Continua la sèrie d’entrevistes a diverses persones vinculades al teixit associatiu de Sabadell. Amb motiu de les eleccions municipals, els entrevistats concretaran les prioritats que al seu parer tindrà el nou consistori, i valoraran l’estat actual de Sabadell. Continua la sèrie l’historiador sabadellenc Josep Maria Benaul. Podeu llegir totes les entrevistes a la secció ‘Sabadell proposa‘.
Josep Maria Benaul és historiador i, darrerament, ha estat nomenat director de la Fundació Bosch i Cardellach. Durant la seva trajectòria professional ha estat professor a la Universitat de Barcelona, i ha publicat diversos articles a diferents revistes d’història. També ha estat arxiver municipal.
Al seu parer, ara per ara quin és l’estat de Sabadell?
És una ciutat que té molts problemes que esperen a ser resolts des de fa molt temps. Problemes que venen de lluny. No acabaríem mai si els esmento tots. Crec que Sabadell ha de resoldre unes urgències, sobretot el problema de les comunicacions interurbanes, el tema de les rondes que permetin alleugerir vies fonamentals com ara la Gran Via. Segon, s’ha de resoldre el tema de l’habitatge accessible a la població que té baixos ingressos, i això només es pot fer a través d’una potent oferta d’habitatge de lloguer i, evidentment, sé que hi ha situacions d’emergència social que s’han de resoldre, s’han d’atacar sempre, s’hi ha d’estar a sobre. Crec que, en aquest cas, s’hi està bastant. Després, sempre dins de les competències municipals, s’ha de fer un esforç per soldar la ciutat, vertebrar-la més des del punt de vista social, des del punt de vista cultural, i crec que s’hi han de fer més esforços.
Com valora l’acció de l’actual govern en els darrers quatre anys?
La valoro en sentit crític en certs aspectes, i més positiu en d’altres. Veníem d’una etapa lamentable, gairebé inqualificable, l’època del bustisme, que ja sabem tots com va acabar. Un estil polític intolerable per qualsevol ciutat, no només per Sabadell. Llavors, el govern actual ha hagut de fer front a aquest llegat, a aquesta herència, i ho ha hagut de fer des d’una coalició i això sempre és problemàtic. És a dir, posar d’acord diverses forces polítiques, que en aquest cas han estat quatre, és complex, perquè, a més, no tenim cultura de coalició en aquest país i això acaba fent que qualsevol govern municipal o no municipal s’acabi repartint com en una espècie de regnes de taifes. Cada regidoria va a la seva, cadascú té la seva visió de ciutat des d’aquell lloc i, realment, costa que hi hagi un programa comú, únic. Llavors, crec que han estat molt titubejants en netejar el passat, evidentment que són gent honesta, això ho dono per descomptat, però potser haurien d’haver estat més contundents amb liquidar herències del passat dins de la pròpia administració i en les accions de fora. També els hi ha faltat més contundència, probablement pel fet de ser un govern tan plural, això ho ha dificultat. Considero que són bona gent però no han respost a les meves expectatives.
Sent així, Sabadell està millor, igual o pitjor que l’any 2015?
Millor perquè ens hem tret un pes de sobre que era una pedra, una llossa, que pesava sobre la ciutat i només treure’s això, ja és millor. Llavors, crec que s’ha avançat en elements de diagnosi, s’ha avançat en alguna resposta d’algunes coses, però han anat molt lents. Però estem millor, a l’últim ple encara presenten coses. Home, em sembla una mica tard. Són coses que ja s’haurien d’haver resolt molt abans, i que ja es resoldran en el futur, en tot cas.
Digui tres prioritats dins les competències d’un ajuntament que tingui aquesta ciutat d’aquí al 2023
La primera és crear una oferta d’habitatge públic de lloguer barat, que permeti accedir a l’habitatge a gent amb pocs recursos: joves, gent gran, gent en situació fins i tot d’emergència. La segona que et diria no és competència exclusivament municipal, el tema de les rondes, tot i que la pressió municipal ha de ser. Si no hi ha una pressió per part de l’Ajuntament, les altres organitzacions que tenen responsabilitats en aquest tema tampoc ho faran. Per tant, dic com a segona la que vaig proposar al debat preelectoral, crec que la ciutat necessita vertebrar-se, potenciar-se i projectar-se culturalment, per tenir un projecte.
Una de les coses que s’han de fer, ho va dir el segon alcalde que hem tingut en aquests quatre anys, el Maties, que no hi havia projecte de ciutat. Que ho digui un alcalde és una mica fort, perquè en tot cas ell ha de ser un dels que ha de contribuir a fer un projecte de ciutat, i a mi em sembla que en el camp de la cultura és essencial moure’s, atacar.
Una de les prioritats que posaria sobre la taula és el tema dels museus a la ciutat, per fer un projecte de museus lligat a un projecte de ciutat. Fer uns museus moderns, multimèdia, assequibles a tota la població. Tenim els mateixos museus, amb retocs, que fa 40 anys. No pot ser això. 40 anys és una barbaritat de temps, és més que el franquisme. Són una eina bàsica, educativa, vertebradora de la ciutat, de projecció de la ciutat, de saber d’on venim i cap a on volem anar, forma part d’això. No és només explicar el passat, és també projectar-se cap el futur. Avui dia, els museus haurien de servir per això. No estic pensant en els museus del passat, estic pensant en una altra cosa, i això no s’ha fet, lamentablement, en 40 anys.
La tercera opció seria continuar atacant, i si convé, amb més mitjans, tot el tema de l’emergència social, i fer una acció decidida des de l’Ajuntament per combatre les desigualtats socials, que sobretot es tallessin en la infantesa perquè no es vagin reproduint. Si els nens són de famílies pobres, que no continuïn sent pobres.
Si vostè vos alcalde, quina seria la primera decisió que prendria?
No sé quina seria la primera decisió que prendria. Si t’ho digués en conya, diria que eliminaria tots els coloms de la ciutat. Molesten, són rates alades. I això ho faria en un dia. Però si parlem seriosament, segurament començaria a atacar el problema de l’habitatge, a planificar com resoldre el tema de que hi hagués una oferta d’habitatge públic.
Què li demana al proper govern?
Li demanaria que afrontés aquests reptes. Inevitablement, perquè a més hi ha una fragmentació política lamentable, cada vegada hi ha més partits que es presenten a l’Ajuntament, tot indica que hi tornarà a haver un altre tipus de coalició, semblant a la que ha hagut o d’un altre tipus, però govern de coalició. Els hi demanaria que fessin d’una vegada un govern de coalició amb un programa comú.
Completi la següent frase: ‘Sabadell necessita…’
Una sacsejada.
