Joan Pujol. Autor: cedida.

‘En Joan un amic, un company, un independentista de pedra picada’, per Narcís López

ARTICLE D’OPINIÓ
Narcís López i Bas.

En Joan Pujol i Batalla va néixer a Sabadell un 24 de juliol de 1956 i malauradament ens ha deixat el passat 3 de maig en plena excursió per les muntanyes del país que tant estimava.

Llicenciat en Història i amb fortes inquietuds socials va formar part de totes les propostes sociopolítiques, dins del món de l’independentisme que s’engegaren a la seva ciutat i per extensió al país al llarg dels anys vuitantes.

És en aquesta dècada que una colla de joves de diversos barris de la ciutat, entre ells en Joan, esdevenim companys de lluita política i formem un nucli de l’MDT a Sabadell que més tard s’eixampla per altres pobles del Vallès com Terrassa, Sant Cugat i Montcada, entre d’altres. No cal dir que eren temps difícils per tirar endavant la lluita independentista i que érem una minoria en una societat que havia acceptat el règim del 78.

Aquesta lluita ens porta a la dècada dels 90 i al Vallès també rebem de ben a prop la repressió del 92 amb l’operació Garzón. Patim detencions de companys de Montcada i de Sant Cugat, cosa que ens obliga a prendre les màximes precaucions possibles. En aquesta situació complicada, en Joan també va saber estar a l’alçada de les circumstàncies.

En aquesta època, del 1993 al 1997, és quan, en paral·lel, donem suport a la creació de l’Assemblea d’Unitat Popular (AUP), un intent quasi reeixit d’unitat d’acció de l’esquerra independentista.

Com que ja de mena ens revoltàvem contra tot allò que consolidava un cert statu quo que no permetia avançar cap a la independència dels Països Catalans, vàrem sentir la necessitat de dir la nostra a la ciutat i ens vam presentar a les eleccions municipals amb una candidatura independent, la CAIC (Candidatura Alternativa Independent i Ciutadana), per plantar cara a l’establishment local. No cal dir que en Joan va ser una de les persones que més va influir en l’elaboració del programa i propostes innovadores. Tot i la seva participació que va esdevenir essencial, el més remarcable era la seva actitud, en cap moment va necessitar ni va voler cap tipus de protagonisme ni de reconeixement particular.

Després de la renúncia de l’aleshores alcalde de Sabadell Toni Farrés a la seva reelecció a la batllia, en Joan va ser una de les veus més clares dins del nostre moviment, en aquell moment la CUP, en apostar fortament per una alternativa que permetés tenir un ajuntament d’esquerres i lligat als moviments socials de la ciutat. Això es va traduir en la nostra participació en la creació de l’Entesa per Sabadell l’any 1999 i de la qual en va esdevenir coordinador el 2003.

A tota aquesta activitat política cal afegir-hi el vessant professional. Com a treballador del Banc de Sabadell va destacar la seva activitat sindical assumint durant uns quants anys responsabilitats com a delegat encarregat de salut i riscos laborals. Activitat que, un cop fora del banc, es va convertir en la seva professió.

És en aquests darrers anys, amb aquella il·lusió col·lectiva que ens conduí al referèndum de l’octubre de 2017 que el seu compromís amb el país es multiplicà i va passar a formar part de la junta del Consell Local de la República.

Al Joan el recordarem com una persona reflexiva, oberta, sempre positiu, amb un humor i una alegria que desprenia confiança. El desànim i el pessimisme no formaven part ni del seu llenguatge ni de la seva pràctica vital.

Sempre et tindrem en el pensament com un lluitador infatigable, generós i proper a les causes més dignes.

Que la terra, que tant has estimat, et sigui lleu, company!!

Leave a Comment