El passat divendres l’alcalde de Sabadell, Joan Carles Sánchez, va expressar, a través d’un comunicat, la seva absoluta oposició al projecte de Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local, aprovada pel Consell de Ministres del Govern de l’Estat.
L’Alcalde ha lamentat que “aquesta proposta s’hagi tirat endavant marcada per la manca de consens, tant polític com amb el món local” i ha afegit:
Aquesta proposta, no aportarà les solucions que els Ajuntaments necessiten. I el que és més greu, posa en perill la qualitat dels serveis que les administracions locals proporcionen als ciutadans i ciutadanes. Els Ajuntaments són les administracions més properes a la ciutadania, les que en primer terme donen resposta als seus problemes”.
Sánchez creu que amb aquesta proposta ”s’estan eliminant competències dels municipis, reduint o fins i tot anul·lant la seva autonomia i la seva capacitat per servir els seus veïns i veïnes”.
La Llei de Reforma preveu reduir les competències dels municipis i que aquests no puguin exercir aquelles que no li hagin estat atribuïdes. Únicament es podran prestar altres serveis no obligatoris quan estigui garantida la prestació dels serveis obligatoris, sigui sostenible i no es produeixi duplicitat. Així, es limiten les actuacions municipals en matèries com serveis socials, educació o formació ocupacional. En relació a això, l’Alcalde es pregunta:
Si aquestes competències impròpies que els Ajuntaments estan assumint en benefici de la cohesió social deixen de prestar-se des de l’administració local, qui les assumirà? Estan garantits aquests serveis? I si ho estan, on està l’estalvi?”
Què regula la llei de reforma de l’administració local?
El Consell de Ministres va aprovar divendres passat l’avantprojecte de Ley de Racionalización y Sostenibilidad de la Administración Local, impulsat pel Ministerio de Hacienda que restringeix al mínim les competències dels municipis. Així, prohibeix realitzar serveis que, en molts casos, portaven anys oferint a la ciutadania i carrega a les comunitats autònomes el finançament d’aquelles funcions que fins ara prestaven “indegudament” els Ajuntaments.
La polèmica llei cerca evitar que autonomies i municipis dupliquin l’oferta de serveis i el seu cost, a més vincula les dificultats econòmiques de milers d’Ajuntaments a unes competències “sobredimensionades” que depassen les normatives i els seus recursos pressupostaris.
Competències restringides
La llei limita les funcions municipals a l’urbanisme (planejament, promoció d’habitatge públic, rehabilitació i protecció del patrimoni…); medi ambient (parcs, escombraries, aigua, contaminació); tràfic i transport col·lectiu; via pública; policia local, bombers i protecció civil; conservació de les escoles infantils; promoció de l’esport, cultura i turisme i certs serveis socials per l’atenció immediata a persones en rics d’exclusió.
Només permet ampliar aquests serveis si l’Ajuntament certifica que té superàvit i que els serveis que vol oferir no està entre els que presta la comunitat autònoma. Unes mesures durament criticades pel PSOE i IU que consideren que aquesta reforma obre les portes a la privatització del serveis públics que presten els ajuntaments.
Retallada als sous dels regidors i alcaldes
La nova llei redueix el nombre d’edils amb dedicació exclusiva, la resta només cobrarà les dietes per assistència als plens. Els salaris dels alcaldes es fixaran prenent com a referència el d’un secretari d’Estat, que sumats els complements ronda els 100.000 euros. Això s’aplicarà als alcaldes dels municipis de més de 300.000 habitants. Els alcaldes de municipis d’entre 150.000 a 300.000 habitants rebran un 20 per cent menys i així successivament; per exemple, el d’un ajuntament d’entre 20.000 i 50.000 habitants serà un 45 per cent menys. Fins ara eren les mateixes corporacions municipals qui estipulaven els sous d’alcaldes i regidors.
Límit d’assessors i càrrecs de confiança
El límit de regidors amb dedicació exclusiva també s’anirà reduint segons minvi la població. Així una localitat de 50.000 a 100.000 habitants no podrà superar els 15. La xifra d’assesors i càrrecs de confiança no podrà superar per llei el 0,7 per cent de llocs de treball de la plantilla municipal.
Fusions de municipis
La llei incentiva la fusió de municipis com una solució a seus problemes financers, fins al punt que esdevé obligatori per a certs ajuntaments petits amb situacions de greu endeutament.
Resposta de la Generalitat
La Generalitat de Catalunya no accepta aquesta reforma i acusa al Govern central de vulnerar la Constitució, atès que l’Estatut atorga competències exclusives a la Generalitat en matèria d’administracions locals. La vicepresidenta Joana Ortega va advertir que Catalunya no aplicarà una norma de rang inferior a l’Estatut i presentarà dimarts la seva pròpia llei. Ortega afirmà que si el govern espanyol vol imposar aquesta normativa, acudirà als tribunals per defensar la preeminència de la legislació catalana.
