Les teories sobre l’origen del topòmin Sabadell

Repassem breument les diverses hipòtesis que s’han formulat sobre l’etimologia del nom de la ciutat. De totes elles, la més versemblant és la que apunta al mercat medieval que es celebrava els dissabtes entorn al qual es constituí el primer nucli urbà.

Devem a Mercè Argemí la darrera actualització i recopilació sobre les diverses teories de l’etimologia del topònim Sabadell. Una qüestió que anteriorment havia estat tractada per altres historiadors i estudiosos com Miquel Carreras, Joan Montllor i Pujal o Pere Roca Garriga.

La primera teoria prové d’Antoni Bosch i Cardellach, el primer cronista de la vila, que recull una tradició popular. Segons aquesta, el nom i l’origen de la ciutat de Sabadell arrenca d’un hostaler originari de la parròquia de Sant Sadurní de Collsabadell, que pertany al municipi de Llinars del Vallès (Vallès Oriental). Aquest personatge decidí instal·lar un hostal o una casa de pagès en la cruïlla de camins de Berga i Manresa, que es trobaven a La Barata, que seria tant l’origen de la ciutat com del nom de la mateixa.

Segells de Sabadell.
Segells de Sabadell.

Una altra tradició popular atribueix el nom de Sabadell a una derivació de la ceba (ceba d’ell) que comença a aparèixer, a mitjans del segle XV, en els antics segells de la vila.  Es tracta d’una pràctica habitual a Catalunya mitjançant la qual s’adopta un element de la vida quotidiana com a topònim del qual, amb el pas del temps, es perd el record del seu origen.

Una altra teoria que ha estat refutada, però que va desfermar una certa polèmica en els ambients erudits sabadellencs fou la defensada per Cortés y López en el seu Diccionario geográfico-histórico de la España antigua, segons la qual el nom de Sabadell derivaria d’un assentament de l’època preromana anomenat Sabellunum o Sebendunum. Altres autors com J. Sardà i A. Rius, en la seva obra Guía histórica, estadística y geogràfica de Sabadell (1867), especulen, amb certes reserves, sobre l’etimologia derivant-la de l’església de Sant Salvador que s’hauria transformat de Salvadorell a Salvadell i finalment a Sabadell.

El filòleg Francesc Carreras Candi va proposar el 1921, a la revista Nostra comarca, la hipòtesi que la denominació de Sabadell podria venir de Ça Badell. Montllor i Pujal es feia ressò d’aquesta hipòtesi tot citant un document del 1042 on s’esmenta un indret anomenat ipso uadell, ubicat a la zona de Sant Julià d’Altura. L’historiador Miquel Carreras, que analitzà les teories a la seva època sobre l’etimologia de Sabadell, s’inclina per aquesta tesi i considera que el nom de la ciutat prové del llatí vadum o badallum, que significa lloc de pas d’un riu, en base al document citat per Montllor i Pujal. Posteriorment, el 1942, Manuel de Montoliu, realitza una lleugera modificació d’aquesta teoria a l’atribuir l’origen del nom a la vila a la locució llatina ipsu aquetellu, així mateix relacionada amb els rius i cursos d’aigua.

D’altra banda, l’erudit P. Aebischer a la seva obra Études de toponyme catalane (1928) defensa la tesi que el topònim provindria d’un nom de persona, Sabadellus, tot i que només existeixen referències documentals en la seva forma femenina de Sabatella, el qual a la seva vegada provindria del dia de la setmana (dissabte) en llatí, sabbatum.

Tanmateix, Pere Roca Garriga descarta aquesta teoria amb l’argument que en l’antiguitat era habitual que les persones adoptessin el nom d’alguna població, però mai a l’inrevés. Per la seva banda, Josep Balari i Jovany, en la seva obra Orígenes históricos de Cataluña (1964), estudia l’etimologia de Sabadell, i la deriva del llatí sappetelum, que vol dir petit bosc d’avets.

El mercat de dissabte

Josep Salvany Oller, a la seva obra Reflexiones críticas sobre la antigüedad de la Parroquia de Sabadell (1844), és el primer en formular la teoria que el topònim provindria del nom llatí sabbatum (dissabte) amb el següent argument:

“Como en la villa de Sabadell se celebra hoy día el mercado en el sábado de cada semana, es regular que esta práctica viene de aquel antiguo mercado, que se celebraría en dicho día, y esto parece ser que dio motivo al nombre de Sabadell, Sabatellum, que se dio a aquella naciente población y la llamaron Sabatell, que es el diminutivo de Sabat, término antiguo catalán que es lo mismo que Sábado”

Hem de tenir en compte que els dies de la setmana tenen el seu origen en els deus llatins: dies Martis (Mart), dies Mercurii (Mercuri), dies Jovis (Júpiter), dies Veneris (Venus), pels dimarts, dimecres, dijous i divendres respectivament. El dissabte, que els romans dedicaven al deu Saturn (dies Saturni) va prendre la denominació del dia sagrat dels hebreus, sabbat, que en llatí eclesiàstic va  adoptar la forma de sabbatum.

Aquesta teoria fou rebutjada per Montllor i Pujal, Miquel Carreras i Pere Roca. El primer considera que “és tan fràgil aquesta asserció que no val la pena discutir-la”. El segon replica que es tracta d’un “pensament enginyós, més errat, perquè el vell català no havia conegut la paraula sàbat”. El tercer argumenta que és “perfectament discutible que el mercat de Sabadell antic es celebrés en dissabte”. De fet, els dos primers es decanten per l’hipòtesi de l’origen del nom de la ciutat en l’esmentada locució llatina ipso uadell, i Roca Garriga en principi també s’hi apunta, encara que finalment la descarta.

Il·lustració d'una taula de carnisseria en un mercat medieval
Il·lustració d’una taula de carnisseria en un mercat medieval

Tanmateix, les recents investigacions semblen avalar la tesi de Josep Salvany. Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll, en el seu cèlebre Diccionari català-valencià-balear (1963), propugnen, en línea amb la tesis d’Aebischer, que el nom de Sabadell, prové del llatí sabbatum, en la seva forma diminutiva, sabbatellum, però no arran de la celebració del mercat aquest dia de la setmana, sinó d’un nom persona o antropònim. Per demostrar-ho, esmenten diversos documents medievals on apareixen aquests noms personals com Sauesello, Sabadello o Sabatelli. Així mateix, aporten nombrosos exemples de l’ús dels noms personals derivats dels dies de la setmana en que havien nascut com Llunell de Lunae, dilluns; Jovell, de Jovis, dijous o Vendrell, de Veneris, divendres. En una línea argumental molt semblant es posicionen Joan Bastardes i R. Amigó, els quals consideren el nom de Sabadell prové d’aquest antropònim.

Per la seva banda, Pere Balañà i Mercè Argemí defensen la tesi que l’origen del topònim prové de la celebració del dia del mercat en dissabte, derivat com s’ha dit de sabbatellum, diminutiu de sabbatum. De fet, està abastament documentat el funcionament d’aquesta xarxa de mercats rurals setmanals que es celebraven en uns dies determinats de la setmana.

Argemí és qui recentment ha argumentat amb més vigor a favor d’aquesta hipòtesi. Així esmenta que, a nombrosos documents medievals, apareix el nom llatí de sabbatum per anomenar aquest dia de la setmana. A més, cita l’acord del Consell de la Vila de Sabadell de l’any 1553 el qual establia l’obligació dels caps de família d’acudir al mercat els dissabtes per revitalitzar la seva activitat que, segons Bosch i Cardellach, era un indici que el mercat sempre s’havia celebrat els dissabtes.

La plaça Major, en dia de Mercat (1902). Autor: M.B
La plaça Major, en dia de Mercat (1902). Autor: M.B

A més, aquesta autora exposa com la celebració d’aquests mercats setmanals ha deixat rastres a la toponímia al Marroc, a les zones de parla àrab o berber. També ha succeït el mateix en alguns indrets de les illes Balears i la península Ibèrica amb població d’origen musulmà on ha perdurat la toponímia derivada dels dies de la setmana on es celebraven els mercats i que s’hauria estès a zones de llengua llatina. Per tal d’apuntalar aquesta tesi, Argemí esmenta l’existència del topònim Sabbadell a Astúries en un document de l’any 780,  altres sis llocs anomenats Sabadelle a Galícia i un Sabadel al departament de Lot, a França. A Catalunya, a més de l’esmentat Collsabadell al Vallès Oriental, existeixen referències documentals d’un Sabadello a Ortós de Serinya (any 978) i  d’un altre Sabadello a Sant Feliu de Girona (any 1017). També, un altre document datat el 1091, fa referència al Mercadal de Sabbatell a Cervelló (Baix Llobregat). A parer d’Argemí, encara que el topònim no ha perdurat en el temps seria la prova d’un mercat anomenat Sabbatell per celebrar-se en dissabte.

Addicionalment, per demostrar de manera indirecta la tesi de l’etimologia de Sabadell vinculada al mercat del dissabte, Argemí esmenta els casos de Martorell i Vendrell. En el primer cas, el nom d’aquest municipi provindria del mercat que es celebrava dimarts, dies martis, en llatí  i en el segon de dies veneris (divendres) en ambdós casos en la seva forma diminutiva, martirellum i venerullum respectivament com en el cas de sabbatellum, respecte al dissabte.

Bibliografia

ARGEMÍ RELAT, Mercè. D’Arraona a Sabadell. El naixement de la vila al voltant d’un mercat medieval. Amics de l’Art Romànic de Sabadell, Sabadell, 2010.
CARERRAS COSTAJUSSÀ, Miquel. Elements d’història de Sabadell. Edicions de la Comissió de Cultura, Sabadell, 1932.
GARRIGA ROCA, Pere. Sobre el topònim de Sabadell. Quaderns d’Arxiu de la Fundació Bosch i Cardellach, 1999.
MONTLLOR i PUJAL, Joan. Notes històriques. Quaderns d’Arxiu de la Fundació Bosch i Cardellach, 1983.