Aureli Calvo, 57 anys, veí de la Concòrdia, casat i amb dos fills, és el nou regidor d’Iniciativa per Catalunya Verds a Sabadell. En un mandat amb molts canvis al ple municipal, substitueix Carme Garcia per ser regidor menys d’un any. No serà l’últim canvi al ple, ja que amb l’anunci de dimissió de Manuel Bustos, el PSC també haurà de moure almenys una nova fitxa.
Amb estudis bàsics acabats, Aureli Calvo és un militant de llarga trajectòria a l’esquerra local, compaginant la presència a l’antic PSUC amb els moviments religiosos de base. Actualment està a l’atur, i cobra la prestació. Ha treballat llargament amb entitats d`inserció social i vinculades al Rebost Solidari. Atèn iSabadell al grup municipal d’ICV el dimecres 16 de juliol.
Falta un menys d’un any per acabar el mandat i diverses fonts assenyalen que el mandat en realitat fa mesos que s’ha acabat o que està amortitzat per tot allò relacionat amb el cas Mercuri i una certa paràlisi municipal. Té la sensació de sortir al camp a jugar els minuts de les escombraries?
Són uns minuts molt interessants. L’Ajuntament no està treballant i l’oposició té com a feina fer treballar el govern a les comissions, a les reunions… L’etapa a l’Ajuntament és molt interessant i també per a mi personalment, ja que acabaré un procés que vaig iniciar com a president d’ICV Sabadell l’any 2009.
Creu que hi ha paràlisi a l’Ajuntament?
Sí. Total. No es fan polítiques per la ciutat.
Quin és el seu objectiu principal en aquest temps?
Primer de tot vull parlar amb entitats de tipus social, on més he treballat, però també amb la resta. Conèixer problemes i intentar estar amb ells en el dia a dia.
Quins reptes de la ciutat el preocupen i ocupen més?
El que més em preocupa és al situació de la ciutadania. Són moments molt difícils. Tothom ho diem però quan estàs en el dia a dia i parles amb qui pateix, ho vius més.
Com a persona d’esquerres des de sempre, em sento en l’obligació de fer veure els companys de l’esquerra de Sabadell que hem de governar perquè hem d’estar al costat de qui pateix. L’Ajuntament té funcionaris, tècnics i treballadors molt bons. Els hem d’aprofitar. Molts estan cremats perquè no es té en compte la seva feina. En aquests nou mesos, vull cridar l’atenció a la resta de l’esquerra de que tenim l’obligació de governar. Cal ser generosos per canviar les coses de la gent que ho passa malament.
Creu que la ciutadania és prou conscient de la situació d’emergència social, més enllà de les xifres: 20.000 aturats. 2.000 famílies menjat del Rebost?
En parlem molt però les necessitats concretes no les veiem o només les veiem quan ens toquen. La societat actuaria d’una altra manera si ho veu. La gent de la PAH és activa però molts arriben a partir del seu problema personal i després ja militen a la plataforma. Em criden molt l’atenció els voluntaris que treballen amb gent sense sostre o persones que van al Rebost Solidari. Sé de molts que fan de voluntaris i reparteixen menjar i a sobre es treuen diners de la seva butxaca perquè saben com estan les famílies. Estic en contra de la caritat i crec que cal justícia social però entenc que hi ha gent que es dóna compte dels problemes i fa coses que segurament hauria de fer l’administració pública.
Vostè és un històric militant de l’esquerra local. Pot explicar breument la seva trajectòria?
Vinc dels moviments de base cristians, tant catòlics com protestants de finals dels anys 60 i inicis dels 70. Era molt jove. Es van crear les Joventuts Comunistes de Catalunya i vaig entrar a militar. Des d’aquí vaig passar al PSUC i després a ICV. He tingut diversos càrrecs i he estat sindicalista per Comissions Obreres, amb activitats diverses. He estudiat pel meu compte i he fet altres coses. Si alguna cosa em sento és activista social. Allò que abans es feia a les comunitats i a les parròquies, també a la Plataforma per l’Abolició del Deute Extern, que va tenir un fort èxit a Sabadell. També he estat a la Plataforma Aturem la Guerra. Sempre m’han mogut els temes socials.
Amb aquesta evolució personal, com veu la situació de l’esquerra local. És regidor d’ICV en el mandat en que han trencat amb EUiA, venint ja de trencadisses anteriors amb altres forces d’esquerres.
Sóc una persona molt positiva. L’esquerra local té l’obligació de governar. Potser en aquests dos mesos que encara no porto, veig més clar que mai que no tenim excusa. Jo tinc vincles des de la CNT fins la CUP. A tots els dic que hem de govern per reactivar la ciutat i sobretot per la gent que ho necessita.
ICV ha eliminat de la seva primera línia la portaveu [Carme Garcia], vista com un obstacle per la resta de l’esquerra. També han fet una crida a la resta de formacions a anar plegats si cal, deixant de banda les sigles. Tot i així, formacions com l’Entesa per Sabadell asseguren que tenen una forma desconfiança cap a vostès. Què han fet malament en tot aquest temps?
Hem fet coses bé. Carme Garcia i ICV ens hem adonat que el millor que podia fer per ICV i per la ciutat era donar un pas enrere. Això és positiu. També hem fet coses malament. Segurament moltes. Però quan parlem de l’esquerra ens atrevim a dir-li a tothom que no són justos amb nosaltres. No poden dir que la gent d’ICV porta 35 anys vivint de la política. Saben que no hi ha ningú que hagi viscut de la política. Jo els dic: ‘sou injustos’, companys. Però a continuació els dic que hem de treballar. El nostre missatge és que hem de treballar junts perquè hi hagin quantes menys llistes millor.
Ara mateix només hi ha un organisme que inclou tota l’esquerra local: la Plataforma Sabadell Lliure de Corrupció. ICV ha amagat amb trencar la unitat i sortir d’aquest òrgan. No és una contradicció demanar la unitat per una banda i amenaçar amb marxar d’un organisme unitari per l’altra?
ICV no marxarà de la Plataforma, que és una gran eina de treball per estar a sobre del cas Mercuri. Però en aquest cas concret [les dietes de la FMC] no estem d’acord en demanar imputar a tots els alcaldes. Creiem que és injust posar en el mateix sac a 44 alcaldes, quan hi ha gent que ha cobrat 300 euros en dietes per anar d’Amposta a Barcelona. És molt injust. Parlem de demanar unes imputacions que encara no sabem si aniran endavant o no. Creiem que la Plataforma s’ha extralimitat en aquest punt. No estem d’acord.
Creiem que a la FMC hi havia mala gestió, i que era induïda per alguns. Però potser hem pecat els d’ICV, i també ERC, de no ser prou diligents i d’adonar-nos de la situació que hi havia abans.
Què en pensa de l’aparició de Podemos?
És una cosa molt interessant, una nova manera de comprometre la gent. Ho veig amb simpatia.
És un rival?
Són uns companys de viatge. El temps es demostrarà.
Ja acabant. Vostè va ser president d’ICV en el moment en que va començar-se a gestar el cas Mercuri. ICV ha jugat un paper important fent la denúncia inicial, que va posar la Fiscalia en la pista. Com ha vist l’evolució del cas?
Des de l’inici teníem clar que seria molt llarg. I serà molt llarg. Però confio en la justícia. La llàstima és que no ens vam adonar abans.
De què no es van adonar abans?
No vam ser prou a temps d’adonar-nos del que passava [a l’Ajuntament]. Ens havien arribat algunes informacions. Però mentre vam intentar fer-ho ben fet, va passar el temps més fort, tot el temps del boom urbanístic.
Paradoxalment, ICV formava part d’algun dels governs locals del boom [ICV, com CiU i ERC, va ser als govern Bustos entre els anys 2000 i 2005].
Sí … i hem fet autocritica. Vam haver d’expulsar persones d’Iniciativa. I això no és fàcil. Va ser dur expulsar gent i gent que havia estat molt important per a nosaltres.
Els van expulsar perquè ja treballaven per altres?
Sí.
One Comment