Ple Sabadell Octubre 2012

‘L’estat de la ciutat (XXVI)’: La fragmentació de l’esquerra a Sabadell

L’ESTAT DE LA CIUTAT

Des de que el PSC de Manuel Bustos accedí el 1999 a l’alcaldia de la ciutat, les forces a la seva esquerra experimenten un procés de fragmentació que ha conduit a la formació de tres grups municipals. Ara, la pressió social derivada del sever l’impacte de la crisi sistèmica sobre les classes assalariades, unida a la profunda crisi política i territorial de l’Estat espanyol, podrien actuar en sentit contrari i propiciar operacions de recomposició  de l’esquerra.

La ruptura de la coalició entre Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) i Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), setmanes després de les eleccions locals del 22 de maig del 2011, assenyalaren el punt de màxima fragmentació de les forces a l’esquerra del Partit dels Socialistes de Catalunya. Enmig d’una agria polèmica es formaren dos grups municipals separats al consistori, al mateix temps que formalment es mantenia la coalició a nivell nacional.

Així l’antic PSUC/IC, que sota el lideratge carismàtic de Farrés havia governat durant 20 anys la ciutat, es presenta en l’actualitat trencat en tres fragments: ICV, EUiA i Entesa per Sabadell, amb dos regidors cadascú.

El trencament  fou el desenllaç de les fortes discrepàncies entre Carme García i Marisol Martínez, líders d’ICV i EUiA respectivament, a la campanya electoral de les darreres municipals, on la coalició va perdre un miler de vots i va retenir pels pèls el seu quart regidor. Uns resultats molt per sota de les expectatives de creixement alimentades per la cap de llista, després d’un mandat d’oposició frontal a l’alcalde Manuel Bustos.

Martínez i Garcia, en l'epoca en que ICV-EUiA anaven coaligats a Sabadell. Autor: Ràdio Sabadell

 La cap de llista, Carme García, formada al PSUC, regidora d’ICV a l’Ajuntament de Sant Quirze i amb plaça de funcionaria a l’Ajuntament de Sabadell, havia tornat a Sabadell després de ser diputada al Congrés amb l’objectiu, en portes de les municipals del 2007, de redreçar la imatge del partit que durant dos dècades havia governat la ciutat i que durant cinc anys més havia participat en els governs de gran coalició de Manuel Bustos. Al mateix temps, Marisol Martínez es configurava com la nova líder local i comarcal d’EUiA, amb el suport de Joan Mena, com l’expressió de la renovació de la generació heroica de la lluita antifranquista i la Transició.

Adéu a l’Entesa

Mesos abans de les municipals del 2007 es produí un altra decisió carregada de conseqüències polítiques. En aquells moments, per a la direcció nacional d’ICV recomposar les relacions amb Entesa, per unificar les forces a l’esquerra del PSC, era una de les seves principals prioritats polítiques a la ciutat. Al capdavall, Sabadell havia estat durant l’era Farrés l’aparador de la política municipal d’Iniciativa.

La integració dels ecosocialistes en els governs de gran coalició de Bustos s’alçava com a un obstacle insalvable per a redreçar les relaciones entre les dues formacions que s’havien presentat plegades a les municipals del 1999, amb la benedicció de Farrés i sota les sigles de Entesa per Sabadell. Així, quan ICV-EUiA va sortir amb ERC de la gran coalició s’esvaí aquesta dificultat i s’encetaren negociacions entre Jordi Guillot i l’Entesa que signaren un preacord per anar en coalició a aquelles municipals.

Llavors diversos portaveus de l’Entesa van responsabilitzar a Martínez i García d’haver trencat aquest acord per interessos personals i partidistes. Des d’aleshores la seva referència supramunicipal no és la coalició ecosocialista, sinó les Candidatures Alternatives del Vallès (CAV), a l’àmbit de la nova esquerra alternativa.

L’oposició pura i dura

A la campanya de les municipals del 2007, García protagonitzà una línea d’oposició radical a l’alcalde que va comportar l’expulsió del sector liderat pel regidor Paco Fernández i Joan Saumoy que es passaren a les files del PSC com a conseqüència del suport d’ICV al contenciós sobre la caserna de la Guàrdia Civil.

La caserna de la Guàrdia Civil ha provocat grans tensions polítiques. Foto: J.d.A
La caserna de la Guàrdia Civil ha provocat grans tensions polítiques. Foto: J.d.A

Al tram final de la campanya, García va denunciar als mitjans de comunicació locals els negocis dels socis de Melquíades Garrido, president del Gremi de Constructors de Sabadell i tiet de l’alcalde, amb l’Ajuntament de Sabadell i que posteriorment va recollir l’edició catalana del diari El País. En aquests comicis, Bustos va perdre la majoria absoluta i ICV-EUiA va obtenir un regidor més. Uns resultats que semblaven avalar la línea de García.

Durant aquest mandat, García i Martínez exerciren una dura oposició al PSC que arribà fins als tribunals com en el cas del complex de Sant Oleguer o en el contenciós-administratiu sobre l’ampliació de la concessió del Cementiri Municipal. Mentre el PSC s’assegurava la majoria absoluta al Ple amb el suport del Partit Popular de Jordi Soriano, els quatre partits de l’oposició (CiU, ICV-EUiA, Entesa i ERC) semblaven disposats a formar un “govern de salvació local” per expulsar a Bustos del poder.

Els resultats de les municipals del 2011, desbaraten aquest projecte i precipitaren la ruptura de la coalició ecosocialista. Bustos, que a la campanya electoral mobilitzà tots els recurs polítics i activà tots els seus suports socials, obtingué una clara majoria de 13 regidors, només a un de la majoria absoluta.

En aquest mandat el grup municipal d’ICV ha abandonat l’anterior línea d’oposició frontal al PSC i pel contrari en moltes votacions al Ple han aproximat posicions. Fins i tot, García va manifestar que guardava en el calaix el seu programa electoral, per cercar acords amb les forces d’esquerra davant la situació d’emergència creada per política de retallades i d’atac als drets socials i laborals del treballadors empesa pels governs de  PP i CiU.

La 8ª Assemblea d’Iniciativa

El passat 6 d’octubre es celebrà, al centre cívic de Sant Oleguer, la 8ª Assemblea local d’ICV que renovà els seus òrgans de direcció i que comptà amb la participació de Joan Herrera, secretari general i candidat a la presidència de la Generalitat per la coalició ecosocialista.

El congrés local presentava dues novetats. Per primer cop es creava la figura de la copresidència per subratllar el caràcter col·legiat de l’òrgan unipersonal de direcció i era la primera vegada que dues candidatures competien per aquest càrrec. La llista formada per Naila Caballero i José López s’imposà amb claredat a la formada per Teresa Mira i Sergi Calvo, per 43 vots contra 27.

José López i Naila Caballero formen la nova presidència d'ICV a Sabadell. Autor: Ràdio Sabadell
José López i Naila Caballero formen la nova presidència d'ICV a Sabadell. Autor: Ràdio Sabadell

El perfil polític de l’opció vencedora representa a la militància dels barris i de sensibilitat federalista, mentre que la candidatura minoritària expressa els interessos de les classes mitjanes progressistes properes a l’independentisme. Uns resultats que semblen indicar el final del lideratge de García, afí a l’opció perdedora i l’inici d’una nova etapa en la història local de la formació.

A Sabadell, Iniciativa es troba en una difícil situació, quasi sense espai polític. Pel que respecta a l’electorat dels barris ha de competir amb EUiA, millor implantada en aquest mitjans i pel que pertoca als potencials votants del Centre s’ha d’enfrontar amb l’Entesa.

Forces centrípetes

Dos factors d’ordre social i polític podrien ser determinants per revertir la tendència a la fragmentació de les forces a l’esquerra del PSC.

En primer lloc, els efectes de la triple crisi econòmica-social, política i territorial que pateix l’Estat espanyol les situen davant noves reivindicacions i demandes de la ciutadania cada cop més radicalitzades. A escala local, això s’ha pogut copsar amb l’aparició de noves organitzacions i formes de lluita com les representades pel Moviment 15-M, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i la Crisi (PAHC) o els Iaioflautes Sabadell.

La crisi ha fet sorgir nous moviments socials, com els iaioflautes. Foto: David B.
La crisi ha fet sorgir nous moviments socials, com els iaioflautes. Foto: David B.

Un ascens de les mobilitzacions socials i de la presa de consciència política que també s’aprecia en la força ascendent de l’esquerra independentista i anticapitalista, com és demostrà a les passades municipals on la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) va treure 2.290 vots (3%) o en el creixement de la central anarcosindicalista Confederació General dels Treballadors (CGT) com a nou referent sindical, com va poder comprovar-se a la Vaga General i el Primer de Maig.

Aquesta pressió social afavoreix la creació d’àmplies plataformes unitàries, més enllà de les fronteres partidàries, en defensa dels drets socials i laborals dels treballadors i les classes populars, a l’estil de Syriza a Grècia. Justament, una tendència contraria a la creixent fragmentació de l’esquerra sabadellenca.

En segon lloc, la tendència a la unitat de l’esquerra podria veure’s afavorida si tira endavant el projecte del govern del PP de reduir nombre de regidors a les corporacions municipals, davant l’evidència que la proliferació de candidatures amb la Llei d’Hondt i menys escons a repartir qüestionaria la seva representació en el Consistori.

Les tres formacions a l’esquerra del PSC representades en el Consistori, si forces centrípetes són més fortes que les centrífugues, haurien de deixar de banda les seves diferències partidistes i posar-se a treballar per elaborar un programa comú amb l’objectiu de dirigir la sortida de la ciutat de la crisi.