S’imaginen un anunci de feina on els requisits fossin:
Necessitem una persona amb disponibilitat les 24 hores del dia, tots els dies de l’any. Per poder participar al procés de selecció és indispensable que accepti atendre qualsevol persona o representant d’una entitat del municipi, sobre qualsevol qüestió que afecti directament o no al seu poble, al carrer o al despatx, i si es pot desplaçar a petició de la persona i entitat molt millor. És obligatori que aquesta persona pugui garantir el millor servei a tots els seus veïns i veïnes amb els mínims mitjans personals i econòmics possibles. Finalment, recordem que en cas que cometi algun error, tot i que aquest sigui per desconeixement o bé derivat de terceres persones de qualsevol de les estructures pertanyents a l’administració que aquesta persona representa, ella serà la màxima responsable de totes les conseqüències que s’en derivin”.
No estic exagerant, aquests són només alguns dels requisits mínims exigibles per ser alcalde del teu poble, vila o municipi. Volia fer aquesta reflexió especialment en un moment en què els ajuntaments disposen de molts menys recursos per continuar donant els mateixos serveis per a més persones. Un preocupant desequilibri que, en comptes d’estar en vies de solució, encara serà major amb l’aplicació de les noves lleis locals espanyola i catalana del món local en les que estan treballant en aquests moments els Governs del PP i de CiU respectivament.
L’objectiu d’aquestes reformes no és un altre que privatitzar els serveis públics, fer dels ajuntaments una estructura funcionarial més, menys humana, menys propera, més burocràtica i amb menys competències.
Paga la pena ser alcalde avui dia amb aquestes condicions? Són justes les crítiques que els electes locals reben especialment en aquests moments de desafecció política quan més que d’una feina, en la majoria dels casos és purament vocacional, i hi dediquen part de la seva vida als demés a canvi de cada cop menys, amb pitjors condicions i estan en el constant punt de mira dels seus veïns i veïnes?
O comencem a respectar més i ajudar els nostres electes locals o correm el risc que al final siguin molts pocs els que ens vulguin representar. Potser això és el que estan buscant els governs de dretes amb les seves polítiques i reformes ideològiques. Que no tinguem a qui i a on adreçar-nos davant un problema que ens afecta directament, a l’escola, al metge, cada cop més habituals com a resultat de les contínues retallades dels nostres drets socials, de l’estat del benestar que tants anys ha costat aconseguir i que en tan poc temps s’està laminant.
Els crítics diran que ningú els obliga a ser alcalde o regidor, és evident. Però només demanaria que reflexionem tots plegats una mica si quan estem atacant als nostres electes locals, siguin del color polític que siguin, ens agradin més o menys, no ens estem atacant a nosaltres mateixos. De fet, ells són els nostres representants més propers i a tocar de la mà en molts dels temes que afecten la nostra vida, el nostre dia a dia, la dels nostres amics i familiars. Si em permeten la metàfora per acabar, són el millor advocat defensor dels nostres drets socials, el nostre administrador, psicòleg i arquitecte particular. Paga la pena que tirem més pedres sobre la nostra pròpia teulada?
SOS, es busca candidat SOCIALISTA a Sabadell degut als problemes interns del PSC a la ciutat.
Tothom vol la cadira: Capdevila, Burgués, Marta Farrés i Sanchez; fins i tot el Bustos mitjançant una Plataforma.
SOS, ESTEM EN CRISI POLÍTICA LOCAL
Quiero tambien un alcalde que coloque en el ayuntamiento a familiares, amigos y militantes del partido. No se si lo encontraré
Desde luego que a este ‘ciervo’ de los políticos del PSC le interesa que nadie se ponga contra ellos. Que sigamos votando a una ‘casta política’ que en nada se le parece a la que describe ¿Claro que (con un sueldo de Rey) como el que tiene es normal que le interese que esta casta le sigua proporcionando lo que como periodista sin ’criterio’ jamás soñaría cobrar?
Además, nos quiere hacer ‘comulgar con ruedas de molino’ cuando dice que nuestros políticos son “el mejor abogado defensor de nuestros derechos sociales”¿Claro que se debe de estar refiriendo a su derechos? Por que a estos derechos a los que alude no se han visto por ningún lado, o si no que le pidan referencias a algunos vecinos de Vallespir ¿que seguro que lo harán encantados?. Solo hay que mirar todo lo bien que (esos políticos que defiende) han hecho de abogado defensor de esto vecinos http://jqcabreadonorte.blogspot.com.es/
Y para hacer de (buenos administradores del pueblo), que le pregunten a Bustos que este les puede poner al corriente de cómo poder hacer una fortuna de “un sueldo” de alcalde. Todo un ejemplo que te ha faltado resaltar ¿Querido amigo de la Torre?
Así que, seguir votando a este tipo de políticos (sean del color que sean), si que seria tirarnos piedras en nuestro tejado. La sociedad no puede seguir impasible ante tanto político corrupto y tenemos que tratar de cambiar un sistema que sólo está para favorecer intereses particulares de partidos (o privados). Y además, haciendo del dinero publico un modo de ‘enriquecer’ a tantos “sinvergüenzas”.
Los que verdaderamente estamos en un constante SOS somos los ciudadanos rodeados de tantos ‘chorizos que se hacen llamar, “defensores” de los derechos del pueblo.
¿O el pueblo buscamos nuevas formas de gobernarnos. O estos gobernantes (como estamos viendo), acabarán con el pueblo? ¿Si es lo que queremos, sólo hay que seguir votándoles…? Pero después, no te quejes.
el sr. latorre cobra por articulo? porque entonces no leere mas eopinions
Em sembla que seria molt millor que determinats ‘periodistes’ es dediquessin només a explicar objectivament fets puntuals i s’oblidessin d’exposar opinions per a les quals no estan ni formats ni preparats, malgrat rebre un sou per exposar-les. La societat ho agrairia.