La precampanya electoral ja està aquí i en pocs dies les diferents formacions polítiques que opten a tenir representació al Parlament de Catalunya presentaran les seves llistes i els seus respectius candidats a la presidència del govern català.
Paral·lelament els partits ultimen els seus programes, el seu particular ‘contracte’ amb la ciutadania, amb el conjunt de catalans i catalanes.
I com a tal i tenint en compte l’excepcional situació econòmica i social que vivim el mínim exigible és que deixin per escrit quines propostes reals i què tenen previst fer en el cas de ser la força escollida per la majoria dels ciutadans i ciutadanes per governar Catalunya. Amb més claredat que mai.
En els últims temps i especialment els darrers dies estem assistim a un autèntic espectacle mediàtic per veure qui la diu més grossa. Presenciem una batalla catòdica que per primera vegada supera amb escreix la batalla ideològica i purament política. En certa manera és lògic, a menys recursos i capacitat de dur a terme projectes reals, més s’accentua la inventiva.
Davant l’emfatització d’aquest fet, faríem bé el conjunt de catalans i catalanes d’escoltar-nos prioritàriament a nosaltres mateixos més enllà del soroll mediàtic i llegir detingudament quin és el contracte-programa amb el que les diferents formacions opten a la presidència de la Generalitat de Catalunya el proper 25N i, el que és més important, quina és la lletra petita del mateix.
Personalment considero que és prioritari salvaguardar immediatament el present dels nostres drets socials, els drets dels nostres pares i, sobretot, dels nostres fills, passat i futur social -que tant ens ha costat aconseguir, amb tant d’esforç i tan necessaris-, que concentrar tots els nostres esforços en un hipotètica futura independència a llarg termini.
Però la democràcia és precisament això, respectar el vot lliure de cadascun i cadascuna dels ciutadans que hi tenen el dret. I són ells i només ells, tots nosaltres, els que hem de decidir lliurement quin és el futur que volem tant per a Catalunya com per al conjunt dels catalans i catalanes.
Sempre sense oblidar que un altre dret que hi tenim en democràcia és a no ser enganyats, a votar un programa i un candidat que s’ha compromès a complir-ho o, com a mínim, en ajustar-se el màxim possible al mateix.
La resta és soroll mediàtic, fum i poca cosa més.
En aquesta ocasió especialment els recomano que abans de deixar-se enlluernar per un bon titular, facin l’esforç d’agafar el programa de les darreres eleccions autonòmiques de cada partit, el trobaran fàcilment perquè no fa tant temps, i comprovar quin percentatge de compliment han fet del mateix.
A partir d’aquí, el següent pas seria agafar el programa amb el que es tornen a presentar i comparar si la lletra petita tenia i té trampa o si és molt més realista amb els nous temps i la situació actuals.
Som lliures de decidir, tenim el dret a decidir, però siguem responsables perquè, tot i que el 25N no crec que ens juguem més del que ens podríem haver jugat ahir mateix o el 26N, sí ens hi juguem, en part, el nostre passat i el nostre futur com a societat catalana.
Bona sort i bona lletra…
