El Suprem confirma la sentència de la peça Montcada: els germans Bustos, condemnats a 16 mesos de presó

La sala segona del Tribunal Suprem ha confirmat les condemnes d’un any i quatre mesos de presó i multa de 60.000 euros a l’exsecretari d’Organització del PSC, Daniel Fernández, l’exalcalde de Sabadell, Manuel Bustos, i el seu germà Paco Bustos, per influir perquè s’atorgués un lloc directiu per concurs públic a una persona políticament afí a l’ajuntament de Montcada i Reixac (Barcelona), al maig de 2012.

Daniel Fernández era el secretari d’Organització del PSC en el moment dels fets. Manuel Bustos era l’alcalde de Sabadell i president de la Federació de Municipis de Catalunya. I Paco Bustos era regidor a Sabadell i primer secretari comarcal del PSC. Els tres han estat condemnats per tràfic d’influències a 16 mesos de presó, una multa de 60.000 euros i inhabilitació per quatre anys i mig. Per la seva banda, l’exalcaldessa de Montcada, Maria Elena Pérez (PSC) és condemnada a set anys d’inhabilitació per a ocupació o càrrec públic, per prevaricació. El tribunal entén que Pérez va fer modificar les condicions d’accés a un lloc directiu sota la pressió de Fernández i els germans Bustos.

Tant els germans Bustos com Fernández i Pérez van ser condemnats el 30 de març de l’any 2015 pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Van recórrer al Suprem, però l’alt tribunal ha confirmat en sentència del 22 de febrer la sentència. El Suprem desestima íntegrament els recurs de Fernández i Manuel Bustos, i dels de Francisco Bustos i María Elena Pérez García només accepta que cap dels quatre acusats va haver de ser condemnat al pagament de les costes processals corresponents a l’acusació popular en la causa.

Es validen les converses

El tribunal considera les converses telefòniques, clau en la investigació, d’una “expressivitat inqüestionable, per la qualitat dels seus protagonistes, de moment i la cadència temporal amb que es van produir i pel seu contingut”. En les converses interceptades parlen Fernández i els germans Bustos. Volien que Carmina Llumà, alt càrrec de la conselleria de Política Territorial durant els governs tripartits i dona del cap de l’assessoria jurídica de l’ajuntament de Sabadell, fos contractada a l’ajuntament de Montcada i Reixac. Pérez va fer canviar l’informe que havien elaborat les tècniques de selecció.

De fet, la intervenció telefònica a Manuel Bustos, arran de les sospites sobre el cobrament de comissions a canvis de contractes d’obres a Sabadell, va donar lloc a tot un reguitzell de peces separades. La defensa de Bustos ha sol·licitat tant en primera instància com al TSJC i també ara al Suprem que les escoltes fossin anul·lades ja que considera que van ser obtingudes de forma il·lícita. El Tribunal Suprem les ha validat. No es descarta ara un recurs al Tribunal Constitucional per vulneració dels drets fonamentals.

Acusació popular: “gran notícia”

El portaveu de la plataforma Sabadell Lliure de Corrupció, que exerceix l’acusació popular en el cas, Raúl García Barroso, ha assegurat que estan “contents” per la sentència, que ratifica els arguments del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. García Barroso estima molt important que “es ratifica el nucli del Mercuri, que són les escoltes telefòniques”. “La màxima institució judicial de l’Estat ha avalat la investigació”, ha finalitzat.

Foto portada: Fernández, Manuel Bustos i Paco Bustos, a la banqueta dels acusats, al TSJC, al gener de 2015. Autor: David B. 

Comments are closed.