Manuel Navas (FAV): “Sabadell necessita de la ciutadania per no ser el mas del polític de torn”

A partir d’aquest dijous, iSabadell publicarà una sèrie d’entrevistes a diverses persones vinculades al teixit associatiu de Sabadell. Amb motiu de les eleccions municipals, els entrevistats concretaran les prioritats que al seu parer tindrà el nou consistori, i valoraran l’estat actual de Sabadell. Arrenca la sèria el president de la Federació d’Associacions Veïnals de Sabadell (FAV Sabadell), Manuel Navas. Podeu llegir totes les entrevistes a la secció ‘Sabadell proposa‘.

Manuel Navas és sociòleg i president de la Federació d’Associacions de Veïns de Sabadell (FAVS) des de 2014, i aquest any ha estat reelegit per ocupar el càrrec durant dos anys més. A més, la FAV celebra aquest any el cinquantenari del moviment veïnal a la ciutat. 

Al seu parer, quin és l’estat actual de la ciutat de Sabadell?
En general, el govern actual no ha cobert les expectatives que en un inici havia generat per ser un govern, en principi, d’esquerres, progressista, alternatiu… no ha estat capaç de mantenir aquestes expectatives en bona part de la ciutadania, que pensava que es farien les coses d’una altra manera.

Per mi, Sabadell té carències. La principal és que no sabem on anem com a ciutat, no tenim projecte de ciutat. Al no tenir-ne, ningú sap on va. Les activitats o accions que es realitzen són accions purament reactives i sectorials. Aquest és un dels temes que en aquests moments està sobre la taula. Tampoc és fàcil aconseguir-ho, perquè hi ha molts partits en l’equip de govern i cadascú va a la seva. Més que discutir i posar-se d’acord en un projecte de ciutat, en el que es posen d’acord és en el repartiment de regidories entre la gent que està a l’equip de govern. És un tema que la societat civil està discutint, està debatent. Ara hi ha una reunió de més de 40 entitats amb els partits polítics per exigir que siguin capaços de posar-se les piles, deixar els partidismes a banda i, juntament amb la societat civil, elaborar un projecte de ciutat, per saber on va Sabadell als pròxims anys.

A partir d’aquí, podem concretar que aquest no ha estat un govern que hagi atès als barris, una qüestió fonamental. No ha estat capaç de gestionar bé les coses essencials d’una ciutat, com seria la seguretat, amb la incapacitat per implementar la policia de barri. Tampoc el manteniment de places, de carrers, de mobiliari, de tot el que és la ciutat, que s’ha anat degradant paulatinament. No ha estat capaç de mantenir una ciutat neta, ni de fomentar d’una forma seriosa la cohesió social. No han estat capaços de fomentar la participació ciutadana, tal i com des del moviment veïnal s’havia plantejat en diverses ocasions. Ara a última hora sembla que tenen intenció de fer alguna cosa, si és que guanyen les pròximes eleccions. No han estat capaços d’abordar amb serietat totes les greus deficiències d’equipaments de la ciutat, com la residència, el CAP de Can Llong, els barracons dels instituts. A la sanitat les urgències segueixen tenint esperes equiparables a les del tercer món. Han permès que marxi un servei de 40 anys com era el de l’oncologia infantil.

El panorama no és per tirar coets. Han fet coses, evidentment. En quatre anys han d’haver-les fet. Però la majoria, de totes maneres, són perquè eren reivindicacions per les que els veïns i les veïnes portaven lluitant des de feia temps. Ells han estat en el lloc oportú al moment oportú. Parlo del soterrament del ferrocarril de Gràcia, del Parc del Nord. Són reivindicacions antigues que els veïns estaven insistint per que es portessin a terme.

També s’han fet coses interessants com els carrils bici, alguns més encertats que d’altres, altres uns autèntics desastres que realment han perjudicat la pròpia mobilitat. Han fet qüestions que tampoc acabo d’entendre, com seria el tema de vendre els terrenys per Amazon i no ser capaços de plantejar el problema de mobilitat que suposarà que 7000 vehicles envaeixin la nostra ciutat. Tampoc han plantejat si és la millor opció mantenir 75 hectàrees de terreny com té l’aeroport per oci, i no seria un terreny més adequat per construir equipaments. No dic que sigui una cosa o una altra, però almenys crear una mesa per a repensar el futur de l’aeroport.

Sabadell està millor, igual o pitjor que a l’any 2015?
Depèn. El tema de la corrupció s’ha eliminat. Això és molt important, s’ha fet un treball. De fet, va ser el que va fer dimitir l’anterior alcalde Manuel Bustos. Aquest aspecte sí que està bé. N’hi ha d’altres que són més discutibles i estan pitjor. No han estat capaços de trencar amb qüestions anteriors. Però hi ha una cosa que per mi és molt important, perquè es lliga amb l’anterior equip de govern, el tema de l’arrogància per part dels partits polítics que és inconcebible en grups d’esquerra progressista. L’arrogància és un talant basat en el despotisme il·lustrat: jo sé més que vosaltres, el poble està allà però no tenim perquè escolar el que diu el poble, de forma obligatòria. Per tant, la participació ciutadana és un dels grans reptes que aquest govern no ha estat capaç de donar sortida.

Vostè considera que les seves demandes com a associació han estat escoltades per l’Ajuntament?
En aquest sentit, no dono a l’Ajuntament ni un 20 per cent. En general, una de les grans queixes per part de les associacions de veïns és que, en el millor dels casos, han anat, algun cop, i no totes les regidories. La majoria d’elles ni les coneixem, si sabem que existeixen, no sabem si són virtuals o reals. Però quan han anat es limiten a prendre notes, i són incapaços de donar resposta a solucions als plantejaments que es fan des de les associacions de veïns. En aquest sentit, convé recordar una qüestió sagnant. Hi ha un projecte de la confederació de Catalunya que es diu A-porta, que ha rebut justament un premi com una idea innovadora i fantàstica per la gent, un premi important a nivell de Catalunya, i aquí dos cops s’ha tirat enrere. És curiós que aquí donin un premi a la cervesa de Sabadell però que per a coses realment importants, com és el tema de la cohesió social en un barri que ho necessita bastant, com és Can Puigjaner, siguin incapaços de ser sensibles per poder assolir un projecte que, insisteixo, ha rebut premis a nivell català.

Digui tres prioritats dins les competències d’un ajuntament que tingui aquesta ciutat d’aquí al 2023?
El tema de les competències és una qüestió a debatre i a discutir. Per exemple, les residències que fan falta per l’enorme quantitat de gent gran que no disposa de residències. L’Ajuntament no és capaç, potser perquè està qui està al govern de la Generalitat, que és gent de la corda de l’equip de govern—o d’un sector del govern—, que estaria d’acord amb els plantejaments de la Generalitat en aquests moments, d’exigir a la Generalitat d’exigir la construcció de dues residències. O, per exemple, l’oncologia del Taulí, que ha estat incapaç de plantar-se i dir: ‘no us emporteu l’oncologia infantil de Sabadell’. No són capaços perquè s’enfronten a personatges que estan en la seva línia a nivell de la Generalitat.

Si parlem de seguretat en els barris, de la policia local, la resposta és ràpida: no tenim suficients recursos per posar més policia. I aquí s’acaba tot el discurs. Si diem: volem que existeixi un manteniment, programat, amb un calendari de tot el que són els carrers, els espais públics, les places… Tampoc tenim més personal, no podem fer més. Clar, tot ho reverteixen en això, a que no tenim més personal. I si juguem des d’aquesta base, hauríem de contestar: ‘si no sou capaços de gestionar un diner determinat, cal que ho reviseu’. I a més, per altra banda, ara es plantegen una altra parida, que la residència pública que pugui haver a Sabadell sigui a càrrec del municipi, en comptes de la Generalitat que és la seva obligació. Serà un cost que ens generarem la pròpia ciutadania i que ho traurem d’algun altre destí que fos competència real de l’Ajuntament. Per exemple, no fa massa temps que l’Ajuntament va regalar quatre milions d’euros a la Generalitat per al tema del Taulí. Coses que no tenen sentit. Que gestionin millor els recursos, i que no estiguin tant per fer favors als partits que són també els seus i que estan en la Generalitat.

És veritat que amb la crisi, els ajuntaments, perquè les autonomies no han estat capaces d’assumir-ho, per diferents raons, han hagut d’anar assumint tasques que no li corresponien. Però pensem que hi ha gestions com per exemple la recollida de residus de la ciutat, si s’haguessin posat les piles seria diferent. Molts cops han argumentat que són novatos, però això ho podem explicar durant els 100 dies de cortesia, però a partir d’aquí no es pot utilitzar. Alguns argumenten que els ha “pillat el toro”, alguns culpen als funcionaris que no fan el que se’ls hi mana, coses que sonen a excusa i a estar perdut, a no saber el que és governar ni gestionar.

Jo et dic la veritat: al 90 per cent dels regidors que hi ha en aquest moments, no els hi donaria la gestió de casa meva. Han demostrat que són incapaços de gestionar de forma eficient. Com a moviment veïnal cal anar exigint als polítics que es posin les piles, que no s’adormin.

Si vostè fos alcalde, quina seria la primera decisió que prendria?
Rebaixar els sous de tots els regidors i destinar-ho a coses de la ciutat que ho necessiten. Qui cregui que estan per a servir al poble i no per a servir-se del poble, que ho demostri.

Però es van abaixar els sous, alguns.
Sí, un sector. Però no és suficient. No tots els partits ho van acceptar. També estaria més per la ciutat. Intentaria ser l’alcalde de tota la ciutadania, no d’una part, que és el que creiem que està passant en aquest moment. Els alcaldes actuals, han estat al servei d’un sector de la ciutadania, i han marginat a l’altre sector. Encara no han entès que Sabadell, afortunadament, és una ciutat plural. No hi ha pensament únic. Això, penso que qui ho va entendre millor al seu moment va ser Toni Farrés que, sent comunista, es va convertir en l’alcalde de la immensa majoria de la ciutadania. va treballar per la ciutadania, no pel seu partit.

Què li demana al pròxim govern?
Que tingui sentit comú. Que entengui que els vots donen la representativitat, però no el sentit comú. El sentit comú s’ha de buscar, com la participació, l’empoderament de la ciutadania, i això s’aconsegueix amb un talant diferent del que han tingut fins ara. Que aporti aire fresc a l’Ajuntament, que escolti i consensuï el que fem. Per exemple, es decideix taller arbres a Torreguitart. No van preguntar a l’associació de veïns. Van començar a tallar. D’entrada, el que correspon és reunir-se amb l’associació de veïns o amb les associacions del barri, i comentar-ho, buscar una implicació, un consens. Però ells fan les coses per què els hi sembla bé. El centre juvenil de la Plana del pintor, els veïns estaven en contra. Ells van arribar i el van construir sí o sí, s’ha acabat la història. No pot ser, fem un referèndum, tant que parlem de referèndums, i que la gent decideixi. Falten més consultes populars, que per altra banda es contemplen als programes de partits. També sé que en quatre anys el govern ha estat incapaç de plantejar-ne cap. La ciutadania, si s’educa en que participar significa votar cada quatre anys, és el que fem. Si ens eduquen i entenem que hem de participar en les qüestions públiques, ho anirem fent. Però no es fomenta. Nosaltres ho hem demanat en diferents ocasions com a moviment veïnal, i ens han dit que no. Per exemple, a La Plana del pintor, ens van dir que no, perquè perdrien la consulta. Tots els partits ho van dir.

Completi la següent frase: ‘Sabadell necessita…’

De la ciutadania. Si la ciutadania està, Sabadell funciona. Si no, Sabadell serà sempre un mas del polític de torn.

Foto portada: Manuel Navas. Autor: M. Tornel.