El Papa Francesc va decretar, el passat dissabte 13 d’abril, continuar amb el procediment per a la beatificació del capellà sabadellenc, assassinat l’agost de 1936, obert des de 1959. Ara, el Vaticà ha reconegut la seva condició de màrtir per la fe, raó per la qual probablement serà beatificat, amb Antoni Tort, l’any vinent (més info: ‘mossèn Gaietà Clausellas serà beatificat‘).
Gaietà Clausellas Ballvé va néixer al número 36 del carrer de la Salut de Sabadell el 29 d’agost de 1863, sota el regnat d’Isabel II. Va ser el quart del cinc fills, tots nois, del matrimoni format per Vicens Clausellas Carol i Maria Ballvé Llobet, tots dos naturals de Sabadell. Era una família pobre, el seu pare treballava de jornaler en diverses cases de pagès, Gaietà va ser batejat a l’església parroquial de Sant Fèlix pel seu oncle matern, mossèn Gabriel Ballvé Llobet.
El nen, que va criar-se en un ambient familiar cristià, es matriculà al curs 1875-76, amb 12 anys, a les Escoles Pies de Sabadell. Dos anys més tard, als 14 anys, ingressà, animat pel seu oncle, al Seminari Conciliar de Barcelona. El 26 de maig de 1888, amb 24 anys, va ser ordenat sacerdot. Mossèn Clausellas va cantar la seva primera missa el 3 de juny de 1888 a l’església de la Puríssima Concepció, a la Via Massagué, la seva parròquia ja que la seva família s’havia traslladat i residia al número 87. El seu biògraf, Jesús Farrés Bernaldo, pare d’Antoni Farrés que seria alcalde de Sabadell, recull que d’aquesta primera missa, amb el temple ple de gom a gom, se’n va fer ressò la conservadora Revista de Sabadell i el setmanari Lo Catalanista.
Després d’unes setmanes de descans, va ser nomenat vicari-coadjutor de la parròquia de Santa Maria d’Olesa de Montserrat on va romandre cinc anys i mig. A finals de 1893 marxà d’Olesa al ser designat vicari-coadjutor de la parròquia arxiprestal de Vilanova i la Geltrú on hi restà quatre anys més. Al juny de 1898, després de deu anys, tornava a Sabadell al ser nomenat vicari-coadjutor de la parròquia arxiprestal de Sant Fèlix. A parer de Jesús Farrés, hauria estat reclamat per mossèn Josep Alsina, designat rector de la parròquia sabadellenca, amb qui havia treballat a Olesa i Vilanova.
Mossèn Clausellas només va estar-se un any com vicari-coadjutor, al que renuncià al maig de 1899 al prendre possessió del Benefici de la Comunitat de Sant Fèlix. A la mort de Fèlix Sardà i Salvany, el 1916, va manifestar al Lluís Carreras, factòtum de l’Acadèmia Catòlica, el seu anhel de ser nomenat successor de Sardà i Salvany com a capellà de l’Asil de les Germanetes dels Avis Desemparats, ubicat al carrer San Joan al davant de l’Acadèmia Catòlica. A parer de Jesús Farrés, l’Asil “va ésser el coronament de l’obra del doctor Sardà i Salvany”. Carreras li ho va gestionar i al juliol del mateix any li era assignat Benefici que havia deixat vacant el seu predecessor.
Des de que tornà a Sabadell va anar viure amb el seu germà Josep i la seva dona al carrer Escola Pia i després al de la Palanca. Al fer-se càrrec de l’Asil de les Germanetes va traslladar-se, al carrer Sant Josep 9, que havia estat la casa pairal de Sardà i Salvany i que aquest havia cedit a l’Asil. L’habitatge tenia l’avantatge que es comunicava amb la sagristia de l’Asil. “Podem dir que, d’aleshores ençà, -escriu Farrés- la vida de mossèn Gaietà Clausellas va prendre el seu aire definitiu i un ritme que només havien de trencar els esdeveniments tristíssims de les darreres setmanes de la seva vida”.
Assassinat a la carretera de Matadepera
El cop d’Estat del general Francisco Franco, el 18 de juliol de 1936, provocà l’enfonsament de les institucions de la Segona República i l’esclat de la revolució social als territoris on els militars no s’havien fet amb el poder. Durant els primers mesos de la Guerra Civil s’escampà l’anomenat terror roig a càrrec de les Patrulles de Control Antifeixistes, contra eclesiàstics, empresaris i militants d’organitzacions de dretes. L’anticlericalisme tenia una llarga tradició en el moviment obrer i el republicanisme com ja s’havia manifestat a la Setmana Tràgica quan fou cremada l’església de Sant Fèlix i tornà a manifestar amb la màxima virulència aquell estiu de 1936.
Els dies 19 i 20 de juliol -escriu Esteve Deu- les patrulles de control començaren a rondar les esglésies i convents denunciant el seu suport als feixistes. Les parròquies i comunitats religioses sol·licitaren sense èxit la protecció a l’Ajuntament i la Guàrdia Civil. En sentit contrari, les autoritats municipals demanaren al cap local de la Benemèrita que restessin a la caserna i no sortissin al carrer. Davant d’això, molts capellans i monges de les congregacions religioses sabadellenques decidiren marxar de la ciutat o amagar-se en domicilis de familiars o fidels.
El dia 21 la majoria de les esglésies i locals de les comunitats religioses foren saquejades i algunes cremades com Sant Fèlix, la Puríssima, la Santíssima Trinitat o el Santuari de la Salut. Totes els propietats de l’església foren expropiades per les autoritats municipals. Segons les estimacions d’Esteve Deu, foren assassinats 36 eclesiàstics residents a Sabadell o vinculats a la ciutat, dels quals només una tercera part, 14, van ser responsabilitat directa de les patrulles de control local. La majoria dels altres foren executats a Barcelona o municipis propers. Quatre capellans de les parròquies de Sentmenat, Castellar del Vallès, Sant Feliu de Codines i Solsona que s’havien amagat a Sabadell també foren assassinats. Aquests crims van produir-se entre el 21 de juliol i el 5 de setembre de 1936.
Jesús Farrés ha reconstruït minuciosament les darreres setmanes de vida de mossèn Gaietà Clausellas. El dies que seguiren al 18 de juliol es refugiaren a l’Asil alguns capellans i monges escolàpies que es vestiren de seglar. Davant la creixent pressió de les patrulles de control, el 24 de juliol, després d’una llarga insistència, accedí a treure’s la sotana, però no a abandonar la casa del carrer Sant Josep. L’assassinat d’Àngel Rodamilans, el 27 de juliol, monjo benedictí de Montserrat, havia disparat totes les alarmes. Rodamilans, que s’havia refugiat a Barcelona, va venir de visita a Sabadell. Segons Andreu Castells, fou assassinat per una patrulla de control de la Federació Local de Sindicats (FLS), comandada per Antolino Sadurní, Lino, que havia exercit de guardaespatlles de Josep Moix. Per la seva banda, Esteve Deu escriu que va ser reconegut per milicians de la Federación Anarquista Ibérica (FAI) que el detingueren i executaren prop de la Serra d’en Camaró (més info: ‘Beatifiquen dos sabadellencs morts durant la guerra civil‘).
L’historiador i arxiver municipal Miquel Carreras i Costajussà va anar a visitar-lo el 14 d’agost, per pregar-li vehementment que marxés de Sabadell, prova que “tenia algun indici de que es tramava l’assassinat de mossèn Gaietà”. Miquel Carreras, format en les cercles del catalanisme catòlic i nebot de Lluís Carreras, malgrat la diferència d’edat, era amic de mossèn Clausellas. L’historiador seria executat al front del Segre, l’agost de 1938, acusat de deserció i d’intentar passar-se als franquistes. Davant la negativa de Clausellas, amb l’argument que no podia deixar al seus vellets, Carreras anà sense perdre temps a parlar amb l’alcalde Josep Moix per intercedir pel vell capellà.
Cap al vespre del 14 d’agost, un automòbil amb tres milicians anaren fins la casa del carrer Sant Josep preguntant pel mossèn i dient que tenien ordres de la Generalitat per portar-lo, per la seva seguretat, a la Torre de l’Argemí a Castellar del Vallès. Mentrestant, Carreras havia aconseguit que Moix sortís de la reunió de la Junta de Govern municipal, que presidia, per instar-lo a evitar l’assassinat.
“Prou vehements devien ésser la paraula i els arguments d’en Carreras, -escriu Farrés- que en Moix cridà un ordenança perquè telefonés al control de la carretera de Castellar i impedís el pas del cotxe que havia de portar mossèn Gaietà. El cotxe, però, no passà per la carretera de Castellar, i l’ordre va ésser inútil. Es fa difícil escatir si en Moix ho sabia o no. El cert és que el crim no fou evitat”.
L’automòbil va anar per la carretera de Matadepera on el mossèn va ser executat a l’alçada de Sant Julià d’Altura. El cadàver va ser trobat l’endemà al matí. Després dels corresponents tràmits judicials, fou enterrat a la tomba familiar. Segons Castells, els responsables de l’assassinat foren membres de la patrulla de control de la FLS, com “Marcelino Blanco xofer de qui assassinaren a mossèn Gaietà Clausellas”. A més, esmenta a qui anomena “botxins o carnissers”, als quals atribueix més d’un centenar d’assassinats, com Mateu Torreguitart, Joan Parera o Antonio Camacho i especialment al seu cap Lino que seria executat pels franquistes acabada la Guerra Civil.
Homenatges de postguerra
El martiri de l’ancià sacerdot, conegut com el “pare dels pobres” va ser explotat per la propaganda nacional-catòlica de la dictadura franquista. L’alcalde Josep Maria Marcet li dedica un breu capítol de les seves memòries amb motiu de la inauguració del monòlit, el 4 de desembre de 1941, a l’indret on s’havia trobat el seu cadàver, amb la inscripció “Aquí abrazó la palma del martirio el padre de los pobres, Mn. Cayetano Clausellas Ballvé, Pbro., el dia 14 de agosto de 1936. Padre nuestro…”. A l’acte, presidit per l’alcalde, assistiren, a banda de les autoritats civils i militars, l’arxipreste de Sant Fèlix, Josep Maria Vázquez, així com nombrosos eclesiàstics, amics i familiars.
També, l’1 de novembre de 1945 es col·locà un altre monòlit sobre la seva tomba amb una creu amb l’anagrama de Jesucrist, amb la llegenda: “Mossèn Gaietà Clausellas Ballvé-Morí màrtir confessant la fe de Crist-1863-1936″. D’altra banda, el 6 de juliol de 1955, se li dedicà un cèntric carrer que encara porta el seu nom.
Tanmateix, el gran homenatge al màrtir es celebrà en els actes de trasllat de les seves despulles de la seva tomba a l’església de Sant Fèlix que es perllongaren durant tres dies.
Les cerimònies començaren el dissabte 15 de juny de 1957 a les 18h amb l’exhumació del cadàver. A les 20h els restes mortals foren rebuts al final del carrer de la Salut, on s’aplegà una gentada, per l‘arquebisbe de Barcelona, Gregori Modrego, des d’allí es portaren en processó fins a l’Asil de les Germanetes al carrer Sant Joan. El diumenge s’instal·là a l’Asil durant tot el dia una capella ardent on va desfilar un nombrós públic. El dilluns, a les 13h, l’urna amb les seves restes mortals es traslladaren en processó, encapçalada per la Policia Municipal a cavall, fins a l’església de Sant Fèlix on es celebrà un solemne ofici fúnebre, a càrrec de Javier Alert, canonge magistral de Sevilla, i es col·locà l’urna sota una làpida a la capella de la Verge de Montserrat.
Bibliografia
CASTELLS, Andreu. Sabadell, informe de l’oposició. Guerra i revolució 1936-1939. Edicions Riutort, Sabadell, 1983.
DEU BAIGUAL, Esteve. La Guerra Civil a Sabadell 1936-1939. Repressió, conflicte intern i obra social en la rereguarda. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2018.
FARRÉS BERNALDO, Jesús. Mossèn Gaietà Clausellas. Biografia i semblança espiritual. Fundació Bosch i Cardellach, Sabadell, 1952.
MARCET COLL, José Mª. Mi ciudad y yo. Veinte años en una alcaldía 1940.1960. Duplex, Barcelona, 1963.
Sabadell, 15 i 18 de juny de 1957.
Foto portada: Gaietà Clausellas. Foto cedida per A.Papiol.