L’obra més destacada del panorama teatral actual visita Sabadell aquest dissabte.
Una trentena d’espectadors tenen una trobada amb dos dels actors participants.
Amb motiu de la representació de l’èxit teatral de la temporada, Incendis, el proper dissabte 20 a les 21h al Teatre Principal, Sébastien Bauer, director de l’Alliance Française, i dos dels actors participants, Màrcia Cisteró i Xavier Ricart (en substitució de la inicialment anunciada Clara Segura) han presentat al mateix teatre aquesta obra, que ha recollit un gran èxit de públic i crítica, primer al Romea i posteriorment durant la gira.
De fet, tornaran al Romea al desembre i ja estan nominats a set Premis Butaca (millor muntatge, millor direcció, millor actor, millor actriu, millor actriu de repartiment, millor escenografia i millor il·luminació). Una obra que segons van reconéixer alguns espectadors que ja l’havien vist i comptaven repetir, colpeix brutalment durant els seus 210 minuts de durada.
Bauer va explicar que l’obra es basa en la tragèdia grega Edip Rei, de Sòfocles, adaptada al context actual i explicada des del punt de vista femení, el de la mare que pateix al llarg de tot el text. La contraposició constant entre la bellesa estètica literària i l’horror descrit a les paraules carrega d’emoció el contingut teatral. Bauer i Ricart van estar d’acord que en 100 o 200 anys aquesta obra serà un gran clàssic literari, com avui ho són les tragèdies shakesperianes. “Una obra sublim” va definir-la Bauer.
Per la seva banda, Màrcia Cisteró (a qui vam veure recentment al mateix Principal a Luces de Bohemia també dirigida per Oriol Broggi) va remarcar la importància constant de dues premises: l’amor i el coneixement. “Coneix-te a tu mateix” ens diu l’autor:
Durant els assajos, molt sovint ens passava de quedar-nos absolutament paralitzats per l’emoció que ens embargava, incapaços d’assimilar el què estàvem dient. Havíem de parar, calmar-nos i re-començar. Ha estat una experiència brutal. És un text que ultrapassa el propi personatge per ser la història de la humanitat. No sé si mai més, a les nostres carreres, ens trobarem de nou un text tan bo com aquest” va dir Cisteró.
Xavier Ricart destacava que aquesta emoció no estava només dalt de l’escenari, sinó que traspassava al públic, completament trasbalsat pel què està explicant la història, i partícep dels freqüents flashbacks que la formen, empatitzant fins el final amb els personatges. Una obra que és en definitiva la història de les relacions humanes i dels sentiments.
Una lliçó molt important d’aquesta obra és com l’autor, el libanès Wadji Mouawad, reivindica el dret de les dones a accedir a l’educació i la cultura particularment en països àrabs. Si les dones tinguessin més accès al coneixement, segurament haurien menys guerres al món, perquè elles resolen les coses amb la força del diàleg”.
