de residència a Sabadell. Juan José Gómez Sala, 42 anys nascut a Barcelona, casat amb un fill i resident a Barberà del Vallès. Francisco Pérez Pérez, 29 anys, natural de Torre del Bierzo (León), casat des de feia tres mesos i destinat a Sabadell feia tres anys.
Altres dos agents resultaren ferits de gravetat. Enrique Fernández González de 43 anys amb politraumatisme craneal, renal i abdominal. Cruz Adeva Usero, de 46 anys amb diverses lesiones i amputació de dos dits de la ma dreta. Així mateix resultà ferit de gravetat Manuel Rosillo Morales, de 42 anys, treballador d’Aluvisa a qui fragments de metralla se li van incrustar en els pulmons. També es comptabilitzaren un ferit menys greu i set leus.
L’explosió destrossà la persiana metàl·lica i l’interior del comerç ubicat al número 22 del carrer Aparici on estava estacionat el cotxe bomba. En el bloc mateix bloc de pisos els marcs de les finestres i els vidres saltaren pels aires, causant diversos ferits. A més, es produïren danys de diversa consideració en el col·legi públic Creu Alta i en tot el carrer Aparici, així com en els blocs de pisos entre el mercat municipal de la Creu Alta i la carretera de Prats. El trencament de vidres també afectà l’edifici Montecarlo, entre la plaça Junqueras i el carrer Layret. Segons estimacions de l’Ajuntament, unes 375 persones havien patit desperfectes en els seus habitatges, així com 18 locals comercials i 72 vehicles, uns danys avaluats en 35 milions de pessetes.
El mercat municipal de la Creu Alta va restar obert fins a les 10 hores del diumenge per atendre les reclamacions dels veïns afectats, alguns dels quals foren allotjats a l’Hotel Urpí. D’altra banda, el Consorcio de de Compensación de Seguros, depenent del ministeri d’Hisenda, anuncià que tots els assegurats cobrarien immediatament pels danys ocasionats als seus habitatges i vehicles per l’atemptat terrorista, segons comunicà el 14 desembre un portaveu de la Delegació Comarcal de Sabadell del Col·legi d’Agents i Corredors d’Assegurances.
Comando Barcelona
L’atemptat de Sabadell es produí en el marc de la campanya de l’organització terrorista Euskadi ta Askatasuna (ETA) en Catalunya, amb l’objectiu d’interferir en els Jocs Olímpics de Barcelona programats per al 1992 i per aconseguir repercussió internacional i arrancar concessions polítiques del govern espanyol. La setmana anterior les forces de seguritat havien confiscat documents d’ETA on es detallaven aquestes intencions. Dues setmanes abans, el 23 de novembre, ETA havia perpetrat un atemptat contra la caserna de la Guàrdia Civil a Sant Carles de la Ràpita que no va causar cap dany personal. L’atemptat de Sabadell fou el més mortífer de l‘organització terrorista en l’any1990.
La Policia Nacional va atribuir l’atemptat a l’anomenat Comando Barcelona i identificà com autors materials del mateix a Juan Félix Erezuma Uriarte i Joan Carles Monteagudo Povo, que havia estat membre del grup terrorista catalán Terra Lliure, presumptes dirigents de la cèl·lula terrorista. Per tal de procedir a la seva detenció, distribuïren fotografies seves i recavaren la col·laboració ciutadana. Així mateix, a través de diversos testimonis es determinà que Erezeuma, considerat l’artificier del Comando Barcelona, havia activat la bomba fent-se passar per un tècnic de la companyia del gas.
Tensió als funerals
Només tenir noticies de l’atemptat, Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya, es desplaçà a Sabadell des de Sant Pere de Ribes. Després de realitzar una crida a la serenitat es traslladà a l’Hospital de Sabadell per visitar als ferit i donar el condol als familiars de les víctimes. En el seu recorregut Pujol va estar acompanyat pel governador civil de Barcelona, Ferran Cardenal i l’alcalde Farrés.
El diumenge, 9 de desembre, fou una jornada d’intensa activitat institucional. En el saló de plens de l’Ajuntament s’instal·là la capella ardent amb els sis taüts dels policies assassinats coberts amb la bandera espanyola. Fins a Sabadell es desplaçaren Jordi Pujol, el conseller de Governació de la Generalitat, Josep Gomis, el capità general de la Quarta Regió Militar, José Luís Carrasco, el ministre de l’Interior, José Luís Corcuera, el director general de la policia, José María Rodríguez Colorado, el delegat del govern a Catalunya, Francesc Martí Jusmet i el governador civil de Barcelona, Ferran Cardenal. També assistiren el president de la Diputació de Barcelona, Manuel Royes, així com representants de forces polítiques catalanes com Ramon Espasa d’Iniciativa per Catalunya (IC) i Jorge Fernández Díaz del Partit Popular (PP).
Acompanyats per Antoni Farrés, es dirigiren a la capella ardent on donaren el condol als familiars dels agents. Després, els taüts foren portats a coll per agents de la Policía Nacional i dels Mossos d’Esquadra, fins a l’església de Sant Fèlix, alhora que la banda de música del CNP executava la marxa fúnebre de Chopin.
Al funeral es van viure moments de gran tensió. El públic que omplia la plaça, unes tres mil persones, aplaudí i victorejà la Policía Nacional. Tanmateix un sector del pressents reclamaren la pena de mort per als terroristes i també es sentiren crits de “¡fuera!, ¡fuera!” adreçats al ministre de l’Interior. Una cop en el temple, l’arquebisbe de Barcelona Ricard Maria Carles, oficià el funeral que va durar una mitja dia hora. A l’homilia, l’arquebisbe va fer una crida al poble català en favor de “l’esperança i la fortalesa” i contraposà “l’odi d’uns pocs” als “milions de catalans que estan a favor de l’amor i la convivència”. Finalitzat l‘oficio religiós, els taüts foren col·locats en l’escalinata de l’església on s’interpretà l’himne nacional i una marxa fúnebre.
Després del sepeli, Corcuera, flanquejat per Rodríguez Colorado, Martí Jusmet, Ferran Cardenal i Antoni Farrés, va impartir una roda de premsa on llançà una duríssima condemna de l’atemptat, es reafirmà en la lluita contra el terrorisme i defensà el compliment íntegre de les penes pels autors dels atemptats, sense mesures de reinserció. Així mateix, va apel·lar al sentir ètic dels 184.000 votants de Herri Batasuna (HB) que donaven suport polític a ETA i va qualificar als etarres de “gudaris de mierda”, expressió que provocà un gran malestar en el Partit Nacionalista Basc (PNB).
Acabada la roda de premsa, Corcuera i Pujol es desplaçaren, per separat, a l’Hospital de Sabadell per visitar els ferits. L’endemà aquests reberen les visites del Fiscal General de l’Estat, Leopoldo Torres o de Catalunya, Carlos Jiménez Villarejo.
Rebuig ciutadà
El dilluns, 10 de desembre, es celebrà un ple extraordinari a l’Ajuntament de Sabadell on s’aprovà per unanimitat una declaració institucional que expressava el “dol i la solidaritat amb els familiars i companys de les víctimes” i es recavava la “col·laboració ciutadana per tal de facilitar la informació que considerin important per les investigacions d’aquest fets”. D’altra banda, s’anunciava la voluntat de l’Ajuntament de personar-se com acusació particular contra els eventuals encausats per aquesta acció terrorista. També, s’assumía la “responsabilitat de col·laborar amb els veïns que hagin patit danys en els seus habitatges per l’atemptat terrorista.” En aquest sentit s’acordà habilitar una partida pressupostaria per fer front als danys als habitatges provocats per l’atemptat i obrir comptes corrents per ajudar als damnificats a les entitats financeres de la ciutat començant pel Banc Sabadell, Caixa d’Estalvis Sabadell i Caixa de Catalunya a les que posteriorment s’afegiria el Banco Bilbao-Vizcaya.
Finalment, es realitzava una “crida la ciutadania per expressar massivament el seu rebuig al terrorisme” l’endemà dimarts, convidant-la a sortir al carrer al migdia i romandre cinc minuts en silenci. Una acció que contava amb el suport del Consell Intersectorial d’Empresaris de Sabadell i dels sindicats UGT i CC.OO.
Poc abans del migdia d’aquell dimarts, 11 de desembre, les campanes de totes les esglésies de la ciutat tocaren a difunts durant tres minuts. A les dotze en punt sonà la sirena en l’edifici de l’Ajuntament donant pas als cinc minuts de silenci que seguiren el miler de persones concentrades a la plaça Sant Roc. A l’acte assistiren el president i vicepresident d’IC, Rafael Ribó i Joan Saura, el portaveu de CiU al Parlament de Catalunya, Raimon Escudé, el secretari d’organització del PSC, Josep Maria Sala, així com els diputats sabadellencs, Xavier Bigatà (CiU) i Santi Riera (PSC).
Aquest cinc minuts de silenci, que segons La Vanguardia paral·lelitzaren la ciutat, es reproduïren a la Rambla, Passeig de la Plaça Major, Via Massagué i avinguda Onze de Setembre. També secundaren la convocatòria els mercats municipals, moltes fàbriques i els treballadors del Centre d’Esports Sabadell. Especialment emotius foren els cinc minuts de silenci en l’indret de l’atemptat que comptà amb la participació dels paradistes del mercat de la Creu Alta, dels alumnes i professors del col·legi privat Servator i del públic de la Creu Alta. En aquest acte participaren dos cotxes patrulla de les policies local i nacional que foren aclamats pel públic.
D’altra banda, les vuit associacions de comerciants de la ciutat acordaren no encendre la il·luminació nadalenca aquest dimarts en senyal de dol per les víctimes de l’atemptat.
Efectes polítics
L’atemptat de Sabadell va provocar diverses reaccions polítiques. El president del govern espanyol, Felipe González (PSOE) va afirmar taxativament que “no va haber ninguna negociación política de ninguna manera con los terroristas” i que comunicaria aquesta determinació als líders socialistes europeus. A més, afegí que “los que han hecho esto, pagarán”. Per la seva banda, el PP, en la línea de les declaracions en Sabadell de Corcuera, va exigir una reforma del Codi Penal per tal que els terroristes complissin íntegrament les penes i recordà que els socialistes havien rebutjat una proposta seva en aquest sentit. Nicolás Sartorius, portaveu d’Izquierda Unida (IU), també es va mostrar contrari a aplicar mesures de reinserció als etarres, llevat que aquestes estiguessin vinculades a una “solución goblal y definitiva del terrorismo vasco”.
L’atemptat d’ETA a Sabadell va arribar al Parlament Europeu que, el 13 de desembre de 1990, va aprovar una resolució d’urgència condemnant-lo. El debat es produí en mig una gran crispació que arribà al clímax amb la intervenció de Carmelo Landa, eurodiputat d’HB, qui fou escridassat amb qualificatius “d’assassí” i “cínic” per part d’altres eurodiputats espanyols.
L’eurodiputat socialista navarrés, Víctor Manuel Arbeloa, demanà la paraula per replicar Landa, afirmant que el que era “ intolerable es que el Parlamento Europeo resista sin protestar y sin gritar una apología tan clara del asesinato, de los asesinos y de la organización terrorista ETA”. Una intervenció que fou aplaudida per altres diputats. De la mateixa manera, el socialista català Joan Colom i el dirigent d’IC i exsecretari general del PSUC, Antoni Gutiérrez Díaz, criticaren des de la tribuna les paraules del dirigent d’HB. Aquesta resolució condemnatòria contra l’atemptat de Sabadell va ser consensuada per nou dels deu grups de l’eurocàmera amb 116 vots a favor, dos abstencions i cap vot en contra, atès que Landa es va absentar a la votació.
En un altre ordre de coses, Antoni Farrés va començar el tradicional missatge de fi d’any amb una reflexió sobre el brutal atemptat que “ens ha fuetejat”. Així va recordar l’activa participació de la ciutat en el “restabliment de la democràcia” que ara s’havia trobat immersa en els problemes del “terrorisme, de la violència i de la intolerància”. Un fet tràgic que havia posat a prova la ciutadania el qual “ha posat de relleu la maduresa dels sabadellencs i les seves institucions; ha acostat la ciutat i els cossos de policia com a treballadors de la seguretat ciutadana”. L’alcalde finalitzava la seva referència a l’atemptat a unes paraules adreçades als etarres: “sàpiguen els terroristes que Sabadell no demana venjança, però sí justícia” tot recordant que en el seu nom l’Ajuntament s’havia personat com acusació particular per defensar els seus conciutadans.
Arsenals d’ETA al Vallès
El diumenge, 23 de desembre de 1990, el diari Egin, vinculat a l’esquerra abertzale, va publicar un comunicat d’ETA en el que es feia responsable de l’autoria de l’atemptat de Sabadell. Així mateix, lamentava que el civil Manuel Rosillo resultés ferit, tot desitjant que “se restablezca lo antes posible”.
El 30 de maig de 1991, l’endemà de l’atemptat contra la casa caserna de la Guàrdia Civil de Vic, que causà deu víctimes mortals, Monteagudo i Erezuma foren abatuts per la policia després d’un tiroteig en un xalet d’una urbanització Lliçà de Munt. Una acció que significà la desarticulació d’aquesta cèl·lula terrorista.
Fonts policials pròximes a les investigacions revelaren que el Comando Barcelona estava estudiant diverses zones de Sabadell per cometre altres atemptats a la ciutat. Així mateix, va ser descobert un pis utilitzat pels etarres on es decomissaren cent kilograms d’amonal, goma dos, dos subfusells, tres pistoles i un revòlver. L’abril de 1991, la Policía Nacional i la Guàrdia Civil havien trobat un amagatall a Barberà del Vallès amb explosius i munició, així com quatre vehicles robats, un d’ells carregat amb cent kilograms d’explosius i del dispositiu elèctric adient per a esdevenir un cotxe bomba.
Bibliografia
Diari de Sabadell, desembre 1990-
La Vanguardia, desembre 1990 i maig 1991
El País, desembre 1990 i maig 1991.