Lax'n'Busto

Lax’n’Busto apassionen a una Faràndula poc plena

  • La Faràndula acull amb entusiasme, però poc més de mitja entrada, el grup de rock català.

  • Els Lax’ visiten Sabadell per primera vegada en cinc anys per presentar disc: Tot és més senzill.

Són una de les bandes mítiques del que es va catalogar com a Rock Català als anys ’90. Jugant en la mateixa lliga de popularitat i vendes que Sau o Sopa de Cabra, amb concerts multitudinaris i himnes com Llença’t, Més que la meva sang, Miami Beach o La meva terra és el mar, que van marcar tota una generació que avui ja ronden o passen dels quaranta anys.

No van ser els únics que van gaudir del concert, ja que destacava l’heterogeneïtat d’edats entre el públic que aquesta passada nit va assistir al seu concert a La Faràndula, amb una discreta mitja entrada, molt lluny del ple apoteòsic dels Amics de les Arts fa uns mesos en aquest mateix escenari. Si bé la grandiositat del teatre projectava un cert desangelament amb tanta cadira buida, els que hi eren van saltar i ballar amb prou energia per compensar-ho. Lamentacions entre els assistents pel preu de les entrades (20 euros) que segons afirmaven alguns “van fer enrere molta gent ja que avui en dia és un preu molt alt. Si s’haguessin venut a 15 hi hauria hagut molta més taquilla”

El grup va presentar el seu últim disc, Tot és més senzill, on aposten per una línia més depurada, deixant de banda molts dels artificis rockers que caracteritzaven la banda a la seva primera época, on eren uns clars representants de la vessant rock de la música catalana juntament amb Sopa, mentre Sau i Els Pets (a qui també veurem properament a la nostra ciutat de la mà dels mateixos promotors) es movien pel cantó pop.

L’anterior visita dels Lax’ a Sabadell fou a la Festa Major del 2008, una de les darreres en què encara es llençava la casa per la finestra amb els concerts al Parc Catalunya. Poc després arribà la crisi i les retallades, i els artistes han hagut d’adaptar-se a la nova situació oferint concerts menys multitudinaris i de format més simple. En aquella ocasió, el vocalista ja era Salva Racero, qui al 2006 va substituir Pemi Fortuny, que donava veu als èxits més recordats del grup.

El concert va començar amb potència, amb una acústica impecable i la força vocal de Racero en ple apogeu, entre un escenari totalment vestit en blanc i negre a l’igual que la roba dels intèrprets i la il·luminació. Una altra picada d’ullet a la senzillesa que proclama el títol. Els primers temes Benvinguts, No has marxat o Confesso pertanyen tots a aquest darrer disc, del qual van tocar dos terços dels títols que el conformen (No tinguis por, L’escorça va canviant, Patir i fer-te patir, Buscaré, Pensant en tu i Amb tu sempre, sense tu mai, per exemple)

El concert va continuar amb El blues del diumenge i posteriorment un dels moments lents: Tornarem, corejada per bona part del públic. També alguns discursos de Racero intercalats entre cançons (per exemple destacant el potencial artístic que sorgeix de la nostra ciutat, i mencionant específicament el Teatre La Farándula) o quan van fer pujar a l’escenari un jove anomenat Roger servien per evitar qualsevol ombra de monotonia. A destacar la feina del bateria del grup Jaume Piñol, impecable en varis solos i el lideratge, ara i sempre, de Pemi Rovirosa a la guitarra elèctrica.

Ara venia el torn dels clàssics: Què boig el món, Més que la meva sang i Miami Beach ballades per tot el públic dempeus. A Miami Beach van aprofitar per canviar l’última estrofa de manera que el vers va dir “Jo voldria viure a Sabadell en lloc del Vendrell”.

Com és habitual, la banda va deixar tres temes pels bisos, entre ells dos dels seus majors èxits: La meva terra és el mar i Llença’t amb qui van acabar les dues hores d’actuació. En aquest punt la veu de Salva Racero ja havia perdut la força inicial i la interpretació no fou tan lluïda com al començament, cosa per altra part comprensible.

A Lax’n’Busto li hem de réconeixer i agrair que hagin sabut madurar i aceptar el pas dels anys, tant musicalment com estètica, a diferència d’altres bandes que continuen ancorats en l’estil de 25 anys enrere. De moment semblen tenir corda per uns quants anys més.

Foto portada: Un moment del concert, aquest divendres. Autor: David B.

Comments are closed.