En els darrers temps sembla que hi ha una voràgine recaptadora que ens recorda aquells contes on els lladres ho eren de veritat i no per tornar el que havien robat a les persones amb més necessitat. Es podria pensar que molt d’aquest afany ho és per a conservar, per a cuidar i per a salvaguardar uns espais que compten amb un valor paisatgístic, monumental o sentimental i que, per tant, han de tenir un preu d’entrada que d’alguna manera els valoritzi; però molt em temo que això no és cert.
El que ja no sembla tan clar és que dos espais dels més visitats pels turistes a Barcelona es converteixin directament en un atracament a mà armada amb l’excusa d’en Gaudí. Em primer lloc em refereixo a la Sagrada Família, una basílica convertida en parc temàtic on el que menys importa és l’espiritualitat i on els segurates i personal que hi treballa no són especialistes en simpatia, ja que, afortunadament per a ells, no els cal demostrar-la doncs ja saben que la gent pagarà el que li manin. Amb això no hi ha problemes, ja que el nombre de visitants és tan elevat que ja no ve d’un més o menys, tot i que sempre en seran més. Els preus són escandalosament alts i han passat dels 11 euros al 2011 als 13,50 al 2013; la pujada a les torres, de 2 euros al 2011 a 4,50 al 2013. No només això, sinó que els descomptes per a jubilats, estudiants o grups són irrisoris. Aquests preus augmenten als 18 euros si s’acompanya amb audioguia.
No deixa de ser sorprenent el fet que s’ha perdut completament el caràcter religiós de l’espai, embrutant i prostituint la idea primera d’en Gaudí i de la majoria de persones que imaginaven una església moderna per a la seva època. Encara que valorem l’aspecte arquitectònic per damunt de tot és immoral que cap catòlic no pugui assistir a una missa gratuïtament. Ja el dia de la seva consagració pel Papa Benet XVI va quedar clar que només una elit va poder entrar-hi, desvirtuant el seu objectiu principal. Si Jesús tornés a la Terra no dubto que començaria per escombrar i fer fora tota la gent que se n’aprofita d’aquest espai per a lucrar-s’hi, tal i com va fer amb els mercaders al Temple de Jerusalem. Malgrat la seva característica de “temple expiatori” em pregunto si quan estigui acabat continuaran cobrant l’entrada.
Un altre indret que desperta la curiositat dels turistes i que és especialment estimat per tothom, és el Parc Güell que segons sembla deixarà de ser gratuït molt aviat. No hi ha dubte que el paratge, dels més visitats a Barcelona, té l’al·licient del treball fet per en Gaudí però també les magnífiques vistes de les quals ens en podem regalar. Ben cuidat i vigilat, disposa de la gran cova d’Alí Babà, i mai millor dit, que és el bar on qualsevol producte val el doble que a d’altres llocs. La botiga de records també disposa de preus poc assequibles i els immigrants fan l’agost venent penjolls, polseres i souvenirs de tota mena i relacionats amb l’art gaudinià.
El més repugnant és que el preu que s’hi pagarà, que encara no se sap quin serà, no tindrà en compte els barcelonins ni els veïns limítrofs, ni els catalans en general, i tots haurem de passar el mal tràngol de rascar-nos la butxaca. Diuen els experts que el parc s’autofinança i que per tant no necessita uns diners suplementaris que, no cal insistir-hi, serveixen per tapar el malbaratament de l’administració municipal en el conjunt de la seva gestió. Diuen també que així s’evitarà que entrin persones que puguin fer malbé el parc, però en definitiva, només s’aconseguirà que Barcelona pugi en el rànquing de les ciutats més cares d’Europa.
Igualment, és precisament això el que volen els dirigents catalans: convertir el nostre país en un negoci que només puguin pagar determinants sectors de la societat i seguir el mateix camí que ja s’ha iniciat en l’educació i en la sanitat.
Posar barreres al coneixement i a la cultura en aquests moments de crisi i, encara més, als propis ciutadans catalans que apreciem el que veiem, és un acte de perversitat majúscul. Apartar els conciutadans d’espais que disposen d’una significació especial per a la nostra història i obrir-los només a l’esbarjo i a l’atracció vulgar podrà aconseguir diners fàcils, però matarà la sensibilitat i el sentiment més arrelats a la societat catalana.
