Bancs i caixes congelaran dos anys els desnonaments en els casos més extrems. La banca ha mogut fitxa en situacions d’extrema necessitat social: malalties greus, dependència, fills, tots ells estaran dins d’aquest capítol. La patronal bancària va fer aquest anunci afirmant que va decidir adoptar la mesura per “humanitat”.
A aquestes alçades són pocs els que consideren aquest fet com un acte de bona fe i humà ja que, un cop més, la pressió popular i política davant la primera víctima mortal com a conseqüència de la desesperació ha estat el detonant real de tot plegat.
Posats a demanar gestos i actes de bona fe caldria anar més enllà i exigir la dació en pagament per als casos d’extrema necessitat per evitar nous futurs capítols d’aquest tipus. Això o una major flexibilitat a l’hora de poder fer front a la nostra hipoteca de la mateixa manera que els polítics han obert l’aixeta injectant el nostre capital per a la supervivència del sector bancari.
Segurament coincidirem en que aquesta era la millor solució per no generar una major inestabilitat dels mercats, però s’ha de denunciar que, un cop més, s’ha actuat tard i a mort passada. De tot plegat però podem extreure dues lectures positives.
D’una banda que en temes transcendentals sembla que, per fi, imperarà la responsabilitat per arribar a acords polítics majoritaris per frenar els desnonaments en els casos més extrems. De l’altra que la demanda i la pressió populars han aconseguit, encara que sigui només en part, derrotar el sistema i aconseguir una treva definida.
Des d’aquestes línies vull aprofitar per felicitar els representants de la PAH, Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, que tant amb la ILP, Iniciativa Legislativa Popular, recollint més de 500.000 signatures en favor de la dació en pagament, com en els nombrosos desnonaments que han evitat gràcies al seu suport incondicional, han ajudat a nombroses famílies a no perdre l’esperança i mantenir com a mínim, un sostre sota el qual poder dormir.
Si parlem en clau bancària, amb números a la mà, aquesta és la freda i crua realitat, pura i dura, la de les necessitats extremes actuals i la lluita pels drets socials.
Ahir van ser novament moltes les persones que a Europa, Espanya i Catalunya van manifestar-se per aquest i d’altres motius. La seva única bandera era la d’exigir justícia social. Faríem bé tots d’escoltar a temps la veu del carrer no fos el cas que novament arribéssim tard. Encara és el dia que haig d’escoltar a algú parlar bé dels bancs. Voldran compartir aquest dubtós honor alguns partits polítics?
