ARTICLE D’OPINIÓ
Juan Carlos Sánchez, alcalde de Sabadell

Tony Judt deia que “la incertesa nodreix la por i la por corroeix la confiança”. Si això és així, hem de treballar intensament contra la incertesa i perquè la confiança sigui la base sòlida del contracte entre ciutadania i política. Dubtar és legítim, i serà a través de la gestió política, de les decisions i del diàleg sincer que retallarem espais a la incertesa i a la por.

Arribar a l’alcaldia sense el pas per unes eleccions municipals i pels efectes d’una investigació judicial són elements que no ajuden a la confiança. Però tampoc hi ajuden la crisi global o el desprestigi generalitzat de la política. Els ciutadans se senten traïts, ens miren des de la distància, estan emprenyats. És un dubte que entenc i respecto.

Per això proposo aixecar la mirada, cercar un compromís conjunt, treballar amb fermesa. Tot el que fem d’ara endavant, tot el que construïm, tindrà un valor si ho fem entre tots. Desitjo, com a nou alcalde de Sabadell, que entitats, institucions, associacions i ciutadans siguem actors del canvi. Només superarem la crisi actual si elaborem noves propostes, si innovem, si canviem el fons i les formes d’entendre les relacions a l’àmbit públic. Si ens convencem que les formes també són part del fons. I això vol dir canviar i protegir. Canviar allò que ja no dóna resposta i protegir els més dèbils. Tot això tindrà sentit si ens en sortim tots, si ningú queda enrere. Sabadell se’n sortirà si aquells barris més necessitats, si aquells col·lectius socials amb més problemes, o fins i tot si les empreses que busquen crèdit per continuar treballant se’n surten.

Hem definit l’agenda dels propers mesos: l’habitatge, l’ocupació, l’educació i les línies de cobertura social han d’estar garantides i han de donar resposta als processos de desnonament i a l’accés a l’habitatge digne, a les persones que no tenen feina i que tenen dificultats d’ingrés al mercat laboral, als joves que busquen la seva primera feina… sempre amb la voluntat de garantir la cohesió social.

El Sabadell d’avui és el millor producte cultural que han creat generacions i generacions de sabadellencs: la ciutat física, el patrimoni intel·lectual, cultural i associatiu és finalment el millor que hem produït al llarg de la nostra història. Estem cridats a honorar i conservar aquest patrimoni, difondre’l i fer-lo créixer. I per això cal avançar conjuntament i solidàriament, aportant visió social al discurs del benefici econòmic, aportant cohesió al discurs del progrés. No volem deixar, i no deixarem, ningú enrere. Estem cridats a superar les nostres expectatives, i tots tenim alguna cosa per aportar-hi.

En aquest sentit la crisi també pot ser una oportunitat, un incentiu per l’evolució, pel canvi. En tot cas la crisi és un mirall on veure els nostres defectes com a societat, es necessita valor per atendre la imatge que el mirall donarà de nosaltres i més valor encara per fer els canvis que ens portin a respondre els dubtes. Ha de ser un compromís col·lectiu, no podem deixar-ne fora cap idea. Jo m’hi comprometo, i desitjo que tothom pugui sentir-se partícip del Sabadell que estem construint.