ARTICLE D’OPINIÓ
Carme Garcia. Portaveu Iniciativa per Catalunya Verds a Sabadell
Escric aquest article l’endemà de l’anunci d’eleccions anticipades del president Mas. Sóc conscient que una gran part del país té posades les expectatives i l’interès en aquest anunci, en les seves conseqüències i en l’agenda que se’n derivarà els propers mesos. Justament és per això que demano al lector o a la lectora una mica d’atenció; dos minuts del seu temps.
Abans de l’anunci de les eleccions aproximadament 20.500 sabadellenques i sabadellencs estaven a l’atur. D’aquestes un 34% només cobra prestació per desocupació, el 29% cobren 426€ d’atur, el 4,5% cobra la Renda activa d’ocupació (és a dir, també 426€ al mes) i, alerta amb la dada important, un 33% al juliol ja no cobraven cap prestació. Després de l’anunci de les eleccions la situació és la mateixa i probablement pitjor. És a dir, la vida continua, els problemes no es resoldran de cop i volta amb uns nous comicis i les famílies amb un o diversos aturats necessiten respostes a temes tan bàsics com l’alimentació. A Sabadell, amics meus, hi ha un mínim de 3.000 famílies en situació d’extrema pobresa. No podem mirar cap a un altre lloc, amb eleccions o sense.
No ens cansarem de repetir que la millor política per lluitar contra la pobresa és la creació de llocs de treball, la reactivació econòmica productiva i un estat de benestar social que garanteixi uns drets i unes prestacions bàsiques de ciutadania, a les que tothom tingui accés de manera solidària, justa i equitativa.
No obstant, avui per avui, les retallades dels governs del PP i de CIU, i la greu crisi econòmica que estem patint a Sabadell, a Catalunya i a la resta de l’estat espanyol i d’Europa, ha ocasionat justament el contrari, una pèrdua de teixit productiu i de llocs de treball sense precedents i que està condemnant a l’atur de llarga durada i sense subsidi a milers de persones de la nostra ciutat. Especialment en risc i desprotegits es troben centenars d’infants.
En aquests moments, els mecanismes existents (Rebost Solidari, prestacions de Serveis Socials, etcètera) són clarament insuficients per donar cobertura a les necessitats bàsiques d’alimentació. El Rebost Solidari gestiona i reparteix els aliments que arriben dels bancs d’aliments de la Comissió Europea, de les aportacions directes de les entitats que ho formen i els que es compren amb l’aportació econòmica de l’Ajuntament, d’uns 300.000€ el 2012, xifra que dividida per les 2.000 famílies beneficiaries del Rebost, no deixa de ser una aportació mínima ja que de mitja són 150€ per família i any. És a dir, un cost important pels Serveis Socials, però insignificant si ho situem en l’impacte real que té per abordar la pobresa a la nostra ciutat; no podem oblidar que el repartiment d’aliments és cada 2 o 3 setmanes i per un període de temps.
Per altra banda, cal recordar a la ciutadania que el menjar que les famílies en atur reben del Rebost Solidari són productes que no requereixen conservació en fresc: oli, arròs, farina, llegums o pasta, per exemple. Des del Rebost Solidari no poden assumir la distribució de productes frescos com la carn, el peix, les fruites o les verdures, atès que aquests productes requereixen una infraestructura i una distribució, que les ONG de cap manera tenen al seu abast.
ICV presenta una moció al Ple Municipal del mes d’octubre, per donar un pas endavant en la cobertura de les necessitats bàsiques de les més de 3.000 famílies que avui a Sabadell no tenen suficiència econòmica com per alimentar-se equilibradament, amb les conseqüències a curt, mig i llarg termini, que pot tenir sobretot en els infants d’avui, joves de demà i adults de demà passat.
Posem damunt la taula un tema cabdal, ètic i de valors que avui tenim pendent com a societat: mentre hi ha qui passa gana, al mateix moment llencem tones de menjar. Ho fem a casa, a restaurants, supermercats i ja al inici de la cadena de producció alimentària (al camp o a les fàbriques d’alimentació).
La moció que defensarem al Ple d’octubre, sabem que és arriscada i requereix de valentia i gens d’hipocresia. Volem abordar i donar solucions al menjar a punt de caducar -legalment- que els supermercats han de llençar cada dia als contenidors o bé desfer-se’n mitjançant empreses que, malgrat ser aliments encara aptes pel consum humà, els donen tractament de residus. No ens podem permetre com a societat continuar aquesta pràctica que si bé és legal, no és social, ètica ni sostenible en cap sentit.
Proposem un acord o conveni entre l’Ajuntament i les principals marques de supermercats de la ciutat, que permeti que en el mateix establiment, en tots, es venguin a preu simbòlic els productes frescos a punt de caducar, a les famílies que Serveis Socials (amb criteris professionals), certifiqui que es troben en situació d’atur i amb recursos insuficients. A Sabadell no volem que es llenci el menjar, tenim les infraestructures (supermercats per tota la ciutat), tenim una xarxa de serveis socials al territori i tenim la voluntat de cooperar i establir acords entre l’Ajuntament i la iniciativa privada, apellant a la responsabilitat social. Hem de seguir treballant per fer de Sabadell un territori socialment responsable.
Aquesta proposta s’emmarca en un pla de lluita contra la pobresa que ICV posarà damunt la taula al govern local en el debat de pressupostos. La nostra prioritat és preocupar-nos i ocupar-nos de tota la ciutadania, en especial dels sectors més vulnerables que avui corren el risc de quedar exclosos no tant sols del present, sinó també del futur. No podem acceptar com a normal l’exclusió social i la pobresa de milers de veïns i veïnes, treballadors i treballadores, que degut a l’atur es veuen abocats a la pobresa.
