Retrat d? Pere Porcuoi i Solichr (Sobodell, 7883- Barcelona, 7965). (AHS. Fons Ricard Simó i Bach).

Pere Pascual Salichs, advocat, polític, alcalde i secretari municipal

Repassem la trajectòria d’un polític de dretes que va transitar de la Lliga Regionalista al falangisme, passant per la dictadura de Primo de Rivera i que fou l’alcalde que va haver d’entomar la crisi provocada per la grip espanyola de 1918.

Pere Pascual Salichs va néixer a Sabadell l’any 1883. Advocat de professió, exercí com a diputat segon del Col·legi d’Advocats de Sabadell de 1924 a 1945. Va ser dirigent d’Acció Catòlica, els Lluïsos, president de la secció local de la Lliga Regionalista i director del Diari de Sabadell. De conviccions clericals i conservadores, fins i tot reaccionaries, va impartir, el 4 de desembre de 1910, la conferència El problema social a Sabadell, en el Círculo Sabadellés, que un any després s’edità en forma d’opuscle. Aquí, sens dubte sota la impressió dels esdeveniments de la Setmana Tràgica, es mostrà en estricta continuïtat amb la ideologia visceralment contraria al moviment obrer, fins i tot a l’ensenyament dels infants de la classe treballadora, de Joan Sallarès i Pla, com es pot deduir fàcilment d’aquests paràgrafs:

“La classe obrera té poca afició a l’estudi, no procura notrir la seva inteligència amb la mateixa tenacitat que busca la seva alimentació (…) Així sense preparació espiritual, ni material (…) no enllairen el seu cervell, sinó que l’encogeixen, fent superar en ells l’instint bestial al lliure volguer (…) En un poble, dochs, qu’els obrers no tenen instrucció cívica, industrial y moral, en el quin els obrers són fanátichs ateos ó antirrelligiosos, en el quin els obrers consideran al amo com explotador, en el quin els obrers xifran la mellora del seu estat amb el triomf de la revolució (…) en el qui’ns es predica l’odi de classes, qu’es fa mofa de l’autoritat i els principìs d’eterna justicia (…) en aquest poble finalment la prosperitat y desenrotllo son impossibles y tot amassa desquiciament i ruina”.

A més, s’oposava a la intervenció de l’Estat en qüestions socials per millorar les condicions de vida i laborals dels treballadors amb l’argument que aquestes mesures podien produir “trasvalsaments (…) per no encaixar ab les nostres regles”.

Durant el temps que ocupà l’alcaldia accidental de la ciutat, en substitució de Joan Vidal Gambús, va haver d’entomar les mesures derivades de l’epidèmia de la grip espanyola.

Alcaldia polèmica

Pascual Salichs exercí l’alcaldia del 3 de desembre de 1918 a l’1 d’abril de 1922. El 28 de novembre de 1920 fou destituït pel governador civil que nomenà al monàrquic Antoni Cusidó Cañellas, però davant el vot el contra de tots els regidors i de la negativa de Cusidó a assumir el càrrec, Pascual Salichs continuà al front de l’alcaldia.

Partidari de la mà dura contra el moviment obrer i amb el suport de la Cambra de Comerç i el Gremi de Fabricants, va adreçar-se, el 26 d’abril de 1919, després de la vaga de La Canadenca al ministre de la Guerra, al director de la Guàrdia Civil i al ministre de Governació. En aquestes missives els hi recordava que la caserna de la Guàrdia Civil havia estat sufragada pel municipi, amb un cost de 300.000 pessetes, i  reclamava que fos convertida en Comandància, amb més efectius d’infanteria i sobretot forces de cavalleria per reprimir les protestes dels obrers. Així sí, aclarint que la ciutat es faria càrrec de les despeses que es poguessin ocasionar. En l’esmentada carta al ministre de la Guerra exposava:

“Ya mucho antes de la sangrienta semana de julio de 1909 se habían planteado agudos problemas entre el capital y el trabajo, problemas que encontraban solución (…) Pero llegó el año 1909 y para todas las personas de orden fue una revelación el descubrimiento del foco morboso que anidaba en nuestra ciudad amenazando con contagiarlo todo. Y así fue (…) No ha habido tranquilidad estable. Los conflictos sociales tomaron un cariz de violencia (…) el respeto a las personas y a las cosas quedó en entredicho surgiendo una rivalidad fiera por parte de los sectarios que odiaban todo principio de patria, orden, ley, humanidad, religión y progreso”.

Així mateix, durant els anys del pistorelisme va impulsar des de l’alcaldia el reforçament del Sometent, que actuà com una força parapolicial per a reprimir als sindicalistes i que al seu parer “representa que la cultura cívica va intensificant-se”.

També, durant la seva alcaldia, va defensar el projecte inicial del traçat dels actuals Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (més info: ‘L’arribada dels Ferrocarrils de Catalunya a Sabadell‘) a cel obert i pel carrer d’Horta Novella, amb una distància de 80 cm per una banda i 44 cm per l’altra. Finalment, gràcies a la campanya endegada des del Círcol Republicà Federal (CRF) i impulsada per regidor republicà Jaume Ninet Vallhonrat, s’aconseguí aturar aquest despropòsit i que la via fèrria fos soterrada. La postura de Pascual Salichs li valdrà la dura crítica del CRF. Així el seu òrgan de premsa, el setmanari L’Avenir, publicà el 9 de juliol de 1921 una nota on denunciava a l’alcalde Pascual Salichs per deixar-se corrompre amb la promesa de ser anomenat assessor de la companyia: “és un assumpte de pessetes i als sabadellencs que els parteixi un tramvia”. Dies després, el 23 de juliol de 1921, al mateix setmanari, podia llegir-se:

“L’Alcalde s’ha portat no com un representant de la ciutat sinó com un servidor de la Companyia, com un empleat de la Companyia. L’assumpte és d’un gran interès per Sabadell i cal que l’opinió pública s’hi fixi. Si el tramvia passa per sobre de Sabadell és una extorsió. Això embrutarà i farà lletja la població, interromprà el trànsit i cobrarà el seu tribut en vides humanes. Si el tramvia passa per sobre, el problema de Sabadell, dies a venir, serà el de fer passar el tramvia per sota i indemnitzar la Companyia”.

Per tal de millorar la seva imatge, molt deteriorada arran de la polèmica sobre el ferrocarril, va ordenar que es fessin complir les lleis que limitaven el treball de les dones i dels menors d’entre 10 i 14 anys els quals per ocupar un lloc de feina havien de disposar d’un certificat d’instrucció primària i no podien treballar més de sis hores al dia. Aquesta ordre desfermà una onada d’inspeccions on es constatà que a moltes empreses els menors treballaven més de sis hores diàries.

De la dictadura de Primo de Rivera a la de Franco       

Quan va deixar l’alcaldia es presentà a les eleccions generals del 29 d’abril de 1923 com candidat pel districte de Sabadell en una coalició de dretes, liderada la Lliga Regionalista, que s’enfrontà a Lluís Companys. A Sabadell, Companys, amb 3.294 vots, s’imposà clarament a Pascual Salichs que obtingué 1.591 vots. Tanmateix, el cop d’Estat del general Miguel Primo de Rivera, el setembre de 1923, impedí que Companys pogués exercir la tasca de diputat.

Nomenat secretari municipal, Pascual va formar part, a la caiguda de la dictadura de Primo de Rivera, de la Comissió Revisora encarregada d’investigar les presumptes irregularitats i la corrupció durant el mandat de l’alcalde Esteve Maria Relat. Els primorriveristes constituïren dues comissions per a contrarestar la tasca de la Comissió Revisora. Segons Andreu Castells, l’excalcalde Relat i Pascual Salichs treballaren plegats “prop dels funcionaris addictes” amb l’objectiu de “boicotejar” els treballs de la Comissió Revisora. La segona comissió dels primorriveristes es reunia a Caldes de Montbui, que Castells qualifica “d’estat major defensiu”, estava formada per Plàcid Marcet (el pare del l’alcalde Marcet), Relat, Miquel Arimon, Joan Sempere, Ramon Miserachs i Pascual Salichs.

Acabada la Guerra Civil va reincorporar-se a la secretaria de l’Ajuntament i va col·laborar -almenys durant el 1942- amb Sabadell, òrgan de premsa local de la Falange amb el pseudònim Nihil (més info: ‘La primera premsa franquista‘). Sempre va escriure en una secció anomenada Humaredas i habitualment els seus articles portaven per títol La Ciudad. En el primer número del diari, el 3 de gener de 1942, Pascual Salichs va mostrar la seva ruptura amb el catalanisme, com havien fet molts dirigents de la Lliga (més info: ‘La Lliga i Franco’):

“En una palabra: ha de poseer (la ciudad) cada factor y elemento integrante de la ciudad, ser individual o colectivo. La firme convicción de que la ciudad es el taller de la máxima laboriosidad y de la que somos obreros todos, para dar satisfacción a todas las necesidades, desde las de comodidad física y material, a las de gran envergadura espiritual, económica, cultural y benéfica pero como célula tan solo de una  Entidad superior única e indivisible que es España”.

Amb motiu del tercer aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat va publicar un article, el 26 de gener de 1942, que no deixava lloc a les dubtes sobre les seves conviccions ideològiques:

“El Glorioso Alzamiento se produjo en lo alto, fue iluminado por una estrella, suspiró por la Verdad y entabló lucha entusiasta y decidida contra la fanfarronería, el vilipendio, el vicio, la falsedad. la traición y la mentira, eligiendo Juez Supremo al virtuoso  paladín de la sinceridad y de la lealtad, la tradición y la historia, del sentir y pensar genuinamente español, (…) La hoz y el martillo, signos materialistas de negación, incendios, robos, asesinatos, violaciones, rotura de todas las instituciones de carácter secular, y cuyos signos se filtraron en la conciencia colectiva nacional, eran de temer ‘Dios y España’, signos de gran valor y alcance espiritual: honor, hermandad, respeto, caridad, justicia, orden, paz, ciencia, arte que forjan lazos indestructibles de solidaridad individual y colectiva en las penas y alegrías, en el progreso y decadencia. en la riqueza y pobreza, en el hogar forzado e impuesto, son de desear; de querer, de poseer y de poner por coraza de nuestros pechos para su protección“.

Pere Pascual Salichs va morir a Barcelona el 1965 amb 82 anys d’edat.

Bibliografia

MARTÍN i BERBOIS, Josep Lluís. El destí dels membres de la Lliga Catalana de Sabadell des de 1936 fins als primers anys del franquismes, Arraona n. 28, 2004.
– La Lliga Regionalista de Sabadell o l’ocàs d’un partit (1931-1945). Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2008.
CASTELLS, Andreu. Sabadell, informe de l’oposició. O tot o res (1904-1918), Ed. Riutort, Sabadell, 1978.
– Sabadell, informe de l’oposició. Del terror a la Segona República (1918-1936), Riutort, Sabadell, 1980.
MARÍN i CORBERA, Martí. Premsa i poder en el Sabadell de la postguerra, 1939-1942. Arraona n. 13, tardor 1993.

Foto portada: Retrat de Pere Porcual Solics. Font: AHS. Fons Ricard Simó i Bach.