iaioflautes Ple

Opinió de Joan Mena: ‘Per què la irrupció dels iaioflautes va ser una expressió de democràcia?’

ARTICLE D’OPINIÓ
Joan Mena, diputat al Parlament i regidor a l’ajuntament de Sabadell d’EUiA

El ple municipal de Sabadell del passat dia 5 de novembre ens va portar una imatge absolutament insòlita al consistori de la ciutat: la irrupció de més de 50 ‘iaioflautes’ que venien amb la voluntat ferma de llegir un manifest de rebuig al ‘pensionazo’ del PP, als pressupostos anti-socials de CiU i als polítics-imputats que encara deambulen pel nostre Ple (més informació: ‘Els iaioflautes provoquen l’aturada del ple de Sabadell‘).

Només qui té una mala fe manifesta o qui desconeix absolutament el col·lectiu ‘iaioflauta’ podria veure en aquella acció una amenaça a la nostra democràcia. Tot el contrari.

La majoria dels components d’aquest col·lectiu són gent que, sobrepassant la seixantena d’anys, saben massa bé quanta sang, suor i, fins i tot, vides humanes ha costat aquesta democràcia que avui ens volen segrestar i els drets (socials, laborals i col·lectius) que ells mateixos han construït al llarg de la seva vida.

Per aquest motiu, quan va acabar l’acció (ells, en el seu llenguatge, li diuen ‘travesura’) jo tenia el torn de paraula en un dels punts de l’àrea d’Urbanisme i vaig dir: “després de viure una expressió clara de democràcia, continuo amb l’ordre del dia”. Aquelles paraules, que es van merèixer la recriminació per part de l’Alcalde, va aixecar polseguera a tota la sala. No em sorprèn que el PP abandonés la sala de plens; per tant, és una actitud que no entraré ni a valorar. Però sí vull donar el meu punt de vista sobre la reacció de CiU i del PSC després de les meves paraules.

Que, precisament, sigui Convergència i Unió qui al·legui que l’acció no es podia consentir perquè el ROM (Reglament Orgànic Municipal) no ho contempla, ratlla la ridiculesa. Feu, si us plau, un exercici. Si canviem l’escenari i, en comptes del Ple municipal el situem en el Congrés dels Diputats, i canviem el ROM per la Constitució Espanyola, aquesta és la resposta típica que el PP li donaria a qualsevol grup que plantegés una consulta d’autodeterminació. “No cabe en la constitución una consulta sobre el derecho a decidir”, aquestes van ser les paraules de Mariano Rajoy, a través d’una carta, enviades a Artur Mas per negar la consulta d’autodeterminació. La mateixa argumentació jurídica que, al ple de Sabadell, va fer servir el portaveu de CiU a la part de precs i preguntes. I, si al PP no li acceptem, a CiU tampoc: no es pot fer servir la normativa jurídica vigent per vetar o impedir l’expressió i la voluntat de la majoria de la nostra societat.

L’actitud del PSC, per desgràcia, tampoc no em va sorprendre. Gairebé tots els regidors socialistes, uns amb més vehemència que altres, van criticar les meves paraules. Com és que qui es diu d’esquerres encara no entengui que la situació ha canviat? Com pot ser que no entenen que, la ciutadania, ens està dient amb la veu ben alta i ben clara que ja no ens val una democràcia que ens permet votar cada quatre anys i, la resta del temps, hem d’estar callats?

L’expressió de democràcia que van protagonitzar els ‘iaioflautes’ al Ple ho és per tres raons diferents:

1. Si van ocupar el Ple és perquè, encara, confien en què ha de ser l’òrgan d’expressió de la voluntat democràtica de tota la ciutadania. És a dir, tenim el privilegi de que encara ens consideren els seus representants.

2. Ho van fer com ells fan les coses: des del pacifisme però amb la contundència que la situació actual requereix. Defensaven el que és seu (les pensions) perquè s’ho han guanyat amb l’esforç de tota la seva vida. I és que, avui, aquesta pensió, en molts casos, no només garanteix la seva subsistència sinó també la dels seus fills i néts.

3. Per una raó ben senzilla: quan parla el poble, els polítics hem de callar. Malauradament, l’actitud d’una bona part dels regidors/es socialistes de Sabadell, em confirma la sensació que fa molt de temps que tinc: no tenen ni idea de qui va ser Pablo Iglesias.

No voldria acabar, perquè no seria sincer amb mi mateix, sense reconèixer una cosa. Les formes, a l’ajuntament de Sabadell, sembla que no són les mateixes. He de reconèixer que l’alcalde Sánchez va saber gestionar una situació complicada. Us imagineu què hagués passat si això mateix es dóna amb l’alcalde Bustos presidint el Ple? Jo sí: la seva prepotència no ho hagués permès i, potser fins i tot, aquella Unitat d’Intervenció Ràpida que ell es va inventar, hagués actuat.

En definitiva, malament anem si avui, els representants polítics, no entenem que la ciutadania té dret a dir la seva sobretot davant d’un govern, el del PP de Mariano Rajoy, que està incomplint tots els seus compromisos electorals. Jo ho tinc clar, i sempre i quan ells m’ho permetin, si ells són ‘yayoflautas’ jo vull ser un ‘nietoflauta’.

Foto portada: Iaioflautes al Ple de l’Ajuntament, el passat dimarts. Autor: David B.