Fidela Renom va ser la primera dona que fou regidora de l’Ajuntament de Sabadell al 1934. En aquest article resseguim les vicissituds de la seva família, sobretot dels seus tres fills. La història familiar mostra l’enorme tragèdia social, política i personal que comportà la Guerra Civil amb separacions, morts, empresonaments i exilis.
El matrimoni format per Joan Romeu Ribas i Fidela Renom Soler tingueren tres fills. Joan, el fill gran, va néixer a Sabadell el 4 de març de 1913. El fill mitjà, Mateu, ho va fer el 8 d’octubre de 1915. El petit, Enric, el 22 de setembre de 1922.
Qui va ser Fidela Renom?
Fidela Renom va néixer al carrer Horta Novella de Sabadell el 18 de gener de 1891 en una família treballadora, va estudiar a la prestigiosa escola laica i progressista Institución Libre de Enseñanza (ILE). Des de ben jove, ingressà al Centre d’Estudis Psicològics, fundat el 1911, amb seu al carrer Indústria, 8. A l’època, la maçoneria i l’espiritisme exerciren una gran influència en els medis il·lustrats i lliurepensadors de la ciutat. Així mateix era sòcia de la La Emancipación, Sociedad de Auxilios Mutuos y Actos Civiles, fundada per Tomàs Viladot el 1882, per tramitar al Registre Civil els enterraments laics.
Als anys del regnat d’Alfonso XIII, Fidela Renom va ser molt activa en diverses campanyes anticlericals i feministes. Als anys de la Segona República va liderar, el maig de 1932, la creació de la Lliga Laica Femenina fruit d’una iniciativa conjunta del Centre d’Estudis Psicològics i La Emancipación amb l’objectiu de treballar per l’alliberament de la dona obrera i crear una consciència femenina lliure de prejudicis religiosos. A l’abril del mateix any, amb les militants del Bloc Obrer i Camperol (BOC) Maria Gispert i Magda Lladó fundà el Cos d’Infermeres Laiques per combatre el monopoli de les monges en matèria asssitencial.
Políticament, milità al Círcol Republicà Federal (CRF). Va ser primera dona elegida regidora a les eleccions municipals de l’1 de febrer de 1934, càrrec que exercí sota l’alcaldia del republicà federal Magí Marcé fins que esclatà la Guerra Civil. Això no sense vèncer les resistències masclistes d’un sector del comitè polític del CRF que s’oposà a la seva candidatura.
Joan Romeu Renom: mort a la Sierra Trapera
Els tres fills de Fidela van créixer i formar-se en un medi familiar i social republicà, lliurepensador i progressista. Seguint l’estela de la seva mare, tots dos es vincularen al Centre d’Estudis Psicològics. Joan formà part de la Joventut Atlètica Literària i Mateu de la secció d’Esperanto de l’entitat.
Així mateix ingressaren a la Joventut Republicana Federal del CRF i formaren part del grup que fundà la secció local del Bloc Obrer i Camperol. Els dos germans ingressaren al 1935 al Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM), producte de la fusió entre el BOC de Joaquim Maurin i Izquierda Comunista de España (ICE) d’Andreu Nin. Joan treballava de paleta a la Constructora Vallesana SA. Mateu feia d’ebenista a l’empresa de Ramon Miserachs Manau i ingressà en el Sindicat d’Empleats i Tècnics, dominat el POUM, que a la Guerra Civil s’adherí a la Unió General de Treballadors (UGT).
A l’esclatar la Guerra Civil, Mateu s’allistà de milicià voluntari a la Columna Joaquín Maurin, al Batalló de Metralladores del front d’Osca. Arribà al grau de capità. Posteriorment, s’incorporà a l’Exèrcit Popular Republicà i el febrer de 1938 fou nomenat capità d’infanteria de la Divisió 29 del Ejército de Levante. Destinat als fronts d’Extremadura i Andalusia, va morir en estranyes circumstàncies cap al final de la guerra, al gener de 1939, en el curs de batalla de Valsequillo a la Sierra Trapera (Còrdova). Sembla ser que fou afusellat, acusat de traïció per negar-se a complir unes ordres suïcides.
Mateu Romeu Renom: camps de concentració i exili
A l’igual que el seu germà gran, Mateu es presentà voluntari a la Columna Joaquín Maurin. Aviat s’allistà al Batallón Alpino de Sabadell on arribà al grau de sergent. Lluitava a la zona de Benasc. Aquesta unitat, l’única formada i equipada pel Comitè Local de Defensa de Sabadell, arribà a comptar amb un miler de combatents. La majoria eren membres del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) o de la poderosa Federació Local de Sindicats (FLS) adherida a la UGT amb alguns elements del POUM. La unitat es dissolgué l’agost de 1936 quan Mateu estava destinat a Barbastre com suboficial de la Companyia de Metralladores de la 29a Divisió Lenin. Incorporat a l’exercit regular fou tinent d’artilleria de la 29a Divisió on combaté a la batalla de Barbastre.
Amb la desfeta de l’exèrcit republicà, Mateu travessà la frontera francesa per Font-romeu i fou internat al camp de refugiats de Barcarès on es trobà amb vells amics i companys del POUM de Sabadell com Francesc Abab Semper, Joan Bartomeu Valls, Ramon Jou Bertran, Jesús Mañé Pascual, Albí Sangres Seratots i Ricard Simó Bach. Tots ells patiren unes condicions terribles derivades dels maltractaments, l’escassa alimentació o les deplorables condicions higièniques i sanitàries que provocaren un brot de paludisme que afectà a Mateu.
Després de la derrota de França. l’estiu de 1940, com molts refugiats republicans, fou obligat a ingressar en els Grups de Treballadores Estrangers (GTE) i traslladat a 417è GTE al poble de Mauriac on coincidí amb altres companys sabadellencs i amb l’anarquista Enric Mampel Martí, vell amic de la seva família. Allí treballaren en les obres de reconstrucció de la presa de l’Aigle al riu Dordonya. A Mauriac Mateu va conèixer Madaleine Lafont amb qui contrauria matrimoni el 8 de desembre de 1942 i amb qui va tenir tres fills: Jean-Henri, Maricel Claire, que morí als pocs mesos, i Marcel.
Acabada la Segona Guerra Mundial, al 1945, Mateu Romeu va treballar de paleta i fuster a les obres públiques i de reconstrucció de Normandia i la regió de París. Al 1948, s’instal·là amb la seva família al port de Le Havre (Normandia). Posteriorment, entre 1951 i 1955, residí a Gennevilliers prop de la capital francesa i des de llavors a Soisy-sous-Montmorency (Val d’Oise) on va morir el 16 de desembre de 1997.
Enric Romeu Renom: la darrera desgràcia
Fidela Renom, que també s’havia exiliat a França, es retrobà el 1943 amb el seu fill Mateu. El fill petit, Enric Romeu, va morir a la Vall d’Aran on estava complint el servei militar a l’exèrcit franquista . La desgràcia semblava perseguir a la família de qui va ser la primera regidora de la història de Sabadell.
Què en va ser de Fidela Renom?
Al 1947, Fidela va tornar a Catalunya i fins al 1961 no li fou permès reprendre les tasques assistencials que havia impulsat als temps de la República. Els darrers anys va viure a la Residència de les Llars Mundet de Barcelona on formà part del consell de redacció de la revista trimestral Mundet-Paradís.
El 19 d’abril de 1979 va ser un dia històric. Després de 40 anys de dictadura feixista, s’investia a un alcalde democràtic, Antoni Farrés Sabater, del partit comunista català, PSUC. Com va explicar a Xavier Domènech, aquell dia “convidem la Fidela Renom i el (Joan) Morral, que són els regidors que estaven vius de l’última vegada que s’havien fet eleccions municipals a Sabadell. Una mica per simbolitzar que d’ells preníem la legitimitat democràtica. Per tant, tot el que hi havia hagut enmig era un parèntesi històric. La Fidela va venir, l’altre s’hi va negar perquè considerava que tots els partits havien traït els seus principis, però no d’ara, no”. Aquell dia Fidela es fotografià amb Pilar Molins (PSC) i Assumpta Sánchez (PSUC) les úniques regidores dels 27 edils que composen el Consistori Municipal.
Fidela Renom va morir l’11 de setembre de 1987 a Barcelona amb 96 anys d’edat. Tal i com havia demanat, fou enterrada pel civil al sector laic del cementeri de Sabadell que havia estat creat per La Emancipación, entitat de la que havia estat membre a la seva joventut.
Bibliografia
CASTELLS, Andreu. Sabadell, informe de l’oposició. Guerra i revolució 1936-1939. Ed. Riutort, Sabadell, 1982.
DEU BAIGUAL, Esteve. Els sabadellencs que van anar a la guerra 1936-1939, Publicacions Abadia de Montserrat, Barcelona, 2021.
MASJUAN, Eduard. Medis obrers i innovació cultural a Sabadell (1900-1939), Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra, 2006.
RIBÉ MONGE, Genís. Sabadell: El POUM, la guerra i l’exili. Sabadell, 2022.
SERRANO, Jordi i DOMÈNECH, Xavier. Antoni Farrés. Quan els obrers van assaltar l’Ajuntament. Angle Editorial, Barcelona, 2015.
SIMÓ i BACH, Ricard. 64 dones sabadellenques dignes de recordar. Ed. Agulló Costa, Sabadell, 1988.
Foto portada: a l’esquerra Mateu Romeu, a la dreta Joan Romeu, al front d’Osca (1937).
FES-TE SUBSCRIPTOR!
Si t’agrada iSabadell, ajuda’ns a créixer i fes-te SUBSCRIPTOR. A més, tindràs avantatges exclusius.
Consulta AQUÍ els avantatges i FES-TE SUBSCRIPTOR ARA, AQUÍ.