Tracem una atapeïda síntesi de la gènesi d’aquesta entitat, amb 125 anys d’història, que va néixer quan el barri de la Creu Alta encara no pertanyia a Sabadell. Aquí només tractem fins a la inauguració de la seva seu a l’avinguda Onze de Setembre, on encara romanen.
Per entendre la gènesi de la Societat Coral Colón, coneguda popularment com el Casinet de la Creu Alta, hem de remuntar-nos a la figura del músic Josep Anselm Clavé (1824-1874), compromès políticament amb el republicanisme i l’obrerisme, qui va tenir el projecte d’apartar els obrers de l’ambient malsà de les tavernes i reunir-los en societats corals. Així l’any 1845 creà la primera agrupació coral anomenada L’Aurora, la qual al 1850 es transformà en La Fraternitat que, a més, operava com a societat mutualista. A partir de 1857 adoptà la denominació de L’Euterpe de la musa grega de la música. Aquesta iniciativa conegué un enorme èxit i durant la segona meitat del segle XIX els Cors Clavé i els Societats Euterpenses s’estengueren per tota Catalunya afavorits per les cançons i composicions musicals del mateix Clavé que obtingueren un enorme favor popular.
Dues tesis
Respecte als orígens de la Societat Coral Colon existeix una certa divergència historiogràfica. Segons David Laudo Cortina -autor del llibre sobre la història de l’entitat amb motiu del seu centenari-, la seva gènesi es remunta al 20 de maig de 1896 quan per primer cop es traslladà la Festa Major de la Creu Alta, que tradicionalment es celebrava el 23 de gener festivitat de Sant Vicenç, patró de la parròquia de Junqueres, al dia de Pentecosta. Llavors aquest barri no pertanyia a Sabadell sinó que formava part de l’Ajuntament de Sant Pere de Terrassa al qual els creualtencs havien demanat en reiterades ocasions el trasllat de la data de la Festa Major ja que molts d’ells havien d’anar a treballar a Sabadell on Sant Vicenç era un dia laborable.
En aquesta diada un grup de veïns del barri es presentaren com a Societat Coral Colón. Hem de tenir en compte que el 1892 s’havien celebrat els actes del quart centenari del descobriment d’Amèrica. També, aleshores s’estava lliurant la Guerra de Cuba, que desfermà una onada de patriotisme espanyolista i antiyankee. Així en molts pobles i ciutats es dedicaren al descobridor d’Amèrica carrers, establiments comercials i associacions cíviques, alguns dels quals s’han conservat fins avui.
La primera acta de l’entitat, presidida per Josep Viumala Llobet, conegut com Pepet, es redactà el 3 de desembre de 1896. S’hi aprovava el balanç des de l’1 de gener al 30 de novembre del mateix any. El primer local de la societat fou una casa, al carrer Sant Domènec cantonada Castellar, propietat de Francesc Camps Munné, anomenada cal Secataire a causa que seu antic arrendatari la dedicava a assecar gra.
Allí es donaren cita els aficionats al cant líric del barri. També, puntualment, s’hi feien balls, de manera que l’entitat va començar a ser coneguda popularment com El Coro. Al local s’instal·là un taulell per servir cafès i altres begudes. Les quotes mensuals eren de 65 cèntims de manera que el cafè anava a càrrec de la Junta Directiva, els begudes eren gratuïtes i als fumadors se’ls regalava un cigar.
Republicans i monàrquics
Per la seva banda, l’historiador Andreu Castells proporciona una altra versió sobre els orígens del Casinet de la Creu Alta. El 16 de maig de 1897, segons consta a l’escriptura signada pel notari barceloní Guillem August Tell Lafont, es fundà el Círculo Republicano Federal Social de la Creu Alta, als actuals carrer Major cantonada Dinarès (aleshores carrer Manresa cantonada Sant Ferran). Aquesta entitat agrupà als creulatencs d’idees republicanes, federalistes, laiques i d’esquerres els quals editaren la publicació quinzenal Lo Nivell (1902-1903), dedicat a “l’art de la ballaruga”. L’1 de març de 1904, per acord de la Junta Directiva, es decidí ingressar a la Unión Republicana, que propugnava l’entesa entre les fragmentades formacions del republicanisme.
A parer de Castells, la fundació del Casinet de la Creu Alta respon a la iniciativa de “creualtencs adinerats, que el que pretenien era anul·lar els republicans i quedar-se l’edifici, però davant llur fracàs els cacics se separaren dels republicans i fundaren el Casinet”. En aquest sentit, cita la crònica de la publicació republicana El Imparcial del 2 de maig del 1903 on es pot llegir que “en los primeros días de su constitución ya se verificaron trabajos para que las voces de los coristas fuesen oídas en la Iglesia”.
Per la seva banda, David Laudo, data la fundació de l’entitat dels federalistes socials creualtencs l’estiu de 1895.
“La tradició oral ha fet arribar fins als nostres dies la notícia de la possible escissió d’uns quants membres que, per idees polítiques regionalistes i d’esquerra, fundaren Círculo Republicano Federal Social de la Creu Alta (…) mentre que amb idees més conservadores, la resta continuà amb el Coro que, malgrat el seu interès per mostrar-se apolítica, sempre es considerà la seu dels monàrquics creualtencs”. Tanmateix, assegura que “no s’ha trobat cap font documental que confirmés que ambdues formacions d’antuvi en fossin una de sola”, però constata que a la Creu Alta existien “dues entitats lúdiques de diferent signe polític”, diu Laudo.
Aquestes dues entitats es professaren una manifesta hostilitat recíproca. Tanmateix, al 1901, amb motiu del robatori, la nit de la vigília de Pasqua, en el domicili d’una família pobra al carrer de la Riereta ambdues entitats decidiren col·laborar en els actes de solidaritat que es celebraren el 20 d’abril a benefici d’aquesta família. Així signaren un manifest on podia llegir-se: “guiats sols amb el lema socórrer el necessitat i deixant rancúnies i odis de Casino, que no condueixen a res, més tractant-se d’obrers tots, no posarem obstacles a entrevistar-se, i tots identificats en un pensament”.
Activitats culturals
Ben aviat la Societat Coral esdevingué una entitat que, més enllà del cant líric, desenvolupava altres activitats de caràcter lúdic i cultural. Com esmenava El Imparcial la majoria de membres de l’entitat formaven part del cor de l’església i es plantejà fer una representació de la Passió al seu local. Com explica Laudo, se sap poca cosa de les activitats desenvolupades en aquest període, només alguna referència a la seva participació a la Festa Major d’Hivern de la Creu Alta. Tanmateix, els actes més rellevants se celebraren a la platea del teatre Cervantes.
L’any 1899 s’iniciaren les gestions per tal de cercar un local més gran ja que cal Secataire s’havia quedat petit. Per afrontar les despeses es posaren a la venta accions per valor de 2,5 pessetes. A començaments d’aquest any, Àngela Castellet Novell demanà un permís d’obres per reformar dues cases ubicades a l’actual carrer Major números 9 i 11, les quals unides esdevindrien la nova seu de l’entitat. A la planta baixa s’instal·là un cafè i al primer pis una sala de ball que també s’utilitzava per a les representacions teatrals que a l’estiu es duien a terme a la gran eixida del local.
La Societat Coral Colón es constituí legalment al 1900 després d’inscriure els seus estatuts al llibre de registre del Govern Civil de Barcelona. La seva primera Junta Directiva oficial, estava forma per: Josep Viumala Llobet, president; Joan Girbau Domènech, vicepresident; Joan Gutés Garriga, tresorer, i Josep Forrellad Solà, secretari i germà de l’empresari Antoni Forrellad.
Al nou local se celebraven balls tots els diumenges i festius, en principi només amb l’acompanyament d’un piano llogat. Aquests balls s’alternaven amb concerts musicals o vocals, alguns d’ells a càrrec de l’orquestra Fatxendes o del cor de l’entitat (més info: ‘Les primeres orquestres‘). Així mateix, al 1900 l’entitat ve tenir un protagonisme destacat en la processó de Corpus Christi que es celebrà per primera vegada a la Creu Alta i que corrobora el seu caràcter conservador.
A començaments del 1901, es constituí una Secció de Beneficència el reglament intern de la qual fou aprovat en una assemblea de socis el 12 d’abril. D’aquesta manera, els associats pagaven una quota mensual de 75 cèntims, de la quals es deduïen 25 cèntims destinats a la beneficència. D’altra banda, aquest mateix any es creà l’Agrupació Dramàtica de la Societat Coral Obrera Colón que sota la direcció de Miquel Figueres Parés, estrenaren al teatre Cervantes, les obres La paz del hogar i Lo testament de l’oncle. Les mitges parts foren amenitzats per l’orquestra Fatxendes amb cants de Clavé com ara La gratitud i Los néts dels almogàvers.
La seu definitiva
El 6’abril de 1904 s’aprovà al Congrés dels Diputats l’agregació de la Creu Alta a Sabadell que no es va fer efectiva fins al juny el mateix any (més info: ‘L’annexió de La Creu Alta (1904)‘. Aquell any l’ajuntament de Sant Pere de Terrassa, a punt de dissoldre’s, destinà gran part del seu pressupost a la Festa Major de la Creu Alta, a manera de comiat. A la Societat Coral, durant els dos dies de la festa, se celebraren concerts al matí i la tarda.
L’Assemblea General d’aquell any acordà comprar els terrenys, propietat dels germans Josep, Joan i Francesc d’Assís Barata Plans, ubicats a l’actual avinguda Onze de Setembre (aleshores carrer Nou). En aquest sentit, s’anomenà una comissió encarregada de materialitzar l’adquisició que va sol·licitar i aconseguir un crèdit de la Caixa d’Estalvis de Sabadell per a fer front a la compra dels terrenys i les despeses de la construcció del local.
Finalment, el 25 de febrer de 1905 es compraren els terrenys que comprenien un total de 992 metres quadrats a pagar en deu anys El projecte fou elaborat pel mestres d’obres Rafael Estany i presentat el 10 de març. Un mes després, Joan Girbau sol·licitava el permís d’obres a l’Ajuntament.
El nou local s’inaugurà l’11 de juny amb motiu de la Festa Major de la Creu Alta on encara roman l’entitat. Per a l’ocasió no es van estalviar despeses. Així, es contractà a l’orquestra Fatxendes i la casa Vinyals de Barcelona muntà un luxós envelat que causà sensació. També, es convidà a la societat coral Lo Llobregat, considerada la millor de Catalunya que fou rebuda al baixador de la Rambla per totes les societats corals de Sabadell.
No podem resseguir la dilatada història d’aquesta entitat més que centenària i que és testimoni d’una socialitat ara desapareguda. Només indicar que durant la Guerra Civil el local de Societat Coral Colón fou incautat, l’agost de 1936, per la secció de la Creu Alta del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) on també s’instal·laren les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC) ja que molts dels seus militants procedien d’una escissió del Círculo Republicano Federal Social de la Creu Alta. El local, com explica Josep Xinxó, es va batejar amb el nom del socialista basc Tomàs Meabe.
Amb l’ocupació de les tropes franquistes de la ciutat, al gener de 1939, es recomposà l’antiga Junta Directiva –tret del seu antic president Emili Armadàs que dimití al·legant motius de salut- que constituí una Junta Gestora al qual se’l torna el local. Així no resulta estrany que els primers acords de la Junta foren adherir-se a la Falange, col·locar un retrat de Francisco Franco presidint el saló de l’entitat i fer onejar una bandera monàrquica espanyola a la façana de la Societat.
Bibliografia
CASTELLS, Andreu. Sabadell, informe de l’oposició. República i acció directa (1868-1904). Ed. Riutort, Sabadell, 1977.
LAUDO i CORTINA, David. El Casinet de la Creu Alta. Annals de la Societat Coral Colón (1896-1996), Societat Coral Colón, Sabadell, 1998.
SERRANO i BLANQUER; Jordi. Josep Xinxó Bondia i les JSUC de Sabadell. Ed. Monflorit, Cerdanyola del Vallès, 2005.
Foto portada: edifici de la Societat Coral Colón, aquest dissabte. Autor: David B.