Opinió de Rubèn Ramiro (JERC): ‘El Passeig no és la Diagonal’

ARTICLE D’OPINIÓ
Rubèn Ramiro, Joventuts d’Esquerra Republicana de Sabadell

Moltes tardes passo pel centre per anar a treballar i no puc evitar que em doni voltes al cap allò que veig. Un passeig enterrat en el record i en el fred ciment que sembla que no arribarà mai a veure la llum. I de fet no ho farà.

El govern de Sabadell ens ha preparat un renovat Passeig de la Plaça Major a gust de ningú, decorat austerament a gust de ningú i amb un predominant color vermell, que no és típic de la ciutat; sinó de l’equip de govern. Com a bastoners he de dir que és prou molest: quan piques a terra els bastons queden tacats pel tint de l’asfalt. Ara tenim tots els bastons amb les puntes vermelles. Seria menys molest si el color de la colla no fos el verd, i el vermell no fos el color de la colla de Terrassa (a qui en molta estima hi envio una abraçada).

Primer va ser la plaça de l’Àngel, folrada amb aquest cautxú, de nou, vermell que ja ha cobert tots els parcs infantils de la nostra ciutat. Quan jo era petit, i encara no tinc 22 anys, les places eren de terra o pedra, i no passava res; sembla que hem de protegir els nens dels cops físics quan el que hauríem de fer és vetllar pel seu futur, i el nostre, que ben fotut se’ns planteja.

Ara li ha arribat el torn al Racó del Campanar. Quina enyorança. Recordo passar-hi moltes hores a les tardes en sortir de l’institut. A aquella edat els mòbils encara eren cosa d’adults però tots els joves sabíem que si buscàvem algú un divendres o un dissabte a la tarda el trobaríem al Racó, no ens calia el WhatsApp. En aquelles escales ens trobàvem tots: amics, col·legues o fins i tot enemics (dels d’aquelles edats, ja sabeu…) i aquells contra qui l’Ajuntament sembla combatre: els skaters o patinadors. Ara totes aquelles ànimes orfes de punt de trobada han acabat derivant a la Zona Hermètica. Fins i tot un servidor va passejar per aquelles contrades més vegades de les que m’agradaria reconèixer.

Aquesta nova plaça, perquè ja no serà aquell racó, serà una plaça més, sembla plantejada per deixar de ser un lloc de referència pel jovent per ser-ho de la tercera edat. No tinc res en contra de la tercera edat, ans al contrari; però toca la moral que la prioritat dels governs socialistes de la ciutat hagi sigut sempre la darrera etapa de la vida; de fet, la més efímera.

M’explico: El que abans eren unes escales, ara seran una bancada de ciment que recorrerà en semicercle tota la plaça pel costat del campanar, marcant dues alçades diferents que pretenen servir, permeteu-me l’expressió, d’escenari i platea. Això canvia totalment la concepció social de l’espai. De fet, el propi Ajuntament va presentar-nos un projecte on, en comptes de joves, al Racó s’hi veien sardanes. No és que el jovent no ballem sardanes, que seria una altra discussió, sinó que no és una pràctica quotidiana, malgrat potser ho hauria de ser.

I tot plegat perquè l’equip de govern no ha volgut comptar amb la ciutadania per prendre una decisió tant rellevant com aquesta. Quina por hi ha a consultar a la gent, a les entitats, a la societat… en definitiva, al poble? Així passa: tindrem un Passeig per als sabadellencs però sense els sabadellencs.

Són unes obres molt importants per a la ciutat perquè serà el passeig que haurem de gaudir i patir durant anys i panys moltes generacions de sabadellencs i sabadellenques; perquè reorganitza la mobilitat a tot el centre; perquè en comptes de respondre als usos que la societat hi vulgui donar, haurem de ser nosaltres qui ens amotllem a la nova estructura del Passeig; i perquè, no ens en podem oblidar, ens hi deixarem molts diners. Per aquests motius i més, els ciutadans de Sabadell voldríem haver pogut decidir sobre el destí del centre, perquè, senyor Alcalde (i també a l’ex-alcalde, que molt hi té a veure), això no és la Diagonal: el Passeig és important!

One Comment