Foto portada: Cuixart i Forcadell, en dues imatges d'arxiu.

Cuixart i Forcadell, processats per rebel·lió

L’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, i el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, seran processats per rebel·lió, entre altres presumptes delictes, pel Tribunal Suprem. Els mateixos càrrecs se’ls imputen a Carles Puigdemont, els consellers destituïts Junqueras, Forn, Romeva, Turull, Rull, Comín, Bassa, Ponsatí, Jordi Sànchez, i la republicana Marta Rovira, que aquest divendres ha anunciat la seva marxa a “l’exili”. 

A més, el magistrat del Suprem Pablo Llarena estableix una fiança solidària de 2,1 milions d’euros contra els membres del govern per la factura de l’1-O, que ascendeix a 1,6 milions més 500.000 euros que la llei obliga a dipositar també per assegurar possibles responsabilitats futures. Estableix que es van gastar 224.834 euros en el registre dels catalans a l’estranger, 277.804 euros en campanyes de publicitat i difusió, 979.661 euros per repartir paperetes, el cens electoral i les citacions de les meses i 199.700 euros per la participació d’observadors internacionals.

En total, 13 processats per presumpta rebel·lió, que té penes d’entre 5 i 30 anys de presó. Els antics membres del govern català també estan processats per malversació de fons públics. La resta de membres del govern no processats per rebel·lió sí no estan per malversar i desobediència (Borràs, Puig, Mundó, Vila i Serret).




Els vallesans Joan Josep Nuet i Lluis Corominas seran processats per desobediència, com també els membres de la Mesa del Parlament Anna Simó, Lluis Ginó i Ramona Barrufet. El mateixos càrrecs se’ls imputen a les cupaires Mireia Boya i Anna Gabriel.

Les interlocutòries es poden recórrer davant el mateix jutge i a la sala d’apel·lacions. El jutge Llarena ha citat les parts dels 28 investigats en aquest tribunal per comunicar-los la interlocutòria de processament. Només queden fora de la interlocutòria de processament l’expresident Artur Mas, la coordinadora del PDeCAT Marta Pascal i l’expresidenta de l’AMI, Neus Lloveras.

El paper de Cuixart

Pel que fa als ‘Jordis’, el jutge creu que van usar la seva responsabilitat a ANC i Òmnium per mobilitzar “centenars de seguidors” i impulsar “una massa de força” que fes front a la policia el dia de l’1-O.
En la interlocutòria el jutge confirma la situació de presó preventiva per tots els que actualment estan empresonats. Entre ells, confirma també la presó del sabadellenc Jordi Cuixart, de qui el jutge Llarena encara tenia sobre la taula peticions de llibertat pendents de resoldre.

L’acusació a Forcadell

De l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, destaca que va tenir una “participació medul·lar” des dels inicis del procés (llavors a l’ANC), recorda que va permetre aprovar lleis de desconnexió i del referèndum tot i conèixer les advertències del Tribunal Constitucional. A més, diu que la seva participació ha anat acompanyada de “la violència manifestada en les darrers fases del procés”.

Penes de fins a 30 anys

El Codi Penal reconeix que els acusats de rebel·lió s’alcen “violenta i públicament” per declarar la independència d’una part del territori espanyol. Les penes poden arribar als 30 anys. Es poden demanar penes d’entre 15 i 25 anys als que es considera que hagin induït als rebels, hagin promogut o sostinguin la rebel·lió i els considerats caps. Penes d’entre 10 a 15 anys per als que es consideri que són un “comandament subaltern” i si estan considerat només un “participant”, la pena baixa de 5 a 10 anys.

En el cas del delictes de malversació, les penes poden arribar als 10 anys i pel de desobediència no hi ha penes de presó sinó multes o inhabilitacions.

Foto portada: Cuixart i Forcadell, en dues imatges d’arxiu.