Tracem un atapeït resum de la gènesi de la pràctica dels esports a la ciutat i en particular de l’atletisme. Un fenomen complex que es configura com un dels elements més característics de la cultura popular i de masses des de finals del segle XIX. La pràctica i la popularització dels esports a finals del segle XIX resulta un fenomen molt complex que es produeix en les ciutats industrialitzades en un moment de grans transformacions socials i tecnològiques amb l’aparició de l’automòbil amb benzina (1864), la il·luminació elèctrica (1879), el telèfon (1887), la ràdio (1894) o el cinema (1895).
Justament, l’esport apareix a Gran Bretanya, el país on sorgeix la revolució industrial. Primer com una pràctica de les elits, després com un espectacle de masses amb una amplia cobertura als mitjans de comunicació. Des del 1856 es feia cada any la cursa de regates Oxford-Cambrigde, el 1877 es celebrà el primer torneig de tenis a Wimbledon, des del 1883 es jugava la copa de les 4 Nacions de rugbi. De fet, gran part de les denominacions dels esports moderns provenen de paraules angleses com foot-ball, tennis, cross, sport…) El punt d’inflexió d’aquest procés de difusió i socialització dels esports sol ser datat al 1896 amb la celebració en Atenes dels primer Jocs Olímpics de l’era moderna. Tres anys després, al 1899 es fundà el Futbol Club Barcelona.
No podem entrar aquí en una problemàtica que depassa àmpliament l’àmbit d’aquesta secció. Només indicar alguns elements explicatius. D’una banda, els derivats de les necessitats culturals i lúdiques de la població en la nova societat de masses. D’altra, estem en la fase imperialista del capitalisme, quan les grans potencies europees han conquistat enormes imperis colonials a Àfrica i Àsia en una competència feroç pel control dels mercats internacionals que esclataria a la Primera Guerra Mundial (1914). Ben aviat, com ha indicat l’historiador Eric Hobsbawm, els Estats imperials s’adonaren de les grans possibilitats polítiques que oferia l’esport. No només com a modern opi del poble, en un moment d’ascens del moviment obrer, sinó com a factor d’exaltació del nacionalisme i de nacionalització de les masses. Les competicions esportives funcionen com una mena de representació simbòlica de la lluita entre les nacions. Així, la victòria d’un atleta o de l’equip del país era sentida com un èxit nacional i una apel·lació al patriotisme.
Finalment, en aquest període s’han produït una sèrie de descobriments revolucionaris en el camp de la medicina com, només per posar uns exemples, amb l’extensió de les vacunes o l’aplicació de l’anestesia a la cirurgia. Llavors sorgeixen innombrables associacions excursionistes, naturistes o higienistes que difonen les noves idees sobre la cura, la salut dels cossos i el retorn a la natura. També, en aquesta època, començà a estendre’s el turisme i la moda dels banys solars a les platges.
Ciclisme i futbol
A l’iniciar-se el segle XX, al 1900, Sabadell comptava amb 23.294 habitants i havia esdevingut amb Terrassa el principal centre tèxtil llaner d’Espanya. Aleshores els esports, considerats una cosa nova i moderna, trobaren una bona acollida en una ciutat industrial que no parava de créixer.
A Sabadell, segons les dades aportades per Ricard Rof i Pere Melero, la primera activitat esportiva de la qual es té notícia data del 1886, quan un comerciant sabadellenc va comprar a un representat d’una firma de rellotges suïssos la primera bicicleta que es veié a la ciutat. Quatre anys més tard, al 1890, començava a funcionar el Club Velocipèdic Sabadellès. Al 1902 es fundava una segona associació ciclista, la Penya Ciclista Montpeó.
Un any abans, al 1901, els germans Saus que tornaven d’estudiar de Lille (França), introduïren a la ciutat la pràctica del futbol, el joc de moda a Europa i cridat a esdevenir l’esport amb més acceptació popular. Al 1903 fundaren el Centre d’Esports Sabadell (CES) que agafà una gran embranzida amb la construcció al 1906 del camp de futbol de la Creu Alta amb un velòdrom annex pels ciclistes. L’any 1909 es constituïren dos clubs més: el Football Club Espanya i Club de Futbol Atlètic.
Si el ciclisme i el futbol foren els primers esports introduïts a la ciutat, ben aviat foren seguits per altres disciplines. El 1907, en el marc de Festa Major, es celebrà la primera cursa de motos o “bicicletes a motor” com es deia a l’època. El 1912 s’introduí el tennis i el 1916 es fundà el Club Natació Sabadell (CNS), que al 1918 construí una piscina de 25 metres al carrer Lacy cantonada Gran Via. El 1924 s’inaugurà el nou velòdrom de la Creu Alta que fou visitat pel rei Alfonso XIII i la reina Victòria Eugenia. El mateix any es constituïa el Boxing Club Sabadell pels aficionats a un esport que gaudia d’un gran èxit popular.
Atletisme i excursionisme
Els orígens de l’atletisme, la prova estrella dels Jocs Olímpics, s’ubiquen a l’entorn de les entitats promotores de l’excursionisme. La primera entitat excursionista, segons Eduard Masjuan, sorgeix de l’Obrera, seu de la Federación Obrera de Sindicatos (FOS), al carrer de l’Estrella, amb la denominació de Sociedad Excursionista Científica, fundada al juny de 1907. El mateix any es construeix l’associació Art i Natura com una secció del Centre Català. Unes dades que semblen indicar el caràcter interclassista d’aquesta activitat, doncs la primera aplegava a treballadors d’ideologia anarquista i la segona de caràcter burgès i catalanista. Dues entitats d’efímera existència, però que mostren la tendència dels temps en aquest àmbit.
Entre 1907 i 1939 es crearen a Sabadell una trentena de grups excursionistes, en la seva major part com a seccions de formacions polítiques, d’agrupacions professionals, centres docents, entitats cíviques o associacions culturals de totes les corrents ideològiques. De totes elles, només tres sobreviuran fins el 1970, data de la seva fusió en la Unió Excursionista de Sabadell (UES).
La primera notícia, recollida per Rof i Melero, d’una competició atlètica a Sabadell data del programa d’actes de la Festa Major de 1905. Les festes majors van ser un factor molt important en la difusió dels esports com a espectacles de masses. La comissió organitzadora de l’esdeveniment, formada pel Gremi de Fabricants, Gremial, Foment Mercantil, Cambra Agrícola i Acadèmia de Belles Arts, anuncià la celebració de “carreras de bicicletas, motocicletes i a peu” a les 4 de la tarda de l’1 d’agost entre el Passeig i la Rambla amb un mateix recorregut de 800 metres. La prova ciclista estava dotada amb un premi de 50 pessetes pel primer classificat, 30 pel segon i 20 pel tercer. El primer classificat de la cursa a peu rebria 25 pessetes i 15 el segon. Unes quantitats gens menyspreables si tenim en compte que el preu d’una bicicleta era d’unes 100 pessetes i el d’un diari 10 cèntims.
Les cròniques de la premsa de l’època dedicaren tota l’atenció a la cursa ciclista, ja que la de a peu no és ni esmentada, i on s’explica que va reunir-se una gran gentada per veure la carrera de bicicletes. L’única referència a la cursa pedestre es troba a la Revista de Sabadell, que 13 dies després de la competició, informava que només van haver tres participants i fou guanyada per José Piza, seguit de Francisco Jané, sense citar el nom del tercer corredor. En base d’aquesta informació, Rof i Melero, han realitzat una exhaustiva investigació per conèixer més coses del guanyador de la primera competició atlètica de la ciutat. Una de les primeres hipòtesis apuntava a què podia tractar-se d’algun corredor professional que es desplaçaven a disputar les curses amb premis econòmics i que hagués vingut a Sabadell a guanyar-se les 25 pessetes. Finalment descobriren, al padró de veïns de Terrassa del 1905, un tal Josep Pizá Xatart, estudiant de 18 anys, resident al carrer Parellada d’una família d’origen balear.
A la Festa Major de 1911 es programà un altra cursa a peu que, per motius desconeguts, no es va celebrar. Al novembre de 1912 es realitzà la carrera a peu de 12 km entre Montcada i Sabadell, la primera vegada que ciutat fou punt d’arribada d’una cursa important. Dels nou corredors inscrits, només quatre arribaren a Sabadell. La meta estava ubicada a la seu del Centre Excursionista del Vallès, al davant del baixador de tren de la Rambla, conegut popularment com l’apeiadero. Allí el guanyador, un tal Morancho, va rebre de mans del president de l’entitat la copa Avant davant una gentada. El 19 de juliol de 1913 es celebrà al camp de futbol del Centre d’Esports de la Creu Alta un festival esportiu que inclogué tres proves atlètiques: llançament de pes, de disc i salt de perxa. Aquesta darrera prova va aixecar una gran expectació i fou guanyada pel futbolista professional Francisco Baonza que ja havia quedat segon en la prova de llançament de pes. Per concloure el festival es disputà una cursa de 1.000 m. per establir el record del km a Sabadell.
Paral·lelament, el 20 de desembre de 1914, es celebrà la primera cursa de muntanya reglamentada a Espanya, la Copa Sant Llorenç, organitzada Centre Excursionista de Catalunya, Centre Excursionista de Terrassa i Centre Excursionista del Vallès i on participà l’equip del Brot Vallesenc, la secció excursionista del Círcol Republicà Federal (CRF). A la Festa Major de 1915 i 1917 es programaren diverses curses entre els dos extrems de la Rambla. Al març de 1919 es disputà al marxa atlètica Sant Cugat-Sabadell amb un recorregut de 16 km a la que van inscriure’s 96 equips, set dels quals de Sabadell, amb gran èxit de públic. El vencedor de la prova fou Albert Charlot, nascut el 1892 a Renteria, però resident des de ben petit amb la seva família a Barcelona.
Per la seva banda, el Club Natació Sabadell començà, des del novembre de 1919, a organitzar, d’acord amb la Federació Atlètica Catalana (fundada al 1915), proves de llançament de pes, disc i javelina, carreres de 100 i 200 m llises, 100 m. obstacles, salt d’alçada i llargada o triple salt. Al març de 1922, el Centre d’Esports Sabadell constitueix la secció d’atletisme que publicà, el 5 març el primer número del butlletí Atletisme. La nova secció s’estrenà el 26 del mateix mes amb una cursa de 3.000 m, disputada a la mitja part del partit de futbol amistós entre el Sabadell i el Sant Cugat amb un marcador de 8-0, i guanyada per l’atleta Manel Mateu.
Pensament atlètic
Tanmateix, la gènesi del club d’atletisme més important de la ciutat es troben en la fundació, al 1921, de la Joventut Excursionista Pensament formada per un grup de joves treballadors procedents del Brot Sabadellenc, la secció excursionista del CRF. Aquest grup promotor va anar creixent i el 19 d’abril de 1924, a començaments de la dictadura de Primo de Rivera, presentaren al Governador Civil de Barcelona l’esborrany d’estatuts, amb 14 articles, per constituir oficialment l’entitat com a societat cultural i esportiva segons l’establert a la Llei d’Associacions en vigor.
L’article 1 especifica que l’objecte de l’entitat és organitzar excursions col·lectives i altres activitats culturals a fi d’elevar el nivell moral i la salut corporal del seus membres. L’article 2 aclareix que en els seus actes i excursions es prohibiran les discussions de caràcter polític o religiós. Així mateix, s’estableix una quota mensual de 50 cèntims per soci.
Llavors es dissenyaren l’escut i la bandera de l’entitat. L’escut, bordat a la bandera, està envoltat circularment amb les paraules Joventut Excursionista-Pensament Sabadell, a l’interior del círcol figuren tres símbols: un bastó, una petita motxilla i una planta de pensament. Al 1929, al primer butlletí de l’entitat, apareix imprès l’escut original, però en el tampó es pot veure el nou escut, inspirat en la Cova del Drac de Sant Llorenç, que fou el que va perdurar fins el 1936.
Un cop que el delegat del governador civil comunicà l’acceptació dels estatuts, tot afegint que “respecto a sus antecedentes y según información hecha, se trata de jóvenes todos ellos de buena conducta”, els 65 socis de l’entitat foren convocats el 7 de maig a les 22h a una assemblea al cafè Cervantes, annex al teatre, per constituir la primera junta directiva. Aquesta va estar formada per Lluís Amat (president), José Pubill (sotspresident), José Arnau (secretari), José Grané (tresorer) amb Matías Riba i Francisco Pous com vocals. La seva presentació en societat va tenir lloc el 12 de maig de 1924, amb motiu de l’Aplec de la Salut, amb una excursió a les Caves Codorniu.
El 12 de juliol de 1924, la Joventut Excursionista Pensament va quedar inscrita amb el número de registre 12.009, amb seu al Cafè Cervantes a l’avinguda 11 de novembre, n. 34 (actual avinguda Onze de Setembre). En aquests primers anys, les seves activitats consistiren en excursions combinades amb visites culturals. En un altre ordre de coses, al gener del 1925 es construí una pista d’atletisme de cendra de 200 m al velòdrom de la Creu Alta, llavors l’única d’aquestes característiques existent a Catalunya.
Al gener de 1926 es produeix una escissió dintre Pensament quan un grup de set membres de l’entitat, entre ells Josep Arnau un dels seus fundadors, decidiren crear una nova associació excursionista anomenada Terra i Mar. Després de la separació va madurar el projecte de crear una secció d’atletisme a Pensament que s’inicià amb l’organització, des de 1927, de curses de marxa lliure a la muntanya i que culminarà amb la creació de l’esmentada secció a l’any 1929. Justament al gener de 1929 apareix el primer butlletí de la Joventut Excursionista Pensament amb periodicitat bimensual. En principi només era un díptic amb quatre planes on s’informava de la programació de les excursions. Aquesta modesta publicació es mantindrà amb el mateix format fins el tercer trimestre de 1932 que va passar a una periodicitat trimestral.
Reunió crucial
El 9 juny de 1933 es celebrà una reunió que, a parer de Rof i Melero, serà “crucial per futur de l’atletisme sabadellenc”. Aquell dia els atletes del Club Natació Sabadell decidiren donar-se de baixa d’aquesta entitat i ingressar en Pensament arran del que consideraven una manca de suport moral i econòmic per part de la junta del CNS. Així, Pensament sortia reforçada com l’entitat de referència de l’atletisme local i pràcticament desapareixia la secció atlètica del Club Natació.
L’atletisme experimentà un gran impuls als anys de la Segona República amb diverses edicions de la Volta a Sabadell, el primer i segon Campionat d’Atletisme de Sabadell (octubre 1933 i maig de 1934) o el Festival Atlètic a la Festa Major de 1934, organitzat per Pensament al camp del Centre d’Esports Sabadell. En aquest sentit, cal esmentar la creació, al 1933, de la Joventut Atlètica Proletària formada per militants del Bloc Obrer i Camperol (BOC), liderat per Joaquim Maurín, que tenia la seva seu al carrer Raval de Dins. 9. Aquests atletes lluïen a la seves samarretes, ben visibles, la falç i el martell. Eren sobretot corredors de fons i s’entrenaven al carrer.
L’esclat de la Guerra Civil va obligar a suspendre el Festival Atlètic previst pel 2 d’agost a la Festa Major de 1936 i organitzat per Pensament. No obstant això, el 23 d’agost, l’entitat va muntar, al camp del Centre d’Esports, el Festival Atlètic per les víctimes del feixisme i en suport a les milícies populars. Com indiquen Rof i Melero, aquesta competició tancarà tota una etapa de l’atletisme a la ciutat. Hauran de passar 10 anys fins que es pogués acollir un esdeveniment d’aquestes característiques. Al desembre de 1936 apareixia el darrer número, 37, del butlletí de l’entitat. Com a prova del seu compromís en la defensa de la República dels seus 89 socis, 22 s’allistaren a les milícies populars o combateren a l’exercit republicà. Entre ells Lluis Amat, primer president de Pensament, que va morir al front, a Cubells (Noguera), el 29 de desembre de 1938.
L’any 1946, passats els anys més durs de la postguerra, va refundar-se l’entitat sota la denominació de Juventud Atlética Pensamiento, doncs després de la guerra van desaparèixer les seccions d’excursionisme, ciclisme i escacs. El 1950 s’aprovà en assemblea de socis el canvi de nom pel de Juventud Atlética de Sabadell (JAS) que serà la seva denominació oficial a partir de l’1 de gener de 1951. A la història de la JAS li dedicarem una altra entrega d’aquesta secció.
Bibliografia
CALVET i PUIG, Jordi. Què en saps de l’esport a Sabadell?: una ullada històrica. Catàleg de l’exposició. Museus Municipals, Sabadell, 2010.
MASJUAN, Eduard. Medis obrers i innovació cultural a Sabadell (1900-1939), Universitat Autònoma de Barcelona, 2006.
PUJADES, Xavier (coord). Atletas y ciudadanos: historia social del deporte en España (1870-2010). Alianza Editorial, Madrid, 2010.
ROF, Ricard i MELERO, Pere. Els inicis de l’atletisme a Sabadell fins a la Guerra Civil. Sabadell, 2021.
ROF i COSTALS, Ricard. Història de l’Atletisme a Sabadell (1914-1991): una llarga cursa de voluntat. Arxiu Històric Sabadell, 1992.
Foto portada: el nou velòdrom de la Creu Alta (1925), on ara està Can Balsach. Ramon Claret/AHS