Durant dècades, les ciutats, els països i en general totes les comunitats que desitjaven sortir en el mapa, havien de treballar força per a competir amb d’altres que cercaven el mateix. De fet, a l’Estat Espanyol, el turisme de sol i platja ha representat una font d’ingressos gens menyspreable que encara perdura malgrat la crisi. Fa un parell de dècades que, malgrat que no hi ha un greu descens d’aquesta forma de viatjar a les nostres fronteres, sí que és cert que alguns analistes i implicats en el món turístic van començar a destacar que la part cultural era igualment important de cara a atraure visitants d’altres contrades.
Així doncs, i amb permís dels grans monuments que ens situen al món com l’Alhambra, la Sagrada Família, el Museu del Prado, la Mesquita de Còrdova o el Guggenheim a Bilbao, moltes ciutats s’han fet un forat en l’immens oceà existent i lluiten per tal de aixecar el cap i no quedar oblidades per tothom. Ja no és tan fàcil i potser gens rentable organitzar uns grans Jocs Olímpics o una Exposició Universal i altres esdeveniments esportius o no, com ara campionats esports concrets o fires de temes específics que, a més, no són tan impactants a nivell turístic com podria semblar.
Barcelona sempre ha tingut un lloc preponderant en tot aquest assumpte i segurament molt abans del Jocs Olímpics de 1992 ja era considerada una ciutat acollidora, plena de vida i culturalment activa. L’obertura al mar va significar segurament l’última porta que calia obrir i malgrat la pífia del Fòrum de les Cultures al 2004, el cas és que el turisme ha augmentat i força a la capital catalana. Potser és l’efecte Gaudí, amb una Sagrada Família ja transformada en basílica, o l’arribada massiva de creuers, o la seva temperatura suau tot l’any, o les bones comunicacions, o la bona feina feta pel Consorci de Turisme de Barcelona, o tot plegat, perquè segurament no hi ha un únic aspecte, sinó que més aviat la unió i la força de tots ha fet que Barcelona hagi esdevingut una destinació turística de primer ordre.
Però tot i que passejant per Barcelona trobem visitants estrangers durant tot l’any, és especialment a la primavera i a l’estiu quan s’hi atansen amb més evidència i La Rambla esdevé una barreja impressionant i indescriptible de races i llengües que cal veure. Ara per ara aquest turisme estiuenc és aquell que, càmera de fotos en mà, visita els llocs més anomenats per les guies turístiques i gaudeix de monuments i museus, mentre en la seva pausa per a descansar pren entrepans i beu llaunes que ha comprat a qualsevol supermercat. Perquè l’encariment dels productes i la recessió també fa mal a les butxaques d’aquells que tenen ganes de conèixer món.
No obstant això, penso que aquest final de 2013 i principi de 2014 ha portat dues novetats a tenir en compte. D’una banda, la celebració del Cap d’Any a l’Avinguda Maria Cristina, amb una imponent font de Montjuïc al fons i amb més de 70.000 persones, obre un nou escenari dins el turisme tradicional barceloní. La formidable i grandiosa figura de l’Ésser del Mil·lenni, dissenyat per La Fura dels Baus i Focus, és un clar exemple de revolució en el món turístic. No és ni molt menys ni un espectacle puntual ni fet per als habitants de la ciutat. Molt al contrari, vol fer un pas cap a la reivindicació de metròpoli digna de ser tinguda en compte a l’hora de celebrar el canvi d’any.
I no acabo aquí. Després d’haver pogut assistir a la Cavalcada de Reis de Barcelona, amb una posada en escena també espectacular, penso que cal aconseguir que els turistes s’acostin també a la capital catalana per tal de regalar-se un cercavila que, com deien alguns dels assistents, ja no era una cavalcada sinó un espectacle. En els temps que corren cal ser valents i tenir visions que no malmetin les economies de les ciutats i dels seus ciutadans. Els grans fastos que deixen milions als de sempre i empobreixen les arques municipals han de passar a la història i apostar per esdeveniments senzills, amb pressupostos baixos però amb forta càrrega emocional i vistosa. Els diferents organismes turístics barcelonins poden estar ben orgullosos d’aquest camí que han pres i que sense cap mena de dubte els portarà a fer més forta i versemblant la marca Barcelona.
One Comment