Tracem el perfil biogràfic del lletrat sabadellenc conservador que va gaudir d’una gran influència en els cercles jurídics de Catalunya de la seva època. Així mateix va mantenir una gran amistat amb els arquitectes modernistes Antoni Gaudí i Juli Batllevell.
Martí Trias Domènech va néixer a Sabadell, el 15 d’abril de 1862, a l’actual carrer de Narcisa Freixas, llavors anomenat Travessera d’Illa. Va ser fill del matrimoni format per Joan Trias Costajussà i Rosa Domènech Rocabert i fou el més petit de vuit germans. El seu pare era teixidor i l’anomenaven el Mig Senyor perquè només posseïa un teler. Un dels seus germans grans, Eric, fou un destacat membre del moviment obrer sabadellenc i fou el primer director de la publicació anarquista Los Desheredados. Tanmateix, va canviar de bàndol i va acabar sent secretari de l’industrial i polític Joan Sallarès i Pla que fou president de la patronal Fomento del Trabajo Nacional i s’oposà a la reducció de la jornada laboral dels obrers i a l’ensenyament dels infants de la classe treballadora.
Martí Trias cursà els seus primers estudis a les Escoles Pies de Sabadell, sent considerat l’alumne més brillant de la seva promoció. L’any 1880, quan només tenia 18 anys, el diari local Los Ecos del Vallès, el considerava com un “jove de grans esperances”, arran de la conferència que impartí el 14 de maig al Casino Català Industrial amb motiu de la seva inauguració. Dos anys més tard, va obtenir el primer premi, consistent en una medalla i una ploma d’or i plata, ofert pel Gremi de Fabricants, en el primer concurs literari de l’Ateneu Sabadellès per la seva obra Medios para evitar la lucha entre el Capital y el Trabajo. Un text on s’aprecia la seva ideologia conservadora:
“Este antagonismo, esta hostilidad y verdadera lucha que existe entre capital y trabajo, no es consecuencia ineludible de las leyes que rigen el mundo económico, ni de los principios fundamentales de la economía política que determinan la producción de la riqueza; se originan por la naturaleza misma de la humanidad (…); se origina por el egoísmo que impera en todas las esferas y por la ausencia de sentimientos religiosos”.
L’any 1883 obtingué el títol de llicenciat en Dret Civil i Canònic per la Universitat de Barcelona que fou motiu d’elogi pel Diari de Sabadell. Llavors va muntar el seu primer despatx al domicili familiar, encara que poc després decideix instal·lar-se a la capital catalana per atendre a la seva creient clientela barcelonina. A Barcelona, el 5 d’abril de 1885, contrau matrimoni amb Anna Marxenchs Rossich, filla d’una família acomodada d’Igualada amb qui tindrà set fills: Joan, Mercè, Josepa, Maria, Camil, Alfons i Anna. Joan i Camil seran advocats com el pare i Alfons, metge. La família Marchens va marxar d’Igualada per instal·lar-se a Barcelona on encarregà a Josep Fontserè la construcció d’un elegant bloc de pisos a la plaça Urquinaona cantonada amb Roger de Llúria. El principal es destinà a la residència del matrimoni i la resta d’habitatges i locals foren arrendats. En un d’aquest pisos de lloguer tindrà la seva residència i despatx, l’arquitecte sabadellenc Juli Batllevell, gran amic de Trias, encara que al final de la seva es distanciaren arran d’una picabaralla arran de l’accés compartit als safareigs d’aquesta finca.
Malgrat residia a Barcelona Trias va mantenir el contacte amb la seva ciutat natal. Així, el 1884, publicà l’article, El progreso industrial de Sabadell, a la publicació La Ilustración Sabadellense que va tenir un gran ressò. L’any següent impartí la conferència El ahorro entre las clases trabajadoras a l’Ateneu Sabadellès, alhora que col·laborà amb la conservadora Revista de Sabadell. L’any 1888, a la festa literària anual de l’Acadèmia Calassància de les Escoles Pies, va llegir el seu treball Escuela Cristiana i el 1892 pronuncià una conferència a l’Ateneu Sabadellès sobre les escoles primàries i nocturnes per als obrers en la sessió inaugural de les classes. A més, al 1912, signà el pergamí dedicat al seu amic Manuel Ribot i Serra amb motiu del seu ingrés a la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona. L’any 1914, es presentà per la Lliga Regionalista com a candidat a diputat a les Corts espanyoles pel districte de Sabadell però, malgrat obtenir 1.208 vots, no fou elegit.
Trajectòria barcelonina
L’any 1888 fou elegit president de la Academia de Derecho de Barcelona. Amb Joaquim Almeda va redactar l’Anteproyecto de Apéndice del Derecho Catalán al Código Civil que seria la base del Proyecto de Apéndice del Código Civil para Cataluña, publicat el 1896. A l’Exposició Universal de 1888, va participar en el Congreso Jurídico amb la ponència ¿Qué condiciones debe reunir la Jurisprudencia para disfrutar de la autoridad de doctrina legal? Un any més tard impartí la conferència a la Academia de Derecho de Barcelona, titulada De la quiebra y sus efectos, que fou molt comentada en els medis jurídics i econòmics.
L’any 1901 fou nomenat assessor, juntament amb d’altres lletrats del Col·legi d’Advocats de Barcelona, per elaborar un informe de sobre l’ús als tribunals de les “llengües regionals” i la supressió de les incompatibilitats. A parer de Josep Casamartina, “Trias es va saber situar molt bé entre la burgesia barcelonina”. L’any 1904 va participar en la fundació de l’empresa Hispano Suiza, amb l’enginyer helvètic Marc Birking, i els socis propietaris Damià Mateu, Francesc Seix, Romà Batlló, Sixte Quintana, Rodolf Juncadella, Tomàs Recolons, Josep Víctor Solà i Joan Garau.
La Casa Trias
Martí Trias fou un gran amic d’Antoni Gaudí. De fet, el seu fill, el doctor Alfons Trias va ser un dels encarregats de composar el túmul funerari de l’arquitecte modernista. Tant és així que Martí Trias i la seva dona foren els únics que apostaren pel seu projecte d’urbanització, impulsat pel Comte de Güell, que havia de conformar l’actual Parc Güell. Així, el 1901, el matrimoni Trias-Marchens compraren el terreny per fer un xalet per a la seva filla Anna que acabava de néixer. L’escriptura de compra-venda de dues parcel·les es formalitzà l’any 1902 i l’any següent s’iniciaren les obres que finalitzaren al 1906. El projecte fou encarregat al seu amic Batllevell. Segons indica Casamartina aquesta fou la materialització d’una promesa mútua que es van fer quan tots dos eren estudiants.
La Casa Trias, ubicada al capdamunt del Parc Güell, és una de les obres més notables de Batllevell que gaudeix d’una vista panoràmica de Barcelona amb el mar al fons. L’arquitecte modernista sabadellenc va fer, en opinió de Casamartina, “un conglomerat bastant genial, un collage d’estils i d’èpoques, com si la casa s’hagués anat fent a llarg dels segles, del Reinaxement, fins el Modernisme”.
Martí Trias va morir a Barcelona al seu domicili de Barcelona, el 14 de setembre de 1914, amb 52 anys d’edat. El seu sepeli fou una manifestació de dol al qual acudiren molts sabadellencs.
Dintre i fora del nomenclàtor
L’any 1924, al començament de la dictadura de Primo de Rivera, l’alcalde Esteve Mª Relat feu una crida a les entitats culturals i cíviques de la ciutat per confeccionar una llista de noms per anomenar els nous carrers projectats al pla d’eixampla. Joan Montlló i Pujal va proposar el nom de Martí Trias pel carrer ubicat entre la carretera de Prats i la plaça de la Concòrdia. Aquesta denominació fou aprovada per unanimitat del Consistori l’any 1925.
Tanmateix, el 18 de juliol de 1979, sent alcalde Antoni Farrés, el seu nom va desaparèixer del nomenclàtor de la ciutat essent substituït pel de Francesc Layret. En l’Informe sobre la nomenclatura urbana de Sabadell (1977), signat per Andreu Castells, es pot llegir que fou “un advocat que no va fer res memorable per Sabadell. Era fill del ‘Mig Senyor’. Vivia a Barcelona. De jove va redactar una tesi antiobrerista”. Retirar el seu nom del nomenclàtor va provocar l’enèrgica protesta del seu biògraf, Ricard Simó i Bach, qui va titllar-la de partidista i injusta, tot lamentant que “l’actual Ajuntament hi donés crèdit i conformitat”.
Bibliografia
CASAMARTINA i PARASSOLS; Josep. Juli Batllevell. Un gaudinià oblidat. Fundació Gas Natural Fenosa, 2011.
SIMÓ i BACH, Ricard. 100 sabadellencs en els nostres carrers. Ed Ausa, Sabadell, 1984.