Maties Serracant (Crida): “som la garantia d’un govern d’esquerra transformadora”

Maties Serracant Camps, nascut al 1976 a Sabadell, resideix al Centre. És llicenciat en Geografia, ha treballat com a consultor autònom de les administracions públiques en temes de territori, mobilitat i sostenibilitat. Viu en parella. Abans d’estar a l’Entesa per Sabadell no havia militat en cap partit. És membre de la Fundació Bosch i Cardellach, soci de l’ADENC i Òmnium Cultural. És alcalde de Sabadell des de juliol de 2017.

Es defineix ideològicament d’esquerres i independentista.

Vostès emmarquen el seu programa afirmant que aquest ha estat un mandat de transició i que les seves propostes programàtiques estan concebudes per executar un model de ciutat per al 2030. Quines serien aquestes línies estratègiques?
Els reptes que tenim sobre la taula no es resolen en dos, quatre, sis o vuit anys. Problemes con l’habitatge no es resolen a curt termini. Les ciutats tenen cicles de 20 anys, no només físics, socials, urbanístics, de concepte i de grups que tenen la capacitat d’imaginar la ciutat amb més temps. La dècada dels 80 va ser una època de generació de construcció d’un model, que es consolida i es desenvolupa als 90. El darrer decenni, fins al 2010, és el final dels models que s’havien generat a principi dels 90, amb el Pla General. Avui estem amb les escorrialles, sense model, sense projecte urbanístic, sense idea de ciutat: si aquesta ciutat és metropolitana o no ho és, és de serveis o no ho és. En aquests moments toca arrencar. Primer acabar de definir quin és aquest model de ciutat, quines són les infraestructures bàsiques, la distribució dels equipaments, la relació entre Centre i perifèria. Tot això està prou en crisi perquè falta dibuixar-ho bé. Això té un horitzó a 15 o 20 anys. Les polítiques de ciutat europees també van en aquesta línia. No som una ciutat aïllada.

Això passaria per un nou Pla General d’Urbanisme?
Sí, sens dubte. Quan estava a Territori vam decidir començar a dibuixar una certa estratègia, que és com es fan els plans avui. Per fer un Pla General trigues set o vuit anys. La idea és tancar-lo en aquest proper mandat. El Pla no deixa de ser una mirada per capes sectorials, d’equipaments o infraestructures i una mirada global. Fins que arribes a un moment en què dius: ‘ara tinc un Pla’. Hem fet mirades per capes en temes mobilitat i infraestructures, estem fent el Pla d’Activitats Econòmiques, a més de molts plans sectorials que tenen a veure amb els equipaments. Tot això conformant un pla que té el seu temps de gestació. El proper mandat és el de la consolidació del model. M’he quedat molt amb una reflexió que em feia en Pere Vidal quan li van encarregar que treballés sobre el Ripoll i no sabia que anava a fer. Va ser al final del camí quan va poder dir: ara tenim un pla, quan ja estava mig desenvolupat. No és un cosa lineal del tipus: ‘oh, he vist la llum!’ És una cosa molt col·lectiva. L’autor no és algú que té la vareta màgica i que ha vist el futur, és una cosa més complexa. Es treballa per capes i de manera interactiva.

En el seu programa actual, però també en el de fa quatre anys propugnaven la remunicipalització dels serveis públics. Quines serien aquestes remunicipalitzacions? Per què aquelles que s’havien previst en aquest mandat no s’han pogut realitzar com les del servei de menjador, atenció domiciliària o neteja d’edificis municipals?
L’experiència ens diu que pel millor control de la depesa pública, pel millor desenvolupant dels serveis públics i per la qualitat dels llocs de treball el millor és proveir el servei des de l’empresa pública o internalitzant el servei garantint el control, la fiscalització, la  qualitat del servei i dels llocs de treball. La municipalització és la millor manera de proveir un servei públic. Per què no s’ha fet? Per poder fer-ho han de concórrer diversos factors. Primer, la capacitat econòmica, ningú diu que sigui més barat, segurament és equitatiu, però has de poder demostrar que és econòmicament factible. Per poder acabant municipalitzant primer havíem de millorar progressivament les condicions laborals, així ho hem fet en el servei d’atenció domiciliària, en el contracte de neteja d’equipaments, a Promoció Econòmica i a d’altres empreses públiques municipals de tal manera que, un cop equilibrada la retribució, la municipalització serà molt més factible. Això era un procés. En contractes grans, com l’atenció domiciliària o la neteja d’equipaments, que són contractes grans, estem avui més a prop de la possible municipalització. No tots els grups de govern ho han vist igual, però això no treu que el govern ha treballat en la línia de poder, algun dia, entomar la municipalització d’aquests serveis. En altres, com SMATSA, hi ha un fangar jurídic que dificulta fer aquest passos a curt termini. Tot i que, des de la Crida, hem dit clarament, que nosaltres ho haguéssim volgut portar en el darrer ple, però no hi havia la majoria necessària [es refereix a la revisió d’ofici del contracte].

Crida per Sabadell planteja la creació d’una oficina o departament anomenat Sabadell Serveis Municipals. En què consistiria?
En la segona part del mandat hem creat una regidoria de Serveis. Ens hem hagut de centrar molt en l’àmbit de SMATSA, però això ha d’anar creixent. Hem pogut municipalitzar la grua i la zona blava. Aquí hi ha un recorregut important a fer. Si volem municipalitzar hi ha d’haver aquesta empresa i una oficina que es dediqui a la municipalització de la gestió. Ningú ha dit que sigui fàcil gestionar públicament, s’han de posar recursos.

Vostès proposen establir un salari mínim de 1.200 euros en la contractació municipal. Això com es concretaria, a través del plec de condicions?
Sí, en els plecs. A més, hem treballat des del Consell Comarcal en aquesta línia per tal que hi hagi unes condicions mínimes no només salarials, sinó també laborals, ambientals a tots els contractes públics. El salari no pot ser precaritzant. No pot ser que hi hagi treballadors que cobrin un salari que no els hi permeti proveir-se de necessitats bàsiques com l’habitatge.

Al seu programa plantegen la creació d’un centre de reconeixement i assessorament relacionat amb el treball, les cures i els afectes. Què vol dir això i quin és el seu objectiu?
Quan parlem de salut o de qualitat de vida hi ha moltes mirades des del feminisme sobre el tema de les cures. Quan parlem de salut queden fora molts elements del que ningú té cura. El que volem, a través d’aquesta proposta, és oferir a la ciutadania espais complementaris. La salut és un cosa molt acotada, però hi ha molts elements de caràcter psicològic o social. Hem tingut l’oportunitat de treballar, en un estudi que s’ha fet a l’àmbit del nord de la ciutat, a través de gent del Taulí. Realment les dades són molt preocupants sobre allò que anomenem malalties mentals, a banda de dependències mèdiques o químiques i qüestions de drogoaddicció. Això afecta a molts àmbits de la societat i molt als adolescents. En definitiva, són derivades d’aquest sistema en el que vivim que produeix alienació, a banda dels dispositius mòbils o de la violència domèstica.

Al seu programa defensen no pagar el deute il·legítim. Que consideren vostès deute il·legítim i com ho farien atès que els podria provocar molts problemes amb la justícia?
És cert, com en tants d’altres temes, que a les administracions hi ha unes limitacions i unes dificultats. Hem intentat fer això durant aquest mandat i no ha estat possible. Ho tornem a posar al programa perquè hi ha un deute il·legítim derivat de que les entitats financeres s’han aprofitat molt de l’administració pública. Nosaltres seguirem treballant per a identificar i denunciar l’existència d’aquest deute il·legítim. A partir d’aquí, mirar que es condoni o que es declari il·legítim. Certament, des de l’administració municipal hi ha limitacions, però això no ens ho fa treure-ho del programa. Malgrat continuem topant amb unes barreres molt importants, la ciutadania ens demana que denunciem l’existència d’aquest deute. La situació financera de l’Ajuntament és bona, cal recalcar-ho. Tenim molts diners al banc i un deute que és menys del 50 per cent del nostre pressupost. Això, si volguéssim, ens permetria incrementar el deute, ara que el diner està a un preu molt baix; però cal dir que una part d’aquest deute és il·legítim que ho té l’Estat, la Generalitat i ho tenim nosaltres i contra el qual també hem de lluitar.

La Crida per Sabadell fa una defensa de la banca pública i proposa la creació d’una caixa d’estalvis municipals. Amb quins mitjans financers l’impulsarien i quins serien els seus objectius?
A grans trets, nosaltres movem un pressupost inicial, que és el que ens deixa l’Estat, de 220 milions d’euros, tenim un set milions d’euros de deute, però tenim 100 milions d’euros a la caixa. Amb aquests diners podríem decidir retornar tot el deute de cop, però això no té sentit, perquè l’hem renegociat a un preu baix. Ens consta molt de gastar aquests 100 milions, perquè no els podem posar al pressupost. Són diners que podrien servir a les famílies, a través d’una caixa pròpia, amb l’accés a un crèdit garantit que permetés, per exemple, fer els projectes de rehabilitació, d’eficiència energètica o una part de les despeses de posar ascensors en edificis envellits. Creiem que hi ha un eix important que és la rehabilitació de l’habitatge, un element d’inversió, on es podria posar diners per a la ciutadania. L’altre eix és el tema de projectes d’economia social i solidària. Materialitzar aquesta proposta té un llarg recorregut per la sèrie de garanties que ha de tenir un projecte de banc o caixa pública. Aquests diners són públics i haurien de poder ser mobilitzats pel creixement de la ciutat.

Quins objectius tindria l’Oficina Municipal d’Energia i Descarbonització?
L’energia té dues vessants. És un dret, és a dir la disponibilitat energètica per a la ciutadania ha de ser un dret que ha d’estar garantit, però paguen un peatge molt alt pel consum energètic que tenim a la ciutat. Ho paguem a nivell local amb la contaminació i a nivell global per la dependència de fonts no renovables que generen guerres. L’aigua i l’energia seran les principals fonts de conflicte a nivell mundial. Creiem que la ciutat ha de ser cada vegada més autònoma, més sobirana i suficient. Per tant, impulsarem una oficina que tendeixi cap a l’autosuficiència i cap a la descarbonització en termes de canvi climàtic i emissions. Com el dret que és ha de tenir una part social significativa. A l’igual que tothom hauria de tenir una renda mínima garantida, tothom ha de tenir un mínim consum d’aigua i energètic garantit.

Com es concretaria el Pla de Rehabilitació de Barris que figura al seu programa?
Ho hem començat a fer, però no ens hem sortit amb la manera de com materialitzar-ho. És un tema que tornem a portar com un eix important. Més enllà de buscar les diferències entre els barris en sentit negatiu, optem per identificar les necessitats que té cada barri. Cadascú d’ells és diferent, per demografia, per edat, per la dimensió dels carrers, per si els edificis són dels anys 40 o dels 70 o tenen ascensors…cada barri necessita unes polítiques específiques en matèria de rehabilitació. Un és més dinàmic comercialment, l’altre menys. Per tant, cal ampliar el focus. L’exercici del Centre, més enllà dels que volen fer una mirada negativa, n’és un exemple d’aquesta identificació de veïnats. Una estructura més petita que el barri, aquesta és la dinàmica en la que cal treballar, al voltant de les relacions humanes, dels centres educatius, dels mercats i dels comerços. Identificar això i fer que la part de rehabilitació física estigui al servei d’un projecte de veïnat, de barri i de ciutat.

Maties Serracant - Crida per Sabadell. Autor: David B.

Això estaria vinculat als que vostès anomenen els eixos cívics?
És clar. El que és important és identificar els veïnats i barris i veure com es relacionen entre ells. Aquests eixos cívics verds, però també urbans, des d’un punt de vista de vida urbana són bàsics. Si aquesta ciutat té una cosa interessant és que no es la suma de ciutats desconnectades, sinó que ens relacionem i hem de forçar més aquesta relació entre els diferents barris. Això vol dir proximitat, transport públic, poder anar a peu o bicicleta com una forma de sentir-nos tots de Sabadell. Vull que una persona que visqui al Centre vulgui anar al mercat de Campoamor i que la gent que viu al voltant del Parc del Nord vegi que tota la ciutat se’n va a gaudir del Parc del Nord o gent que viu a l’avinguda de Matadepera baixi al Centre.

D’ençà l’esclat de la crisi financera s’han incrementat brutalment les desigualtats socials, al país i a la ciutat. Encara que sigui una qüestió que depassa l’àmbit competencial de l’Ajuntament, quines serien les seves línies mestres per a combatre aquest fenomen?
Aquí hi ha dos eixos principals: la capacitat autònoma de generar ingressos i la redistribució de la riquesa. Per una banda, hem de tenir gent ben formada, capaç d’emprendre en el sentit positiu, de defensar els seus drets i, cadascú en les seves, de tenir capacitats per tenir un treball digne. Això dir tenir l’acompanyament de la ciutat perquè la ciutat sigui atractiva i generi projectes atractius, tot potenciant l’economia social i solidària, redistribuint en nous formats empresarials on tots els treballadors i treballadores tinguin reconeguts drets i deures.

Vostès fan una gran aposta pel cooperativisme.
Exacte i, en aquesta línia, generar gent emprenedora en l’àmbit social, amb projectes d’emprenedoria que donen molt més resultats. La dignificació no vol el subsidi, la dignitat passa per l’empoderament i per la formació des de petits fins a grans. La Formació Professional és un element importantíssim. Un altre eix és el de la garantia de drets, de l’habitatge com un element bàsic per reduir les desigualtats. S’ha de garantir l’habitatge, l’aliment, els subministraments. Nosaltres diem que la ciutat ha d’arribar a cada racó i en el conjunt de la ciutat també dignificar les persones. L’espai públic és allò que compartim i que ha d’estar en la millor qualitat a tot arreu. No pot ser que vagis a un lloc i estigui més brut que un altre. Tota la ciutat ha d’estar igual de neta. Això no vol dir que la ciutat necessiti iguals recursos a tot arreu. A la gent nouvinguda, immigrada en els darrers anys, els hi hem d’oferir les mateixes capacitats. Continuar treballant a nivell d’idioma, amb les entitats que ajuden a tothom i als sense sostre…És a dir,  a aquelles persones que tenen majors necessitats s’ha de destinar majors recursos.

L’altre aspecte per combatre la desigualtat és la redistribució. Nosaltres hem apostat per la redistribució en l’àmbit impositiu amb l’IBI i d’això estem molt satisfets, perquè pensem que qui més té ha de contribuir més i el que menys té ha de contribuir menys. També ho hem fet amb la taxa de residus. Volem seguir treballant en això i creiem que ha tingut molt bona acceptació, més enllà de la reacció habitual quan et demanen pagar més impostos.

Quines serien les seves propostes en matèria de mobilitat en general i respecte a la Gran Via en particular?
La nostra prioritat continua sent el ferrocarril comarcal. Creiem molt en l’àrea metropolitana del Vallès, entenem que una part molt important dels nostres problemes de mobilitat venen per haver d’anar en cotxe per anar als llocs de treball a la comarca. Cal aprofundir en matèria de mobilitat per anar a Granollers, millorar la connexió amb Terrassa en ferrocarril, està en el planejament des de fa molts anys, és un deure, és una obligació, és urgent. A més, s’ha de continuar complementant la xarxa del transport públic amb el polígons, amb Polinyà…És a dir, molta gent agafa el cotxe per moure’s per Sabadell o perquè viu a un altre lloc, ve a treballar a Sabadell i ve de zones mal connectades amb ferrocarril. Aquest és un element.

Segon, per parlar d’un àmbit més supramunicipal, cal connectar la C58c amb la Ronda Oest, des de l’avinguda de Matapedera fins a Castellar. Això és imprescindible. Hi ha qui diu ronda nord, hi ha qui no li agrada tant. Li diem connexió perquè ningú pugui dir és una part de la Ronda del Vallès o del Quart Cinturó. No ho és. El Quart Cinturó no és farà, fa 20 anys que hauria d’estar fet, no l’esperem i no cal, no és necessari, té un impacte importantíssim. És una mala inversió. La Generalitat ha d’agafar la responsabilitat de fer aquesta ronda ja. No ens hem posat d’acord i ho hem intentat des del govern municipal amb la Generalitat.

Hi havia una part dels ajuntaments de la comarca que estaven reivindicant el Quart Cinturó. Això ha fet que no hi hagi avui una proposta clara de com fer aquesta connexió. Hi havia qui demana, fins i tot alguna formació que està en el govern local, que això ho havia de pagar el ministerio. El ministerio no pagarà una via que té vocació metropolitana local. Reivindico, i espero que la resta de formacions també ho facin, una ronda que l’ha de pagar la Generalitat. Ja està bé, és un dèficit històric d’aquesta ciutat.

Això és el que permetrà fer la gran revolució en l’àmbit de la Gran Via. No diem que a la Gran Via no es pugui fer res. A la Gran Via es pot començar a actuar. Li posaré l’exemple del carrer Sant Pere. Hem tallat aquest carrer per convertir-lo en una via peatonal i es circula bé. Tothom deia: ‘veuràs quins embussos!’ Però es circula bé. Els vehicles tenen aquesta capacitat d’anar-se redistribuint i la gent té la capacitat d’anar-se adequant. Si volem que en aquesta ciutat s’hi visqui bé i es millori la qualitat de l’aire hem d’anar canviant. L’administració ha d’impulsar-ho amb una nova xarxa de transport públic en superfície. Ara estem a mitja redacció del Pla de Mobilitat i el gran deure pendent és com tenim aquesta nova xarxa d’autobusos, molt més potent, més eficient, més eficaç i que ha de permetre que sigui molt més atractiu agafar l’autobús a la ciutat. Ens hi juguem no només la nostra qualitat de vida, la qualitat de l’aire o  la salut sinó el model de ciutat.

Al seu parer quina hauria de ser la relació entre la ciutat i l’Aeroport?
Creiem que s’ha d’obrir el debat. No tenim una posició tancada. El que sí apostem és perquè hi ha uns serveis que presta l’Aeroport, a nivell de formació i d’emergències, els quals creiem que estan ben situats en aquest moment. Això no treu que calgui millorar algunes condicions en l’àmbit dels sorolls i la seguretat que sempre s’han d’extremar. També som comprensius amb les denúncies dels nostres municipis veïns de Sant Quirze, Barberà i Badia. És un Aeroport de Sabadell, però en realitat es un Aeroport del Vallès. Som conscients d’això. Pensem que la ciutat té un debat pendent i volem afrontar-ho amb aquestes premisses bàsiques d’extremar les precaucions i les mesures i de ser comprensius amb la potència des del punt de vista d’activitat econòmica i formativa.

Sabadell té un greu problema amb l’habitatge. Darrerament els preus del lloguer s’han disparat, molts joves no poden emancipar-se per aquests preus, de manera contradictòria hi un gran parc de vivendes buides. Quines són les seves propostes per encarrilar la solució en aquesta matèria?
Hem de seguir treballant en tres o quatre eixos diferents. El primer és la mobilització del parc d’habitatges buits. No ens n’hem sortit amb les entitats financeres. Ens han capat des de l’Estat la legislació que teníem aprovada a nivell autonòmic. Seguim apel·lant a que hi hagi una legislació, des de la LAU a la Llei d’Arrendaments Urbans fins a la 24/2015 d’emergència. S’ha de mobilitzar l’habitatge buit que ve d’entitats financeres. Ens hem assegut a la taula moltes vegades. Ningú pot dir que no hem intentat arribar a un acord. No ho hem aconseguit. Per tant, hem de seguir pressionant en això. No cedirem en aquesta pressió que hem de fer. I, seguir, no només amb les grans tenidors, sinó acompanyant als petits tenidors, que són molts, per tal que rehabilitin habitatge i es posin a disposició del nostre fons de lloguer. Ajudarem a que es pugin fer rehabilitacions amb aquesta banca pública, però si no amb una línia de crèdit a fons perdut. La rehabilitació és un deure que té la ciutat perquè no caigui el patrimoni que tenim.

També hem començat a comprar habitatge des del dret de tanteig i retracte, perquè estaven a bon preu i fer promocions. Promocions públiques que han de ser de lloguer perpetu. Aquí s’havien assajat models mixtes en els que al final es perdia la titularitat del sòl.

No hem volgut continuar amb aquest model que la senyora Farrés també promou. Nosaltres creiem que ha de ser 100 per cent públic. Anteriorment s’havia fet habitatge de venda que ha acabat com un element més en el marc especulatiu. Això no ho podem permetre, com tampoc que caigui en mans d’empreses que acabaran tenint la propietat del sòl d’aquí 50 anys. Volem habitatge 100 per cent públic i durant el 100 per cent de la seva vida. Aquesta és la diferència clau i ha sigut la nostra aposta. Apostem per fer 500 habitatges públics en els propers quatre anys.

em començat 50 que estan en la roda de construcció, que és molt lenta. Hem salvat VIMUSA, el principal agent que ha de tirar endavant aquestes polítiques. Això ha estat difícil perquè una de les empreses participades estava en una situació molt, molt preocupant i podia haver arrossegat l’empresa a principi de mandat. Una empresa que té 1.000 habitatges i podíem haver perdut la titularitat de 1.000 habitatges. Quan diem que hem posat les bases, ho diem perquè part de l’administració pública estava en una situació molt crítica. A nivell de recursos humans, de manteniment de la ciutat… al mateix temps que hem posat les bases, hem dibuixat el futur de la ciutat. Hem fet un Pla Local d’Habitatge que era un pla de 350 i hem apostat per poder fer 500. Hi ha capacitat econòmica, executiva, hi ha l’empresa que l’estem redimensionant.

Amb això estarà salvat tot el tema de l’habitatge? No. Hi haurà desnonaments? Sí. Denunciem que hi ha desnonaments i que no se’ns comunica per part del jutjat. Hi ha situacions molt flagrants de moltes famílies que estan en lloguer o que estan ocupant. Sobre l’ocupació, hi ha denúncies per part d’alguns grups que nosaltres la tolerem. No, nosaltres no tolerem que hi hagi gent al carrer. No tolerem que s’estigmatitzi a gent que té unes necessitats no cobertes per totes les administracions que no estant garantint un dret bàsic.

El mínim que podem fer és no estigmatitzar aquella gent que es veu en l’obligació d’ocupar. Hi ha un percentatge ínfim que genera problemes i és igual al percentatge de gent adinerada que també genera problemes a la ciutat. Ara, ni estigmatitzar les persones pel seu origen ni per la seva condició de pobresa. Ara bé, també denunciem, per descomptat, aquelles actituds mafioses, totes. I a les situacions on cal mediació, a les comunitats de veïns, estem ajudant.

D’ençà del tancament de la Zona Hermètica, la ciutat no disposa d’una zona d’oci nocturn. Són partidaris que hi hagi una oferta d’aquestes característiques i si fos així on l’ubicarien? Quim model d’oci plantegen de cara al jovent?
Hi ha d’haver un model d’oci diversificat en l’oferta. Teníem model d’oci molt concentrat a la nit, no només en un espai, sinó un model molt consumista. Des de la Crida apostem perquè hi hagi una diversificació. La ciutadania, al final, són entitats públiques i privades. Hi ha organitzacions juvenils que també promouen oferta d’oci que no només sigui tot nocturn sinó a diferents franges. Aquí hem patit les conseqüències d’una solució dràstica que va plantejar l’anterior govern a la Zona Hermètica. Dràstica vol dir: en cinc anys fora i sense planificar el futur. Durant aquest mandat s’han acabat aquests cinc anys. Hem guanyat totes les sentències, perquè hem defensat que als cinc anys s’havia de tancar perquè això és el que hi havia aprovat. Certament, encara estem a l’espera de poder redactar un Pla Director que dissenyi l’oci nocturn. Segurament, a final del mandat, no hauria estat el millor moment per planificar el futur d’aquests tipus d’equipaments. Caldrà fer-ho al principi del proper mandat. Creiem que la ciutat ha de poder preveure espais, no cal que tots estiguin al mateix lloc, d’una oferta d’oci amb la densitat i la dimensió adequada per no generar problemes i perquè el joves no hagin d’anar a d’altres municipis. I, no cal dir-ho, sent molt curosos amb temes de discriminació, de sexisme, de drogues que cal treballar bé.

Pels barris de Sabadell hi ha dues grans preocupacions: un relatiu a la seguretat ciudatana i l’altre referit a la neteja i manteniment de la via pública. Davant aquesta percepció tant estesa quina mesures adoptaria?
Potser perquè vinc de l’acadèmia vull intentar convèncer la gent dels fets, però per a mi són tant importants els fets com la percepció, com ara quan hi ha gent que creu Marta Farrés és la filla de qui va ser alcalde. La percepció d’inseguretat és molt dura. Les dades són les dades i diuen que hi ha menys inseguretat. És a dir, hi ha menys denúncies que no vol dir que no passin coses, però hi ha menys denúncies i menys serveis. Hagi més o menys policies a la nit el telèfon s’aixeca igual i les denúncies hi són. Això ho diu la Policia Municipal i els Mossos, hi ha menys denúncies en aquesta ciutat respecte a d’altres ciutats; això és així. La percepció, a través de l’enquesta que vam fer, també era positiva. Una altra qüestió és que els mitjans de comunicació es fan ressò. Nosaltres apostem per la policia de proximitat perquè saber que el Pere i la Joana són els policies d’aquell barri i que tenen dos fills, conèixer a les persones et dona aquesta percepció. És com quan la gent diu: ‘he trucat a l’alcalde i m’atén’. Això no vol dir que l’Ajuntament li doni una millor atenció, sinó que té confiança i, segurament, aquesta confiança s’ha perdut en alguns barris. Hem intentat dotar la policia de major nombre d’efectius, però tot això és lent. Estem consolidant aquest model de policia que suposa un canvi radical sobre el model que hi havia i creiem que, en matèria de seguretat, estem anant en la bona direcció. També, hem fet molt èmfasi perquè els Mossos d’Esquadra ens ajudessin en alguna ocasió com a Can Deu en moments de tensió. Penso que aquestes situacions les hem pogut reconduir d’una manera no agressiva i actuant quan és una màfia o des de la proximitat.

Respecte a la neteja. No és cert que es netegi més al Centre que als barris. A tot arreu es neteja menys del que caldria. Avui acabem de portar a la comissió de serveis centrals l’informe sobre els voluminosos i s’està incomplint de forma flagrant el contracte. Resulta que si a Can Puiggener s’haurien de passar quatre dies a la setmana, el que fa l’empresa és passar-se un dia aquí i un dia allà i dir que això suma quatre. L’empresa entén que quatre dies en una part del barri és el conjunt, quan ha de ser passar quatre dies per cada carrer de Can Puiggener. L’altre dia vaig passar per aquest barri i vaig fer fotos dels contenidors sobreeixits.

M’està parlant d’un dels barris amb més problemes de la ciutat.
Sí i per això hi vaig sovint en la bici i d’amagat fins i tot, per poder veure la realitat.

És evident que allà no és fa la feina en el ritme que està establert en el contracte. Com s’arregla això? Li parlo de neteja i recollida de residus. Doncs portem quatre anys intentant arreglar-ho i per això alguns de nosaltres estem investigats i denunciats penalment. Aquí hi ha una empresa que s’està enriquint i uns treballadors que pateixen les conseqüències. Ens agradaria solucionar-ho d’una altra manera? Sí. Però tenim un contracte vigent que encara no s’ha pogut declarar nul per la comissió assessora perquè està pendent d’investigació en la peça 28 del cas Mercuri. Estem lligats de mans i peus i, mentrestant, hi ha qui vol mirar cap una altra banda. Pateixo per si alguns dels que ara estant a l’oposició governessin, ja que aquesta feina que hem fet se’n aniria en orris. Són ells qui presumiblement van manipular el contracte, tal i com està investigat en el cas Mercuri.

La solució als problemes de neteja passa per poder acabar de fer aquesta fiscalització i que els jutjats resolguin una causa que té sobre el focus de mira l’actuació del PSC en el govern de l’Ajuntament. No hi ha més. El que ha de fer aquesta empresa és complir el contracte.

Vostè, en una mostra de sinceritat, va reconèixer que no tenia model de ciutat. En termes econòmics quines mesures emprendria per revitalitzar la ciutat, després de la crisi industrial del 80 que va desindustrialitzar Sabadell i l’aposta de l’alcalde Farrés als 90 pel sector terciari i després del fort impacte de la recent crisi financera?
No podem parlar de Sabadell sense parlar de la comarca. La potència d’aquesta ciutat és en tant que som una regió o subregió metropolitana que és el Vallès. Aquesta regió és una de les grans potencies industrials del sud d’Europa per la proximitat amb Barcelona, per la seva ubicació en un corredor mediterrani. És obvi que poden ser una regió productiva i dins d’aquesta hem d’exercir de capital. Altres ciutats han crescut molt últimament -Sant Cugat com a paradigma- de captació de població al voltant d’aquestes empreses situades al voltant de la B30. Nosaltres hem de ser un polaritat en la formació d’aquest capital humà que té la regió i Sabadell. Hem de ser capital de serveis, complementaris a aquestes indústries, però també hem de ser per aquestes industries l’espai de l’I+D. Amb alguns empresaris del Ripoll, els hem preguntat: tu, on vols viure? I han respost que en un lloc on pugui treballar en proximitat, amb un feina de qualitat, on pugui anar a córrer, on tingui serveis sanitaris i públics de qualitat.

Nosaltres podem ser el gran model d’aquesta proximitat entre lloc de treball per aquestes empreses que estan situades a l’àmbit del corredor de la B30. Nosaltres no som B30, som ciutat, som espai urbà de qualitat. Creiem que això és tractor d’inversions en aquest àmbit. No, segurament de la indústria manufacturera, però sí que hi ha una part del procés productiu que es pot fer a la ciutat de Sabadell. Tenim una excel·lent ubicació. Què es indústria i que no és indústria? Avui hi ha una part dels serveis industrials que costen de classificar. Podem ser productius i hem de jugar aquesta aposta a nivell comarcal i clar que podem donar serveis. Tenim una capacitat amb la Universitat de ser capdavanters en recerca molt més potent del que hem tingut fins ara i fer de Sabadell un espai de producció i recerca. Aquí tenim molt camí a recórrer i la formació és un element cabdal per la generació d’inversions i de projectes propis.

Vostè va ser regidor l’oposició al tram final de l’era Bustos. Amb el quadripartit va ser tinent d’alcalde d’urbanisme i per aquelles caramboles de la política va arribar a l’alcaldia. Quina valoració fa d’aquestes experiències?
Com experiència és brutal i insubstituïble. Més per a una persona que ve de l’ecologisme, que ha treballat en el tercer sector, en ONG, que ha fet de consultor, de becari de recerca per coses molt diferents, des de l’Agència Tributària fins la govern basc. Com aprenentatge i experiència és molt positiva. També per adonar-te d’alguns límits que té l’administració. Això m’ha donat una idea, que és molt de la Crida: les coses no es fan només des de l’administració. Per molt que tinguis el poder polític, ni que sigui dintre d’un quatripartit, però amb majoria absoluta per tirar endavant polítiques, això no és suficient. Hi ha uns lobbys afora que també t’ho impedeixen. Necessites molt escalf i molt lideratge. M’analitzo des de aquestes tres potes: de consultor tècnic, ONG i govern. Totes tres potes han de funcionar per que les coses vagin.

A vostè se l’ha criticat per malgrat ser independentista haver fet massa d’alcalde independentista i de no haver governat pel conjunt dels sabadellencs com en el tema dels llaços grocs als equipaments públics, dels seus parlaments a favor dels presos al començament del plens municipals, la retirada de la bandera espanyola…Què replicaria a aquestes crítiques?
He mirat en tot moment de ser alcalde de tota la ciutat. El que faig en el ple no és declarar la independència. Jo no vaig treure la bandera espanyola. Va haver un moment que algú va decidir treure la bandera, en un moment determinant de la història d’aquest país. Hi ha qui va considerar que treure aquest símbol podia ajudar a desencadenar la decisió que es va prendre a través d’un referèndum. Per a una part important d’aquesta ciutat tenia legitimitat. El que dic al començament del ple té el suport majoritari del ple, que és que hi ha una gent empresonada de forma completament injusta i vulnerant els seus drets. Crec que la immensa majoria d’aquesta ciutat ho considera així. No tothom, és cert, però no aspirem a tenir una societat completament homogènia.

Aquests dies m’estic movent molt pel carrer i no noto animadversió cap a un alcalde d’una minoria. Sé del govern de qui soc alcalde i que com alcalde havia de anar en representació de la meva ciutat. La ciutat no està trencada i té capacitat de diàleg, és plural en aquest sentit. No és una ciutat independentista, no ho és; però sí que és una ciutat compromesa amb el dret d’autodeterminació.

Ningú té cap dubte que és una ciutat lluitadora, de classe treballadora i que continuarà estant al costat d’aquells que defensem el dret a l’autodeterminació com un dret bàsic. El dia 1 d’octubre, el dia 3 d’octubre van haver les majors manifestacions que s’han vist en tota la seva història o, com a mínim, en els darrers 40 anys, però mai havia hagut tanta gent al carrer i els historiadors seran els qui hauran d’escriure-ho. L’Ajuntament, el govern, l’alcalde han estat en defensa dels drets bàsics.

Quants regidors esperen treure en aquestes eleccions municipals?
Més dels que tenim ara. Nosaltres estem convençuts de la feina que hem fet. No nego que tenim una dificultat que és la marca, que la gent no coneix. Cert que té l’alcalde, però la gent cada cop coneix menys qui és l’alcalde. Tampoc hem jugat al cartell persona, perquè tampoc ho juguem normalment. Tenim confiança que durant aquests 14 dies que queden podrem fer l’impuls amb el tema de la marca i fer servir la figura de l’alcalde per consolidar la nostra proposta. Entenem que hi ha 11.010 persones que ens van votar fa quatre anys, esperem tenir la seva confiança i la de més gent que hagi vist la nostra honestedat i humilitat.

A la llum de la seva experiència en el govern quadripartit, amb quines forces estarien disposades a pactar per formar govern i amb quines no ho farien mai?
ERC està fent servir una fórmula similar i nosaltres fem servir la nostra. No votarem a aquells que van tolerar la corrupció; és a dir no recolzarem al PSC ni amb aquells que s’han alineat amb la retallada de drets en aquest país, ni amb la dreta. Aspirem a revalidar un acord de govern d’esquerra transformadora. Nosaltres som la garantia de manteniment d’aquest govern i d’aquest projecte. Altres forces tenen un espectre d’acords molt més divers que el nostre. El nostre projecte està incomplert, és de llarg termini, del qual hem posat les bases i ara hem de tenir la confiança de la gent per acabar de consolidar-ho.

Fotos: David B. 

Comments are closed.