La biografia d’Albert Buron (1914-1971) ha estat possible gràcies a la recerca del seu fill Jean-Louis Buron, nascut al 1954, que ha rescatat de l’oblit la història del seu pare i familiars. Fruit de les seves indagacions és la seva obra inèdita, Le voyage d’Albert Buron. De Sabadell a Biesle (2019) amb la qual hem pogut redactar aquest article.
Jean-Louis Buron, acompanyat pel seu fill, va venir va venir expressament dijous passat des de París per assistir a la presentació del llibre-catàleg Deportats. Sabadellencs als camps nazis (1940-1945). Dos dels seus parents, Miguel Senar Buron i el seu tiet, José García Campillo, foren a assassinats a Gusen, una dependència del camp d’extermini de Mathausen on anaren a parar la majoria de republicans espanyols. Jean-Louis Buron ha aportat informació i documentació sobre ells en aquest llibre.
Abans d’assistir a la presentació vam entrevistar-lo a la redacció d’iSabadell on ens explicà com va emprendre aquesta recerca. Quan era petit el seu pare li explicava “histoires d’Espagne”, sense cap connotació política i més aviat com a relats d’aventures. Mai els hi va parlar de les seves vivències a la Guerra Civil espanyola i a la Segona Mundial.
El seu pare i la seva mare van tornar clandestinament a Catalunya al 1945. Probablement no els hi va agradar l’ambient que es respirava al franquisme. En qualsevol cas, Albert Buron no retornà a Sabadell amb la seva família fins el 1965. quan Jean-Louis només tenia 11 anys. Recorda que el seu pare va trobar-se amb familiars, vells camarades del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) on havia militat i fins i tot al seu antic mestre d’escola. També anaren al carrer Fiveller, al barri de Gràcia, on havien viscut els seus avis i el seu pare fins l’esclat de la Guerra Civil.
Història d’una recerca
Albert Buron no va tornar a la seva ciutat natal. Tampoc Jean-Louis fins a l’abril del 2007. Llavors, de vacances a Barcelona acompanyat per la seva dona i els seus fills, van venir a Sabadell picats per la curiositat i el record de la visita d’infantessa. Com encara se’n recordava el carrer Fiveller, van anar-hi fins allà on preguntaren als veïns si algú sabia alguna cosa de la família Buron. Els hi adreçaren a casa d’una anciana que havia viscut tota la seva vida en el carrer i que coneixia un Buron que vivia al carrer Torres i Bages, prop del Mercat Central. En aquesta adreça van trobar a un nebot del seu pare, Antoni Buron, amb qui va mantenir el contacte fins a la seva mort al 2017 i que li va proporcionar nombroses informacions sobre la seva família.
Tanmateix, la seva veritable recerca arrenca al 2010 arran de la Llei de Memòria Històrica, promulgada sota el mandat de José Luis Rodríguez Zapatero, segons la qual si podia demostrar que era fill d’un exiliat republicà se’l restituiria a ell i als seus fills la nacionalitat espanyola de la qual havia estat privat el seu pare. Per tal d’aportar els documents necessaris a tal efecte, va recavar informació als arxius departamentals del Sud-oest de França on aconseguí el document oficial de l’entrada França i l’ordre de reclusió forçosa a Biesle del seu pare. Amb aquests documents va tenir prou per què, al maig de 2011, li fos concedida a ell i als seus fills la nacionalitat espanyola.
Ara bé, Jean-Louis va voler arribar fins al fons i reconstruir la trajectòria vital del seu pare i els seus oncles. Especialment, d’ençà que es va jubilar i tenia més temps lliure. Primer va posar-se en contacte amb mi mateix, Antonio Santamaría, arran d’un article sobre els Fets de Maig de 1937. El vaig adreçar a l’historiador Esteve Deu Baigual com la persona amb els coneixements més profunds sobre la Guerra Civil a Sabadell amb milers de fitxes personals.
A través d’Esteve Deu, Jean-Louis va accedir a la trajectòria militar del seu pare la Guerra Civil. Primer, a les milícies del POUM i després a l’exèrcit republicà, així com els seus articles a les publicacions locals Vertical i Impuls. A més, Esteve Deu li indicà els arxius on podria trobar més dades sobre el seu pare. Amb aquestes informacions va desplaçar-se al Belver de Cinca, municipi de naixement del seus avis i als pobles de la província d’Osca on havia lluitat a la Guerra Civil, consultant els arxius municipals i parroquials.
A més, va emprendre una recerca exhaustiva a la Fundació Andreu Nin, la Bibliothèque de Documentation Internationale Contemporaine (BDIC) de la Universitat de Nanterre, que disposa d’uns fons excepcionals sobre la guerra civil espanyola, l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), l’Arxiu Històric de Sabadell (AHS), l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Museu Memorial de l’Exili (MUME) i Pavelló de la República CRAI de la Universitat de Barcelona. D’aquesta manera ha pogut reconstruir la vida del seu pare que seguidament resumim.
Albert Buron (1914-1971), lluitador antifeixista
Albert Buron Senar va néixer a Sabadell el 14 de desembre de 1914. Va ser el darrer dels deu fills (8 nois i 2 noies) del matrimoni format per Miguel Buron Paisan (1868-1938) i Amalia Senar Bernat (1872-1923) tots dos naturals de Belver de Cinca (Osca), a la Franja de Ponent, en una família de parla catalana. Entre 1892 i 1898 la família s’instal·là a Sabadell, després anaren a Barcelona (entre 1906 i 1908) de nou a Sabadell i a Inca (Mallorca) per residir definitivament a Sabadell al 1914. Aquests canvis de residència s’expliquen pel treball del pare a la companyia Energia de Cataluña.
No existeix massa informació sobre la seva infantessa. Tanmateix, està documentat que va ser un dels primers militants de la Juventud Comunista Ibérica (JCI), branca juvenil del Bloc Obrer i Camperol (BOC) de Joaquim Maurín. Albert va formar part de l’equip de Cross-County de la Juventut Atlètica Proletaria que participà en els Campionats per Debutants de Catalunya com informà La Vanguardia el 2 de març de 1933. Posterioment, el 12 de gener de 1934, publicà a El Vertical, òrgan bilingüe de la poderosa Federació Local de Sindicats (FLS), els seus dos primers articles. El primer, titulat Adelante, alertava a la joventut del perills del feixisme en ascens a Europa; el segon, Esperanto, defensava aquest idioma com la llengua universal de la classe obrera.
Després de la fusió entre el BOC de Maurín i Izquierda Comunista de España (ICE) d’Andreu Nin, al 1935, per fundar el POUM, Albert Buron va ser nomenat secretari polític local de la branca juvenil del partit a Sabadell. Al juny de 1936 va marxar a Ceuta a complir amb el servei militar. El cop d’Estat de Franco l’agafà de permís a Sabadell i s’allistà com milicià a la Columna Lenin, al front d’Osca, que seria l’embrió de la 29a Divisió, comandada pel seu amic Josep Rovira del POUM. Des del front, entre gener i abril de 1937, col·laborà regularment a Impuls, òrgan local de premsa del POUM dirigit per Maria Gispert. Jean-Louis Buron ha recollit mitja dotzena d’articles, alguns publicats amb el seu nom, d’altres amb el de Víctor Cabré. Resulta probable que també escrivís a Alerta, òrgan dels combatents del POUM al front d’Aragó; ara bé, com cap d’article està firmat resulta impossible saber-ho.
Pels seus articles sabem que va estar destinat a l’Estat-major de Josep Rovira, primer a Fañanás i després a Siétamo, al front d’Osca. Amb la dissolució del partit i de les seves unitats militars, arran dels Fets de Maig de 1937, Albert consta al Ministerio de Defensa republicà com afiliat a la UGT, incorporat a files al 1936 i soldat de la companyia de transmissions de la 26a divisió. Com molts militants del POUM, va allistar-se en unitats com aquesta comandada pels anarquistes de la CNT i evitar així la persecució dels estalinistes del PCE-PSUC.
Cinc dels seus germans van combatre com ell en l’exèrcit republicà. Josep fou sergent instructors al 2on regiment d’infanteria de Tarragona. Vicenç, xofer del dirigent del POUM Josep Vila Mir. Lluís, milicià després incorporat a l’exèrcit regular, Joaquim, oficial a la 11a Divisió i Joan, milicià de la CNT, combaté a la Columna Durruti.
La legació mexicana a Vichy
A la desfeta de l’exèrcit republicà, Albert travessà la frontera el 10 de gener de 1939. Primer fou internat al camp de concentració de Vernet i després a Sètfons on es retrobarà amb el seu germà Vicenç, i on figura de professió paleta i guixer. Tot dos sortiren del camp el 13 d’octubre de 1939 cap al refugi de Verger, prop de Montauban, i després al camp de Molin du Lot al poble de Sainte-Livrade-sur-Lot en la construcció d’un polvorí, probablement enquadrats en una Companyia de Treballadors Estranger. Aquí es perd el fil de la trajectòria d’Albert Buron fins que reapareix al 1941, treballant la Legació diplomàtica de Mèxic a Vichy, capital de la França no ocupada per l’exèrcit alemany.
Entre el govern mexicà, presidit per Lázaro Cárdenas i aquest govern francès del mariscal Pétain existia un acord segons el qual es concedia el estatut d’immigrants legals a tots els espanyols que així ho volguessin amb les despeses del transport a càrrec de la República mexicana. El conveni també incloïa als excombatents de les Brigades Internacionals de qualsevol nacionalitat. Tanmateix, aquest acord estava amenaçat per als excombatents a la Guerra Civil, ja que les autoritats d’ocupació germàniques havien decretat que tots els estrangers residents a França, entre 18 i 45 anys, havien d’anar a treballar a Alemany.
Albert Buron treballà en la gestió dels milers de dossiers a la Legació mexicana a Vichy. Tanmateix, la ruptura de relacions diplomàtiques entre Mèxic i Vichy, arran de la legislació antisemita promulgada al novembre de 1942 pel govern francés, desfermà totes les alarmes sobre el perill que el cens del refugiats espanyols caigués en mans dels nazis. El cònsol general mexicà, Gilberto Bosques, organitzà amb urgència el trasllat dels arxius a Suècia o en el cas que no fos possible la seva destrucció. Albert Buron va participar en aquesta operació de destrucció de documents comprometedors. El 12 de novembre de 1942 la policia nazi irrompia en la legació mexicana, instal·lada a l’Hotel des Lilas. El personal diplomàtic i consular fou conduit, contra totes les prescipcions el dret internacional, a Amélie-les-Bains, a Mont d’Or i finalment a Alemanya com una mena d’hostatges.
Le Group Martin
El 14 de desembre de 1942 el prefecte del departament de l’Haute-Loire emeté contra Albert Buron un ordre de reclusió domiciliària amb residència forçosa a la petita població de Blesie i amb l’obligació de presentar-se cada dia a la gendarmeria. Aquí coneixerà i es casarà, en plena guerra, amb Suzanne Sauvat, el 5 d’agost de 1944. Poc després, el matrimoni s’instal·là a Perpinyà on Albert va trobar feina en una impremta.
Entre 1942 i 1945, va formar part de l’anomenat Groupe Martin, dirigit per Josep Rovira, comandant de la 29a divisió, amb qui l’unia una llarga amistat. Es tractava d’una organització, amb el suport dels serveis secrets britànics, per portar des dels països ocupats pels nazis cap a Espanya a aviadors, paracaigudistes, resistents…amb destí a a Lisboa. Com agent d’aquest grup, Albert entrarà clandestinament a Espanya en diverses ocasions durant la Segona Guerra Mundial i la immediata postguerra. Una d’elles al 1945 acompanyat per la seva dona. Albert mantindrà una llarga correspondència amb el dirigent del POUM, Jordi Arquer, exiliat a Mèxic.
Finalitzada la guerra, el novembre de 1946, neix la seva primera filla, Michèle i la família es trasllada a París. L’any 1949 obté la nacionalitat francesa. Entre 1947 i 1954 treballà a l’ambaixada d’Argentina. Després, fins al 1971, ho va fer a l’empresa Atéliers de Tecnochimie a Ivry-sur-Seine prop de París. Al 1954, neix el seu segon fill Jean-Louis i al 1960 el tercer Fabrice. Al 1958, va tenir un cert protagonisme mediàtic al ser donant de medul·la òssia a un científic iugoslau arran d’un accident en un laboratori atòmic.
El seu germà Lluís fou nomenat el 1949 vicepresident del secretariat de la UGT a l’exili i a l’igual que Joan morirà a l’exili francès. Albert Buron mantindrà el contacte amb la resta dels seus germans exiliats. Vicenç, prop de Niça, Joaquim a Pamier i Francesca a Bérziers. Tots ells van morir a França sense tornar a Catalunya.
A l’estiu de 1965, la família Buron va visitar Sabadell on es retrobà amb els seus parents encara vius, a amics, al seu antic mestre d’escola i anaren a la cada on havia viscut al carrer de Fiveller. No hi tornaria. Albert Buron, com molts antics membres del POUM va militar a França en el Moviment Socialista de Catalunya (MSC), liderat per Josep Pallach. Va morir a París el 27 d’agost de 1971.
Amnèsia a les dues bandes dels Pirineus
En el curs de l’esmentada entrevista ens vàrem preguntar sobre el fenomen tan habitual de l’amnèsia de molts protagonistes de la Guerra Civil sobre les seves experiències. Això pot tenir una fàcil explicació en el cas de les famílies republicanes a Espanya sota la dominació franquista en un clima de repressió i delacions.
Tanmateix, Albert Buron vivia a França on podia parlar amb llibertat sobre un tema que havia marcat la seva vida. Aquesta ha estat la norma -assegurà Buron- entre els republicans espanyols i els seus descendents a França, com ell mateix va poder comprovar en el curs de les seves recerques. Potser, també ells volien passar pàgina d’unes experiències terribles. En el seu cas, els seus pares parlaven entre ells en català, però amb els seus fills sempre ho feien en francès i mai els hi van explicar la seva peripècia vital en els anys de la guerra.
Tant és així -afegí- que de les desenes de milers de fills de republicans espanyols refugiats a França, que tindrien dret a demanar la nacionalitat espanyola, només un miler ho han fet.
Bibliografia
BURON, Jean-Louis. Le voyage d’Albert Buron. De Sabadell a Biesle, (Inèdit), 2019.
RIBÉ MONGE, Genís. Sabadell. el POUM, la guerra i l’exili, Museu d’Història de Sabadell, 2022.
SIMÓ i BACH, Ricard. Sabadellencs morts a l’exili. Ed. Agulló-Costa, Sabadell, 1986.
ENTREVISTA a Jean-Louis Buron (23/03/2023).
Foto portada: Jean-Louis-Buron, a la redacció del diari digital iSabadell, el passat dijous. Autor: J.d.A.