Des de l’inici dels temps anomenats “democràtics”, tots els dirigents han volgut consolidar alguna mena d’aparell propagandístic que els servís per a mostrar i per a donar a conèixer la magnífica tasca que estaven fent, ignorant la ciutadania real i els problemes que envolten les ciutats. Així doncs, tant les emissores de ràdio com els diaris han esdevingut en molts llocs simples corretges de transmissió de la informació que es volia donar, que en molts casos no era la certa.

Ràdio Sabadell va néixer al 1933 i va desaparèixer al 1995, després d’haver aconseguir unes audiències importants i ser l’escola de diversos professionals que ara es consoliden a d’altres emissores. Fins llavors, la seva independència era lloable, a excepció dels temps de la dictadura, és clar i, malgrat haver passat a dependre de la Cope i de COM Ràdio, disposava d’una arrel sabadellenca, mínima però destacada.

Al 2001, Ràdio Sabadell reneix com a emissora municipal, amb uns pressupostos escandalosos que amb els anys sobrepassaven el milió d’euros i es convertia en una eina propagandística més de l’alcalde Bustos, de la mà de la cap de presidència de l’Ajuntament i controladora absoluta de tota la informació que sortia per antena. No només això, sinó que molts del professionals que hi treballen ho són per amistat, per tenir el carnet del partit o per motius extra professionals. Alguns, inclús, també han hagut de marxar fastiguejats per la intrusió i la manca de llibertat.

La ràdio de Sabadell, que havia de ser de tots, es converteix doncs, en un nyap en el qual s’havien posat moltes esperances per a retrobar-se amb la ciutadania, però ràpidament es veu que és el portaveu de l’Ajuntament, on l’oposició és completament ignorada i menyspreada. El seu director, Marc Sabater, no deixa de ser una eina més al servei de l’amo i naturalment disposa de molt poc marge per endegar els canvis que la ràdio necessita tot i que mai ha volgut fer-los, demostrant, amb el cas Mercuri, una manca total de professionalitat i un estret vincle amb el poder. Val a dir que el nou alcalde, Juan Carlos Sánchez, tampoc no ha evidenciat una voluntat de canvi o d’estil, mantenint-se fortament arrelat a la manca de transparència i de llibertat de la ràdio i apostant sense dubtes per un candidat de la corda que tots sabem en lloc de ser valent i obrir les finestres a un aire nou i professional.

La nostra ràdio és ara per ara, l’única entitat que pot garantir el sabadellenquisme, després de la desaparició de Caixa Sabadell, de la pèrdua de la Companyia d’Aigües i finalment, del Centre d’Esports Sabadell, convertit en una empresa que vol beneficis i segurament ignora els sentiments. És clar que el ciutadà és molt aliè a aquests canvis que configuren una societat molt diferent a la de fa 50 anys. Però és que les arrels sabadellenques s’han anat perdent i ara formem part d’una globalització que ha acabat amb el sentiment de pertinença a una vil·la, poble o ciutat. Els sabadellencs i les sabadellenques ho són ara pel sol fet de viure-hi en la capital del Vallès, però viuen en un món que abasta tot l’espai i per tant els interessa poc, molt poc, si desapareixen els símbols que ens enfortien com a ciutat. La “marca Sabadell” ha desaparegut, ja fa temps amb la crisi del tèxtil i ara amb la caiguda d’altres entitats.

Malgrat tot, hi ha una obsessió per controlar l’últim bastió de comunicació local. Des de fa setmanes, el Consell d’Administració i el Consell Consultiu treballen per a buscar un nou director de Ràdio Sabadell que pugui fer un canvi de rumb a l’emissora local. És una oportunitat jo diria única, de convertir-la en el pilar informatiu de Sabadell i comarca, amb un director valent, preparat i lliure per a poder afrontar una nova etapa on la democràcia i la participació siguin els pilars bàsics i essencials on desenvolupar la seva tasca. Ja hi ha una llista de candidats on, com no podia ser d’una altra manera, sobresurt aquell lligat al règim encara existent i que amb manca total de professionalitat i només, podríem dir, amb certa experiència, vol passar per sobre de gent jove, preparada, amb llicenciatura i coneixedora de la realitat periodística de la ciutat, amb visió global i amb ganes de treballar i de donar un impuls a la ràdio que hauria de ser de tots. La imposició és tan evident que ja per sí mateixa és un escàndol. De fet, a l’inici del procés, ni el coneixement del català ni el disposar d’una llicenciatura eren requisits indispensables per a assumir la direcció de Ràdio Sabadell. Tampoc ho són ara, i és claríssim que es vol afavorir a una sola persona, sense la més mínima preparació periodística i radiofònica, rebutjant els altres candidats perquè no són afins al poder i rebutjant també els seus curriculums.

Algú pot entendre que el nou director de Ràdio Sabadell pugui ser una persona sense carrera, sense experiència en informatius i que no compleix cap dels mèrits proposats? Algú pot entendre que quedin fora professionals que sí que compleixen tots els mèrits? I que s’hagi posicionat tan clarament a favor de l’alcalde Bustos imputat, aplaudint-lo davant els jutjats? No seria millor un professional, independent amb ganes de treballar per la ciutat fora de vincles sota sospita?

Les converses estan obertes, però la composició dels Consells Consultiu i d’Administració, les pressions des de diversos estaments, que tots coneixem, i la manca real de canvi poden frustrar una vegada més l’ obertura de Ràdio Sabadell i poden enfonsar-la ara sí, per sempre, en un cau de difícil sortida. Cal doncs que cadascú assumeixi les seves responsabilitats i treballi pel canvi real a les maneres de comunicar amb la ciutadania. Si aquest canvi no es produeix tindrem el que ens mereixem: una ràdio obscurantista, manipuladora i desbaratadora de la realitat, això sí, pagada amb quantitats escandalosament elevades amb els nostres impostos i on els sabadellencs i sabadellenques no hi tindrem mai veu.

Foto portada: Interior d’un estudi de Ràdio Sabadell, en una imatge d’arxiu. Autor: David B.