Resseguim les circumstàncies que menaren a la demolició del nucli medieval de la ciutat al voltant del mercat de la plaça Major, ara Passeig de la plaça Major. Un indret d’una ocupació humana de 900 anys de continuïtat que fou destruït al 1948 sota l’alcaldia de Josep Maria Marcet.
El primer nucli de la vila de Sabadell es va formar al voltant de la capella romànica de Sant Salvador, avui Sant Fèlix, i de la plaça del mercat que es celebrava els dissabtes. La primera referència escrita data de 1064. Més tard, als anys 1104 i 1111 és esmentat com a forum sabatelli. Un mercat que prosperà a l’estar ubicat en una cruïlla de camins amb els poblacions de l’entorn. La part sud de l’actual Passeig de la placa Major, era coneguda popularment com El Pedregar. Unes illes de cases bastides al segle XIII i que es mantingueren amb modificacions i reformes fins que foren enderrocades l’any 1948.
El creixement de la població de la vila menà que al segle XIV s’erigissin les muralles i fos descrita, al 1374, com “vila murada e valleyada” (és a dir amb un fossar que rodejava els murs).
Aquesta fortificació es mantindrà fins a finals del segle XVI i part del XVII quan proliferaren els barris fora del recinte murallat que obligaren a enderrocar certs trams. També, pel progrés de l’artilleria que feia obsoletes aquestes construccions (més info: ‘El recinte emmurallat de Sabadell‘).
En els seus bons temps, a començaments de segle XX; el mercat de verdures i comestibles de la Plaça Major s’obria cada matí a primera hora. També, hi havia dos edificis per la venta de carn i peix. Dissabtes i diumenges s’hi feia mercat general on es venia de tot. Les parades s’estenien fins a la plaça Sant Roc, amb parades de gra i llegums, i per la plaça de l’Àngel i el carrer de Manresa. Aquests dies, les fondes i hostals estaven plens a vessar de pagesos i comerciants.
Des de mitjans del segle XIX, el desenvolupament de la ciutat industrial va portar a l’elaboració de diversos plans urbanístics que han estat estudiats per Manel Larrosa. El primer del quals fou l’encarregat per l’Ajuntament de Sabadell a Josep Oriol Bernadet (1847), seguits pels de Gabriel Batllevell i Joan Antoni Obradors (1860) i del projecte d’Eixample i Reforma de l’arquitecte de Diputació de Barcelona, Francesc Daniel Molina (1848). Tanmateix, bona part d’aquests plans no es portaren a la pràctica.
L’alcaldia de Joan Massagué significà un punt d’inflexió amb l’execució del Pla de l’Eixample de Miquel Pascual Tintorer (1886) que recollia molts dels projectes anteriors. Llavors s’obria l’avinguda de Barberà, fins aleshores dit carrer de Barcelona (des del carrer Tetuán a la Creu de Barberà), com a prolongació natural de la Rambla. Així mateix, pel nord s’obría l’accés a la carretera de Manresa en el que avui es coneix com Via Massagué.
D’aquesta manera els casalots medievals i els edificis del mercat, anomenat Mercadal, dedicats a la venta de carn i peix, al voltant de la Plaça Major eren una barrera per connectar les dues artèries. L’any 1928, els arquitectes Joan Manich i Josep Renom presentaren el Projecte d’Eixample i Reforma que preveia l’enderroc dels edificis del Mercadal i de les cases del voltant amb l’objectiu de comunicar, mitjançant un passeig, la Rambla amb la Via Massagué.
L’any 1930, coincidint amb la inauguració del Mercat Central, a l’indret conegut com el Camp de Sang per ser el lloc on s’executaven públicament les penes de mort, s’enderrocà el Mercadal de la Plaça Major. Després de 900 anys de funcionament, el 2 de febrer de 1930 fou el darrer dia del vell mercat de Sabadell. L’any 1934 s’iniciaren les primeres expropiacions de les illes del Pedregar Alt.
Barrabassada urbanística
Ara bé, va ser l’alcalde Josep Maria Marcet qui portà a terme aquests projectes fins a les seves darreres conseqüències. El primer pas fou la construcció de la Cruz de los Caídos, inaugurada al 1943, que comportà la destrucció del templet modernista, l’enderroc que les cases que restaven al nord-oest de la plaça Sant Roc i l’obertura del Racó del Campanar.
La primera fase de demolició de l’Alt Pedregar fou declarada d’urgència en el decret publicat al Boletín Oficial del Estado (BOE) de l’11 de gener de 1948. Els enderrocs començaren amb les cases situades al sud de l’antic mercat, separades pel carrer Salvany. Els treballs finalitzaren al 1950 i comportaren la desaparició dels antics carrers Pedregar Alt, Baix de l’Església i Salvany. L’historiador Andreu Castells criticà molt durament aquesta operació urbanística en els següents termes:
“L’enderroc del nus antic del Pedregar va ser una barrabassada urbanística organitzada per gent considerada docta, avalada per brillants títols acadèmics. Va destruir totalment el que Sabadell podia exhibir del nucli central de la plaça Major. El garant de la desfeta va ser l’alcalde Marcet, que immutable va veure caure, amb l’enderroc de totes aquelles velles cases, el quiosc modernista dels Jardinets, una obra mestre de l’arquitecte Josep Renom. A més, aprofitant les gelades de primers de 1956, que perjudicaren algunes palmeres dels Jardinets, va ordenar que les arranquessin totes, algunes de les quals es deia que ja les esperava un ajuntament de la costa per replantar-les”.
Els plans de Marcet també incloïen la destrucció de la Casa Duran per obrir un vial que comuniqués directament l’estació de Renfe i el carrer de la Indústria amb el Centre. En aquest cas, l’oposició de les entitats ciutadanes impediren l’enderroc que l’alcalde defensa aferrissadament a les seves memòries (més info: ‘La polèmica de la Casa Duran‘).
Carrer de Manresa
D’altra banda, al 1960, s’executà el projecte de l’arquitecte municipal Gabriel Bracons per unir la Via Massagué amb el passeig de la Plaça Major. A tal efecte, es modificaren els alineaments de les façanes i s’enderrocaren totes les cases de la banda oest. Com escriu Miquel Carreras, al segle XII la família Sobarber posseïa terres en aquest carrer, al costat del portal de Manresa de la muralla, on des del segle XV hi havia una font pública. En aquest carrer, Antoni Bosch i Cardellach ubica en el seu plànol del 1792, una carnisseria pública o degollador que l’Ajuntament havia comprat al 1727 i que va vendre al 1823.
Prospeccions arqueològiques
Aquesta zona ha estat objecte de diverses intervencions arqueològiques. Les primeres excavacions sistemàtiques es van dur a terme a la plaça del Doctor Robert en les obres de l’aparcament que destruiren els Jardinets (1988-1989), on es va documentar part d’un assentament medieval relacionat amb el Mercadal, un tram de la muralla i el fossar baixmedieval. Des de llavors s’ha succeït les actuacions: al voltant del carrer de la Borriana (1998), a la placa Sant Roc (1998-1989), al carrer de 1’Església (2000). Al passeig de la Placa Major es realitzaren excavacions els anys 1997 i 1999 en el marc dels seguiments arqueològics preceptius per a l’aplicació del Pla del Centre.
El projecte de perllongament dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) motivà dues intervencions arqueològiques. La primera, entre els mesos d’octubre de 2004, al Passeig de la Plaça Major, en l’estudi d’impacte pel projecte de prolongació dels ferrocarrils. La segona, la més important, entre 2008 i 2010, en el curs de les obres. D’altra banda, al 2014, arran del Projecte d’Urbanització del passeig de la Plaça Major, s’excavà al voltant del Racó del Campanar i el Passeig.
Aquests treballs, com escriu Antoni Fernández Espinosa, es veieren dificultats per l’orografia d’aquest sector, però sobretot per “la urbanització del Passeig durant la segona meitat del segle XX han estat les causes de la mala conservació de les restes arqueològiques, especialment de les relatives als habitatges de les illes de cases de l’Alt Pedregar construïdes al segle XIII i que van perdurar amb moltes reformes fins al seu enderrocament l’any 1948”. No obstant això, aquestes campanyes arqueològics han proporcionat valuosa informació.
Les troballes es classificaren segons els períodes històrics.
- D’època medieval es diferencia entre Alta (segles XII-XIII) i Baixa (segles XIV i XV). Les primeres restes corresponen a un petit assentament agrícola amb una dotzena de sitges. Al segon període, la vila esta murallada i estructurada amb carrers interiors i portals que la comunicaven a l’exterior. En algunes de les sitges es trobaren molts fragments de ceràmica vidrada catalana. Al subsòl de l’antiga Plaça Major, al ser d’ús públic, no es trobaren restes de sitges ni d’habitatges.
- D’època moderna (segles XVI-XVIII) es trobaren nombrosos elements associats a cases com parets, pous i clavegueres. Ara bé, la destrucció de les velles cases de la zona al 1948 explica el motiu pel qual les estructures que es van conservar fossin les soterrades de les cases o dels edificis emprants com magatzems o bodegues per oli o vi.
- D’època contemporània es trobaren els fonamentes de les estructures enderrocades als segles XIX i XX.
El xiulet
A les excavacions a l’actual passeig de la Plaça Major del 2004, es va trobar una peça ben curiosa. Es tracta d’un xiulet de terra cuita, sense pintar, amb la figura d’un cavaller (8 cm d’alçada i 3,5cm d’amplada) amb la vestimenta típica del segle XV i una daga, que potser provenia del sud de Franca.
Aquesta mena de xiulets es van fer molt populars als segles XVI i XVII. A les excavacions del mercat del Born de Barcelona es trobaren deu models diferents, encara que no tan antics, ni tan ben conservats com el de Sabadell.
Bibliografia
ARGEMÍ RELAT, Mercè. De Arraona a Sabadell. El naixement de la vila al voltant d’un mercat medieval. Amics de l’Art Romànic de Sabadell, 2010.
CALPENA, Daria. FLORENSA, Francesc, PIERA, Joan i RÍO, Montse. Arqueologia a l’entorn de la plaça Major de Sabadell. Arraona, n. 38, 2016.
CARRERAS COSTAJUSSÀ, Miquel. Elements d’història de Sabadell. Comissió de Cultura de Cultura, Ajuntament de Sabadell, 1932.
CASTELLS, Andreu. Sabadell, informe de l’oposició. Vol VI. El franquisme i l’oposició sabadellenca (1939-1976), Ed. Riutort, 1983.
FERNÁNDEZ ESPINOSA, Antoni. Excavacions al passeig de la Plaça Major de Sabadell, Arraona, n. 31, 2006.
LARROSA PADRÓ, Manel. La urbanització de la ciutat industrial. Sabadell, 1845-1900, Nova Biblioteca Sabadellenca, 1986.
ROIG DEULOFEU, Albert i ROIG BUXÓ, Jordi. La Vila Medieval de Sabadell (segles XI-XVI). Dotze anys d’arqueologia a la ciutat (1988-2000). Museu d’Història de Sabadell, 2002.
Foto portada. Plaça Major de Sabadell des del campanar de Sant Fèlix (1917). Autor: J. Soldevila/A.Carbonell.