El passat dimarts, 15 de novembre, es celebraren 20 anys de la inauguració de la Biblioteca del Vapor Badia, la primera municipal de la història de la ciutat. Una efemèride que resulta una bona excusa per resseguir el passat d’aquest emblemàtic equipament industrial.
Josep Oriol Badia Juncà, que dona nom a l’edifici, va néixer a Sabadell el 23 de març de 1815. Era el segon fill dels cinc del matrimoni format pel teixidor de cotó Gabriel Badia Coll i Margarida Juncà Petit, filla d’un comerciant. El seu avi Jaume Badia ja es dedicava a les manufactures del tèxtil com a paraire.
La primera notícia d’activitat empresarial de Josep Oriol Badia data de 1838, quan apareix en la Matrícula Industrial de Sabadell. Aleshores tenis 23anys i feia un que s’havia casat amb Josepa Capdevila Amat de 16 anys, filla de fabricant. El jove Badia inicià la carrera empresarial -segons les dades recollides per Roser Galí i Josep Mª Benaul- amb la herència del seu pare, que ascendia a 100 lliures i les 1.000 lliures de la dot seva dona. Ara bé, la clau del creixement de les seves empreses rau en una sèrie de petits préstecs de familiars com ara el pare, els cunyats o el sogre i amics que li van permetre adaptar-se als grans canvis tecnològics de l’època com la introducció de la màquina del vapor o la mecanització de la filatura.
L’any 1839 Josep Oriol Badia s’associà amb Josep Casajoana per comprar unes màquines de filar per valor de 2.938 lliures (unes 1.100 pessetes). Badia en pagava dues terceres parts i Casajoana la tercera restant. La societat es perllongaria durant vint anys, fins el 1859. Durant una dècada van dedicar-se amb a la filatura de carda en unes condicions que Roser Galí qualifica de “nomadisme industrial”. Al 1840 només hi havia dos vapors a Sabadell. El primer bastit per Magí Planas (1838) i el segon de Jaume Formosa (1839). Com era habitual a l’època, Badia i Casajoana van contractar, en aquest segon vapor, al 1840, un local i l’ús per hores de la nova energia. Així mateix, al 1849 arrendava per dos anys, un terç del primer salt d’aigua del molí d’en Torrella, per aprofitar la energia hidràulica (més info: ‘El riu i els molins‘).
El 18 de juliol de 1849, Josepa Capdevila, d’acord amb el seu marit, venia per 600 lliures un terreny que havia heretat del seu pare als germans Llorenç i Josep Sardà. Tres setmanes més tard, set fabricants de Sabadell: Badia i el seu soci Casajoana, Joaquim Casanovas, Antoni Roca, els germans Sardà i Pere Turull constituïen la societat Pedro Turull y Cia., amb l’objectiu de construir un fàbrica al solar dels Capdevila, que anomenaren Vapor Sabadellés, conegut també com el vapor de la Creueta per la seva ubicació en aquest carrer o de Cal Lau, nom amb que es coneixia la família Sardà. La seva participació en la societat li permetia tenir local i energia per la seva filatura i a més beneficis com a ‘vaporista’; és dir, arrendador del vapor. Al Vapor Sabadellés s’instal·laren com arrendataris altres fabricants com Boada, Perich, Agell, Sallares, Barrau i Voltà i Armengol.
Malgrat que, entre tots, es distribuïren el capital i la propietat de la societat en setenes parts iguals, en realitat era Pere Turull -el fabricant més important de la ciutat- qui dominava el negoci. Ell havia avançat el capital inicial per construir el vapor, de manera que, Badia i la resta de socis, havien d’abonar.li el deute. Badia s’instal·là al 1850 i va romandre fins que construí el seu propi vapor.
D’altra banda, al 1853 començà la col·laboració entre Badia i Josep Bracons, fabricant de filats de llana de Sant Pere de Terrassa que va durar fins el 1859. També, al 1854, s’associà amb el seu cunyat Jaume Morral Costa que perllongà durant bastant més de temps i que fou l’avi de Mateu Morral, el regicida.
La construcció del Vapor Badia
Josep Oriol Badia portava quasi trenta anys en el negoci de la filatura quan decidí l’any 1866 bastir el seu propi vapor. Els terrenys on s’edificà -entre el carrers de les Tres Creus i Luisa Fernanda (ara de l’Estació)- eren seus o de la seva dona. Un emplaçament que tenia el gran avantatge de estar situat molt a prop de l’estació del ferrocarril. El 13 de desembre de 1866, l’Ajuntament de Sabadell li concedí el permís d’obres, que s’iniciaren immediatament, dirigides per José Lacueva que va cobrar 1.425 pessetes per l’elaboració del projecte.
Primer es construí la fàbrica, de deus plantes- que li costaren 44.514 pessetes- i la xemeneia, 3.000 pessetes. L’any següent es bastiren els magatzems, les voreres i les edificis annexos per valor de 25.000 pessetes. En total, al constructor Ramon Estany si li van abonar factures per 85.000 pessetes en quatre anys. Gairebé, la mateixa quantitat, 83.468 pessetes, fou el preu de la màquina de vapor de la firma Alexander Hermanos. L’edifici és un exemple típic de construcció d’inicis de la revolució ndustrial amb una gran economia de mitjans. Les columnes interiors de l’edifici eren de ferro fos i les bigues del primer pis de fusta. L’edifici original era més llarg que l’actual, ja que una part es va cremar i no es va reconstruir.
La nova fàbrica inicià la seva producció al març de 1868 amb quatre activitats: filatura per compte propi, filatura “a mans”, és a dir a per altres fabricants, arrendament del local i el vapor, i desmuntatge i rentat de la llana, aquesta darrera amb el seu soci Morral. Entre 1868 i 1871, el vapor incrementà la seva producció en totes les seccions. Ara bé, la novetat més important va ser la introducció de la filatura de l’estam. S’ignora quina fou la data exacta de l’inici d’aquesta nova secció, encara al novembre de 1871, Badia obrí un compte d’anotacions comptables amb el nom “estambres” que encarregà al seu fill Anselm.
A tal efecte, Anselm Badia viatjà a Alsàcia per formar-se i comprar maquinària. Allí va conèixer a Theodor Jenny Hermann, tècnic especialista en filatura d’estam, a qui va portar a Sabadell cap a finals del 1871. Jenny va treballar per Badia en la secció d’estams, després va fer-ho per la societat Cuadras, Feliu i Cia quan aquesta firma va comprar-la tot continuant la producció al mateix Vapor Badia. Després, Jenny s’establiria pels seu compte i seria assassinat al 1920, als anys del pistolerisme, en circumstàncies que mai es van aclarir https://www.isabadell.cat/sabadell/historia-de-sabadell-els-anys-del-pistolerisme-2-lafer-jenny/. Es desconeixen els motius pels quals Badia va vendre al 1874 la secció d’estams que li proporciona importants beneficis. En qualsevol cas, quan va morir, dos anys més tard, la seva empresa era la filatura de carda més important de Sabadell.
Biblioteca Municipal
Des de 1874, Josep Oriol Badia començà a aportar capital als seus fills, Josep i Anselm. A la seva mort, el 29 d’agost de 1876, l’hereu Josep Badia Capdevila deixà la fàbrica de Sabadell al seu germà Anselm, mentre ell s’encarregava de posar ordre el patrimoni familiar. Es traslladà a Barcelona, on va casar-se amb la rica hereva Elisa Pons Oliver, i va invertir en la fàbrica de cotó que el seu germà Agustí tenia a la llera del riu Ripoll.
El Vapor Badia va continuar funcionat fins a finals de la dècada de 1940. Llavors s’evità la demolició de l’edifici, però no de la xemeneia que fou enderrocada. Durant molts anys, la vella fàbrica restà malmesa i abandonada fins que el 1993, s’aprovà el pla de Biblioteques Municipals de Sabadell (BIMS). L’any 1997, l’Ajuntament de Sabadell va comprar l’edifici per construir la biblioteca central d’aquesta la xarxa local d’equipaments culturals. Tanmateix, el seu mal estat de conservació va obligar a restaurar l’edifici i adaptar-lo a la seva nova funció, fenia que s’encarregà a l’arquitecte municipal Josep Palau Grau.
A inicis del 1999 es col·locava la primera simbòlica del nou equipament cultural en un acte que comptà amb la participació del conseller de Cultura de la Generalitat, Josep Maria Pujals, i de l’alcalde Antoni Farrés. Per aquest motiu, l’Ajuntament de Sabadell, publicà, al maig del 1999, el fulletó, Missatge per la primer pedra del Vapor Badia, amb breus textos de les principals entitats de la ciutat.
Les obres de la nova biblioteca suposaren una inversió de més de 7,7 milions d’euros, finançats per l’Ajuntament de Sabadell, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona amb la col·laboració del programa Urban de remodelació de cascs històrics de ciutats europees. L’edifici disposa d’una superfície útil de 4.713 m² distribuïda en tres plantes -dues d’ús públic i una de magatzem- i una capacitat per a més de 165.000 documents. La construcció interior manté pilars de fosa, sostres de fusta i rajola, coberta d’encavallades de fusta i acabat de teula, per reproduir la seva estructura original. Al moment de la inauguració disposava de gairebé 400 punts de lectura i treball, 60.000 documents i 225 revistes i diaris.
La Biblioteca del Vapor Badia s’inaugurà a les 19 hores del 15 de novembre de 2002. L’acte comptà amb la participació del llavors alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, el conseller de Cultura, Jordi Vilajoana, el president de la Diputació de Barcelona, Manuel Royes i del vicerector de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Joan Fuster. L’escriptor sabadellenc Feliu Formosa va llegir una de les seves obres.
La inauguració de la nova biblioteca -com assenyalà Joan Alsina Giralt- feia realitat els diversos intents fallits que, des de mitjan del segle XIX, s’havien assajat per tal que la ciutat disposés d’una biblioteca municipal. Aquesta necessitat havia estat coberta per la Biblioteca de la Caixa d’Estalvis de Sabadell, inaugurada el 1928 que tancaria les seves portes l’any 2007,però aquesta és una altra història.
Bibliografia
ALSINA i GIRALT, Joan. La Biblioteca Municipal al cap de 132 anys. Diari de Sabadell, 15 de novembre de 2022.
BENAUL, Josep Mª. El vapor a Sabadell. Museu d’Història de Sabadell, 2000.
GALÍ i IZARD, Roser. Josep Badia i Juncà: un filador i vaporista de Sabadell, Arraona, n. 25, III època, tardor, 2001.
Diari de Sabadell, 15 i 16 novembre de 2002.
DD.AA. Missatges per la primera pedra del Vapor Badia, Ajuntament de Sabadell, 1999,.
FES-TE SUBSCRIPTOR!
Si t’agrada iSabadell, ajuda’ns a créixer i fes-te SUBSCRIPTOR. A més, tindràs avantatges exclusius.
Consulta AQUÍ els avantatges i FES-TE SUBSCRIPTOR ARA, AQUÍ.
Foto portada: exterior de la biblioteca. Autora: Lucía Marín.
Pingback: El Vapor Badia: de fàbrica tèxtil...