Jordi Garcés Sanvicente, nascut el 1991 a Sant Cugat, resideix al Centre de Sabadell. Té un postgrau en tanatopràxia i una titulació privada de protocol. Viu en parella i no té fills.
El candidat de Som Catalans es defineix com de centre en l’eix social i nacionalista i independentista en el nacional.
Quina diferència hi ha entre la seva candidatura i les altres opcions independentistes que es presenten a la ciutat?
La diferència està en que la nostra candidatura es preocupa per la gent de casa, siguin catalans, siguin andalusos, extremenys… a nivell nacional formem part d’Espanya i ens preocupa tota la gent que ha nascut aquí, a nivell de país, i que treballa aquí. Nosaltres tenim molt clar que primer les ajudes a nivell municipal, autonòmic i nacional han d’anar pels nostres joves, per fomentar la natalitat, per a la nostra gent gran que tenim a les cases abandonats, sense cap tipus d’ajuda i no pas pels nouvinguts.
A les seves propostes electorals adverteixen dels problemes de seguretat i reclamen un ús proporcional de la força per evitar el ‘bonisme’. Que s’ha d’entendre per ‘bonisme’?
No pot ser que actualment hi hagi un govern antisistema que dirigeixi el sistema. Aquí hi ha un problema, hi ha una confrontació. En aquests quatre anys, Barcelona és un exemple, Sabadell és un exemple. Això del bonisme és deixar fer: ‘pobre gent’. Què ha passat? Ocupacions, violacions, agressions, robatoris..les dades són molt preocupants.
Quin sentit té la seva proposta de crear tallers ocupacionals per revertir la situació de deixadesa de la via pública?
A nivell de neteja i manteniment som partidaris que totes les persones que actualment reben una ajuda pública es puguin incorporar o ajudar en empreses municipals o amb qualsevol tipus de contracte per ajudar a la ciutat. Estic molt bé a casa, cobrant i ja que no tinc feia potser contribueixo en la millora de la ciutat.
Què opina del conflicte entre SMATSA i l’ajuntament de Sabadell?
Aquí hi ha una guerra entre l’actual govern i l’empresa amb els contractes que hi van haver amb les socialistes. Pensem que la veritat realment no la sabrem, perquè un diu A i l’altre diu B. Això, si no està a dins, no saps quina problemàtica hi ha. El que és preocupant són els seus treballadors. Al cap i al fi qui paga els plats trencats són els que treballen cada dia al carrer, plogui, nevi o faci sol. Aquest és el tema més preocupant, que aquesta gent es pugui quedar sense feina. S’haurà de mirar qui ha fet les coses malament perquè ho acabi pagant. No podem permetre que els plats trencats que han creat uns ho paguin els treballadors.
Vostè defensar augmentar les partides pressupostàries per als col·lectius més vulnerables i a qui anirien adreçats?
Diners hi ha. Es tracta de bellugar les partides. Respecte a qui anirien adreçades, nosaltres sempre parlem de la gent gran, el col·lectiu que no es pot pagar les residències, i dels nostres joves. És una competència nacional la natalitat? És igual. Tenim oportunitats, tenim gent jove que està en parella, en casa dels pares, que volen tenir fills o bé treballen i tenen un sou molt precari i un contracte ridícul. Aleshores és obligació de tota administració, autonòmica, local, comarcal o nacional de cuidar la gent de casa seva. Als tres col·lectius que volem donar ajudes són: gent gran, joves i famílies que visquin juntes i no puguin escolaritzar als nens, pagar el menjador, les extraescolars i els subministraments.
Vostès proposen crear espais de convivència pels animals de companyia. Quin és el sentit d’aquesta proposta i on ubicarien aquests espais?
En aquesta proposta incloem la participació de cada barri i que cada barri pugui tenir el seu espai i escollir on posar-ho per poder passejar els gossos amb tranquil·litat. Amb els mateixos impostos que s’estan cobrant ara, volem desviar una part i crear una xarxa de veterinaris, molts dels quals ja s’han posat en contacte amb nosaltres, per bastir una sanitat pública pels animals. Això vol dir que el propietari de l’animal de companyia ho tingui censat i sempre que no es vegi que és producte d’una baralla de gossos perquè sinó se l’aplicaria una sanció. Aquí tots els partits s’omplen la boca amb els animals, però tenim la gossera municipal més abandonada que mai, tenim els carrers que fan pena. El Parc Catalunya està brut. Segons tractes als animals, sabré com ets, diu la famosa frase.
Quines són les seves propostes sobre la Gran Via i la mobilitat a Sabadell?
Crec que el que s’ha fet a la Gran Via i en qüestions de mobilitat ha estat un desordre. S’ha fet el que els dirigents volien per a ells: el tema de les bicicletes. Evidentment hem de fomentar l’ús de la bicicleta, però hem d’anar per ordre: primer les rondes i quant tens totes les circumval·lacions, aleshores li poses el colesterol a les vies principals: Gran Via, carretera de Barcelona, ronda Ibèria, ronda Ponent i vas empetitint els carrers i els veïns de Sentmenat o Castellar no vindran a Sabadell. Descongestiones, millores la qualitat de l’aire. Llavors sí que pots fruir d’anar en bicicleta, perquè no tindràs el trànsit que t’ocupa ara…Però si posem carrils-bici i no la ronda de dalt?
Quina relació ha de tenir la ciutat amb l’Aeroport?
Principalment, s’hauria de parlar amb els veïns i amb els dirigents de l’Aeroport per tal de veure quina problemàtica hi ha per una banda i per l’altra. A partir d’aquí, posar-ho en comú i buscar una solució conjunta. No pot ser que una banda digui A i l’altra digui B. Això crea confrontació, del que es tracta és trobar una solució que a tots ens agradi. L’Aeroport és una instal·lació que s’ha d’aprofitar i potenciar, però també s’ha d’escoltar als veïns.
Sabadell té un problema amb l’habitatge amb un preus de lloguer que s’han disparat. Quines són les seves propostes davant d’aquest problema?
Evidentment, crear habitatge públic i social i repeteixo, per a la nostra gent, per als nostres joves, per la nostra gent gran, per les nostres famílies que estan pagant preus desorbitats i acabar amb les ocupacions. No pot ser que un propietari gran o jove hagi estant treballant tota la vida per pagar una casa o un pis, se’n vagi de vacances o es posi malalt, vagi a l’hospital i que quan torni es trobi uns okupes i l’administració local a sobre doni suport als okupes i per més inri la nostra policia no pugui fer res. Això és casa meva i vostè no hi fa res. Mà dura amb els okupes. Evidentment, entenem que molta part dels okupes és perquè no poden pagar un habitatge, però hi d’altres que és per gust, perquè de les màfies ningú diu res. Anem a solucionar el problema. Quanta gent hi ha a Sabadell? Quant gent necessita això? A partir d’aquestes dades, fas. Has d’estar actiu en aquest problema. El que no pots fer és anar dient i no fent.
Són partidaris que Sabadell disposi d’una zona d’oci nocturn?
Aquí, a l’igual que amb el tema del carril bici, els dirigents ha fet els que han volgut. Són persones que no volen discoteques. Aquí tenim l’exemple que som més de 200.000 habitants i només tenim una discoteca. Nosaltres proposem una nova zona d’oci amb bars i discoteques, amb restaurants. Una zona d’oci de dia per famílies i una de nit. Que es pot fer un el mateix lloc? Es podria fer.Han pensat en la seva ubicació?
Tenim o el parc de riu-Sec o Can Gambús. Les dues quedem lluny dels edificis. El que és evident que Sabadell necessita una zona d’oci. Hi ha empresaris que ho estan esperant.
Quin model de ciutat proposen per reactivar econòmicament la ciutat?
Crec que la qüestió principal és que la persona que entri en el departament de llicències, pugi facilitar les llicències, facilitar tota la burocràcia i no s’estigui sis, deu o onze mesos esperant una llicència d’obres o d’activitat, mentre continues pagant i no pot engegar el seu negoci. Això és el que tirarà endavant als emprenedors, que són el nucli i el motor de Sabadell. Estem cansats de repetir que hem de tenir restaurants, bars, botigues,…i que acontenti a tots els sectors. Això sí, potenciar el comerç, la petita empresa; no grans empreses. El final del camí és el mateix: les grans empreses abarateixin el cost del producte; l’altra cara de la moneda és que els treballadors tenen sous miserables. El petit comerç, la petita empresa, la botiga de barri s’han perdut i això és el que s’ha de recuperar.
Aquest dilluns va començar el Ramadà. Què li sembla que l’Ajuntament cedeixi instal·lacions municipals per celebrar aquesta celebració religiosa?
L’Ajuntament ha passat un correu intern a tots els regidors i treballadors municipals posant-los en coneixement d’aquesta festa que fan i per poder facilitar a les persones que segueixen el Ramadà. Em faig la pregunta: ‘això també ho fan per Pasqua o fan pels catòlics?’ I no sóc practicant. Parlant això del “bonisme”, som tan bones persones que deixem abandonats a les persones que realment ho necessiten a casa.
Quants regidors espera treure en aquestes municipals?
No ens hem fixat cap número en concret. Intentarem entrar a l’Ajuntament, obtenir representació i repetim el que hem repetit amb totes les persones que parlem. Nosaltres volem entrar per sumar, per ajudar i per contribuir a millorar la ciutat i el benestar del ciutadà. A nosaltres ens han titllat de racistes, xenòfobs, d’extrema dreta per defensar la nostra gent. Ni som assassins, ni som lladres. Som persones normals que primer busquem el benefici per a la nostra gent, per la gent que està a la pobresa, que no tenen on caure morts, si em permet l’expressió col·loquial, que no poden pagar lloguer, que no poden pagar els subministraments i s’està prioritzant a persones que no estan contribuint amb el nostre sistema. Que un món millor és possible? Segur, però mentre no hi siguem es tracta de millorar on estem. Per això ens han posat etiquetes, els mateixos partits que diuen que estan en contra de posar etiquetes. Nosaltres prioritzem la nostra gent i reivindiquem que no volem tancar les portes a ningú, però ha d’haver un ordre com a la Gran Via, com amb els carrils-bici, com amb el tema de la burocràcia, dels empresaris…Hem de començar la casa per baix, quan nosaltres estiguem bé, ajudarem. S’ha d’anar en origen a ajudar.
Amb quines forces pactaria i amb quines no ho faria mai per formar govern municipal?
Tenim molt clar que no pactaríem amb els actuals traïdors de Sabadell de la Crida i d’Esquerra, perquè han abandonat la nostra gent. Estem oberts a pactar amb els partits que realment es preocupin per la gent de casa, pel petit empresari, pel comerciant. Per veure com s’ha degradat la situació: fa anys les senyores més grans que anaven enjoiades sortien al carrer, ara les joies ja no les porten per por. Però és que ara a les quatre de la tarda una noia i una senyora no pot sortir tranquil·la i això és molt trist. Hem tingut tres casos, el primer la violació múltiple que va haver a Can Feu i les dos més recents fa un parell de setmanes. Tant que es posen a la boca la defensa de la dona, hem de començar per aquí, que la dona tingui el dret i la seguretat de sortir sola. Per què a nosaltres, que ens acusen de tantes coses, per què sabem que la gent que va per el que va, ens fa el que ens fa i ens porta el que ens porta que són: delinqüència, robatoris, agressions i violacions volem que no estiguin al carrer. Això és el que nosaltres reivindiquem. El que passa a Barcelona al cap de tres o quatre anys arriba a Sabadell. El Raval és un exemple, a l’Eixample ja s’està passant i aquí ja ho tenim. Ara un noi o una noia no pot anar tranquil·lament pel carrer i és molt trist. Qui s’omple la boca amb feminisme…Hem de anar a les bases, que una dona pugui sortir tranquil·la.
El problema ve que són cultures diferents, molt respectables les dues, però són com l’aigua i l’oli. Mai podran conviure, perquè estan a anys llum. No dic que sigui pitjor la seva, ni millor la nostra, però a la nostra hi ha un respecte, encara que evidentment tenim de tot, gent dolenta també n’hi ha, com el cas de La Manada de Pamplona. La gent que té una cultura diferent a la nostra, ni pitjor ni millor, diferent, tracta pitjor la dona i amb això hem de treballar. Però quan hi vols treballar i dius alguna cosa t’etiqueten de racista. Doncs haurem de conviure amb això. No hi renunciarem, tenim moltes senyores del Centre de Sabadell que ens diuen que tota la vida han votat ERC, que els seus avis havien lluitat i que no votaran més a ERC per aquest tema. Convergència, amb el PDeCat s’ha hagut d’unir per no perdre força, han venut Catalunya a l’extrema esquerra. I aquí les conseqüències d’això. Si tens deu fills, diràs a casa meva entren deu, no n’entren vint. Aleshores et diuen: ‘vostè és un racista perquè aquest nen no el vol’. Sí que el vull, però és que no puc. Per tota aquesta lluita ens han etiquetat. Aquesta situació que hi hagut, denigrant i degradant, lamentable i trista, aquí a Sabadell és perquè no s’han fet les coses bé, ni seriosament. No hi hagut mà dura.
Fotos: David B.
