ARTICLE D’OPINIÓ
Lluis Perarnau, Entesa per Sabadell
El trasbals que viu Sabadell amb la imputació de l’alcalde Manuel Bustos i diferents càrrecs en la trama de corrupció urbanística no ens hauria d’impedir que prestéssim una mica d’atenció a dos fets que, en pocs dies, representen un cop molt dur al teixit industrial de la ciutat. Per un costat, la dràstica reducció de plantilla de Cubigel (l’antiga Unidad Hermética), amb 162 acomiadaments.
Des de fa més de dues setmanes, els treballadors acomiadats de Cubigel estan reclamant amb un bloqueig a les portes de la fàbrica que se’ls pagui les indemnitzacions i els salaris que els deuen. Per l’altre, el tancament d’ABB Motors. Des del dia 26 ja es pot dir així, tancament. Una planta de producció que se n’anirà a un altre lloc, un clar exemple de deslocalització, i uns altres 148 llocs de treball eliminats per sempre. I això, malgrat la vaga que la plantilla d’ABB ha dut a terme des de finals d’octubre.
En un cas i en l’altre, l’actuació dels sindicats (CCOO, UGT, USOC…) no pot ser més que condemnada sense pal·liatius. La seva estratègia no ha garantit ni la continuïtat dels llocs de treball (entre ABB i Cubigel són més de 300 llocs directes els que es perden) ni la continuïtat de la factoria (tancament d’ABB Motors). L’actuació dels sindicats no s’ha basat en implicar a tot Sabadell i comarca en la mobilització, fent el màxim de pressió sobre els governs català i espanyol perquè s’impliquin de debò en posar traves als plans de la multinacional (en el cas d’ABB) o perquè el govern de la Generalitat expropiés a la firma AIAC, que s’estava dedicant a descapitalitzar Cubigel, abans que caigués en el concurs de creditors.
Des de l’Entesa per Sabadell estem convençuts que la ciutat hauria respost de manera contundent a la convocatòria d’aturades i manifestacions en solidaritat amb els treballadors de Cubigel i d’ABB i en contra dels acomiadaments. Només cal veure el seguiment massiu de la vaga general del 14-N a Sabadell i a tot el Vallès.
Els temps estan canviant. Els esdeveniments se succeeixen ara amb una velocitat que ens sorprèn. Potser molta de la ràbia i del descontent que s’ha anat acumulant, està aflorant ara, amb una força increïble. El dic s’ha trencat. L’exemple de les mobilitzacions dels indignats, dels iaio-flautes, dels activistes de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAHC), de la marea groga, dels estudiants, del personal sanitari… s’escampa per tot arreu.
El mateix fiasco de l’operació “majoria excepcional” de Mas ho posa de manifest. El que abans “colava”, allò del “mal menor”, cada cop “cola” menys. M’estic referint també a coses com el que deia el president del Comitè d’Empresa de Cubigel: “si no impugnem l’ERO és perquè si no sacrifiquem 162 llocs de treball no compren i ens anem 600 al carrer”. De moment, l’única cosa que és irrebatible i que han aconseguit els sindicats a Cubigel són 162 acomiadaments. Si la firma xinesa Huayi acaba comprant l’empresa o no està per veure. I si ho acaba fent, res no impedirà que imposin noves condicions, noves retallades de sou o més acomiadaments. O els ho impedirà un Comitè i uns sindicats completament desacreditats?
El cas d’ABB pot semblar una experiència menys amarga que la de Cubigel. Dels 148 treballadors afectats per l’ERO presentat a l’octubre per l’empresa, 84 seran recol·locats en altres plantes d’ABB de l’Estat o la Unió Europea, 26 es prejubilaran i els 38 acomiadats rebran una indemnització de 57 dies per any treballat. En tot cas, no deixa de ser una trista notícia el tancament d’ABB Motors. Una altra empresa industrial amb una llarga història a la comarca que desapareixerà davant la impassibilitat i la inoperància del govern de CiU i la situació de missing del PSC-Bustos.
