Tot just començant les vacances de Setmana Santa, una bona opció per entretenir petits i grans aquest diumenge és l’espectacle de màgia familiar La asombrosa historia de Mr Snow a La Faràndula, un espectacle del jove badienc Antonio Díaz, Premi Nacional de Màgia.
La companyia Antonio Díaz té seu a la plaça d’Espanya de la nostra ciutat. Ell ja va participar als Sorbets a la Fresca del 30 Nits fa un parell de temporades, però l’espectacle que ens presenta ara és molt diferent: el mag ens explica en forma de fals documental la història d’un gran il·lusionista, que fou partícip de molts esdeveniments històrics i conegué mites com John Lennon o Bobby Fisher; barrejant els trucs de prestidigitació amb números musicals i molt humor. Hi ha també molt de teatre, ja que el protagonista es caracteritza de manera irreconeixible per sorprendre petits i grans.
No és casualitat, l’Antonio Díaz va estudiar també Art Dramàtic a l’Institut del Teatre. Xerrem amb ell perquè ens expliqui una mica què trobarem sobre l’escenari.
Defineixes el teu espectacle com a “indie”… Què ofereixes de diferent respecte a altres mags?
És una mica el conjunt de com sóc, particularment respecte als meus gustos musicals. Sóc un gran melòman, especialment friki dels Beatles i de la música dels anys ’60-70, que conforma majoritàriament la banda sonora de l’espectacle (Simon & Garfunkel, Johnny Cash…) i també és indie pel que fa a la meva estètica, la manera de vestir, de parlar, buscant el contrast amb la imatge clàssica dels mags… en resum, crec que és un espectacle molt fresc i actual.
Curiosament, fas servir el teu nom real, que no és gens indie.. no t’ha temptat mai posar-te un nom artístic una mica més misteriós, com fan molts altres mags?
La veritat és que no… em venia de gust actuar amb el meu nom real, tot i que als espectacles em transformo amb un personatge, com és el cas de Mr. Snow.
Has treballat també com a actor de teatre en el sentit més clàssic del terme?
Sí, he fet coses com a actor de teatre de repertori, però quan vaig estudiar la carrera d’Art Dramàtic ja ho vaig fer assumint que em volia dedicar a la màgia i que el teatre era per a mi un instrument, un recurs per després poder fer els espectacles. Ara bé, els espectacles els munto de manera que dono cabuda a totes les meves inquietuds artístiques, tant com a mag com teatrals i musicals, i així puc gaudir-les totes.
Quant temps vas trigar a idear i muntar aquest espectacle?
El vaig crear fa uns tres anys i ja fa dos que el vaig estrenar. En aquest temps hem fet més de 300 funcions, està sent un calendari molt intens. Hem estat de gira per tota Espanya i aviat tornarem a Madrid on tenim bastants actuacions contractades. El bo d’aquest espectacle és que és universal, tant pel que fa a edats com a procedència del públic. Està pensat per agradar des de nens petits, fins adolescents, adults i avis; i des de Catalunya a Andalusia o Astúries.
Com definiries el públic sabadellenc?
El públic català en general, i sobretot a les ciutats grans, té un nivell cultural bastant alt, està molt habituat a anar al teatre, i és molt més exigent que a altres indrets. En aquest sentit és molt agraït treballar a Catalunya perquè saps que si allà agrades, és que t’ha sortit molt bé, i és una escola magnífica per aprendre i créixer artísticament. I particularment estic molt content d’actuar a Sabadell, on ho he fet molt poques vegades, i mai amb aquest espectacle. A més La Faràndula és un escenari maquíssim.
Cada cop deu costar més sorprendre el públic. Com et planteges el repte de crear un nou espectacle?
És cert que cada cop ens costa més sorprendre’ns. Tenim molta informació audiovisual a l’abast de la mà, pots veure a Youtube vídeos de mags de l’altra punta del món, cosa que fins fa uns anys no era possible…per tant, el que estic fent és donar cada cop més importància a les formes. El fons continua sent primordial, però la forma per a mi cada cop ho és més també. Pensa que el mateix truc, presentat de dues maneres diferents, semblen dos trucs diferents. Llavors cada cop dono més importància als detalls com la música, les llums, la manera de presentar-ho… busco poder arribar a astorar la gent d’una manera diferent.
Es més difícil treballar pel públic familiar que estrictament per adults?
Sembla un tòpic però és totalment cert. Els nens són molt sincers, si t’has equivocat i se n’adonen no fan veure que no s’han adonat. Però per a mi són la millor escola per valorar un espectacle
Mai t’ha passat que et falli un truc en directe?
I tant! Però el que acostuma a passar és que només te n’adones tu que ha fallat, i el públic no, si saps arreglar-ho. I també m’han passat anècdotes divertides, com una vegada que se’ns va escapar un conill mentre actuàvem.
Estàs ja plantejant el proper espectacle o de moment només et concentres en Mr Snow?
Doncs les dues coses a la vegada! Estic treballant i dissenyant el que serà el meu proper espectacle, que espero estigui llest a finals del 2013, on es veurà una evolució respecte a aquest tot i que en certa manera seguiran una mateixa línia. Però a Mr Snow encara li queden un o dos anys de corda, i per tant combinaré les representacions d’un i altre a les gires.
La asombrosa historia de Mr Snow ha estat reconeguda amb el Premi Fundació CatalunyaCaixa al Millor Espectacle de LA MOSTRA d’Igualada’12, concedit per votació popular. Han col·laborat a l’elaboració de l’espectacle mags de la talla de Juan Tamariz, Mag Lari, Luis Pardo, Jorge Blas i Juanjo Pardo.
